Dos exiliats. Dos artistes originals i massa poc coneguts, autors
d'uns pocs cartells de la guerra civil, ben diferents l'un de l'altre tant per
l'estil com per la temàtica. Malgrat compartir el cognom, no hi ha perill de
confondre'ls: l'aragonès Eleuterio Blasco Ferrer firma "E. Blasco",
mentre que els cartells del barceloní Mentor Blasco Martel s'identifiquen pel
seu nom propi, tan poc usual: "Mentor". També pertanyen a generacions
diferents: Eleuterio va néixer el 1907, a Foz de Calanda, al Baix Aragó, i va
ser bàsicament escultor, tot i que també pintava; mentre que Mentor neix a
Barcelona el 1919, i es dedicarà sobretot a la pintura, encara que també conrea
l'escultura. Tots dos fan cartells a Barcelona durant la guerra civil (Mentor
també en publica alguns a Madrid) i això em servirà aquí per donar una breu
notícia sobre aquests dos artistes tan interessants.
***
La biografia
d'Eleuterio Blasco ha estat força ben estudiada gràcies a la tesi de Rubén Pérez Moreno, presentada
el 2014 a la Universidad de Zaragoza, i publicada el 2017. (1) A
més, la seva obra té una sala dedicada al museu de Molinos, al Maestrat
aragonès, on es va celebrar també una exposició dels seus dibuixos, amb un
catàleg que és una bona introducció sobre l'autor. (2)
Artista "espontani", que ja
plasmava de menut en el fang de la terrisseria familiar, el pas d'Eleuterio
Blasco per l'Escola de Belles Arts de Barcelona, des de 1926, no l'impedeix de
mantenir una acusada
personalitat, que es posa de manifest a la seva primera exposició de dibuixos,
el 1931, a la Sala Parés, i en d'altres a les Galeries Laietanes (1932, 1934), presentades
amb textos del seu amic Josep M. de Sucre; també pren part a l'exposició Barcelona
vista pels seus artistes (1930 i 1931), al Salón de Artistas aragoneses (1935) i al I Saló de l'Associació d'Artistes Independents, que se celebra el 1936.
El seu compromís social el
porta a col·laborar a la revista anarquista Tiempos
nuevos (entre 1934 i 1937) i al butlletí del Centro Obrero Aragonés (1936-37), amb uns dibuixos on mostra la
seva visió surrealista de l'art, que li permet mantenir un component popular i
lliure.
És aquesta la línia que segueix
en el cartell per a la revista gràfica Espectáculo,
editada pel Sindicat de la Indústria de l'Espectacle de la CNT i de la qual van
sortir sis números, el 1937, sota la direcció artística dels Dibuixants CNT, agrupació de la qual potser Blasco formava
part, tot i que no en tinc constància. A la revista es publiquen alguns
dibuixos seus, que comparteixen un aire surreal amb els treballs de Quimet
Cadena i Garcia Lamolla; i per anunciar-la, va fer aquest cartell d'un
surrealisme ingenu i decoratiu,
allunyat del patetisme bèl·lic que es podria esperar d'un treball fet durant
una guerra civil. Es tracta de l'únic cartell que li conec. (3)
La
desfeta del 1939 el va dur al camp de concentració de Vernet d'Arièja. Va
continuar la seva obra com a escultor en ferro forjat des de França, tot i que
ja exposa a
Barcelona el gener del 1955, a la sala Argos. El contacte sovintejat amb Josep M. de Sucre, que no es va interrompre,
li va facilitar aquesta exposició, on mostra la seva obra escultòrica, de
planxa retallada, que havia merescut l'atenció de Picasso. També va ser objecte
de textos crítics per part de Sebastià Gasch, a Destino, o de Joan Cortès, a La
Vanguardia. (4) Va tornar a Barcelona el 1984 i finalment es va instal·lar
a Alcanyís, on va morir el 1993.
***
Mentor
Blasco és un dels cartellistes més joves de la guerra civil, ja que quan
esclata té encara setze anys. S'havia format a Llotja, on va començar a valorar-se
la seva habilitat, i va exposar el 1936 al Saló de Montjuïc. El compromís
polític el va portar a incorporar-se a les Joventuts Socialistes Unificades, per
a qui farà tots els seus cartells de la guerra; també col·labora a la seva
revista Juliol, on signa com "Mentor
de les J.S.U."
El
cartell més destacat, que mostra un talent per a la síntesi gràfica que per
desgràcia no va donar més fruits, és el que porta per títol La joventut de Catalunya
trobarà el camí de la victòria en la conferència de la JSU Barcelona: una mà entreoberta amb un estel de cinc puntes
simbolitza l'ideal pel qual lluiten els membres de les joventuts comunistes. No
està datat; no sé si és per al mateix esdeveniment
el cartell Conferència
de la JSU de Barcelona. 6, 7 març. Ajuntament de Barcelona, d'estil esbossat, que va aparèixer el 1937 (sembla
que se'n van fer dos formats: 140 x 100 —dos mòduls— i 33 x 23). (5)
Els altres
cartells que fa durant la guerra es van imprimir a Madrid, a la Unión
Poligràfica, tot i que desconec si ell es
trobava a la capital
espanyola. Un d'ells, per a la JSU de Madrid,
és Joven campesino, amb una petita
imatge i un text tipogràfic (potser del juliol del 1937). Més difícil és datar ¡¡No pasarán!! gritan los nuevos reclutas. Curiosament un dels cartells madrilenys té el text
en català, per a la Llar del
combatent català, inaugurada el 1938, que depenia del Comissariat de Propaganda
de la Generalitat de Catalunya: es tracta de Els combatents catalans inauguraran properament una
Exposició de guerra, que deu correspondre a l'estiu
del 1938.
Mentor dibuixa sovint a Nova Catalunya,
òrgan de la Llar del Combatent Català de Madrid, que
apareix entre març i setembre del 1938; i també per a la revista Catalunya!, de la delegació a València de la Llar del Combatent, a
la portada de la qual Mentor fa un retrat de Francesc Macià (desembre del 1938;
no en devia sortir més que el primer número). En una altra ocasió he
esmentat la possible influència de José Bardasano en l'art de Mentor Blasco. Teresa Pàmies, que tenia la mateixa edat que Mentor, ens
fa saber, a Quan érem capitans, que el
barceloní es relaciona amb Bardasano quan La Gallofa, el grup artístic que
liderava, es va instal·lar a Barcelona, a l'Hotel Colón. (6) Potser es refereix
al novembre del 1937, quan se celebra el Congrés de la Dona. Caldria aprofundir
més en les cronologies per tal de saber si en algun moment de la guerra el jove barceloní va estar a
Madrid o a València, les seus anteriors de La Gallofa, i on deixa treballs per
a la JSU o la Llar del Combatent. Tampoc està clara la seva vinculació amb el
Comissariat de Propaganda de la Generalitat.
Acabada la guerra, Mentor
Blasco s'exilia a França. Potser és allà que dibuixa un darrer cartell, Hombres y pueblos contra el terror
franquista, que conec per referències (un
exemplar de 100 x 74 cm a la col·lecció Taboureau); també se'n va editar una postal monocolor. La posterior carrera artística,
desenvolupada a França, durant la qual firma com a Blasco Mentor, el consolida
com a pintor figuratiu, d'escenes amables i coloristes, de gran vitalisme, tot
i que també té pintures més polítiques. S'esmenten entre les obres més
destacades el mural La Conquête du Bonheur, a La
Courneuve, prop de París; i un
altre a la ciutat de Milà, considerat el fresc més gran d'Europa. Amb
l'arribada de la democràcia exposa a Barcelona
uns temes de tauromàquia, a les Drassanes, el 1977; (7) o participa a una taula
rodona sobre art i erotisme, al circuit català de Televisió Espanyola, amb J.M.
Subirachs, Arnau Puig o Palau i Fabre, el 1985; tot i que, encara ara, continua
essent un desconegut a la seva ciutat natal. La premsa barcelonina, amb tot, en
parla el 1994 quan l'artista, sense hereus, té problemes amb una fundació al
seu nom que havia previst dedicar-li un museu a La Seyne-sur-mer. (8) Sembla
que aquest museu s'acabarà fent a la localitat de Soliers
Tocàs (Solliès-Toucas), a la Provença, on
havia viscut molts anys, on va habilitar i decorar una casa-taller insòlita i
original i on va morir el 2003.
No em
consta que els dos homes coincidissin en cap ocasió, ni a la Barcelona de la
guerra ni a la França de l'exili. En tot cas, es tracta de dos creadors que van
tenir un breu paper en la gràfica de la Guerra d'Espanya i que mereixen ser
tinguts en compte.
NOTES
(1) Rubén Pérez Moreno: Eleuterio Blasco Ferrer (1907-1993). Trayectoria artística de un
exiliado, Monografías Turolenses 12, Instituto de Estudios Turolenses,
Terol, 2017.
(2) Dibujo y
compromiso en la obra de Blasco Ferrer (cat. exp.), Museo de Molinos, 2014
(https://www.academia.edu/7428342/Compromisos_pol%C3%ADticos_y_sociales_en_el_dibujo_de_Eleuterio_Blasco_Ferrer
- consulta 20 març 2019).
(3) Hi ha un altre cartell que anunciava la
revista, firmat per Quimet Cadena, que reprodueix la portada del número 1.
(4) Mylos
(Sebastià Gasch): "Con Blasco Ferrer", Destino,
XVIII, 904, 4 desembre 1954, p. 32; Juan
Cortés: "El arte de Eleuterio Blasco Ferrer", La Vanguardia Española, 27 juliol 1956, p. 7.
(5) No confondre amb el cartell IIIª conferència nacional de la JSU de
Catalunya. 6, 7 i 8 d'agost, que és obra de Julián Oliva.
(6) Teresa Pàmies: Quan érem capitans, Edicions Proa,
Barcelona 1984, (A tot vent, 212), p. 31-32. El defineix com "l'avui famós
Mentor de París".
(7) Fernando Gutiérrez: "Arte y artistas. Mentor, en las Reales Atarazanas", La Vanguardia, 9 novembre 1977, p. 30.
(8) Óscar Caballero: "Un fraude deja al pintor barcelonés Mentor, afincado en París, sin 400 de sus
obras", La
Vanguardia, 13 agost 1994, p. 21 (per error hi és anomenat "Mentor
Blanco").
