L’amic Carlos Pérez ens parla en un escrit de 2007 dels “artistas destinados en el Ministerio de Propaganda y en el de Instrucción Pública que, en noviembre de 1936, se trasladaron (como en el caso de Puyol, Amster, Peinador o Bardasano) con el gobierno republicano a Valencia.” (1) Des d’allà, tots ells —com també Josep Renau o Gori Muñoz— continuaren la tasca gràfica per als ministeris i per al Partit Comunista. Un any més tard, seguint encara el govern de la República, es van desplaçar a Barcelona, on van monopolitzar les màquines de la Societat General de Publicacions, des de les quals van llençar una sèrie de cartells notables. De tots ells, els firmats per Peinador són potser els menys coneguts.
 |
| Un dels cartells de Ramón Peinador fets a Barcelona (imatge de la Biblioteca del pavelló de la República) |
El més antic, Una juventud fuerte y feliz..., realitzat quan es trobaven a València, va
ser publicat pel Ministerio de Instrucción Pública y Sanidad i combina elements
fotogràfics (una dona que fa un salt de trampolí i un infant somrient) i
dibuixats, en un conjunt excel·lent.
Ja a Barcelona, la firma de Peinador apareix als cartells ¡La juventud a la conquista del aire!, per al mateix ministeri
(un noi amb un tornavís a la mà i, al fons, una pluja de paracaigudistes; la
imatge del jove és dibuixada probablement a partir d’una fotografia)
i Recoger la aceituna es adquirir armas y víveres para ganar la guerra, per al PCE.
Sense peu d’impremta, el cartell Hoy:
enviad los trapos a las tenencias de alcaldía. Mañana serán ropas de abrigo
para nuestros soldados ha de ser fet per força a Barcelona (els exemplars
coneguts porten una data manuscrita, 3 de setembre del 1938, quan ja falten
pocs mesos per al gran èxode que dispersarà aquest grup de grafistes cap a
Mèxic o Xile).
Al costat del treball
teatral, obté alguns triomfs en concursos de cartells. El 1932
ell i Félix Alonso guanyen el primer premi amb
el projecte “Can-can” al prestigiós certamen del Círculo de Bellas Artes
per al cartell anunciador del seu ball de disfresses (4) i el febrer del 1935
és homenatjat pels col·legues de la Unión de
Dibujantes Españoles, amb Germán Horacio, en reconeixement del premi per la
decoració i/o el cartell del saló de ball L’Espagnolade. (ABC, 23 febrer 1935, p. 43). També va
participar amb honors al concurs de cartells per a la
loteria de la Ciudad Universitaria de Madrid. Encara al llarg dels anys trenta
el seu nom apareix entre els participants del
XVI Salón de Humoristas, inaugurat el 25 d’abril del 1933 al Círculo de Bellas
Artes o bé quan obté un premi
menor de 100 pessetes per un dibuix commemoratiu del centenari de Lope de Vega,
en un concurs convocat per la Revista de
Estudios Hispánicos (ABC, 11 setembre
1935, p. 39). També
col·labora com a dibuixant a les revistes del grup Prensa Gráfica.
Amb l’esclat de la
guerra, com hem vist a l’inici, es vincula als elements de propaganda dels
ministeris de la zona lleial. Sabem que va col·laborar (1936-37), com a ninotaire a les
revistes Hierro i No Veas. Aquestes
actuacions, i els cartells realitzats a València i Barcelona, van propiciar que
amb la caiguda de Catalunya es veiés obligat a passar a França amb els milers
d’exiliats, entre els quals molts dels seus companys dibuixants. Viatjà a Mèxic
a bord del vaixell Sinaia, com ja he explicat a l’entrada dedicada a Julián
Oliva (octubre del 2012), on també apareix la seva caricatura. De Veracruz va passar com quasi
tots els seus companys a la ciutat de Mèxic, on va treballar com a il·lustrador
de contes infantils (notable la sèrie de vint volums de les Aleluyas de Rompetacones, amb textos
d’Antoniorrobles i publicats el 1939 per Estrella,
Editorial para la Juventud. Va continuar dibuixant i pintant i exposà a les
col·lectives que reunien els espanyols de la diàspora. Però sobretot és
recordat per la seva tasca com a figurinista a la puixant indústria
cinematogràfica mexicana dels anys quaranta, especialment a la superproducció Cristóbal Colón.
NOTES
(1)
Carlos Pérez: “Imágenes en guerra”, a: Manuel Aznar Soler (ed.), València, capital cultural de la República
(1936-1937), Consell Valencià de Cultura, València, 2007.(2) Ignacio L. Henares Cuéllar: Exilio y creación. Los artistas y los críticos españoles en México, 1939-1960, Universidad de Granada, 2005, p. 89-90.
(3) També és cert que l’anomenen Peinador Checha, quan per a
totes les altres fonts es deia Checa. Archivo General de la Nación, Instituciones Gubernamentales: época
moderna y contemporánea. Departamento de Migración. (201) Españoles, Caja 181. Dec aquesta
referència a Marina Garone Gravier.
(4) http://www.juancristobalescultor.es/Juan_cristobal/Biografia_1931-1940.html [consultat
el juliol del 2013]