Avui em vull referir especialment
als cartells de Ramon Rigol, que s'identifiquen per una firma peculiar,
acompanyada per un asterisc, i que també podia adoptar forma del monograma RR.
Només de passada em referiré a la resta del seu treball, tot i que a la seva
època va ser conegut bàsicament com a decorador interiorista, una especialitat
que va aprendre amb Josep Pascó, de qui va ser deixeble a l'escola de Llotja.
Una de les primeres notícies
que trobo sobre Ramon Rigol és l'esment a la cerimònia de repartiment de premis d'aquesta Escola d'Arts
Industrials i Belles Arts, el 1909, on rep un diploma en la categoria de "Composición
decorativa (Pintura)" junt amb altres condeixebles com Joan Miró, Cèsar
Bulbena Masferrer o Joaquim Folch i Torres. (1) Pocs anys després, aquest
darrer, convertit ja en crític d'art, fa una ressenya elogiosa d'una de les
primeres grans obres de Rigol, les pintures murals per al vestíbul de la
casa de l'arquitecte Granell, a Sarrià. (2)
Una obra
destacada va ser el disseny i execució de la carrossa Farsa italiana, encarregada per l'ajuntament barceloní per al
carnaval del 1916. (3) El projecte, premiat en concurs, es conserva a l'Arxiu
Històric de la Ciutat de Barcelona i és una mostra excel·lent del talent de
Rigol per al dibuix i per a la concepció d'escenes de fantasia.
L'obra de Ramon Rigol com
a decorador és molt extensa i al llarg dels anys vint passa d'un noucentisme
acadèmic a una versió personal de l'Art Déco, fins arribar als anys trenta a
una mena de racionalisme. El 1927, en un article-entrevista extens, a la
revista Mediterráneo, Rigol
("uno de los pocos que desde sus comienzos se propuso ser decorador")
demostra que la seva formació va ser força completa i rememora les abundants
influències assimilades a través dels viatges per Europa: s'hi esmenten les
ciutats de Londres, París, Munic, Dresden i sobretot Viena; s'hi parla dels
Werkstätten (tallers) alemanys i de l'exemple de Walter Crane, però en especial
del francès Jacques Ruhlmann, l'austríac Dagobert Peche i l'alemany Bruno Paul.
(4)
No és aquí el lloc per tractar
extensament de l'obra de Rigol com a decorador. Segurament el seu primer
treball important va ser la decoració de la sala que mostrava obres dels
alumnes de l'escola de belles arts a la VI Exposició Internacional d'Art del 1911.
(5) En aquella exposició va fer eclosió el talent del jove, d'uns vint anys, que
hi va presentar dos dibuixos, Els amors
de Pierrot i Mascarada, que van
ser premiats i que manifesten el seu interès precoç pels temes de festa i
elegància; i també va rebre un
guardó per una coberta de llibre, que després comentaré. En anys posteriors,
també pren part amb algun dibuix a l'Exposició
d'Art del 1918, 1920 i 1921.
Pel
que fa als treballs d'interiorisme, va rebre l'encàrrec, previ concurs, de
decorar el local del Cercle Artístic, situat a la Rambla (1918),
entitat a la que va estar força lligat (el 1921 li concedia una borsa de viatge
per anar a Viena; i és esmentat
com un dels promotors de l'exposició Barcelona
vista pels seus artistes, del 1930, organitzada per l'entitat). Durant força anys va formar part de
la seva junta directiva com a conservador, i en va arribar a ser vicepresident,
en l'època d'Eusebi Güell Jover, cap a 1960-64. Encara, el 1964 agença la sala d'exposicions del
Reial Cercle Artístic, situat ja al carrer dels Arcs. (6)
El
1925 s'acumulen alguns dels seus treballs més destacats: un menjador a l'estand
que el Foment de les Arts Decoratives (FAD) presenta a París, a la galeria
Dominique (en el marc de l’Exposition
Internationale des Arts Décoratifs et Industriels Modernes que, amb els
anys, hem convingut a assenyalar com l'inici de l'esclat de l'Art Déco),
executat per la casa Vda. de J. Ribas; la botiga de llums i bronzes artístics
de Corberó i fills, a la Rambla de Catalunya, en la qual la crítica comenta que
amb aquest treball l'autor ja "ha depurat extraordinàriament el seu
estil", i per a la qual segurament també va dissenyar el logo; (7) i també
la que sembla la primera de diverses col·laboracions amb l'arquitecte Adolf Florensa:
el despatx i biblioteca particulars de Francesc Cambó (on Sert hi afegiria unes
pintures el 1927). També treballa amb Florensa a l'edifici de Capitania General,
el 1929 (8) i al Govern Civil. Aquell
any també va decorar unes sales del Palau Nacional de Montjuïc, durant
l'Exposició Internacional.
L'article de Mediterráneo esmenta també la decoració
del seu estudi, situat a la confluència entre el Passeig de Gràcia i la
Diagonal; també va fer treballs per a les
famílies Salvat, Godó, Rivière i Massó, entre d’altres; diverses joieries,
la botiga Santa Eulàlia i els establiments tipogràfics de Seix & Barral i
Salvat. No sembla que es conservin gaires d'aquests treballs d'interiorisme. En dates indeterminades, va projectar cartrons per
algun dels tapissos que fabricava Tomàs Aymat.
L'any 1930 Rigol visita
l'Exposició d'Estocolm, en un complex firal de caire racionalista projectat per
l'arquitecte E.G. Asplund, i en lloa les instal·lacions en un article publicat
a D'ací i d'allà. (9) El seu interès
per les novetats es plasma tot seguit en una modernització del seu estil. En concret, les seves obres de decorador durant els
anys trenta, tal com queden reflectides a les fotografies que acompanyen un
article de la revista Art, (10) tenen
aquell aire de modernitat que trobem també a les obres de Santiago Marco i que
es poden assimilar a un gust modern, si no ortodoxament racionalista. (11)
Entre altres
treballs d'interiorisme d'aquests anys, podem esmentar el de la casa per al
polític Josep M. Casabó, a la urbanització Terramar de Sitges, (12) i,
especialment, la seva aportació al I Saló
d'artistes decoradors del FAD, a la cúpula del Coliseum, on presenta una
"Sala d'estar en una casa de fora la ciutat". (13)
Durant la
guerra civil no trobem gaire rastre seu: només surt citat el curs
1936-37 com un dels alumnes de gravat artístic als
ensenyaments organitzats per l'Institut Català de les Arts del Llibre. A partir
del 1939 el trobem com a professor i
responsable dels ensenyaments artístics de l'Escola del Treball, de la
Diputació provincial, on va formar molts deixebles.
***
Els treballs gràfics més antics
de Ramon Rigol aparegueren a la publicació valenciana El Cuento del Dumenche, quan té disset o divuit anys i encara
estudia a Llotja. En concret il·lustra La Carretera, "noveleta catalana"
de Joan Oller Rabassa, que apareix com a número 8 de la publicació, el 27 de Setembre de 1908.
Ja he comentat les diverses
intervencions en la VI Exposició Internacional d'Art del 1911. En el marc de la
mostra es va celebrar un concurs de projectes d'arquitectura, pintura, escultura i arts decoratives, en el qual es va fer
mereixedor d'un dels premis extraordinaris de 250 pessetes, proposats pel
jurat, per la seva obra que consistia en una tapa de llibre, per a la tragèdia
de Shakespeare, El Rei
Lear. (14) El projecte, pintat sobre pergamí, presenta una figura de gran decorativisme en un fons nu, i es
conserva al Gabinet de
Dibuixos i Gravats del MNAC. Aquell mateix any, Rigol també pren part als concursos convocats
per l'Associació Escolar Artística, on obté el premi concedit per la Diputació
de Barcelona per la seva obra, presentada sota el lema "Gòtic", tot i
que desconec de quina mena d'obra es tractava. (15)
Francesc Fontbona es refereix a
Rigol anomenant-lo "Un mal conocido dibujante", (16) i li atribueix
una academització de les formes noucentistes que es traslluiria per exemple en
la portada del llibre de Josep Carner, La
paraula en el vent (1914). Segurament un dels seus treballs més recordat va
ser l'ex-libris per a la biblioteca del FAD, que va ser elegit en un concurs
convocat el 1916; el segon premi va ser per a Josep Triadó. (17) En aquesta
obra Ramon Rigol demostra la seva qualitat com a dissenyador d'elements
gràfics, que malauradament no va prodigar: podem esmentar per exemple un anunci
per al Fayans Català, aparegut aquell mateix any, que revela el seu coneixement
de la gràfica anglesa i centreeuropea del moment, plasmada amb originalitat; (18)
o l'anunci per al xampany Canals i Nubiola, que he vist en una publicació del
1927. (19) No consta tampoc que es
dediqués gaire al dibuix editorial; s'esmenten uns dibuixos a La Malehida, edició poliglota,
il·lustrada amb fotografies, del cant IV del poema Canigó de Verdaguer (1917).
Amb el temps, per la seva
vinculació amb el Cercle Artístic, va formar part de diversos jurats de
concursos, com el que havia d'elegir el segell de l'Associació Obrera de Concerts
(20) i, sobretot, en concursos de cartells com el del Futbol Club Barcelona,
del 1923, on va sortir elegit el projecte de Gerard Carbonell; (21) el de les
mitges JMM, del 1926; (22) o el de la setmana cotonera, del 1931. (23)
Pel que fa a l'activitat de Rigol
com a cartellista, va donar com a fruit una mitja dotzena de treballs i algun
projecte que no he arribat a veure mai, de manera que la seva producció és
certament breu, però interessant, i la majoria es concentra entre 1912 i 1917,
quan ell té entre vint i vint-i-cinc anys. El seu primer cartell documentat és
el que va fer el 1912 per al ball del Cercle Artístic, que va resultar vencedor
al concurs convocat per l'entitat. L'any següent queda segon al certamen
convocat per a la Festa Major de Sabadell; el seu projecte no es va
divulgar com a cartell sinó que es va fer servir com a portada dels programes
de la festa. (24) Torna a guanyar el concurs per al cartell del ball del Cercle
Artístic el 1916. El 1917 és segurament l'any més
prolífic pel que fa a la seva producció de cartells. Hi trobem els dos treballs
més reconeguts de Rigol, per a les proves esportives que organitzava el CADCI:
el Campionat de Catalunya de Rem, el 7
de gener, posat sota el patrocini del president de la Mancomunitat de Catalunya;
i el Campionat de Catalunya de
Pedestrisme 10 kilòmetres, cursa atlètica celebrada el 22 d'abril, copa a
nom de l'alcalde de Barcelona. El cartell de les proves de rem, que també va
ser força divulgat com a vinyeta, mostra un dibuix ferm i colorista, on destaca
per contrast la vestimenta blanca del regatista; mentre que per anunciar les
curses de "pedestrisme" es fa servir una combinació més senzilla, amb
només dues tintes. En tots dos casos els cartells es van fer per encàrrec
directe. (25)
El 1917 Rigol també participa
al concurs de la revista madrilenya Blanco
y Negro i la seva obra, tot i no obtenir el premi principal, apareix
reproduïda com a portada de la publicació el 25 de novembre d'aquell any, amb
el que devia ser el seu lema: "Lectoras impacientes".
Desconec si un dibuix d'una
noia amb la càmera fotogràfica va aparèixer com a cartell, o bé només com a
anunci i coberta dels fullets de propaganda per a Cuyàs S. en C., botiga de material
fotogràfic situada al Portal de l'Àngel, 11-13, inaugurada cap a 1915-16 i per
a la qual sembla que Rigol també va fer la decoració interior. (26)
Rigol va ser l'autor del dibuix
a la portada del fullet d'informació general de l'Exposició Internacional de
Barcelona del 1929 (editat segurament un o dos anys abans): una vista frontal
del recinte, des de la plaça d'Espanya, amb un desplegament de banderes de
benvinguda, un disseny descartat de les torres d'entrada, els diferents palaus
a banda i banda de la font i les cascades (n'hi ha dues versions, amb o sense
les quatre columnes de Puig i Cadafalch) i, al final, el Palau Nacional.
Aquesta imatge, a colors i ampliada lateralment, va ser editada com a làmina o
cartell, segurament el mateix 1929, perquè ja hi consten les dues torres
venecianes de maó.
El darrer cartell de què tinc notícia és un retorn als seus primers treballs de vint anys abans: es tracta de Ball de disfresses del Círcol Artístic a la Bohemia, del 1933. (27)
El darrer cartell de què tinc notícia és un retorn als seus primers treballs de vint anys abans: es tracta de Ball de disfresses del Círcol Artístic a la Bohemia, del 1933. (27)
Desconec
si Ramon Rigol va fer altres cartells. És segur que una recerca atenta ens
podrà fer descobrir altres obres d'aquest decorador i cartellista ocasional.
NOTES
(1)
"Escuela Superior de Artes Industriales y Bellas Artes", La Vanguardia, 29 març 1909, p. 3-4.
(2) Flama [Joaquim Folch i Torres]: "La
Renaixença de la pintura Mural. A propòsit d'unes pintures den Ramón
Rigol", La Veu de Catalunya, 20
agost 1914, p. 6 (Pàgina Artística de La Veu, 244).
(3) "Carnaval de 1916", La Vanguardia, 4 març 1916, p. 4: "Está terminándose la magnífica carroza «Farça italiana», á la que se adjudicó
el premio del concurso celebrado y que se construye bajo la dirección del autor
del proyecto don Ramón Rigol, en los talleres del Gran Teatro Español."
(4) Erasmo de las Navas: "Ramón Rigol,
decorador", Mediterráneo, II,
42, 17 setembre 1927.
(5) Al contrari del que diu De las Navas, el
diccionari Ràfols sembla insinuar que va decorar una sala "de la
Asociación de Alumnos" de l'escola.
(6) La
Vanguardia Española, 20 desembre 1964, p. 51.
(7) Baiarola:
"La nova botiga Corberó", La Ciutat & la Casa, 4, setembre 1925, p.
30; vegeu també La Vanguardia, 13
desembre 1925, p. 15.
(8) La
Vanguardia, 9 agost 1929, p. 5.
(9) Ramon Rigol: "Una exposició d'arts
decoratives", D'ací i d'allà,
XIX, 155, novembre 1930, p. 292-233.
(10) Jaume Duran: "Ramon Rigol,
decorador", Art, I, 3, desembre
1933, p. 88-92.
(11) Josep Mainar: El moble català, Edicions Destino, Barcelona, 1976, p. 400, 402.
(12) Baluard de Sitges, [XXX], 1411, 21 juliol 1935, p. 6.
(13) Butlletí dels museus d'art de Barcelona, VI, 64, setembre 1936,
p. 21.
(14) La Vanguardia, 4 juliol 1911, p. 2-3; La Veu de
Catalunya, 6 juliol 1911, p. 6 (Pàgina Artística de La Veu, 81).
(15) "Fallo de un concurso", La Vanguardia, 5 octubre 1911, p. 10.
(16) Francesc Fontbona: La ilustración gráfica. Las técnicas fotomecánicas, a: El grabado en España (siglos XIX-XX),
Summa Artis, vol. XXXII, Espasa Calpe S.A., Madrid, 2000, p. 515.
(17) La Vanguardia, 21 maig
1916, p. 4; també Vell i Nou, II, 26,
31 maig 1916, p. 52; els ex-libris premiats són reproduïts al núm. 28, 30 juny
1916, p. 95.
(18) Vell
i Nou, II, 28, 30 juny 1916, p. 104 (encara es fa servir, per exemple, a Vell i Nou, V, 88, 1 abril 1919, p.
140).
(19) Granja
Royal. Salón Doré, Programa de los grandes conciertos del Quinteto Toldrá,
imp. Quintanilla y Cardona, 1927.
(20) La Veu de Catalunya, 11
gener 1921, p. 13.
(21) "Concurso de carteles del Fútbol Club Barcelona", La Vanguardia, 18 abril 1923, p. 10.
(22) Ernest Ortoll Martín i Montse
Torras Virgil: Oleguer Junyent i Frederic
Marès. Dos artistes i dues col·leccions, a: Oleguer Junyent, col·leccionista i fotògraf. Roda el món i torna al
Born (cat. exp.), Museu Frederic Marès, 2017-18, p. 47.
(23) La Vanguardia, 27 març
1931, p. 9-10.
(24) La Veu de Catalunya, 5 juny 1913, p. 6 (Pàgina Artística de La Veu, 181).
(25) La Vanguardia, 22 octubre 1916, p. 7; 12 novembre 1916, p. 7 (s'hi
indica que el cartell del rem "creemos ha de llamar poderosamente la
atención, no sólo de los sportsman sino también de los artistas"); El Mundo Deportivo, 30 gener 1917, p. 4;
Stadium, VII, 195, 17
febrer 1917, p. 114. Els anys següents els cartells del campionat
de rem (o, si més no, les portades dels programes) seran dibuixats per Ricard
Canals (1918), Josep Altimira (1919) o Pere Montanya (1920); el 1921 s'esmenta
un altre cop Ricard Canals i el 1922, l'autor va ser Antoni Utrillo. En canvi,
no consta que més enllà del 1917 es continués fent el campionat atlètic.
(26)
http://cartotecadigital.icc.cat/cdm/singleitem/collection/cuyas/id/11577/rec/2
(27) En relació amb aquest cartell per al Cercle Artístic i els de 1912 i 1916, vegeu l'entrada del blog d'abril del 2015: https://cartellistes.blogspot.com/2015/04/els-balls-de-carnaval-del-cercle.html
