Els balls de carnaval del Cercle Artístic fins a 1936 – per Santi Barjau

La història del cartellisme es pot enfocar des de punts de vista molt diferents. La més estesa, basada en les biografies dels autors, és la que faig servir més habitualment en aquest blog. Una altra perspectiva útil, que també he explorat, pot ser l’estudi de les associacions professionals o sindicals. Però encara hi ha altres enfocaments possibles; per exemple, l’anàlisi de les impremtes i tallers litogràfics; o bé la tasca de les agències publicitàries. En aquesta entrada em concentraré a analitzar una sèrie de cartells des del punt de vista del promotor.

Alguns esdeveniments que es repeteixen any rere any acaben conformant, a la llarga, un conjunt més o menys coherent de cartells que ens il·lustren sobre l’evolució dels gustos de la societat en general i sobretot de l’entitat patrocinadora. El Cercle Artístic de Barcelona, fundat el 1881, pot exhibir amb orgull una d’aquestes continuïtats en tant que organitzadora d’uns balls de disfresses que se celebraven cada any, en ocasió de les festes de Carnaval. (1) Els primers balls estan documentats els anys 1889, 1891 i 1895, i se’n conserven boniques targetes gravades per Alexandre de Riquer i altres artistes. No sé des de quin moment els balls es comencen a anunciar també amb cartells, però l’entitat pot presumir d’una sèrie força completa ben bé des del 1915. Queda clar que aquests cartells no s’han de confondre amb els genèrics que anunciaven el Carnaval de Barcelona, editats per la comissió corresponent que depenia de l’ajuntament i que formen una sèrie apart.

La vinculació del Cercle Artístic de Barcelona amb el fet cartellístic és una constant, no només amb aquests dissenys que comento avui o amb altres de coetanis, per a exposicions i altres esdeveniments, o bé els cartells per a les cavalcades dels anys seixanta. En moltes ocasions, sobretot els anys deu, vint i trenta, el cercle va acollir els concursos de cartells més brillants que se celebraven a la ciutat, i a les seves sales s’exposaven els projectes finalistes i els premiats. També cal tenir en compte que l’Associació de Cartellistes dels anys trenta va ser en certa manera una entitat sorgida del mateix Cercle.

Aquest projecte de Josep Alumà, reproduït a la revista Catalunya Gràfica (núm. 5, 20 febrer 1920) devia quedar finalista en algun dels concursos celebrats pel Reial Cercle Artístic de Barcelona i actualment només es coneix per aquesta imatge.

Al llarg dels anys, el carnaval del Cercle Artístic no només va generar un cartell anual, sinó també invitacions o programes més o menys detallats de les activitats relacionades. He constatat que en general el cartell i el fullet presentaven dissenys diversos, obra fins i tot d’autors diferents; rarament els dos elements de comunicació mostraven una imatge unificada. Els dos primers carnavals que puc il·lustrar aquí no tenen cartell conegut, però sí programa de mà, i en els dos casos, el 1908 i el 1909, es tracta de treballs del pintor i gravador Joan Colom. Del primer només se’n va fer la targeta d’invitació, escollida a través d’un concurs entre els socis de l’entitat, (2) com segurament també devia passar l’any següent. El Reial Cercle Artístic, afortunadament, conserva encara el dibuix original del disseny del 1909, d'una elegància serena i exquisida. Als dos impresos, a costat de la firma de Joan Colom, hi trobem el nom d’Alexandre Cardunets com a litògraf. Aquest dibuixant notable era també membre de la junta directiva del Cercle Artístic i va ser força actiu en la vida de l’entitat, que va arribar a presidir.

Desconec quina va ser la imatge del carnaval del Cercle en els dos anys següents, ni si es van fer cartells per anunciar-lo. Però per al carnaval del 1912 ja hi ha constància d’un concurs entre els socis per triar un cartell (3) i es coneix l’obra resultant, a càrrec del dibuixant i decorador Ramon Rigol. L’escena és humorística i de colors llampants, tal com es pot veure en la coberta del programa. 

Torno a trobar un buit pel que fa a la sèrie, però a partir del 1915 s’inicia un seguit anual de cartells (només falten dades d’un parell d’anys) fins arribar al 1936, a pocs mesos de l’esclat de la Guerra Civil, que significarà l’acabament d’aquesta etapa per raons òbvies. El cartell del 1915 és obra del ja esmentat Alexandre Cardunets, però curiosament no es tracta d’un disseny original, sinó de la transcripció fidel d’un gravat de Goya.
 

Els quatre anys següents, els cartells que es van imprimir i que per fortuna es conserven van ser obra dels principals dibuixants de l’Art Déco primerenc, aquell que encara deriva directament dels postulats modernistes, amb un sentit decoratiu exacerbat i una mica decadent i que, d’una manera més o menys dissimulada, beu del mestratge de Xavier Gosé, que precisament havia mort el 1915. El cartell del 1916 torna a ser obra de Ramon Rigol, el qual hi plasma una escena que esdevindrà habitual: un home i una dona disfressats, en un ambient suggerit per cortinatges i amb altres màscares al fons; en aquest cas la imatge central està emmarcada amb un patró decoratiu, com si fos una tela llavorada ricament. Com serà habitual a partir d’aquest any, es van escollir mitjançant concurs tant el cartell com la decoració interior de la sala, confiada a l’escenògraf Salvador Alarma. (4) El ball, com també s’havia fet en l’edició anterior, es va celebrar al Teatre de Novetats.

El cartell del 1917 està firmat Fontanals; va ser encarregat sense concurs a l’escenògraf Manuel Fontanals (tot i que algun cop s’ha atribuït al seu germà, el també ninotaire Francesc, autor d’altres cartells). Més senzill, imprès només a dues tintes (el Cercle havia esgotat el pressupost amb les despeses d’ornamentar el local), amb el dibuix abarrocat que trobem en molts dibuixants del moment, presenta una sola figura femenina en primer pla, amb l’habitual desfilada de màscares al fons; és un dels cartells més bons d’aquesta sèrie. (5)

Gerard Carbonell va ser el responsable del cartell de l’any 1918. L’esquema habitual (parella de màscares en ple ball i fons atapeït de personatges) hi és resolt amb una exacerbació decorativa propera a l’horror vacui. L’arranjament decoratiu de la sala on es va celebrar el ball (en aquella ocasió, la platea del Gran Teatre del Liceu), va ser obra de l’escenògraf Oleguer Junyent. (6) El programa presenta un altre disseny preciosista, d’autor no identificat.

 

 

Programa del 1918

L’any 1919 trobem un altre cartell d’aire similar, degut a Josep Alumà. L’elegància dels personatges i la plenitud decorativa no ens han de fer passar per alt un detall: la figura femenina, a qui l’acompanyant masculí ajuda a treure’s la capa folrada de pell, mostra fugaçment un pit mentre es recol·loca l’escot del vestit... Aquell any el programa va estar ornamentat amb un disseny de Josep Rojas, anys més tard autor del conegut cartell de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929.

L'any 1920, el guanyador del concurs per al cartell destinat a anunciar el ball de disfresses del Cercle Artístic va ser Ramon Miret Baldé. (7) Potser ja estava imprès quan es va decidir que aquell any, per la candent situació social, el ball no es celebraria. És per això que del cartell del 1920 no en conec cap exemplar, tot i que ja havia aparegut reproduït a la premsa de l’època, que qualifica l'autor com a artista argentí, ja que hauria nascut a la ciutat de Mendoza (i no a Barcelona, com consta al diccionari Ràfols). El disseny de Miret va ser aprofitat per al cartell de l’any 1921; se’n conserva un exemplar al museu Jaume Morera de Lleida (8). També es va fer servir per al programa.

No he aconseguit trobar enlloc el cartell de l’any 1922, ni veure’n cap imatge reproduïda o descobrir tan sols qui en va ser l’autor. Potser es va repetir la suspensió que ja hem vist l’any 1920? L’any següent trobo reflectida per primer cop l’especialització temàtica dels balls que, en endavant, serà la norma dels carnavals del Reial Cercle Artístic: en aquella avinentesa portava com a títol “Ball d’envelat de l’any 60” (el programa aclaria que era una “festa del temps dels nostres avis”) i el cartell, tot i no ser firmat, s’atribueix a Xavier Nogués. El cartell del 1924 tampoc el conec, però el programa, amb dibuix de Gerard Carbonell, introduïa el tema, tan escaient per a un carnaval, dels set pecats capitals. El 1925 el tema del ball era “El carnaval en Marte” i va tenir lloc al teatre de Novetats. Segons ens informa Maria Isabel Marín (9), el concurs el va guanyar Josep Alumà amb un projecte que desconec. Seria interessant poder-ne trobar algun exemplar en format de cartell, o si més no, veure’ls afixats a la paret en alguna fotografia.

El mateix Xavier Nogués, amb la firma “Babel” que havia fet servir en els anys que il·lustrava la revista Papitu, ens ofereix el cartell del 1926, que s’havia de fer el 13 de febrer, al local del Cercle, tot i que al final es va celebrar el dia 16. El tema del ball, si ens hem de guiar pel cartell, devia ser l’Àfrica negra.

 

El cartell de l’any 1927 encara no l’he pogut localitzar, però se sap per la premsa que l’autor va ser el poc conegut Enrique Carlos Cénac, també d’origen argentí (nascut el 1895?) i actiu durant els anys vint i trenta a Barcelona, on va exposar sovint fent tàndem amb Antoni Ollé Pinell; el 1941 retornava a Buenos Aires. El ball de 1927 era de temàtica xinesa i això devia quedar reflectit al cartell, que s’havia presentat amb el lema “Hao”; la festa també va tenir lloc al local social i la decoració va anar a càrrec d’Oleguer Junyent. (10)

El gran Pasqual Capuz és autor del cartell del 1928, una mostra excel·lent de la tendència Art Decó més simplificada o purista i dels anys del xarleston. No sé quina devia ser l’especialització temàtica del ball, que es va celebrar al Liceu amb escenografia, un any més, d’Oleguer Junyent. (11)

Després, durant tres anys consecutius, el cartell elegit és obra de Lluís Muntané. En el context de la renovació del cartellisme català, que s’inicia a final dels anys vint i té el seu gran moment al llarg dels trenta, destaquen quatre noms que, curiosament, comencen amb la lletra M: Josep Morell, Evarist Mora, Enric Moneny i Lluís Muntané. L’obra de Muntané és potser la menys coneguda, tot i la seva qualitat. El cartell del 1929 inicia una tendència més moderna que juxtaposa elements d’escales ben diferents (en aquesta ocasió, una màscara que ocupa tota l’amplada del cartell i unes figures de mida molt més petita) i, a més, abandona les harmonies de color per buscar l’impacte visual a través d’un gran contrast entre el vermell i el negre. Tot i que el cartell no ho expliciti gaire, el tema d’aquest ball va ser l’esport, amb ornamentació del Liceu per part d’Oleguer Junyent. (12) També són excel·lents el cartell del 1930, que sembla posar cara als raigs de llum de l'Exposició de Monjtuïc (aquell any Josep Castells va decorar la sala del Liceu a imatge del Poble Espanyol de Montjuïc) i del 1931, amb un joc de màscares; Salvador Alarma va decorar el Liceu amb evocacions orientals. (13)

L’any 1932 el cartell va ser obra de Josep Morell, cap indiscutible de la moderna escola catalana del cartell. (14) Segurament és un dels més avançats estèticament.

L’any 1933 el cartell torna a ser obra de Ramon Rigol, que ja havia fet els de 1912 i 1916. En aquesta ocasió el cartell és de format horitzontal, crec que per primera i única vegada, i mostra un paisatge tropical al·lusiu del tema d’aquell any. El tríptic amb el programa de les activitats és obra de Lau Miralles.

Desconec els impresos promocionals del ball de disfresses en el carnaval del 1934; d’aquell any només he pogut esbrinar que el tema estava ambientat “En el jardín de Polichinela” i es va celebrar al Teatre del Liceu. (15) Pel que fa a la festa de l’any següent, que es va anomenar “Ball del barret de copa”, es va escollir un cartell de Carles Becquer. (16) El programa va ser decorat per Josep Alumà. Finalment, en l’últim carnaval d’aquesta sèrie, abans de l’esclat de la Guerra Civil, es va escollir el projecte de Ferran Texidor, que il·lustrava el tema de la Festa del déu Bacus;  en l’ornamentació del tríptic informatiu també es van fer servir dibuixos de Texidor. (17)

Cobertes del programa del ball de 1935, obra de Josep Alumà, i il·lustracions interiors del programa corresponent al 1936, de Ferran Texidor.

Els cartells per als balls de disfresses del Cercle Artístic de Barcelona mostren una notable continuïtat des del Modernisme, passant per les diferents manifestacions de l’Art Déco fins arribar a les tendències més avançades dels anys trenta. Curiosament, en els cartells que el Cercle escollia i que veiem aquí no hi té lloc el Noucentisme, ni tan sols en els cartells de Xavier Nogués, que habitualment s’enquadra en aquest corrent artístic. 

En definitiva, en aquesta galeria d’imatge encara són molts els buits que esperen ser omplerts; cosa que potser es podrà aconseguir amb la col·laboració dels amables lectors d’aquest blog.

NOTES

(1) Molts d’aquests cartells es van poder veure a l’exposició que el Reial Cercle Artístic va celebrar a la seva seu, l’any 2010, a cura de Maria Isabel Marín.

(2) “El Círculo Artístico ha abierto un concurso entre sus socios, para premiar un proyecto de tarjeta-invitación para el baile que tendrá efecto el día 26 del corriente, en el salón de descanso del Gran Teatro del Liceo. / Para dicho concurso se conceden un primer premio de 75 pesetas y un accésit de 50.” (La Vanguardia, 7 febrer 1908, p. 5).

(3) La Vanguardia, 10 gener 1912, p. 3.

(4) La Vanguardia, 19 febrer 1916, p. 2.

(5) Maria Isabel Marín Silvestre: Cercle Artístic de Barcelona. Primera aproximació a 125 anys d'història, Reial Cercle Artístic, Barcelona 2006, p. 266.

(6) “El cartel anunciador, obra del artista señor Carbonell, ha empezado á repartirse y constituye una originalísima nota, del más depurado buen gusto y de la más refinada elegancia.” (La Vanguardia, 7 febrer 1918, p. 11).

(7) Nuevo Mundo (Madrid), XXVII, 1359, 30 gener 1920, p. [26].

(8) MAMLL 3391. Al mateix museu lleidatà es conserven diversos originals de Baldomer Gili Roig per als projectes de cartells del Cercle Artístic dels anys 1912 i 1918.

(9) Maria Isabel Marín: “Josep Alumà Sans, cartellista i pintor”, Cercle (època III), 1-2, abril-setembre 2009, p. 13.

(10) “Reunido el jurado calificador del concurso de carteles para anunciar el baile de máscaras que el Circulo Artístico celebrará el día 26 del corriente en su local social, acordó conceder el único premio del certamen al que lleva él lema «Hao», del que resultó ser autor don Enrique Cénac Bereciartu. / Los carteles presentados a concurso quedan expuestos en la sala de exposiciones de dicha sociedad.” (La Vanguardia, 5 febrer 1927, p. 9); “El Real Círculo Artístico ha publicado su cartel anunciador del baile de máscaras que celebrará en su domicilio social el día 26 del actual. / La dirección corre a cargo del escenógrafo don Olegario Junyent, con la colaboración de notables artistas, quienes darán a las salas un ambiente chinesco, donde en medio de la mayor algarabía que promueven los seres de aquel país, llegados a esta exprofesamente, se festejará el carnaval barcelonés organizado por el Circulo Artístico que, como todos los años, constituye una nota de arte.” (La Vanguardia, 13 febrer 1927, p. 15).

(11) “El Real Círculo Artístico ha publicado ya su cartel anunciador del tradicional baile de máscaras que prepara en el Gran Teatro del Liceo el lunes, día 20. El cartel es obra de don Pascual Capuz. / La grandiosa sala del Teatro y escenario ofrecerán un vistosísimo y sorprendente aspecto, cuya dirección y adorno corre a cargo del escenógrafo Olegario Junyent.” (La Vanguardia, 15 febrer 1928, p. 9)

(12) “El tema de la decoración del Gran Teatro del Liceo para el Baile del Círculo Artístico no puede ser de más actualidad: el deporte. / El escenógrafo don Olegario Junyent adornará la sala del Liceo con un conjunto decorativo avalorado por la iluminación que conviene a la representación de las fiestas deportivas; fiestas al aire libre y al sol, claras de resplandores del mar y de la nieve. / Para entonar el cuadro no ha de faltar la multitud abigarrada de los disfraces. Con ella se cuenta, pues el disfraz es obligatorio. «Tutti in maschera», como en los carnavales de la gran época. Claro que el Círculo Artístico facilitará el trabajo de disfrazarse a las personas que lo requieran.” (La Vanguardia, 3 febrer 1929, p. 20).

(13) “En el Real Círculo Artístico, reunido el jurado calificador del concurso de proyectos de cartel para el próximo baile de máscaras, acordó conceder el premio al trabajo número 6, lema «Or». Resultó ser su autor don Luis Muntané. / Además acordó otorgar un accésit al proyecto de cartel número 3, lema «Black».” (La Vanguardia, 24 gener 1931, p. 11 ).

(14) “El Círculo Artístico ha publicado ya el cartel anunciador del tradicional baile de máscaras que prepara en el Gran Teatro del Liceo, y que se celebrará el día 6 de febrero. El cartel es obra de don J. Morell. / El mencionado baile de máscaras será la nota de arte en los presentes carnavales. / La sala del teatro y escenario ofrecerán vistoso aspecto. En su dirección, trabajan los autores del proyecto don A. Mataró y don E. C. Cenac.” (La Vanguardia, 31 gener 1932, p. 13).

(15) La Vanguardia, 14 febrer 1934, p.7.

(16) “El Círculo Artístico, en el concurso de carteles anunciadores de su tradicional baile de máscaras, ha acordado adjudicar el premio al trabajo número 3, lema «Ball», que resultó ser del distinguido artista don Carlos Becquer.” (La Vanguardia, 31 gener 1935, p. 9).

(17) “También se espera con curiosidad el baile organizado por el Círculo Artístico y que se celebrará en el Liceo el lunes de Carnaval, por la noche, según costumbre de años anteriores. / El tema de la fiesta será, como ya dijimos hace días, «Baile del dios Baco». / Celebrado un concurso de proyectos de cartel anunciador del baile, quedó vencedor don Fernando Teixidor, con su obra cuyo lema es «Grecia»; y asimismo don José Aluma y Miguel Paredes, autor de la maqueta para decoración cuyo lema era «Contemplant la portadora».” (La Vanguardia, 6 febrer 1936, p. 10).