Avui us parlaré d’un dibuixant poc conegut, que va participar en dos concursos de cartells, en un dels quals va resultar vencedor (però el seu projecte mai no es va arribar a imprimir en format de cartell); que va tenir una carrera llarga i prolífica com a il·lustrador a la premsa de Barcelona i de París, on va viure alguns anys (però les poques vegades que el trobem esmentat és per posar-lo en l’estela de Xavier Gosé, de qui es considera un dels seguidors de més talent); i que va tenir la dissort de morir massa jove (però no tant com se sol recollir en les escasses aproximacions biogràfiques que se n’han fet). Es tracta de Ramon Roqueta Garcia, que si ens hem de refiar del diccionari “Ràfols” (1) havia nascut a Barcelona el 1888; el 1904 és cridat a quintes pel districte IV. (2) Desconec els detalls de la seva formació artística i les primeres passes de la seva activitat, però el 1909, amb vint-i-un anys, el trobo esmentat per primer cop com a dibuixant de l’efímera revista Rialles, al costat de Xavier Gosé, (3) i el gener del 1910 debuta a L’Esquella de la Torratxa, amb una il·lustració certament deutora de l’estil d’aquest dibuixant i també molt propera als treballs coetanis de Pasqual Capuz; (4) també presenta un treball interessant a l’almanac de L’Esquella per a 1912 i col·labora a la revista El Gall, aquell mateix any, junt amb Apa, Bon, Pal i altres. (5)
En endavant el trobo actiu a diverses revistes barcelonines, com Bohemia, el 1915, Papitu (desconec des de quan hi publica; de moment el tinc documentat el 1917), (6) i altres. Entorn a 1915 també apareix vinculat a dues produccions de la impremta Oliva de Vilanova: una de les vinyetes editades en Socors per a la Vaga Forçosa del 1914 (al costat d’altres dibuixants papitescos, com Aragay, Nogués, Smith, Junceda o Apa) i una il·lustració, titulada “Coqueteria”, per al Keepsake o recordatori amb motiu del trasllat dels tallers d’impressió des de Vilanova i la Geltrú cap a Barcelona, el 1915.
Però entre 1916 i 1917, Roqueta apareix vinculat amb cert èxit a dos concursos de cartells organitzats per empreses de Madrid. En primer lloc, pren part al concurs de cartells per al sabó Heno de Pravia, de Laboratorios Gal, que curiosament va tenir lloc a Barcelona l’any 1916. Els tres premis de 1.000 pessetes van recaure en Rafael de Penagos, Federico Ribas i Salvador Bartolozzi, (10) els “tres mosqueters” de la il·lustració madrilenya del moment i col·laboradors habituals de la revista La Esfera, on Roqueta també va publicar i que va anar presentant, a les sobrecobertes, els diversos projectes que l’empresa de sabons va adquirir en considerar-los també dignes d’apreci. Els dos projectes de Roqueta que Gal adquireix tenien els lemes “Nos parfums” i “Afrodita”, (11) i van fer força bon paper en un concurs on també es van presentar Otho Lloyd, Pasqual Capuz, Josep Segrelles, Pere Montanya [i no “Montoya” com alguna vegada es llegeix...], Gerard Carbonell i molts altres autors, sobretot madrilenys i valencians, que hi van presentar un total de 470 originals. (12) A partir d’aquell moment, trobo la firma de Roqueta a La Esfera, on per exemple publica una il·lustració d’aire divuitesc amb el títol “La gentil azafata”, (13) i la premsa anuncia que dibuixarà a la nova “revista festiva”, Lulú, que no sé si va arribar a aparèixer. (14)
La segona participació que li conec en un concurs de cartells va ser encara més afortunada per a ell: es tracta del certamen convocat poc després per la revista madrilenya Blanco y Negro, i en la qual el jurat, reunit el gener del 1917, li va concedir el primer premi, de 1.000 pessetes, pel projecte que duia el lema “París 1916”. (15) Aquest títol ens pot fer pensar que Ramon Roqueta coneixia la capital francesa, però no tinc cap evidència que hi visqués, sobretot en aquells moments de la Primera Guerra Mundial. En tot cas el març de 1917 l’autor és objecte d’un homenatge al restaurant Los Italianos, de Madrid. (16) No sembla que el projecte s’arribés a imprimir en format de cartell, però la revista va publicar en una de les seves portades la il·lustració “En visita”, acreditada com una de les obres participants a “nuestro concurso de carteles”; (17) no sé si es tracta del projecte presentat amb el lema “París 1916” o bé un altre que també hagués estat adquirit per l’empresa editora. En tot cas, l’original es conserva encara als fons del Museo ABC de Madrid.
En l’estela d’aquests èxits, el nom de Roqueta es esmentat entre els participants al III Salón de Humoristas de la capital espanyola, el mateix 1917, (18) i la premsa barcelonina ens fa saber que “el nostre dibuixant d’elegàncies (…) va traslladar la seva residència a Madrid”, (19) tot i que desconec quant de temps va durar aquesta estada ja que, el maig del 1917, també celebra una exposició individual d’obres al guaix a les galeries Dalmau de Barcelona que, pels títols, semblen de temàtica parisenca, i que inclouen una obra, sense preu de venda, identificada com a “Cartell” (desconec si es tracta d’algun dels treballs premiats en els concursos esmentats). La recepció crítica d’aquesta exposició va ser diversa: per una banda El Poble Català el considera un “Art difícil sota la seva aparenta banalitat” que necessita “un sentit de la decoració i un gust depuradíssim”, i en relació amb l’influx de Gosé afirma: “Al parlar d’aquest genre de dibuix la evocació d’En Xavier Gosé és inevitable. En Roqueta segueix les petjades d’En Gosé, és cert. Però, és que és possible avui pintar ni dibuixar elegàncies oblidant l’obra d’En Gosé?” (20) En canvi la crítica de Vell i Nou defineix Roqueta com un “Èmul d’En Xavier Gosé, al qui pastitxa encarniçadament (…) Emperò caldrà afegir que’l pastitxo és fet amb traça; àdhuc els defectes, els desencaixos i desdibuixos sense esperit i el rastacuerisme inherent a l’art d’En Gosé, hi són tralladats escrupulosament en aquesta reviviscència seva.” (21) La influència evident de Gosé, però, es va modificant amb el temps, quan el dibuix de Roqueta incorpora una simplificació i geometrització molt personal. En aquests anys, entorn de 1920, col·labora a Niu Artístic, (22) a Hojas Selectas, on il·lustra articles d’Alfred Opisso, de la sèrie “El año higiénico”, totes dues coses el 1919; (23) o bé altres il·lustracions a la revista Color, que va convocar el 1922 un concurs de portades on Roqueta participa; també treballa per a la revista madrilenya Nuevo Mundo. L’any 1921 il·lustra un llibre de l’editorial Muntañola que recollia els contes populars El Borracho i Pereza y Tozudería, amb textos de Josep Carner i J. Gay.
En algun moment indeterminat, després de l’acabament de la Guerra Mundial, Roqueta es va traslladar a viure a París, des d’on devia continuar enviant treballs per a les publicacions barcelonines on col·laborava. En tot cas tinc documentada l’estada parisenca l’any 1923, quan L’Esquella de la Torratxa publica un article de Pau Lionel sobre “L’home sol”, és a dir “el bohemi, l’artista, l’home de lletres que viu sol, ben sol, en una cambra solitària, incomunicada, perduda en un indret poc freqüentat de París” i que exemplifica en uns artistes “castes com Watteau”: l’escultor Màrius Vives, el pintor Josep Renom, l’escriptor Joan Recasens i també Roqueta, “el famós dibuixant” que ha fet a París una “exposició sorollosa”. A més, l’article és il·lustrat per ell. (24) El mateix any, el periodista Paco Madrid el situa també a París, junt amb altres artistes que es reuneixen a La Rotonde, un cafè de Montparnasse on es reuneix la colònia catalana dels bohemis, entre els quals esmenta Roqueta com un dels artistes apreciats a la capital francesa. (25)
El juny del 1924 el diari El Diluvio es fa ressò de l’èxit amb què és rebuda una postal dibuixada per Roqueta i que el diari reparteix al seu estand de la Fira de Mostres (també se’n repartia una altra amb dibuix de Junceda; segurament són d’aquest moment altres postals per aquest diari, dibuixades per Ricard Opisso o Jaume Passarell). (26) Es tracta d’una escena que mostra dues noies elegants que llegeixen el diari mentre prenen el te. El mateix diari informa uns mesos després que Roqueta ha vingut a passar les vacances a Barcelona, des de París, on resideix i on treballa amb èxit per als magazins Fantasio, Le Rire “y otros”. (27) Malauradament no conec gaire la seva obra parisenca, que es devia especialitzar en la il·lustració per a revistes galants.
Tot sembla indicar que Roqueta torna a viure de manera estable a Barcelona cap a 1928, si no abans: no sé si és ell “el experto joven escenógrafo” que el 1926 fa el decorat d’una comèdia lírica en un acte, amb lletra de Joan B. Gras Soler i música de “Donavilla” (José Donato Vidal), que es representa a la Unión Ultramarina, del carrer Nou de Sant Francesc, 2. (28) El desembre del 1928 celebra una exposició de paisatges a les Galeries Laietanes, amb un èxit discret (un crític l’anomena de manera formulària “un pintor muy bien dotado”) (29) i l’abril del 1931 torna a exposar a la mateixa sala.
Precisament l’abril de 1931, amb la proclamació de la Segona República, es posa de manifest la filiació política de Roqueta, que ja podíem inferir de la participació en publicacions progressistes com L’Esquella de la Torratxa o El Diluvio. En efecte, aquest mateix diari esmenta Ramon Roqueta Garcia, al costat del seu germà Josep, com a membres de la junta organitzadora del Partit Republicà Federal de Badalona, (30) tot i que desconec altres detalls de la seva militància. En els anys trenta, a més de ser una firma habitual a L’Esquella de la Torratxa i publicar en altres revistes, com La Veu del Besòs, El Mussol (el 1932), on fa la majoria de les il·lustracions, o El Carrer, (31) el trobo com a participant a un (nou) Primer Saló d’Humoristes organitzat per l’Associació dels Humoristes de Barcelona a la galeria Empòrium (1933), on presenta dues obres i consta domiciliat a Montcada (però no pren part al Segon Saló, celebrat a les galeries Syra l’any següent). El 1935 exposa als Amics de les Arts de Terrassa amb el grup Forma i Color, format també per Josep Navarro-Rull, Josep Morant i Josep Altimira, el conegut Oxymel de L’Esquella de la Torratxa. (32)
Aquestes informacions són suficients per desmentir les dates de mort de Ramon Roqueta que alguna vegada s’han publicat, ja que el seu decés es va produir el 7 de febrer del 1936, en plena campanya per a les eleccions que havien de donar el triomf al Front d’Esquerres i portar de nou Lluís Companys a la presidència de la Generalitat, traient-lo de la presó on es trobava des dels fets del 6 d’Octubre. El diari La Humanitat, que anomena Roqueta “gran artista, gran amic nostre i gran republicà”, dóna notícia del seu enterrament civil, (33) mentre que L’Esquella de la Torratxa, que il·lustra la notícia amb una fotografia de l’artista, assenyala que “Després de Xavier Gosé (…) el nostre amic pertanyia a l’escamot de dibuixants que, a París, va posar més alt el prestigi del nostre dibuix.” (34)
En definitiva, Ramon Roqueta és un d’aquells artistes que trobem tan sovint a les pàgines de les revistes més variades i en mil i una iniciatives de tot tipus però la fama del qual ha anat quedant injustament eclipsada amb el pas del temps.
NOTES
(1) J.F. Ràfols: Diccionario de artistas de Cataluña, Valencia y Baleares, Barcelona, Edicions Catalanes / Bilbao, La Gran Enciclopedia Vasca.
(2) La Veu de Catalunya, 4 febrer 1904 (ed. matí), p. 2.
(3) La Veu de Catalunya, 5 novembre 1909 (ed. vespre), p. 2.
(4) L’Esquella de la Torratxa, XXXIX, 2.000, 27 abril 1917, p. 290, l’esmenta com un dels dibuixants nous d’aquell any.
(5) El Poble Català, 1 agost 1912, p. 1.
(6) Papitu, X, 466, 7 novembre 1917, p. 1.528.
(7) L’Esquella de la Torratxa, XL, 2.059, 14 juny 1918, p. 392.
(8) Foment. Portaveu oficial en les comarques tarragonines, del partit d'Unió Federal Nacionalista Republicana, XI, 169, 27 juliol 1916, p. 1.
(9) La Campana de Gràcia, LXIV, 3.338, 15 juliol 1933, p. 448.
(10) La Ilustración Artística, XXXV, 1.788, 3 abril 1916, p. 226.
(11) Els projectes es van reproduir a tot color a La Esfera (Madrid), III, 148, 28 octubre 1916, sobrecoberta i III, 155, 16 desembre 1916, sobrecoberta. També es van publicar projectes a la revista Mundo Gráfico.
(12) ABC (Madrid), 11 maig 1916 p. 16.
(13) La Esfera (Madrid), 17 febrer 1917, IV, 164, p. 26.
(14) ABC (Madrid), 17 març 1917, p. 14.
(15) ABC (Madrid), 15 gener 1917, p. 14: el segon premi, de 500 pessetes, va correspondre al projecte titulat “Fígaro”, de Salvador Bartolozzi.
(16) El Liberal (Madrid), 15 març 1917, p. 3 ; “Banquete de artistas”, ABC (Madrid), 16 març 1917, 2a edició, p. 15.
(17) Blanco y negro (Madrid), 18 novembre 1917, coberta, p. 3.
(18) La Esfera (Madrid), IV, 161, 27 gener 1917, p. 13.
(19) El Poble Català, 28 abril 1917, p. 2.
(20) Florian [Vicenç Solé de Sojo]: “Gazeta d’Art”, El Poble Català, 14 juny 1917, p. 2.
(21) J[oan] S[alvat] P[apasseit]: “Galeries Dalmau. J. Roqueta” [sic], Vell i nou, III, 44, 1 juny 1917, p. 424.
(22) Niu Artístic, II, 10, 15 febrer 1919, p. 11.
(23) El Adelanto (Salamanca), 22 abril 1919, p. 3 ; 7 octubre 1919, p. 4.
(24) Pau Lionel: “L’home sol”, L’Esquella de la Torratxa, XLVI, 2.336, 14 desembre 1923, p. 820, 822.
(25) Francesc Madrid: “Els catalans a ‘La Rotonde’”, La Veu de Catalunya, 11 octubre 1923 (ed. vespre), p. 1.
(26) El Diluvio, 5 juny 1924, p. 14.
(27) El Diluvio, 4 setembre 1924, p. 12.
(28) El Noticiero Universal, 12 novembre 1926, p. 8.
(29) E. Batlle: “Notas de Arte”, Hoja oficial de la provincia de Barcelona (segona època), 24 desembre 1928, p. 6.
(30) El Diluvio, 31 mayo 1931, p. 31.
(31) El Carrer, II, 39, 20 abril 1933, p. 1. En aquesta revista col·laboren també Escobar, Moreno, Benages, Quelus, R. Datzira, Gaston Ry, Terruella, Alloza...
(32) L’Esquella de la Torratxa, LIX, 2.906, 15 març 1935, p. 1.065.
(33) “Ha mort Ramon Roqueta”, La Humanitat, 8 febrer 1936, p. 6.
(34) “Ramon Roqueta”, L’Esquella de la Torratxa, LX, 2.954, 14 febrer 1936, p. 102-103.
