Només li conec dos cartells, i és una llàstima que no s’hi dediqués més sovint, ja que el seu concepte decoratiu del paisatge hauria pogut donat excel·lents resultats en la publicitat turística. Aquest cartell del 1917 per a una carrera amb sortida i arribada a Barcelona, amb etapes per Aragó i el País Basc, situa el bòlid en un paisatge de muntanya, passant frec a frec d’una creu de terme, i ens permet captar el contrast entre la serena bellesa de les vessants cobertes de boscos i l’arriscada convivència amb la màquina llençada a tota velocitat i que deixa al seu darrere una llarga cua de pols.
Gausachs. Aquest cartell anunciava l’aparició de la revista Arlequí, el mes de març del 1914. Es tractava, com diu el mateix text, d’un “setmanari satíric irreverent”, en la línia del Papitu i tantes altres publicacions eròtico-festives, del gènere anomenat “psicalíptic”. Malgrat la campanya de promoció i els col·laboradors escollits, la revista només va tenir un parell d’aparicions. De tota manera, en queda aquest cartell amb el personatge característic que li dóna nom. El dibuix té una firma, Hola, que oculta la veritable personalitat de l’autor: el pintor Josep Gausachs, que havia fet alguns treballs com a ninotaire abans de desplegar la seva carrera al costat dels artistes més avançats de l’escola de París i, encara més tard, exiliar-se a la República Dominicana on va exercir un mestratge indiscutit fins a la seva mort el 1959. Nascut a Sarrià (quan encara no formava part de Barcelona) el 1889, la formació acadèmica de Gausachs amb Fèlix Mestres no l’impedí assimilar les avantguardes parisenques al costat dels seus màxims protagonistes, de Picasso a Braque i Modigliani. Al mateix temps, el trobem fent treballs com a dibuixant a diverses revistes, totes elles de vida brevíssima, com l’esmentada Arlequí però també Bohemia (1915, on també treballa Ramon Roqueta); publica igualment un dels seus ninots a l’últim número de El Escándalo (1925) i, sobretot, a L’Esquella de la Torratxa. La revista per a la qual fa el cartell que comento, Arlequí, va ser dirigida per Emili Pascual Monturiol, que firmava els treballs de dibuixant com a Pal o Miliu; també hi van sortir dibuixos de Jaume Passarell. El cartell que ens ofereix Hola és un cas típic en la carrera de molts artistes pintors, que conreen el cartellisme d’una manera totalment esporàdica i sense continuïtat.
Guillermo. El
cartellisme que es fa a partir de 1939 a Barcelona és força diferent dels
moments anteriors, i no només de l’etapa immediata de la Guerra
Civil: en general la dècada dels trenta és recordada com un període de qualitat
i innovació gràfica però també és un reflex de la vida social i política dels
anys republicans, convulsos i sovint mitificats. El cartell sota el franquisme
encara espera un estudi detallat i sense prejudicis, que faci aflorar els seus
valors reals des del punt de vista del disseny, sense oblidar tampoc la
interpretació dels significats i les connotacions de les seves imatges a través
del contingut ideològic dels missatges. Un dels noms recurrents durant una
colla d’anys serà el que firmava simplement com a Guillermo: l’aragonès
Guillermo Pérez Bailo (o Baylo), (Saragossa 1911-Tarragona 2000), actiu a
Barcelona però sense perdre el contacte amb la seva ciutat natal. La producció
de Guillermo ens revela algunes especialitzacions, com ara el cartell de fires
(integrat a l’agència Crisol, va ser el responsable dels cartells de la Fira de
Barcelona de 1945 i 1946), religiós (durant una colla d’anys va ser l’autor del
cartell del Dia del Seminari) i festiu (és autor del cartell de la festa major
de Barcelona, la Mercè, de l’any 1954). L’estil gràfic de Guillermo en general no és molt
atrevit però sí eficaç publicitàriament, servit amb un dibuix figuratiu acurat.
Però alguna vegada era capaç de sorpreses com la del cartell que us presento avui, del 1962. Es tracta del primer dels que al llarg dels anys
van anunciar la Fira de maquinària tèxtil, que se celebrava cada dos anys al
recinte firal de Barcelona. El cartell simplement mostra el logo de
l’esdeveniment, en perspectiva; en les successives edicions (ben bé fins al
1974) es va repetir el mateix disseny, només amb el canvi de colors. Desconec si el logo va ser dissenyat per ell, però es pot suposar que sí; en tot cas el resultat dóna una sèrie coherent al llarg dels anys. De
Guillermo conec encara un cartell tardà del 1980, per a la quarantena edició de
la fira de Saragossa, que utilitza un recurs similar (la marca de la fira en perspectiva
omplint tot l’espai del cartell).
