La troballa de la mateixa firma en una portada de la revista madrilenya Arte Comercial, del 1952, em permet
atribuir-lo a Juan Luna Wennberg, com ja vaig fer per primer cop al catàleg de
l'exposició Recordar per no tornar-hi,
celebrada el 2008 al Museu de Montserrat. Tot i que l'activitat d'aquest autor
es relaciona més aviat amb una editorial que portava el seu nom, anomenada
actualment Lunwerg i especialitzada en llibres d'art i fotografia, el fet és
que va conrear durant un temps el cartellisme, com veurem tot seguit, a més de
ser el responsable d'una empresa de publicitat activa sobretot els anys
seixanta i setanta.
Els primers temps
d'activitat de Juan Luna Wennberg (Barcelona 1917 - 1981) no són gaire
coneguts: abans de la guerra només sé que el 1934 era membre de l’Associació de
Cartellistes, segons consta al catàleg del Saló
del cartell contra la guerra (no hi exposa però figura en la relació
d'associats, on és anomenat Joan de Luna Wermberg). Desconec quin camí l'ha
portat de tan jove a interessar-se pel món publicitari, i si ja fa altres
treballs, a part de l'esmentat cartell d’Estat Català, segurament del 1937,
quan ell té uns vint anys (no sembla que tingués cap relació especial amb
l'entitat separatista; potser és que ja treballava com a dibuixant al taller
que l'imprimeix, Industrias Madriguera). No he trobat cap més referència fins a
l'aparició del número 37 d'Arte Comercial,
amb la coberta que representa una ploma, un pinzell, un llapis i un compàs que
conflueixen al centre d’un cercle. Un text a les pàgines interiors, "El
autor de nuestra portada", ens informa que Luna Wennberg va compaginar
inicialment els estudis de comerç i una formació artística amb el desconegut
Josep Tàrrega i posteriorment amb el gran cartellista dels anys trenta i
quaranta, Josep Morell, que el devia influir.
La combinació dels dos
aprenentatges li va permetre treballar vinculat a agències publicitàries en
tasques de director artístic (agència Publia, on també consta com a soci,
dedicada a reclams de cinema, "ennobleciendo y dignificando artísticamente
este tipo de propaganda") o com a freelance
per a l’empresa de perfumeria Gota de Ámbar (on porta la campanya per al sabó
Chinz per a rentar la roba, "en la que ya interviene con el doble carácter
de publicitario y artista", i on també col·labora Ricard Fàbregas), en la
qual esdevé aviat el cap de publicitat que s'ocupa del llançament dels
productes alemanys Persil.
Al mateix temps, munta
una agència pròpia, Lema, en la qual, "al frente de un equipo de artistas
especializados", es va dedicar al muntatge d’aparadors, establiments i
estands. He localitzat un cartell per a la Volta Ciclista a Catalunya del 1950
on apareix el logo de Lema, acompanyat d'una firma que podem llegir com a
Marijosa i que deu correspondre al dibuixant que el va fer sota les seves
ordres (potser es tracta de Gaietà Marí Josa). (1)
La ressenya d'Arte Comercial es tanca amb aquesta
frase, que ens fa saber que Luna Wennberg, "en la acción
múltiple y absorbente de su trabajo diario, encuentra a veces —no muchas,
desgraciadamente—
espacio para dedicarlo a su vocación primera y auténtica: el cartel; acudiendo
a algún concurso y realizando bastantes por encargo". (2)
En efecte, durant els
anys 50 trobo la firma cursiva de Luna, sovint rematada per un punt, als
cartells de la XXI fira de mostres de Barcelona (1953), amb una figura de Mercuri que fa un nus amb unes cordes amb les
banderes d'Espanya i dels països participants, i del III concurs
d’arts gràfiques del Gremi d’Impressors de Barcelona (del mateix any), amb un
cap de Minerva; també
fa un parell de cartells per al refresc Citronia, que trobo anunciat a la
premsa entre 1954 i 1955; o per a l’Open de Golf celebrat al Club de Golf del Prat i per
al Mercat de l'automòbil i el tractor de Tàrrega, tots dos del 1956 (aquest
darrer, premiat en concurs, és una obra interessant, amb els diferents vehicles
al fons i un gran pneumàtic en primer terme). (3)
Segurament és per aquesta època que la seva
agència de publicitat, ara ja identificada amb els seus cognoms, adopta una
imatge de marca peculiar: una poma travessada per una fletxa, que en evolucions
posteriors es convertirà en un llapis. En conec diverses versions, tant de
dibuix com fotogràfiques; al capdavall, la poma sola es va convertir també en
el símbol de l'editorial
Lunwerg. L'agència Luna Wennberg,
amb el subtítol Creaciones Gráfico-publicitarias, estava situada a la Granvia
de Barcelona, com veiem per exemple en un anunci del 1961, on demana dibuixants
per a publicitat i arts gràfiques, amb una gran exigència ("Abstenerse de
no ser muy competente") (4) i disposava d'un taller d'impremta propi, a
l'Avinguda de Vallcarca. La marca de la poma apareix en alguns cartells, que no
sé si atribuir-li a ell o a algun dels competents dibuixants que tenia en
plantilla. És el cas del cartell per al Dia del
Llibre del 1958, amb un Sant Jordi siluetejat en negre que llanceja un drac
vermell, i de l’interessant treball per al Primer Saló Nàutic, del 1963,
sintètic i colorista.
No he trobat cap més cartell de Luna Wennberg, que per cert no s'ha de confondre amb Juan Gustavo Wennberg, que també va ser cartellista (5), escenògraf (s'esmenten els seus decorats per a una representació del grup de teatre El Corral, del Frente de Juventudes, del 1950, que en certa ocasió vaig atribuir a Juan Luna Wennberg; i també per a altres muntatges d'obres de García Lorca, el 1956, o Shakespeare, el 1965) i pintor (en aquesta faceta va triomfar a Suïssa, on s'instal·la el 1968 i on fa destacats vitralls). Desconec si els unia cap parentiu, com per altra banda semblaria lògic.
Durant
els anys seixanta i setanta l'agència publicitària de Juan Luna Wennberg
continua en actiu, fins que l'any 1979, poc abans de morir, funda l'editorial
que serà especialment activa en el llibre d'art i fotografia, i que es farà
càrrec de les edicions oficials dels Jocs Olímpics de Barcelona
1992, Fòrum de les Cultures 2004, i altres esdeveniments. En tot
cas, la tasca breu però interessant de Luna com a cartellista mereix atenció i
reconeixement.
(1) L'abril de 1938 Gaietà Marí consta com
un dels membres de Dibuixants CNT que firma un manifest que demanava resistir
els atacs del feixisme, juntament amb altres "dibujantes
confederales", com Ramon Saladrigas, Carme Millà Tersol, Eugenio Vicente,
Ramon Arqués, Felipe Prado, Emili Freixes, Josep Company i Joan Abellí: La Vanguardia, 5 abril 1938, p. 8. I a final d'aquell any, esdevé membre de les Milícies
de la Cultura, al sector d'Osona:
http://www.ub.edu/arxiu/img/galeria/milicies/cab-mor/cab-mor.html#thumb. Consta
que tenia 17 anys, i per tant seria nascut el 1921. Desconec les seves
vicissituds després de la guerra (però el 1939, en un
anunci de diari, es busca un Germán Marí Josa, de 18 anys, que podria ser ell o
un germà bessó, de qui el seu pare no té notícies des del 14 de gener: La Vanguardia Española, 24
setembre 1939, p. 6). El 1953 se'l cita com a decorador d'una exposició sobre
el Diccionari català-valencià-balear,
a la Biblioteca de Catalunya ("Interesante Exposición en la Biblioteca
Central", La
Vanguardia Española, 8 abril 1953, p. 12). En data desconeguda G. Marí Josa (Gaietà? Germà?) hauria il·lustrat uns Cuentos
para niños, de Tolstoi i, el 1975, junt amb Carles Campañá, Ajedrez para niños,
amb text de José Luis Brasero. També hi ha una referència de G. Marí Josa, que pren part al Saló
fotogràfic de muntanya del Centre Excursionista de Catalunya, l'any 1973, amb el paisatge Mes enllà, premiat
en la categoria "Panoràmica" (Muntanya,
XCVII, 667, juny 1973, p. 332). Reconec que no és fàcil seguir la pista
d'aquest autor. Gaietà va morir el 1997; i encara
trobo esmentat un Josep Marí Josa, que mor el 2002, a
78 anys.
(2) "El autor de nuestra
portada", Arte Comercial (Madrid),
VI, 37, 1952, p. 41.
(3) "Concurso de carteles en Tárrega", La Vanguardia Española, 2 febrer 1956, p. 26.
(4) La Vanguardia Española, 21 setembre 1961, p. 34.
(5) No conec cap cartell amb la seva firma
però, segons la premsa, un seu projecte va merèixer ser adquirit al concurs de cartells de les Festes de la Mercè del 1952 ("El cartel de las Fiestas de la Merced", La Vanguardia Española, 25 juliol 1952, p. 11), i un altre va
obtenir accèssit al de la Festa Major de Gràcia, l'any següent (La Vanguardia
Española, 3 juliol 1953, p. 12). I l'any 1962 va ser premiat el seu
cartell per al Primer Festival Internacional del Film Amateur de la Costa Brava
("El primer premio del cartel del film amateur de la
Costa Brava", La Vanguardia Española, 26 abril 1962, p. 6).
