En el conjunt de cartells de la Guerra Civil Espanyola trobem un
contrast entre l'obra d'alguns autors que els dibuixaven com una prolongació de
la seva opció ideològica, i uns altres que s'hi acosten bàsicament com a
professionals. Aquest debat va quedar reflectit en uns cèlebres articles de
Josep Renau i Ramón Gaya sobre la funció social del cartell, on estan d'acord
que "La guerra no es una marca de automóviles" però discrepen sobre
la manera de crear unes imatges adequades a la nova situació.
Entre els cartellistes que adapten la seva pràctica
publicitària al nou context destaca Enrique Ballesteros
Valcárcel, que firmava els treballs com a Henry, i que va crear un gran nombre de
cartells excel·lents i originals. Nascut a Madrid el 1907, la seva
feina encara no ha obtingut el ressò que mereix malgrat la seva vinculació al
sistema publicitari de Barcelona, on va arribar amb divuit anys; (1) tot i que
encara devia mantenir cert lligam amb la ciutat natal, ja que per exemple se li
deu la coberta de la revista Nuevo Mundo
del novembre del 1928, amb un cap de noia, que presenta la firma Henrry,
amb dues erres i caràcters versals, que
farà servir inicialment. A Barcelona, els treballs més antics que li conec són alguns anuncis, apareguts
a la premsa, per a la botiga de modes J. Martí Martí, del passeig de Gràcia, per exemple un
del desembre del 1929, a la revista barcelonina Carteles, i un altre del novembre del 1930, que es va publicar a D’Ací i d’Allà, quan
estava dominada per la personalitat de Josep Sala. (2) Entre un i altre anunci,
en algun moment durant el 1930, canvia el disseny de la firma i adopta la
versió definitiva (que algun cop s'ha llegit per error "Hemy" o
"Henn"), amb la qual firmarà la major part dels seus cartells, alhora
que depura el seu estil de dibuix.
El 1930 també va obtenir un gran èxit al concurs de cartells per al ball de màscares del Círculo de Bellas Artes de Madrid, on va rebre el primer premi pel projecte "Ja-ja", que mostra un globus en forma de màscara riallera i amb barret de copa, i la silueta d'una noia amb antifaç. (3) L'original es conserva a la col·lecció del Círculo madrileny, però no en conec cap exemplar imprès. El 1931 es presenta a un altre concurs, per al cartell de les pastilles Zara contra la tos, on obté el tercer premi, que no es va imprimir, després de Josep Morell i Lluís Muntané. (4)
Amb certs dubtes, també se li
podria atribuir el disseny de carrosses per a la rua de Carnaval de Barcelona,
si és ell (o un germà seu?) qui firma una instància, presentada a l'Ajuntament
el 6 de febrer del 1933, on sol·licita un espai per poder-les fer, com altres
anys, als palaus de l'Exposició. La instància porta la capçalera de l'estudi
Arte Comercial, del carrer de Margarit, 17, i està firmada per Ball Val, que
correspondria als seus cognoms. (5)
Ballesteros
va treballar assíduament durant els anys trenta per a
nombrosos clients fent publicitat de modes, tasca en la qual es va especialitzar, i que des del 1932 atenia al
seu estudi de dibuix publicitari situat a l'edifici del Banc de Biscaia, que
s'havia inaugurat feia poc a la plaça de Catalunya. Carles Fontserè, que el va
conèixer bé i que ens aporta bona part de les dades sobre la seva activitat,
explica que Henry també col·laborava com a dibuixant extern als tallers
litogràfics José López, i diu que "se comportaba, vestía y vivía como un
gran burgués", ja que tenia minyona i cotxe amb xofer, a causa dels seus
èxits professionals per als fabricants tèxtils de Sabadell i Terrassa. (6) Entre
els diversos clients per a qui fa treballs es compten, segons em van explicar
els fills de Henry, les cases Comas, Rabat, Caralt, Freixas... Li conec diversos
fullets, tots dels anys trenta i impresos als millors tallers de Barcelona, com
Seix Barral, Rieusset o José López, per a les sastreries Modelo o Santa Eulalia.
Per a aquests dos establiments dissenya una sèrie de fullets molt atractius que
es produïen amb la tècnica de l'estampació amb plantilles, o pochoir, en tallers especialitzats com Studios
Raymond o Publicity Art: el dibuix cada cop més simplificat de Henry, amb figures sense contorns i poc o gens ombrejat, era especialment
apte per a aquest sistema d'acoloriment amb tintes planes. Aquesta tècnica la fa servir també en altres treballs per
als sastres Paco Campdesuñer i F. Prat Puig, entre d'altres.
En tot cas, la tasca de
Ballesteros com a cartellista abans de la guerra va donar poc fruits: puc
esmentar el que anuncia el campionat del món de billar a tres bandes, en el
marc de les festes de Primavera del 1934; i el dels Tercers campionats d'Espanya
universitaris d'atletisme, del 1936, editat en català i castellà, i que
posa en escena un atleta que llança la javelina amb les ulleres posades, que
l'identifiquen com a universitari.
Amb l'esclat de la guerra, Enrique Ballesteros s'incorpora
al Sindicat de Dibuixants Professionals (SDP) tot i que, en els primers mesos
de la guerra, no trobo cap cartell firmat per ell. Carles Fontserè ha explicat
molt bé com convivien en el sindicat els artistes més compromesos i
revolucionaris amb altres, generalment d'ideologia conservadora però que es van
adaptar a la nova situació, i encara d'altres, que identifica genèricament com
a catalanistes. Henry estava afiliat al PSOE, minoritari a Catalunya, i alhora
gaudia de bona posició social, de manera que sembla mantenir una actitud més
neutral o equidistant. Així, quan el febrer del 1937 es va produir una crisi interna al SDP, saldada amb l'escissió dels elements més afins al PSUC, ell en va ser elegit president, després que, segons Fontserè, s'hagués significat
en les tumultuoses assemblees prèvies com a defensor dels drets professionals
dels dibuixants. La seva gestió va estar acompanyada d'iniciatives positives
per als afiliats, com ara la redacció, amb Vicenç Miralles i Paco
Ribera, d'uns barems de preus per als dibuixants, tant si estaven en plantilla
d’una empresa d’arts gràfiques com si exercien freelance. (7) Secundat per Fontserè, va reorganitzar el sindicat de
manera que els dibuixants van poder dur a terme diverses campanyes, amb moments
de gran activitat com les setmanes d'ajut a Madrid i a Euskadi.
El primer cartell que li conec en aquests anys de guerra és el que demana ajut per a la Creu Roja, editat en versions castellana i francesa i aparegut el mateix febrer del 1937. La versió castellana inclou una referència a un segell (més aviat una vinyeta) que es podia comprar per 10 cèntims, i també una curiosa referència, "Creaciones Henry", que s'afegeix a la firma amb les sigles del SDP i que no es troba a cap altre cartell seu. La vinyeta, La Cruz Roja llama al corazón del pueblo, es pot atribuir també a Henry perquè se'n va fer un cartell de petit format que porta la seva firma.
El cartell de dibuix sintètic per al Comité central pro
acorazado España, destinat a recaptar
donatius per a construir un vaixell de guerra, es pot datar el mes de juny del
1937, poc després de l'enfonsament d'un cuirassat de l'exèrcit republicà, i
torna a mostrar al costat de la firma les sigles del SDP, igual que dos dels
cartells més xocants de la Guerra d'Espanya: els que, en versió masculina i
femenina, posen en escena l'eslògan, Camarada!!
Vesteix bé, que així fomentes la nostra indústria. S'ha comentat moltes
vegades la incongruència dels cartells, que posen en paral·lel, amb el mateix
gest d'alçar el puny, un soldat i una infermera i un home i una dona amb
elegant vestit de carrer, imatge que l'ambient revolucionari del moment feia
inviable. En realitat, aquests cartells són un reflex de l'especialització de
Henry pel món de la moda, a la qual va dedicar la major part de la seva
carrera, i que durant la guerra va aplicar al disseny de l'uniforme per als
soldats del nou Exèrcit Popular Regular.
Desconec en quines dates concretes és responsable del
Sindicat de Dibuixants, ja que sembla que accedeix al càrrec el febrer del
1937, i una caricatura de Henry, feta per Bon i publicada
al diari Última Hora el 2 de juny del
1937, el presenta encara com a president del SDP. Però des de finals del
1937, els cartells de Henry porten, al costat de la firma, la indicació DAG en
lloc de SDP. Algun cop he pensat que aquesta sigla, que també fan servir altres dibuixants, com Paco
Ribera, Lluís Garcia Falgàs, Joaquim Granell, Frank Alpresa, Lluís Lleó o
Gerardo Lizárraga, es podria referir a un grup que es digués per exemple
"Dibuixants d’Arts Gràfiques", però no n'he trobat cap referència;
potser no es tracta d'un grup, sinó simplement d'una indicació, "Henry, dibuixant
d'arts gràfiques", pensada potser per combatre l'intrusisme per part de
dibuixants no professionals i, per tant, no seria indici d'un abandó del SDP.
M'ho fa pensar el fet que molts d'aquests dibuixants posen aquesta nova sigla
en els dibuixos que fan per a Moments, "la revista del nostre temps", coeditada pel
Sindicat de Dibuixants Professionals, tot i que no hi he trobat dibuixos de
Henry.
En tot cas, la sigla DAG apareix, el novembre del 1937, en un cartell que crida els obrers d'arts gràfiques a preparar el 3r congrés de la UGT, i continua, el mes de desembre, amb una parella de cartells, Al front hi fa fred. Ajudeu a combatre'l aportant el vostre donatiu i Pensa en el combatent (que suggereix enviar regals d'any nou als soldats), tots dos emesos amb un logo de la federació local de l'UGT. De fet, com veurem, tots els cartells de Henry, fins al final de la guerra, estaran lligats estretament a aquest sindicat o al PSOE, per raó de la seva militància al partit.
Segurament el treball més notable fet per Henry durant
la guerra és el cartell Voy a luchar por tu porvenir, amb la imatge del soldat
rialler que aixeca enlaire el fill petit a qui adreça la frase. La figura de
l'infant, dibuixada amb tintes planes sense contorns, ens recorda l'estil del
cartellista anglès Tom Purvis, les obres dels qual eren ben conegudes aquí, per
exemple a través dels anuaris Commercial Art o Modern Publicity, de la revista
londinenca The Studio, i que potser
Henry també havia pogut veure en directe en algun viatge al Regne Unit.
També és destacat un conjunt de sis cartells que posen
en imatges diversos passatges del discurs del president de la República
Espanyola, Juan Negrín, el primer de febrer del 1938. Les frases destacades
són: Ayuda a
los refugiados, Camarada!
... Trabaja más y mejor, La victoria
impone... producir más, Obreros
producir más [sic], Salvad la
producción! i Trabajadores! …
Producid más y mejor. Porten el logo de la UGT, i alguns porten també
altres indicacions com FGE que correspon a la Federació Gràfica Espanyola, o
FEIFTA, de la Federació Espanyola d'Indústries Fabrils, Tèxtils i Annexos. L'edició
de cartells en sèries de sis és infreqüent en el nostre cartellisme, tot i que és
habitual en altres contextos, com per exemple en les cartelleres del metro de
Londres i sobretot en les línies dels ferrocarrils britànics.
Finalment, amb la mateixa firma,
es coneix el cartell amb la frase lapidària de Pablo Iglesias, Los socialistas no mueren, se siembran,
amb motiu del tretzè aniversari de la mort del fundador del PSOE, i editat
segurament el desembre del 1938. Henry ja no devia fer cap més cartell durant
la guerra i, de fet, tampoc no n'hi conec cap més de posterior. Sí que hi ha
una sèrie de fulls volanders, impresos a una sola tinta marró, firmats amb una
H allargassada i editats pel Comissariat de Propaganda. (8)
En data que desconec, entre final de 1938 i inici del
1939, es va exiliar a París (tot i que ell tenia el somni de fer el salt a Nova
York), on va treballar en agències de publicitat, fins que amb motiu de
l'ocupació alemanya tornà a Barcelona. Aquí va
fundar i va ser director creatiu de l’agència Gala Arte y Publicidad; es
coneixen diversos fullets publicitaris amb la marca Gala, però no estic segur
de si el dibuix era sempre de Ballesteros o d'algun altre membre del seu equip.
En tot cas, segons em van explicar els seus fills, va treballar per als
establiments Sello, Ready (que oferien tres amples per talla),
Gales o Comas; també per a les motos Luba, el microcotxe Biscuter; el sabó Legrain,
el perfum Cocaina... També per als establiments Modelo, Bel (del passeig de Gràcia),
o el sastre Rabat, tot i que desconec si la seva tasca consistia en fer-los la
publicitat o bé en creació de models i figurins. (9)
També per aquelles dates trobo una referència curiosa,
que esmenta Enrique Ballesteros Valcárcel com a productor
de cinema, que el 1945
sol·licita autorització per rodar una pel·lícula basada en la novel·la de Ricardo Baroja, La nao capitana,
que
dirigiria ell mateix i per a la qual faria també l'ambientació (se suposa que
es tractaria del vestuari i/o la decoració). Finalment no la pot arribar a fer
i la traspassa a una altra productora, que l'estrenarà el 1947, amb direcció de
Florián Rey. (10) Desconec si se li poden atribuir altres iniciatives en
aquest sentit.
L'any 1960, en
morir la seva dona, recupera el seu antic propòsit d'anar a Nova York, on
arriba amb més de cinquanta anys; (11) el 1974 torna, ja jubilat, a Barcelona,
on mor el 1984. Desconec els seus treballs en aquesta darrera etapa
d'allunyament, que potser va contribuir a esborrar entre nosaltres el record
d'un dibuixant elegant i professional.
(1) Ramon Balius i Juli: "La nostra portada: Ulleres", Apunts: educació física
i esports, 88, segon trimestre 2007, p. 98-101.
(2) Carteles, I, 12, 26
desembre 1929, p. [3]; D'ací i d'allà, XIX, 155,
novembre 1930. p. [NN].
(3) El Imparcial, (Madrid), 21 febrer 1930, p. 2; La Época, (Madrid), 22 febrer
1930, p. 1; E. Estévez-Ortega: "Carteles,
paisajes, retratos y esculturas", La Esfera, (Madrid), XVII, 844, 8 març 1930. Unes ressenyes d'aquest
concurs identifiquen l'autor com a Henrry i altres com a Henry.
(4) El Diluvio, 8 març 1931, p. 31.
(5) AMCB, actes protocol·laris,
7/1933
(6) Carles
Fontserè: El Sindicato de Dibujantes
Profesionales, a: Carteles de la República y la Guerra Civil,
Centre d'Estudis d'Història Contemporània / La Gaya Ciencia, Barcelona 1978, p. 375-376; Carles Fontserè: Memòries d'un cartellista català (1931-1939),
Pòrtic, Barcelona 1995, p. 146, 211, 322, 327, 336-338, 348.
(7) Francesc
Fontbona: Vicenç Miralles, I.G.
Viladot, Barcelona 1986, p. 7.
(8) A
causa d'un error que s'arrossega des del llibre de La Gaya Ciencia del 1978
(nota 6), el catàleg de la Fundación Pablo Iglesias li atribueix
també el cartell Residencias. En una vida sana y al aire libre,
crecen los pequeñuelos...,
editat pel Ministeri d'Instrucció Pública, però es tracta d'un cartell amb
fotomuntatge que no té res a veure amb la producció de Henry.
(9) Vull agrair les informacions que m'han subministrat els
fills de l'artista, Enric i M. Teresa Ballesteros Figueras.
(10) Antonio Checa: “La nao Capitana de Florián Rey”, a: Rafael
Utrera (editor): 8 calas cinematográficas
en la literatura de la Generación del 98, Padilla libros, editores
y libreros, Sevilla 1999.
(http://www.lluisvives.com/servlet/SirveObras/cine/06922774399536139647857/p0000001.htm
- consulta
(11) F. Gómez-Guillamon: The Republican Political Labels
(1936-1939), Ronald G. Shelley, Hove, 1988, p. 238-240.
