Informació sobre cartells i cartellistes catalans o actius a Barcelona

AQUÍ HI PODREU TROBAR NOTÍCIES I INFORMACIONS, IMATGES I REFERÈNCIES SOBRE CARTELLS I SOBRE ELS CARTELLISTES CATALANS O ACTIUS A BARCELONA, I MOLTES ALTRES COSES RELACIONADES AMB EL DISSENY GRÀFIC

dilluns, 8 d’octubre de 2012

Julián Oliva, de Madrid al cel del Quetzal - per Santi Barjau


El cartellisme català dels anys trenta ens reserva encara moltes sorpreses agradables. La qualitat dels dibuixants i l’efervescència d’aquella societat convulsa i dinàmica, unides a la solvència dels establiments d’arts gràfiques, van donar com a resultat una gran producció de cartells que mereixen encara atenció, una valoració en termes de disseny i una difusió més gran, en exposicions i en tota mena de mitjans.


Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona: AHCB 30156

Mirem si no aquest cartell. Anuncia l’Exposició de l’Art del Vestit i el Saló de Creacions promoguts pel rotatiu barceloní El Día Gráfico. Una mena de precedent de la passarel·la Gaudí, com si diguésssim. Impacte visual, recursos moderns, reminiscència Art Déco. El seu autor firma J. Oliva, amb una peculiar combinació entre les dues lletres inicials. (1) Aquesta firma la trobem en altres cartells i en les cobertes d’alguns llibres de l’Editorial Maucci. En un d’aquests llibres —després en parlarem— la coberta i les fotografies són acreditades com obra de Julián Oliva.


 La firma de Julián Oliva, tal com apareix en un cartell del 1937, el vincula a la cèl·lula d'agitació i propaganda de les joventuts del PSUC. A l'esquerra, una caricatura apareguda al butlletí Sinaia, autoeditat pels passatgers del vaixell que el va dur a l'exili mexicà el 1939. 

Segons el propi testimoni, recollit a la revista mexicana Fotoguía (2), Julián Oliva va néixer a Madrid en una data que ell no especifica, però que la documentació fixa en 1908 (3). No tenim altres notícies sobre la seva etapa de formació que aquestes declaracions on es confessa autodidacte, experimentat en la còpia dels dibuixos de revistes il·lustrades i, a partir dels catorze anys, també com a fotògraf aficionat, tasca en la qual “obtuve desde un principio resultados bastante apreciables”. Desconeixem a partir de quin moment es trasplanta a Barcelona, però és evident que en algun moment dels anys trenta (certament el 1934, si no abans) ja s’ha fet un nom en l’exigent mercat de les arts gràfiques de la capital catalana i des d’aquest moment el trobem força actiu com a cartellista, amb treballs oficials tan populars com el carnaval del 1935, amb una màscara riallera de nas agut, o bé el cartell per al Departament de Circulació de l’Ajuntament de Barcelona, Obeïu l’agent de tràfic, una de les mostres de la campanya promoguda pel regidor Jaume Vachier. O també la composició atrevida, que combina en diagonal una Venus clàssica i una noia contemporània per al concurs Miss Catalunya.


Amb l’esclat de la guerra, Julián Oliva firma alguns cartells notables, entre els quals destaca Pro-Komsomol, destinat a recollir fons per tal que en plena guerra la depauperada República regalés un vaixell a la Rússia Soviètica i on l’autor, com molts altres abans i després que ell, sucumbeix als models perfectes de Cassandre.


Un altre cartell ben conegut, Allisteu-vos a les Milícies Antifeixistes, és firmat conjuntament amb Lluís Perotes. Però com ja dèiem abans, en un llibre publicat per Maucci el 1937, Mallorca: por qué fuimos y por qué la abandonamos, trobem unides les dues activitats de l’artista: el dibuix de la coberta i les fotografies que documenten l’expedició que va intentar prendre Mallorca als facciosos. Força mal reproduïdes, Oliva s’hi mostra atent als conceptes moderns d’una fotografia que, sense deixar de ser documental, adopta enquadraments moderns, picats i contrapicats, etc.
A partir de la desfeta republicana la seva activitat se centra d’una manera preferent en la fotografia, a través de la qual deixa constància de la importància històrica d’aquell moment que ell viu en primera persona: documenta l’estada al camp de Sant Cebrià de Rosselló / Saint-Cyprien —amb fotos que van ser la base del llibre de Manuel Andújar,  St. Cyprien, plage… (campo de concentración)— i, el 23 de maig del 1939, és al port de Sèta on pren instantànies dels moments previs a la sortida cap a Mèxic del Sinaia, on ell mateix embarca dos dies després. Durant la travessa cap a Veracruz els passatgers del vaixell, entre els quals es troben els cartellistes Bardasano i Paquita Rubio, Camps Ribera, Germán Horacio o Ramón Gaya, publiquen amb ciclostil un Diario de la primera expedición de republicamos españoles a México (reedició facsímil del 1989). Aquí apareixen tots retratats i entre ells trobem un Oliva que ha de ser per força el nostre artista.
A Mèxic, on es nacionalitza el 1941, Julián Oliva fa alguna exposició (per exemple una al Palacio de Bellas Artes del D.F., el gener del 1945 i una altra a Tuxtla Gutiérrez, el 1949, on presenta una vintena de pintures; també estigué a la comissió organitzadora de la Primera Exposición de Artes Plásticas Españolas en el Destierro, que no es va arribar a fer) i col·labora a la revista Las Españas, fundada el 1946. (4) També presta la seva aportació en llibres de l’esmentat Manuel Andújar, com Cristal Herido, del 1945, o de José Revueltas (Ensayo sobre un proletariado sin cabeza, del 1962). Es continua dedicant a la fotografia que, comercial o no, veu sempre com una possibilitat de creació artística, segons manifesta a l’entrevista de què ja hem parlat. 

Coberta d'un llibre escrit pel seu amic i veí José Revueltas

En l’àmbit del cartell, només li coneixem una altra mostra: la participació el 1942 al concurs United Hemisphere, promogut des del MoMA de Nova York per tal d’estrènyer els lligams entre els diferents països americans, del nord i del sud, en els moments crítics de la Guerra Mundial. Dividit de totes maneres en dues seccions, l’anglosaxona i la llatina, el primer premi d’aquesta darrera va recaure en Josep Renau, però un participant anomenat Julián Oliva Martínez, de Mèxic, va obtenir una de les mencions honorífiques. Suposem que es tracta del cartellista que ens ocupa.



La pista de Julián Oliva es perd en terres mexicanes, tot i que consta que el 1994 vivia a la Ciudad de los Deportes de la capital asteca, al mateix edifici on havia tingut com a veïns l’escriptor José Revueltas i el pintor Héctor Xavier. (5) Les seves fotografies apareixen encara en la literatura de l’exili i van tenir un cert protagonisme a l’exposició El exilio español en México celebrada a Madrid el 1983-84. Segurament són part de les 600 fotografies fetes als fronts de la guerra civil que l’escriptor Max Aub demanava a José Martínez, l’editor de Ruedo Ibérico, per tal d’il·lustrar les seves obres completes (6) però és molt encara el que cal fer per conèixer l’aportació d’aquest autor en els àmbits pictòric i fotogràfic, tant a Barcelona com a Mèxic.


(1) Com que un ha de ser conseqüent amb el que ha dit o escrit en el passat, haig de reconèixer aquí que al començar la meva recerca sobre aquests cartells vaig seguir una pista falsa. Més aviat vaig fer marrada. Vaig presentar les meves primeres conclusions davant de l’auditori exigent del col·lectiu Lletraferits i des d’aquí van fer el salt a la xarxa, gràcies a les cròniques en temps real de l’amic Víctor Palau. En resum, comparant els tipus de lletra i les signatures, aventurava una possible atribució a Joan Queralt Oliva, també cartellista, que més tard va participar a les tasques que van dotar l’Arxiu de Salamanca de bona part del seu contingut. Queda clar que la hipòtesi no anava ben encaminada, però —com diria Max Gromenauer— ja se sap que les hipòtesis hi són per contrastar-les, i aquesta va resultar fallida.

(2) Fernando Torres: “La 8ª de las Bellas Artes: entrevista con Julián Oliva”, Fotoguía, revista de fotografía y turismo, México D.F., vol. 6, núm. 31, març 1974, p. 13-17.

(3) Archivo General de la Nación, Departamento de Migración (dec aquesta informació a la generositat de Marina Garone)

(4) Aquestes dades provenen de l'exhaustiu treball de Miguel Cabañas Bravo, Rodríguez Luna, el pintor del exilio republicano español, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Madrid, 2005, p. 157, 208, 220. Hem de reconèixer la importància que la seva lectura va tenir en el germen d'aquesta recerca.

(5) Plural: revista cultural de Excelsior, Edición 268-279, 1994, necrològica de Héctor Xavier: “Vivía solo, en un pequeño y austero departamento, frente a la Ciudad de los Deportes, y subía trabajosamente hasta el cuarto piso de un edificio en el que vive todavía el pintor Julián Oliva y en el que vivió un tiempo el escritor José Revueltas.”) Aquest "vive todavía" es contradiu amb el que s’afirma al catàleg de l’exposició Obra plástica del exilio español en México 1939-1989, celebrada a l’Ateneo español de México, que dóna com a data de la mort de Julián Oliva aquell mateix any 1989.



(6) Gérard Maldat: Max Aub y Francia o la esperanza traicionada, Editorial Renacimento, Sevilla 2007, Biblioteca del Exilio, p. 155.

2 comentaris:

  1. Santi,
    Gràcies per aquesta aportació que facilitarà, sense cap mena de dubte, nous estudis i noves cobertes de la Maucci dissenyades per Julián Oliva. Llàstima que els meus oncles exiliats siguin morts perquè van anar a Veracruz amb ell i potser ens podríen haver informat d'alguna cosa inèdita.

    Per cert, el cartell de Miss Catalunya amb la Venus el tens localitzat i reproduïble?

    ResponElimina
  2. Santi, ens felicitem de poder gaudir d'un bloc com el teu que aportarà, a més de qualitat, criteri i professionalisme, el plaer de contemplar nou material gràfic.

    ResponElimina