Ara, de tota manera, reconec que una panoràmica global del que voldria denominar com la Cartellopèdia de la Guerra Civil no seria completa sense alguna referència a les obres d'aquests grans autors. També m'adono que, malgrat ser uns noms de referència per als especialistes i comptar, en alguns casos, amb repertoris i estudis aprofundits, els seus treballs no sempre arriben al públic amb prou força i encara són, en molts aspectes, uns desconeguts que també tenen dret a ser divulgats des d'aquesta pàgina. Cadascun d'ells mereixeria una exposició monogràfica a Barcelona. I tots ells, en conjunt, haurien de vertebrar una gran mostra centrada en els valors gràfics i comunicatius dels cartells, i no només com a documents il·lustratius d'un període històric convuls. Seria una sorpresa per a molts. És per això que en aquesta ocasió us presento una bibliografia sobre aquests vint-i-cinc creadors, que voldria que fos el més completa possible. Els presentaré per ordre alfabètic, per tal de facilitar-ne la consulta, encara que això ens obligui a anar una mica endavant i endarrere en la cronologia i també posi de manifest el caràcter irregular de les publicacions que els tracten, en relació amb el nostre tema d'interès: alguns autors ben estudiats sovint tenen pocs cartells del 1936-39, o a la inversa. En certa manera, aquest és el revers de l'article que us vaig oferir el mes passat, dedicat als autors més desfavorits, que encara no han estat ni tan sols identificats. Espero oferir una eina útil, i que també serveixi com a guia per a encaminar futures recerques.
-Josep
Alumà firma un sol cartell durant la guerra civil.
Alguna vegada ja hem recordat l'estranya peripècia d'aquest cartell, que segons
Fontserè (1) va ser esbossat per Lluís Garcia Falgàs, dibuixat a mida
definitiva per Lluís Perotes i firmat per Josep Alumà. Potser no va anar ben bé
així, però segons aquest relat, la firma li va estar a punt de costar la
vida... En tot cas, Josep Alumà és un cartellista de llarga trajectòria, que
fins a l'esclat de la guerra fa diversos cartells notables per a espectacles de
teatre, pren part a les campanyes electorals d'Esquerra Republicana o anuncia productes
comercials, com el xampany Calixtus. A més de fer els típics cartells de carrer
que ens ocupen majoritàriament en aquest blog, també va fer notables showcards o cartells d'interior, molt sovint
amb tècniques serigràfiques a cura de l'empresa Publicolor. El coneixement de
la vida i l'obra d'Alumà —a qui, com molts
autors d'aquesta llista, trobem esmentat amb solvència al llibre d'Enric Jardí,
El cartellisme a Catalunya i que és
citat de manera esparsa a les memòries de Fontserè— és ara més fàcil gràcies a l'article que li va
dedicar Maria Isabel
Marín a la revista del Reial Cercle Artístic. Maria Isabel Marín: "Josep Alumà Sans,
cartellista i pintor", Cercle,
època III, 1-2, abril-setembre 2009, p. 9-14. Es tracta d'una
panoràmica completa d'aquest autor important, a qui algun dia caldrà dedicar
una monografia i una exposició.
-Mauricio Amster és un d'aquells
autors que han merescut una atenció continuada des del seu redescobriment, fa
ja més de vint anys, per obra de diferents estudiosos com Carlos Pérez o Andrés
Trapiello, que confirmen o rectifiquen les breus cites anteriors de Juan Manuel
Bonet i Enric Satué. Nascut a l'actual Polònia, format a Viena i, especialment, a Berlín, es traslladà a Madrid el
1930, junt amb l’amic i compatriota Mariano Rawicz. Fou prolífic autor de
cobertes per a llibres, on ja explota amb intel·ligència els recursos del
fotomuntatge. Durant la Guerra Civil realitza algunes de les seves obres més
notables, com la Cartilla escolar
antifascista i la Cartilla aritmética
antifascista, a més de nombrosos cartells i altres dissenys, a Madrid, València
i, més tard, a Barcelona. A l'etapa barcelonina fa alguns cartells per al
Ministeri d'Instrucció Pública. S’exilià a Xile. El catàleg de l'exposició del
1997, a l'Institut Valencià d'Art Modern, és encara un punt de referència sobre
la seva obra: Carlos Pérez, Patricia Molins, Andrés Trapiello: Mauricio Amster, tipógrafo (cat. exp.),
IVAM, València, 1997.
-Josep Artigas és força conegut
com un dels principals cartellistes de la postguerra: el seu cartell de Polil,
amb l'abric arnat, és una de les imatges que explica millor la vida quotidiana
del país, però la seva actuació es va desenvolupar al llarg de diverses
dècades, amb una etapa d'èxit a Suïssa (1955-65) i després, com a director de
Publiartigas. La
seva carrera s’inicia però durant el conflicte bèl·lic, amb dues mostres poc
conegudes per al Sindicat Metal·lúrgic de la UGT: Sols podrem vèncer amb disciplina i Vols la
victòria? Treballa, company. També es troba la seva firma a diversos
bitllets de curs local emesos durant la guerra per a Camprodon, Cornellà de Llobregat, Les
Borges Blanques o Bellpuig d'Urgell. A falta d'una monografia i una gran exposició,
el fons que ell mateix va llegar a la Universitat de Barcelona es pot consultar
en part a la Memòria Digital de Catalunya: http://mdc.csuc.cat/cdm/landingpage/collection/jartigas
També val la pena consultar el capítol que se
li dedica al llibre d'Emilio Gil, Pioneros del diseño gráfico en España, Index
Book, Madrid 2007.
-José
Bardasano, de qui ja vaig parlar fa un temps en aquest blog, va ser un cartellista prolífic, ànima
del grup socialista de La Gallofa i actiu a Madrid, València i Barcelona durant
la Guerra Civil. El catàleg de l'exposició del 2011 és un interessant resum de
la seva activitat bèl·lica: Bardasano
en guerra (cat. exp:), Centro Documental de la Memoria Histórica,
Salamanca, 2011.
-Josep Bartolí fa
només un parell de cartells durant la Guerra d'Espanya, un dels quals amb
Salvador Farinyes.
Més conegut com a dibuixant dels camps de concentració i com a pintor, la seva
obra està estudiada de manera exemplar al volum Josep Bartolí, un creador a l'exili. Dibuixant,
pintor, escriptor (edició
a cura de Pilar Parcerisas),
Diputació de Barcelona, 2002. Aquest any la televisió francesa li ha dedicat el
documental Bartolí, le dessin pour mémoire, dirigit per Vincent Marie.
-Ramon
Calsina és un pintor i dibuixant que, en el relat oficial de l'art
català, encara està massa als marges, malgrat la qualitat extrema del seu
treball i una poètica totalment personal. Tot i que es conserven diversos
projectes magnífics de cartells per a potencials clients comercials, que per
desgràcia no es van portar a terme, durant la
guerra va firmar dos treballs excel·lents, per a les obres que s'estrenaven al Teatre Català de la Comèdia (Poliorama): el líric El casament de la Xela, per a la comèdia
de Xavier Benguerel, i el més
truculent per anunciar La fam, drama
de Joan Oliver. Amb cert dubte, també atribuiria a Calsina els cinc cartells amb el mateix dibuix i textos diferents, per a la Federació de Cooperatives de Producció i Treball de
Catalunya, potser de l'abril del 1937: no estan firmats, però l'estil de dibuix
de les tres figures, que sostenen un globus terraqüi amb el text
"Cooper[ació]", pot fer pensar en ell. Existeix un volum notable
sobre Ramon Calsina, dirigit pel seu fill homònim i per Enric Jardí, editat el
2009; o l'original Calsina i els oficis (cat. exp.), Museu de la Vida Rural,
L'Espluga de Francolí, 2012; també és profitós consultar la web de la fundació que porta el nom de
l'artista, tot i que no s'hi
reprodueixen els seus cartells: http://fundaciocalsina.org/1_documents/pag_inici.html
-Alexandre Cirici Pellicer va ser un notable crític d'art i la seva
creació escrita, tant en l'àmbit de la historiografia com en la memorialística,
ocupa un lloc destacat, amb obres clàssiques com la guia Barcelona, pam a pam. També va ser pioner del disseny i se'l
recorda com a renovador de la publicitat d'establiments i marques com Gales o
Puig, des dels seus estudis Zen, Pan o Espira. Autor d'alguns cartells
notables, des del que anunciava l'exposició "del vestido y de las galas de
la mujer" del 1952 a les captes de la Sagrada Família, fins arribar als
cartells electorals del PSC o de l'Entesa dels Catalans, no és tan conegut el
que fa durant la guerra, amb vint-i-quatre anys, per al Curs de vol a vela d'estiu del 1938, com esmenta ell mateix en les
seves memòries (en va publicar diversos volums: Nen, no
t'enfilis; El temps barrat; A cor batent i Les hores clares). A la seva mort va ser objecte d'una
exposició, coordinada per Alícia Suàrez i Mercè Vidal: Homenatge de
Catalunya a Alexandre Cirici (1914-1983)
(cat. exp.), Universitat de Barcelona, Barcelona 1984. La seva obra de disseny ha estat estudiada a la tesi de
Teresa Martínez Figuerola: Alexandre
Cirici Pellicer. Pionero en la dirección de arte, Campgràfic, València,
2011.
-Antoni Clavé va assolir una posició en el món de la pintura contemporània que no ha de fer oblidar
els seus orígens com a cartellista i il·lustrador, primer en la línia purista de Josep Morell i aviat introduint elements
surrealistes, en especial als plafons únics que pintava setmanalment per a les
cartelleres de cinemes de Barcelona. Els
cartells anteriors a la guerra li van reportar diversos primers premis en
concursos; la vinculació amb el teatre el portà a fer també escenografia.
Els cartells de la guerra civil més notables seran España
a México, Teatre de i per a la guerra, (2) Catalans 11 de
setembre, Nova Iberia... Altres projectes no devien arribar a veure
la llum: Ni un pam de terra per llaurar, Per un poble lliure ajudeu
les milícies, o un que presentà al concurs de prevenció d’accidents
laborals. Els avatars del seu exili a França, on sobrevisqué
elaborant tires de còmic d’estil americà, abans de consagrar-se com a pintor,
han estat relatades per Carles Fontserè a les seves memòries. La bibliografia de Clavé és abundant, des de
l'opuscle de Ferran Canyameres: Clavé, un solitari, Alcides,
Barcelona 1963 al monumental volum de Pierre Seghers: Clavé, Polígrafa, Barcelona 1971, i altres. No s'hi oblida la tasca
de cartellista, tot i que hi és tractada de passada.
-Enric Cluselles, també conegut com a Nyerra, va dedicar la seva llarga vida sobretot al dibuix editorial
i al gravat, on va despuntar com a exlibrista. La seva tasca com a cartellista
va donar fruits sobretot durant la guerra, amb treballs com el melancòlic Els nens evacuats són els vostres propis fills, per a l'Ajut
infantil de reraguarda (amb versió en castellà, Los niños evacuados son vuestros propios hijos, patrocinada pel Ministerio
de Instrucción Pública); Venedors,
completeu la vostra jornada allistant-vos al treball voluntari, per a la Unió
General de Venedors en els mercats de Barcelona, o III Congrés de la UGT a Catalunya. Sindicats de cara a la guerra,
del novembre del 1937. També és d'aquest any l'humorístic No llegiu l'Esquella, que firma Nyerra, com ho feia en les seves
col·laboracions en aquesta revista. El 1938 il·lustra amb gravats
xilogràfics el llibre Unitats de xoc
de Pere Calders, i una de les imatges va ser utilitzada com a cartell per
anunciar-lo. Aquesta relació amb el món editorial perdura en un altre cartell
que fa molts anys més tard, per al dia del llibre del 1966.
No existeix encara prou bibliografia sobre ell, però una bona introducció és el
volum de Julià Guillamon:
Enric Cluselles. Ninots i llibres (cat. exp.), Biblioteca Jaume Fuster, Barcelona,
2015.
-Carles
Fontserè és, per a molts, la imatge viva del cartellista de la Guerra
Civil. La seva tasca de divulgació i de reivindicació de l'art d'aquella època
el van convertir en un personatge icònic. I és que els seus escrits han estat
sovint la porta d'entrada al coneixement d'aquells mil dies de cartellisme
compromès; i molts de nosaltres vam poder parlar amb ell i establir, d'aquesta
manera, un lligam directe amb el període i els seus protagonistes. Els seus
abundants cartells, encapçalats pel mític segador que crida Llibertat!, són ben coneguts i la seva autobiografia
en diversos volums permet resseguir la seva tasca, tant abans com durant els
anys de la guerra, i també en els seus exilis francès, mexicà i novaiorquès.
Uns anys abans, però, ens havia ofert una primera panoràmica de la feina del
Sindicat de Dibuixants Professionals, al volum de La Gaya Ciencia, Carteles
de la República y de la Guerra Civil, del 1978, on el seu text anava acompanyat per
altres de Jaume Miravitlles i Josep Termes. En realitat, en aquest escrit trobem per primer cop algunes dades sobre les vides i obres de molts des cartellistes de la guerra, amb qui Fontserè va compartir aquells anys candents. Per a conèixer a seva tasca com a
cartellista, és útil l'entrevista que li van fer Andreu Balius i Raquel Pelta:
"Carles Fontserè, un artista en libertad", GRRR, 6, estiu 2000.
-Ricard
Giralt Miracle, dibuixant publicitari a Seix Barral, impressor
per compte propi a Filograf, i considerat un dels pioners del disseny gràfic,
va fer alguns cartells durant la Guerra Civil, com ara Catalunya! Consigna donada
per sa excel·lència el president de Catalunya Lluís Companys, amb un retrat del president; o bé Escola de Preaprenentatge. Urgell 187. Curs
1937-38. També és obra seva el cartell Guanyarem
la guerra si canviem l'eina de treball per un fusell, amb la firma "Gimivich"
que ell mateix, en una entrevista, explicava com a resultat d'unir les primeres
síl·labes dels seus cognoms amb un sufix d'aspecte rus. (3) Actualment la
biografia artística de Giralt Miracle, i els seus nombrosos cartells, són ben
coneguts gràcies als catàlegs de les exposicions monogràfiques celebrades a la
Fundació Joan Miró el 1982 i a l'IVAM de València el 1996, entre d'altres, com
també a través de la tesi de J.L. Martín Montesinos: Ricard Giralt Miracle. El diálogo entre la
tipografía y el diseño gráfico, Campgràfic, València 2008.
-Helios
Gómez, sevillà de Triana instal·lat a Barcelona, va viatjar per
l'Europa revolucionària, on va
madurar el seu estil de dibuix en blanc i negre, síntesi de cubisme,
constructivisme i expressionisme, plasmada en àlbums que va publicar a Berlín (Días de Ira, 1930), Moscou (Revolución
Española, 1933) i Brussel·les (Visca Octubre, 1935). Com a autor de cartells, va tenir una breu
actuació, abans de la guerra (L'Opinió,
1930) i, sobretot, durant el conflicte, amb Todos leen Las
Noticias. Órgano del comité de Cataluña de la U.G.T.; Congrés de la Solidaritat,
28 i 29 agost. S.R.I. o Exposició homenatge a Durruti:
Plaça de Catalunya del 15 al 30 de Novembre de 1938 (en versions catalana i
castellana). Activista compromès, crític i sovint represaliat, la seva estada a
la presó Model durant la postguerra és recordada per la Capella Gitana,
actualment invisible. La seva vida i obra van ser rescatades per Ursula Tjaden: Helios
Gómez. Artista de corbata roja, Txalaparta, Tafalla 1996 i per una exposició a l'IVAM de
València el 1998; actualment existeix l'Associació
Cultural Helios Gómez, promoguda pel seu fill, amb una web interessant: http://www.heliosgomez.org/ctprincipal.htm
-Juana
Francisca Rubio, coneguda també com a Paquita Rubio, i que
firmava Juana Francisca, és una de les poques dones cartellistes de la Guerra Civil.
La seva biografia sol explicar-se a remolc de la del seu marit, José Bardasano,
amb qui va formar el grup de La Gallofa, i de fet fan alguna obra en
col·laboració, però la seva obra personal és prou destacada com per considerar-la
individualment. Activa a Madrid i València, a l'etapa barcelonina també va fer
cartells com ara 2a Conferència de Dones del P.S.U. 1 i
2 d'octubre i Unión de muchachas. Aliança de la dona jove.
Nuestros brazos serán los vuestros, tots dos del 1938. Existeix
un bon resum a http://www.apintoresyescultores.es/juana-francisca-rubio-garcia/
-Fritz
Lewy, el cartellista alemany que firmava els seus treballs amb el
monograma LY i que va estar actiu a Barcelona entre el 1933 i el 1938, va ser
objecte d'un dels meus primers treballs de descoberta d'autors oblidats. Amb un
article publicat el 1995 (Santi Barjau: "Fritz
Lewy, un cartellista alemany a Catalunya (1933-1938)", Serra d’Or, XXXVII, 432, desembre
1995, p. 74-77) vaig donar a conèixer d'una manera bàsica la seva biografia
(com a escenògraf i grafista de Ràdio Colònia primer, i com a pedagog als
Estats Units, al final) i, en especial, la seva producció catalana, en la qual
destaquen cartells tan coneguts com el de la fallida Olimpíada Popular del
1936, el de la Batalla de l'Ou o els
que va fer per al departament d'Agricultura; també va fer altres treballs, com marques i logotips: en una autobiografia de l'etapa nord-americana, afirma amb orgull que a Europa era conegut com a Mr. Trademark. Després del meu article, la investigadora de
Ràdio Colònia, Birgit Bernard, li va dedicar una
exposició: Fritz
Lewy, Chefgrafiker der Werag: ein Pionier der Neuen Sachlichkeit (1997), organitzada per l'Archiv
der WDR i el Theatermuseum Düsseldorf, plasmada més tard en un llibre
monogràfic (Birgit Bernard, Michael Matzigkeit: Fritz Lewy, ein Leben für die
Form, Theatermuseum, Düsseldorf 2002).
-Evarist
Mora
és un dels creadors més destacats dels anys trenta, actiu també a la postguerra
però, de manera sorprenent, encara no té la monografia que mereix. Autor de
molts cartells abans de la guerra (per exemple el dels Homenatges a la Vellesa de
la Caixa de Pensions del 1926, o els que anunciaven els espectacles del ballarí
Joan Magrinyà) però també després (els cartells del Salón de la Moda Española,
des del 1942, o el de les festes montserratines del 1947), entre 1936 i 1939 va
fer una mitja dotzena de cartells destacats, com ara Excursionistes: sigueu
prudents amb el foc! o No envieu els vostres productes al mercat lliure. Veneu-los a través
dels Sindicats Agrícoles. Un altre cartell important és el que anuncia les
representacions de La feréstega domada de
Shakespeare, al Teatre Català de la Comèdia (Poliorama). Una bona introducció
al treball d'Evarist Mora es pot trobar al blog Pintors i dibuixants catalans: https://pintors-catalans.blogspot.com.es/2015/09/evarist-mora-rossello-1904-1987.html
-Josep
Morell és segurament el màxim professional del cartellisme en els
anys anteriors i posteriors a la guerra civil. La seva obra ja va ser
reconeguda en vida com a model molt imitat
(una ressenya de premsa a Mirador
(4) es lamentava que "avui gairebé tothom (...) fa morells") en
especial com a autor de cartells de turisme, però també de cinema i per a tota
mena de productes comercials. Van ser cèlebres els estands que presentava a la
fira de mostres de Barcelona, on mostrava les seves produccions i que el
consolidaven com un referent, cobejat pels millors clients. Durant la guerra
només fa un cartell, Con el ejercicio físico lucharéis sin esfuerzo, per a l'exèrcit republicà, al qual s'ha d'afegir, el
1939, Ha llegado España. La seva obra
està estudiada i perfectament reproduïda per Marc Martí: Morell cartells, Marc Martí, Barcelona,
2001.
-Josep
Obiols ha estat objecte d'una atenció sostinguda, com a un els
màxims representants del Noucentisme, en les seves facetes de pintor de
cavallet, muralista, dibuixant i il·lustrador, gravador... Com a cartellista és
autor de treballs destacats i que formen part del cànon de la disciplina, com el
treball que anunciava l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana, entre
d'altres; però també són interessants els seus cartells dels anys trenta, on
practica una certa depuració de les formes. Durant la guerra s'esmenta un
projecte per a les Fêtes catalanes celebrades a París, que
potser no es va dur a terme; i la versió en format d'un sol full de l'Auca del Noi català,
antifeixista i humà. La tasca d'Obiols com a
cartellista ha estat tractada en diverses publicacions generals, com els
catàlegs de les exposicions celebrades a la Virreina el 1990 i al Palau Moja (Josep Obiols,
obra cívica) el 1994; i al web el Museu d'Història de Catalunya hi
ha el meu estudi Donació Josep Obiols al Museu d’Història de Catalunya, del 2016, on analitzo la donació feta per la família Obiols
d'originals de cartells.
-Ricard
Opisso no apareix normalment als repertoris de cartells de la
Guerra Civil, i no obstant el seu traç es reconeix sense dificultat en un dels
treballs impresos en aquella etapa: es tracta de Instruccions preventives contra els gasos, dictades pel Consell de
Sanitat de Guerra, amb diverses vinyetes que mostren els efectes dels gasos
de guerra i com atendre'ls. Opisso, més conegut com a ninotaire i dibuixant de
la vida moderna, va fer al llarg dels anys diversos cartells, com ara el que
anunciava el Gran Café Restaurant Tibidavo (sic), o el que demanava unes actituds més
constructives a patrons i obrers (Per la
pau social, per patriotisme i fins per egoïsme!). La
monografia de referència sobre Opisso és la de Josep M. Cadena, del 2003,
encara que no dedica una atenció especial als seus cartells.
-Rafael
de Penagos és potser el cartellista madrileny més destacat del primer
terç del segle XX, junt amb Federico Ribas. El 1914 va guanyar el concurs de
cartells convocat per la xocolata Amatller, amb unes imatges que han esdevingut
clàssiques. Durant la guerra un cartell seu s'imprimeix a Barcelona, als
tallers de Seix Barral: Soldado ¡No des lugar a esto! Peligran tu causa y tu
vida, amb la figura d'un soldat borratxo que s'estintola a
una paret. La seva obra ha estat objecte de diversos estudis, com ara el
d'Antonio Manuel Campoy: Penagos
1889-1954. Aproximación al creador más significativo de su tiempo,
Espasa-Calpe, Madrid 1983; i exposicions, com Rafael de Penagos en las Colecciones MAPFRE, Madrid
2006.
-Ramon
Puyol és un altre d'aquests autors que va estar actiu sobretot a Madrid,
i també a València, però que va passar per Barcelona on va signar un cartell
amb una consigna cèlebre, ¡No pasarán! Julio 1936 / Julio 1937 ¡Pasaremos! Una aproximació a la seva obra es pot trobar a http://www.ramon-puyol.es/
-Josep
Renau és, segurament, el cartellista més estudiat i valorat del
bàndol republicà per la seva tasca durant la Guerra Civil, però ja havia cridat
l'atenció pels seus treballs abans
de la guerra, per a la Fira de València (1929, 1931, 1935) o per a la Piscina Las Arenas (1935)... Durant el
conflicte, seguint el govern de la república i les seves institucions de
cultura i propaganda, que va dirigir, treballa a Madrid, València i Barcelona,
on fa cartells cèlebres com Hoy más que nunca:
Victoria; Obrers, camperols, soldats, intel·lectuals.
Reforceu els rengles del Partit Socialista Unificat de Catalunya i, segurament, altres per a la Sub Pro
(Subsecretaria de Propaganda), amb Gori Muñoz. Més tard, en l'exili mexicà,
també va fer destacats cartells de cinema; en canvi al seu darrer refugi de
Berlín Oriental es va dedicar més aviat al muralisme i, sobretot, va
completar la seva obra més destacada, la sèrie de fotomuntatges The American Way of Life. La seva tasca ha estat
força ben estudiada, amb treballs com ara Albert Forment: Josep Renau. Catálogo razonado, IVAM,
València 2004 o Josep Renau. Arte y
Propaganda en guerra,
(cat. exp.), Ministerio de Cultura, Madrid 2007. Quan escric aquestes línies s'acaba d'inaugurar a Barcelona una exposició, Renau. El
combat per una nova cultura, al centre cultural del Born, que
presenta la seva obra de manera completa, incloent-hi els cartells de la
guerra.
-Rey
Vila,
actiu abans de la guerra com a cartellista de l'elegància per a l'establiment de moda Santa
Eulalia, es va convertir a partir del 19 de juliol del 1936 en Sim, el cronista
de la revolució, que va plasmar en diversos cartells i en les
conegudes Estampas de la guerra y la revolución. Entre els cartells més destacats,
que es poden reconèixer fàcilment pel seu traç viu i directe, hi ha Infants, el feixisme us llença bombes, Catalunya us ofrena joguines, i Alivia la ausencia del padre... con tus
donativos, per a la Setmana de l'infant del 1937; i altres per a la Setmana d'activitats
femenines (La dona i la revolució), el febrer d'aquell any.
Després de la guerra s'estableix a París, on continua treballant en
la que és la seva etapa més llarga i desconeguda. L'han estudiat en profunditat
Joan Prados i Jaume Rodon, en el volum Sim, dibuixant de la revolució,
Ajuntament de Barcelona / Viena edicions, Barcelona 2018.
-Josep
Subirats és autor d'algun dels cartells més cèlebres de la Guerra
Civil, com per exemple Camperol! La revolució necessita el teu esforç, però també Defensa
la Revolució. Escriu als teus amics de tot el món o el tràgic Ajudeu els caiguts! També era
il·lustrador a L'Esquella de la Torratxa
durant la guerra. La seva obra està ben treballada al catàleg Subirats, Fons d’Art, Olot 1998;
i especialment al web http://www.josepsubirats.com/index.html
-Rafael
Tona,
que ja havia estat un il·lustrador força actiu abans del 1936, també treballa a
L'Esquella de la Torratxa durant la guerra, al mateix temps que fa cartells
destacats com ara Per a aixafar el
feixisme, ingresseu a l'aviació; Joves allisteu-vos. Columna de ferro J. Graells o Camarada! Tu, al front. Jo,
al treball. Diada internacional de la Dona. 8 març 1938. Exiliat, va desenvolupar la carrera com a pintor a
França. Existeix una bona pàgina web, http://www.rafeltona.com/ i també
es pot consultar l'entrada corresponent a http://enarchenhologos.blogspot.com.es/2012/07/rafel-tona-lartista-desconegut.html
-Toni
Vidal és autor d'un cartell de la guerra, 19 julio 1936, amb els milicians parapetats darrere d'unes gegantines
lletres amb les sigles de les organitzacions anarquistes, i també va estar
força actiu a la premsa i altres publicacions revolucionàries. Existeix una
bona síntesi a http://recordvidal.blogspot.com.es/
(1) Carles Fontserè: "El 'Sindicato
de Dibujantes Profesionales'", a: Carteles de la República y de la Guerra Civil, La Gaya Ciencia, Barcelona 1978, p. 353-377.
(2) A l'Arxiu de la Diputació
de Barcelona, lligall Q-327, exp. 34, vaig trobar aquestes dades: per
l'original del cartell, Antoni Clavé va cobrar 350 pessetes i el van tirar a
1.000 exemplars i quatre colors, per anunciar l'actuació del 8 de maig del
1938.
(3)
Lluís Permanyer: "Ricard Giralt Miracle. La tipografía es el ikebana de
Occidente", La Vanguardia, 17
abril 1988, p. 37. A l'entrevista,
Giralt Miracle comenta: "No me afilié al Sindicat de Dibuixants, pero hice un cartel para ellos, una
gran cabeza de campesino tocado con sombrero de paja sobre fondo rojo y con
espacio libre para que pusieran el texto que quisieran". Aquest cartell, que també havia firmat com a
Gimivich, només es coneix en format de postal.
(4)
Enric F. Gual: "Cartellisme català. Al marge d'una exposició", Mirador, V, 238, 24 agost 1933, p. 7.
L'autor, en canvi, hi lloava Evarist Mora com a digne successor d'Obiols i
Galí.
