Les imatges del trimestre (estiu 2016) — per Santi Barjau

Gumsay, Sáinz de Morales

Durant la guerra civil, aquest cartell i nombrosos dibuixos apareguts a la premsa llibertària van portar una firma, Gumsay, que correspon al dibuixant Gumersindo Sáinz (Madrid 1900 – Barcelona 1976), conegut també com a Sáinz de Morales. Format inicialment a l’Academia de Bellas Artes de San Fernando, es va establir a Barcelona des de jove, al costat del seu germà Luis, periodista a diversos mitjans escrits com per exemple el diari El Diluvio, i actiu també a la ràdio. Aquest és l’únic cartell que conec de Gumsay, i és una llàstima: l’excel·lent tractament de la imatge actualitza el retrat del geògraf i pensador àcrata Élisée Réclus, basat en una coneguda fotografia de Nadar de 1897, i fa gala d’una encertada simplificació de la figura mitjançant tintes planes de colors cridaners que la fan adequada per ser percebuda a distància. 

Però abans la tasca de Gumersindo es va desplegar sobretot en l’àmbit de les edicions populars, enriquides amb vistoses portades que encara ara criden l’atenció i que sempre firmava amb la fórmula Sáinz de Morales; també se l’esmenta com a escenògraf d’una pel·lícula no identificada. La seva obra, encara dispersa, està pendent d’una recopilació exhaustiva i mereixeria ser més divulgada. Potser un dels treballs més antics que li conec són les il·lustracions que va publicar a les revistes Mediterráneo (1927) o Mundo Ibérico (1927-28) i a la mítica Revista Ford, publicada entre 1930 i 1936. També van aparèixer treballs seus a l’Almanac del Be Negre (1932), Imatges, Meridià, La Ilustración Ibérica... L’any 1933 col·labora al número extraordinari per commemorar el 75è aniversari de El Diluvio (1). La seva activitat com a portadista va ser frenètica per a col·leccions de literatura popular tan variades com “La Novela de Hoy”, “La Novela de Aventuras”, “La Novela semanal cinematogràfica”, “La Novela Asther”... però també per a l’Editorial Lux de Joan Balagué. (2) Per a la col·lecció “Quaderns Literaris” de Josep Janés, va fer la coberta per a la primera edició de Laia, de Salvador Espriu, o també per a El vicari de Wakefield d’Oliver Goldsmith (1934). Aquí tenim dues mostres de cobertes firmades per Sáinz de Morales, significatives del seu dibuix versàtil.

Amb l’arribada de la guerra va treballar assíduament per als cercles anarquistes, com hem vist amb el cartell d’Elisée Réclus, i va publicar a diverses revistes, com ara Moments o Tierra y Libertad, on comparteix activitat amb la fotògrafa Kati Horna; així mateix va fer la coberta del primer número de Porvenir (1937), on la seva dona, Montserrat Barta, també dibuixava; i va col·laborar a Así. Revista de actualidad (1938) i a la inclassificable Mi revista: en destaca la coberta del número de Primer de Maig del 1937, amb la imatge d’una miliciana d’aspecte alegre (l’original es conserva a l’arxiu de Salamanca junt amb altres dibuixos). També s’esmenta la seva activitat a les revistes Esfuerzo, Tiempos Nuevos, etc. (3) Encara durant la guerra, el trobem exposant amb Ángel Carretero i E. Cortiguera (segurament Eugenio Cortiguera, vinculat a Blanco y Negro, que lluitava com a pilot voluntari a les files republicanes i morí a Barcelona de resultes d’un bombardeig) (4), en una mostra d’artistes antifeixistes, organitzada pel Sindicat de Dibuixants Professionals a La Pinacoteca, i que havia d’itinerar a París i Londres (5); a la mateixa galeria el 1938 Gumsay hi va tornar a exposar pintures i dibuixos que “son reflejo de nuestra lucha contra el fascismo” (6) i coincidint amb la qual Helios Gómez va fer una “disertación critica” de la seva obra d’artista revolucionari i de “pintor del pueblo” (7). 



Il·lustració de Sàinz de Morales d'un programa de mà per a cinema (imatge procedent del blog Pantalla Abierta, https://pantallaabierta.wordpress.com/2015/08/12/la-desconeguda-sala-edison/)

Però sobretot la seva obra gràfica més destacada durant la guerra i que li va valdre aquests epítets laudatoris va ser el volum Estampas de la España que sufre y lucha, publicat el 1937 per les Joventuts Llibertàries; conjunt d’imatges expressionistes, fetes de traços blancs gratats sobre fons negre, que van tenir una gran difusió i que es poden posar al costat d’altres reculls similars editats durant la guerra, com les Estampas de la Revolución española o les 12 escenas de guerra de Sim (Rey Vila) o els Treinta y dos dibujos de Puyol. El pròleg contraposa l’art tenebrós tancat als museus amb les possibilitats infinites de multiplicació de les arts gràfiques, que podien fer arribar el seu missatge a tothom. En una entrevista publicada el 1938 a la revista L’Espagne Antifasciste (8) insiteix en aquesta necessitat de fer un art útil per a la Revolució i que els artistes s’arrisquin en fer la seva obra, de la mateixa manera que el poble s’ho juga tot en la lluita, i els reclama que exerceixin una funció moral a través de l’emoció plàstica.

Després de la guerra l’artista va patir un exili de curta durada però va poder retornar i va exposar regularment a Barcelona però també a Londres (9), París i altres ciutats europees, així com als Estats Units, Mèxic i Colòmbia. En aquesta darrera etapa, centrada en la pintura a l’oli i l’aquarel·la, el seu ardor revolucionari queda atenuat i es canalitza en la representació de temes gitanos i el que ell anomena “Barcelona típica”. Un artista a redescobrir.

(1) La Vanguardia, 2 novembre 1933, p. 11. Entre altres treballs publicitaris també es troba el seu nom en diverses felicitacions d'oficis i en una sèrie de cromos de la xocolata Ametller, amb receptes de cuina (Charo Ramos: Ephemera: la vida sobre papel. Colección de la Biblioteca Nacional, Biblioteca Nacional de España, Madrid 2003, p. 26-27, 307, 413.
(2) https://negritasycursivas.wordpress.com/2015/01/16/la-editorial-lux-mas-sombras-que-luces/ - consulta 9 maig 2016.
(3) http://www.estelnegre.org/anarcoefemerides/0310.html - consulta 9 maig 2016. 
(4) José Ramón Saiz Viadero: “Eugenio Cortiguera: pintor, diseñador y piloto de guerra”, La Revista de Cantabria (Santander), 119, abril-juny 2005, p. 18-21.
(5) La Vanguardia, 28 agost 1936, p. 7.
(6) La Vanguardia, 2 març 1938, p. 2. 
(7) La Vanguardia, 9 març 1938, p. 7.
(8) Citat pel blog La tradizione libertaria (http://latradizionelibertaria.over-blog.it/article-spagna-libertaria-les-affichistes-de-la-revolution-espagnole-1936-1939-49258071.html — consulta 23 agost 2016), que també esmenta les aportacions de Gumsay a les revistes Ruta i Estudios i l’anomena “el pintor dels vicis humans”.
(9) La Vanguardia Española, 22 abril 1964, p. 38.

Álvaro Ponsá Ramos

En el conjunt dels cartells republicans de la Guerra Civil, plens de missatges de gran cruesa i consignes polítiques amb imatges de denúncia i violència extrema, destaquen uns quants treballs amables i civilitzats, centrats en una guerra paral·lela, la lluita per la cultura, amb la qual es volia reforçar una justificació ètica de les operacions bèl·liques. Un d’aquests cartells culturals és el que avui us ofereixo, editat a Barcelona el febrer del 1938 pel Ministeri d’Instrucció Pública: Las guerrillas del teatro entran en acción contra el fascismo por la victoria del pueblo, por la cultura. Dibuixat per Álvaro Ponsá, és un dels diversos cartells que el govern republicà va produir a través del seu ministeri de cultura, que va tenir una importància més gran que no sembla. 

El seu autor, Álvaro Ponsá Ramos, és poc conegut. Nascut el 1902, segurament era d’origen murcià (el 1913, quan tindria uns 11 anys, el seu nom és esmentat com a membre d’una patrulla de boy-scouts dels “Exploradores cartageneros”) (10) i tot sembla indicar que va morir a Barcelona, en data desconeguda potser dels anys vuitanta (l’any 2007 la seva tomba ja fa 20 anys que està abandonada en un cementiri de Barcelona) (11). Havia fet alguna coberta de la revista Nuevo Mundo (1925) i sembla especialitzat en la il·lustració de novel·letes galants com El más bello amor de Mercedes, d’Álvaro Retana, publicat per “La Novela de Hoy” (Madrid 1925) i també dues entregues de la publicació quinzenal “La Novela de Noche”: El amor prohibido, d’Àlvaro Retana, i El maleficio de la noche, d’Antonio de Hoyos y Vinent (12). 

Coberta de la revista madrilenya Nuevo Mundo, XXXII, 1.662, del 27 de novembre de 1925, dibuixada per Àlvaro Ponsà.

La seva activitat com a pintor és poc destacada, tot i que sabem que el 1926 prenia part a l’Exposición Nacional de Bellas Artes i el 1930 exposava a la barcelonina Sala Parès. El 1934, a València, va crear la falla dels carrers Russafa-Ciril Amorós (13). Durant la guerra apareix vinculat estretament amb l’Aliança d’Intel·lectuals per a la Defensa de la Cultura, amb els cartells per a les Milícies de la Cultura, però també com a responsable, amb Manuel Verdaguer, d’uns espectacles de titelles per a infants (14); a l’Institut Obrer de València, representant obres d’Alberti i Lorca (15) o junt amb la companyia teatral “El Búho” amb obres de García Lorca i Valle Inclán i va estar relacionat estretament amb la Federació Universitària Escolar de València (16). A València ja havia dibuixat dos cartells per al Ministeri d’Instrucció Pública i Sanitat: El General Miaja dice: la cultura en el Ejército Popular no sólo es necesaria, sino imprescindible... i Milicias de la cultura ha enseñado a leer y escribir en un mes a 13.142 soldados analfabetos, impresos tots dos per la litografia S. Durá Socializada. El cartell barceloní, per la seva banda, imprès a Seix i Barral, combina els fusells dels soldats amb les màscares del teatre, en un improvisat teló vermell.

(10) El Eco de Cartagena, 3 març 1913, p. 1.

(11) La Vanguardia, 20 agost 2007, p. 44.
(12) Muchas Gracias (Madrid), 109, 27 febrer 1926, p. 18.
(13) http://www.vivelasfallas.es/fallas/blog/comisiones-en-el-recuerdo-1
(14) Crónica (Madrid), 377, 31 gener 1937, p. 4-5.
(15) Juan Manuel Fernández Soria: “Los institutos obreros, un ensayo de innovación pedagógica y de socialización política”, a: Cuadernos Republicanos (Madrid), 52, 2003, p. 31-43.
(16) Miquel Àngel Oltra Albiach: Els titelles i l’educació: propostes per a la incorporació dels titelles valencians als itineraris d’educació literària i intercultural, Universitat de València, Servei de publicacions, 2011, p. 453-454 - http://www.tesisenred.net/bitstream/handle/10803/78997/oltra.pdf?sequence=1

Eusebi Mor, segona oportunitat 

Quants cartells hauria de fer un autor per tal de ser considerat cartellista? Algunes vegades aquesta finestra s’obre per mostrar l’obra única d’un dibuixant en el camp el cartell. També és el cas d’avui. De moment, si més no, aquest és l’únic cartell que conec d’Eusebi Mor Villalba (Buenos Aires 1910 – Barcelona 1976). 

I la seva història és curiosa: es va imprimir l’any 1936 però havia estat dibuixat tres anys abans. Quan va aparèixer pels carrers de Barcelona, anunciava una fira de flors, en ocasió de les festes que commemoraven el cinquè aniversari de la proclamació de la Segona República; aquesta celebració, durant el mes d’abril, va ser una de les últimes festes cíviques abans de l’esclat de la Guerra Civil, i volia recuperar la brillantor de les festes del tercer aniversari, que havien tingut lloc el 1934. Entre molts altres cartells, d’Enric Moneny o Cristóbal Arteche, aquest treball de Mor destaca per la simplicitat del plantejament: una tulipa projecta la seva ombra sobre un fons llis. Però en realitat la firma (“Mor 33”) delata que el cartell del 1936 és la repesca d’un disseny fet tres anys abans. En efecte, el projecte havia estat presentat al concurs convocat pel Patronat de la Rambla per tal d’animar els barcelonins a comprar flors en el popular passeig, dins d’una estratègia de dignificació d’aquell espai urbà. El concurs va ser guanyat per Fulgenci Martínez Surroca, amb un treball excel·lent del qual ja m’he ocupat en aquest blog. El veredicte també significava per a Fulgenci un premi de 1.000 pessetes, concedit pel Patronat de la Rambla; dos altres premis, de 500 pessetes, van ser concedits per la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona a Francesc Fàbregas Pujadas i Emili Bosch Roger, respectivament; finalment, els premis menors de 250 pessetes, eren per a Miquel Farré Albagés (a càrrec del setmanari La Rambla) i el nostre Eusebi Mor (premi dels venedors del mercat de la Boqueria). (17) A l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona es conserva una fotografia on apareixen els cinc guardonats i les obres respectives (tot i que crec que no tots els autors estan col·locats sota els seus projectes).

Fotografia de Carlos Pérez de Rozas, 23 de juny del 1933. Arxiu Fotogràfic de Barcelona

Eusebi Mor és un  d’aquests personatges que queden massa oblidats en la nostra història, però tot indica que va tenir un paper important en l’Associació de Cartellistes i per exemple surt esmentat com a membre del jurat en algun concurs com a representant de l’entitat, de la qual va ser tresorer en els exercicis de 1935 i 1936 (18); també va participar en les exposicions organitzades per l’Associació, com el Saló del cartell contra la guerra (1934), presentada el mes de març al Cercle Artístic i que després va itinerar si més no a l’Ateneu Igualadí de la Classe Obrera, (19) en la qual presenta un projecte que, segons una ressenya de l’època, usava els colors blanc, negre i vermell i estava format per una gran creu; (20) el 1935 pren part a la mostra Anuncieu per mitjà de la imatge, on exposa un projecte identificat com a Viatges (suposo que es tractava d’un reclam turístic). Desconec si va fer cap altre cartell; és possible que la majoria dels seus treballs com a dibuixant es fessin de manera anònima, i els que trobem firmats, amb un nom tan curt, no ens garanteixen que el seu autor sigui el mateix Eusebi Mor: per exemple unes petites il·lustracions a Crònica Molfort’s sí que podrien ser d’ell; però en canvi no crec que es pugui dir el mateix de la portada del Butlletí de l’Associació de Mestres Pintors, que segons es diu a les seves pàgines va ser obra del consoci Ramon Mor Artells. (21)

Dues de les il·lustracions firmades per Mor i aparegudes a la revista Crònica Molfort's, VI, 71, novembre 1935, p. 4-5. La firma pot correspondre a Eusebi Mor.

No sembla que aquest treball sigui del mateix autor.

Durant la Guerra Civil no trobo cap indici de la seva activitat; només anys després, el 1950, el seu nom apareix com a peticionari d’una patent per a un sistema de blocs prefabricats per a la construcció, junt amb Federico Delclaux Capilla. El diccionari Ràfols cita Eusebi Mor com a decorador, amb estudis a Llotja i a l’Escola d’Arquitectura, i especialitzat a Florència en decoració mural; però desconec en quines obres va treballar. 

(17) L’Opinió, VI, 641, 24 juny 1933, p. 3.
(18) Associació de Cartellistes, núm. 1, gener 1936, p. 3.
(19) X.A.: “Exposició del cartell contra la guerra”, Butlletí de l’Agrupació Fotogràfica d’Igualada, III, 24, abril 134, p. 33-34.
(20) Joaquín Ciervo: “Salón del cartel contra la guerra”, Renovación, II, 117, 10 març 1934, p.12, tot i que per un error de linotipista el seu nom és mal escrit: “En blanco, rojo y negro ha trazado un verdadero cartel Eusebio Hoz [sic], que toma como motivo una gran cruz; el total es de visualidad y el colorido se une descomponiéndose a la vez de manera armoniosa.”
(21) Ja el trobo utilitzat a la portada del número 16, d’octubre del 1931, de la evista anomenada llavors Butlletí de la Unió i Germandat de Mestres Pintors.