Els dos
cartells són força coneguts pel fet que han estat reproduïts sempre en les
diverses publicacions sobre la gràfica de la Guerra Civil, des del primer
recull de l’editorial La Gaya Ciencia, del 1978 (basat sobretot en els fons del
CEHI i de la Biblioteca Figueras, actualment unificats en el barceloní Pavelló
de la República) (1) i el catàleg de la madrilenya Biblioteca Nacional, del 1990.
(2) Es tracta d’uns cartells relativament abundants, si hem de fer cas de les
diverses col·leccions on es poden trobar (Museu de Montserrat; col·lecció
Fornas al Parlament de Catalunya; col·lecció Carulla; arxiu de Salamanca...)
Després
d’aquestes primeres referències, he anat retrobant la firma d’A. García en els
repertoris de cartells en una temàtica molt específica: els esports de motor,
tant abans com després de la guerra. En efecte, la producció d’una dotzena llarga de cartells que presenten aquesta autoria es focalitza en cartells de
carreres d’automobilisme, en especial per a les famoses activitats de la Penya
Rhin.
A
l’hora d’intentar afinar una identificació d’aquest cartellista ens trobem
encarats a una gran dificultat d’origen. El cognom Garcia és tan comú en terres
hispàniques que qualsevol pretensió de resoldre el problema ha de topar per
força amb notables entrebancs. Fins i tot suposant que la inicial es correspongui
amb el nom, tan estès, d’Antoni o Antonio, la resposta encara no es pot donar
fàcilment, ja que els artistes amb aquest nom i cognom també són força
abundants.
Com
passa sovint, però, la deessa casualitat va venir un dia en auxili de
l’investigador que, de totes maneres, ja s’havia preocupat de plantejar-se
prèviament la pregunta i esperava el moment idoni per rebre la revelació.
Remenant un dia els calaixos d’un conegut brocanter, em vaig trobar amb una
sèrie de postals amb dibuixos d’andaluses de les més típiques (tot i que una
mica modernitzades), que podrien correspondre a la descripció d’Alfred de
Musset: “Avez-vous vu, dans Barcelone, / Une Andalouse au sein bruni ?”, una
d’aquelles amb “Son corps souple et sa jambe ronde, / Sa chevelure qui l’inonde
(...) Quand elle tombe, les seins nus (...) En criant des mots inconnus !”
Els dibuixos, uns bitons reproduïts en fotogravat, portaven la firma inconfusible que també trobem als cartells, i al revers hi podíem llegir el nom complet de l’autor: A. García Gutiérrez. Amb aquestes dades, ja es podia acudir al diccionari Ràfols, segons el qual hi hauria un pintor anomenat Antonio García Gutiérrez, nascut a París el 1884 i actiu a Barcelona.
Val a
dir que aquesta informació tampoc no és gaire aclaridora, amb l’agreujant que
aquest nom és el d’un conegut dramaturg romàntic gadità, autor de les
truculents històries de El trovador o
Simón Bocanegra, les dues adaptades
com a òpera per Giuseppe Verdi; també va ser director del Museo Arqueológico
Nacional de Madrid. És evident que el nostre dibuixant no té res a veure amb
aquest escriptor.
En
canvi, sí que podem relacionar-lo amb una família d’artistes, establerts a la
França dels inicis de la Tercera República. A falta d’ulteriors comprovacions,
m’arrisco a suggerir que el nostre cartellista deu ser fill d’Antonio García Mencía i germà de Julio
García Gutiérrez, tots dos pintors. El lloc i data de naixement del nostre
cartellista serien congruents amb les
biografies de pare i germà, tot i que una altra font directa —després ho
veurem— ens empeny a situar el naixement a l’any 1887.
El seu pare, Antonio García
Mencía, nascut i mort a Madrid en dates
incertes (hem trobat per al naixement les dates de 1849, 1852 o 1853, i per a
la defunció el 1915 o el 1918), il·lustrador i aquarel·lista detallista i
anecdòtic, sembla que es va establir des dels vint anys a París, on van néixer
els seus fills Julio, Antonio i Mariano; més tard passa a Roma, on es casa per
segona vegada. No sé per quin motiu els tres germans passen a radicar-se a
Barcelona: Julio García Gutiérrez (París 1882 – Barcelona 1966)
va destacar com a pintor marinista, participà a les Exposicions d’Art des de
1918 i exposà amb èxit a Buenos Aires el 1949; també fou professor a l’escola de
Llotja, que dirigí a l’inici dels anys quaranta, i va estar vinculat al Reial Cercle
Artístic de Barcelona. És autor d’un cartell per a les cerveses Moritz. El germà més petit, Mariano (1889-1963) va ser durant la
Segona República candidat pel Partit Republicà Radical. (3)
És tan
poc el que se sap de la vida i activitats d’A. García, que només puc fer
algunes conjectures. La seva formació artística és desconeguda, però és de
suposar que la influència del seu pare es devia fer notar ben aviat. Però el
fet que com a cartellista s’hagués dedicat exclusivament a les curses de motor
(amb les úniques excepcions dels cartells de la guerra) em fa mirar amb certa
atenció alguna notícia com per exemple les que ens parlen d’un Antonio García
representant de marques d’automòbil des d’un garatge del barceloní carrer
d’Aragó. I en canvi, no em fixaria tant en el fet que, al mateix temps, un Antonio García
Gutiérrez escultor presenti a l’Exposición General
de Bellas Artes de Madrid una Andrómeda
Cautiva, que mereix una menció
honorífica. (4) És clar que aquestes dades s’han de prendre sempre amb molta
precaució.
La notícia de Ràfols, segons la qual va participar
en exposicions individuals i col·lectives,
em costa més de concretar. Tinc per exemple una referència de la presentació
dels seus treballs a la sala Museum, l’any 1941 (quadres de flors i fruites, vistes de Barcelona vella i alguns paisatges) però en altres casos no puc
assegurar quin dels molts artistes que firmaven “A. Garcia” podria ser el
nostre home. (5)
Com el seu germà Julio, va ser soci més o
menys inconstant del Reial Cercle Artístic de Barcelona. Apareix inscrit a la
documentació de l’entitat des del setembre de 1917 (potser en instal·lar-se a
Barcelona, ja que coincideix amb les primeres notícies que tenim d’ell com a
cartellista a la capital catalana). En concret s’apunta a la secció d’esports,
cosa que ens sembla rellevant, i assegura tenir trenta anys, cosa que el faria
nascut tres anys més tard del que diu el diccionari Ràfols. De tota manera, es dóna de baixa de l’entitat el 1919, hi
reingressa el 1936, es torna a donar de baixa el 1941 i el 1950 és advertit per
impagament de quotes. (6)
Algunes referències a l’activitat
cartellística d’Antonio García que es poden trobar a la premsa (7) el retraten
com a esportista i membre de la Penya Rhin, cosa que explicaria la seva
dedicació sostinguda a la publicitat d’aquests esdeveniments en contrast amb l’escassa
o nul·la activitat en altres àmbits. En concret una notícia descriu un Antonio
García, “uno de nuestros virtuosos del volante”, provant un cotxe Diatto a
l’Autòdrom de Terramar. (8) En els programes de les carreres de la Penya Rhin hi és esmentat repetidament com a vocal i, en l’organització sobre el terreny, s’hi implica com a responsable de l’avituallament. Ara mateix tinc localitzats els següents cartells
relatius a la temàtica del motor: els primers treballs que li conec són per al Reial Moto Club de Catalunya, entre 1918 i 1923 (no descarto que puguin existir altres cartells). Hi estableix ja la tipologia que practicarà en endavant, tant amb els expressius cartells de motos com amb els de cotxes, amb un o dos vehicles llançats a tota velocitat, en canvis de rasant o corbes, fent avançaments temeraris o aixecant grans núvols de pols. Pels mateixos anys Josep Segrelles porta aquesta tendència fins al paroxisme amb els seus cartells de cotxes “voladors” (Autódromo nacional Sitges, 1923).
Però sobretot, tal com deia, es troba compromès en les activitats de la Penya Rhin, en especial les carreres de “voiturettes” (biplaces) que s’organitzen des del 1921. Suposo que devia fer els cartells de cada any, però només tinc identificats els de la primera i segona curses (1921 i 1922) i tinc referències (en forma de targeta) de la tercera del 1923; també el gran premi del 1936 es va publicitar amb un disseny seu.
També dibuixa anualment els cartells per a la cursa “Rabassada” que es celebrava en pujada a la muntanya del Tibidabo; en tinc referències dels anys 1922 a 1927, ja sigui per notícies de premsa (9) o bé a través de la seva reproducció a les cobertes dels programes oficials. Un altre esdeveniment de la Penya Rhin per al qual va fer un cartell que no he localitzat és la Cinquena cursa motorista del 1920. (10)
Ja he esmentat els cartells per al SRI; desconec quina relació tenia amb aquest organisme, i també ignoro què més va fer durant la guerra un Antonio García que ja rondava la cinquantena, però sembla que l’activitat per al Socors Roig no el devia
perjudicar en excés, ja que després del 1939 el retrobem fent els cartells
per a diverses carreres automobilístiques que es van celebrar a Barcelona, com ara les dels anys
1948, 1950 i 1951.
Els últims cartells que li conec són el del Gran Premi d’Europa del 1953, que no es va celebrar i es va reutilitzar en l’edició de l'any següent, i un per a les regates celebrades al riu Llobregat el mateix 1954. És l'última notícia que tinc sobre Antonio García.
Els últims cartells que li conec són el del Gran Premi d’Europa del 1953, que no es va celebrar i es va reutilitzar en l’edició de l'any següent, i un per a les regates celebrades al riu Llobregat el mateix 1954. És l'última notícia que tinc sobre Antonio García.
(1) Carteles de la República y de la Guerra Civil, La Gaya Ciencia, Barcelona 1978. Un dels dos cartells hi era atribuït a “Gorría” en lloc de García, un error que encara ara s’arrossega en algunes plataformes.
(2) Catálogo de carteles de la República y la Guerra
Civil Española, Madrid 1990.
(3) La
Vanguardia, 13 gener 1934, p. 34.
(4) Álbum Salón, 1904.
(5) Per exemple el que
exposa el 1934 a les Galeries Syra junt amb Jaume Pla i Ricard Urgell (La
Vanguardia
, 13 gener 1934, p. 13) o el que presenta retrats i bodegons a la Sala Parés la primavera del 1936.
(6) Dec aquestes informacions a Maria Isabel
Marín.
(7) “Dentro de pocos días saldrá el cartel anunciador de la
«Cursa Rabassada», obra del distinguido deportista y excelente artista don
Antonio García, que ha sabido acreditar una vez más las aptitudes de que está
poseído para esa clase de trabajos.” (La Vanguardia, 16 març 1922, p. 10); “Ha empezado a
repartirse el cartel anunciador de esta carrera, en el que el notable artista
don Antonio García, que es al propio tiempo entusiasta directivo de la Peña
Rhin, ha puesto nuevamente, de relieve sus dotes de cartelista, haciendo surgir
de su lápiz el momento emocionante en que dos coches lanzados a toda velocidad
pretenden pasarse uno a otro.” (La Vanguardia, 18 maig 1922, p. 9).
(8) La Vanguardia, 10 novembre 1925, p. 15.
(8) La Vanguardia, 10 novembre 1925, p. 15.
(9) “La carrera en cuesta de la Rabassada”, La Vanguardia, 18 maig
1922, p. 9; La Vanguardia, 7 maig 1927, p. 9.
(10) La Vanguardia, 28 març 1920, p. 7.