Aquest cartell de format doble és un dels més coneguts de la Guerra d’Espanya. El retrat mític de Buenaventura
Durruti, mort a l’inici de la batalla de Madrid, destaca sobre el fons de la
bandera negra i vermella dels anarquistes, i l’eslògan urgeix a seguir l’exemple
del veterà revolucionari. La firma del cartell ha portat alguna vegada a
confondre’n l’autor amb el brillant Enrique Herreros, que des de Madrid va
destacar sobretot fent cartells de cinema i, més tard, com a un dels col·laboradors
més assidus de La Codorniz. Està clar
que les seves vides no tenen res a veure, tot i que la peripècia del nostre
Herreros és també molt interessant, com ara veurem. Si només ens haguéssim de
basar en els cartells de guerra que porten la seva signatura, podríem pensar
que es tractava d’un treballador de la General Motors, que de manera esporàdica
executa un parell de treballs: en efecte, l’altre cartell firmat per Herreros,
el rígid Obrero! Trabaja y venceremos,
porta la indicació “Cartel editado por los obreros de la General Motors”; i el
retrat de Durruti apareix també a la portada de la revista Horizontes, portaveu d’aquesta agrupació.
En aquesta revista
llegim que Herreros organitza una caravana de venda de llibres a benefici de
les milícies, amb la qual va travessar tot Catalunya; la seva firma també
identifica algunes caricatures i potser també es deuen al mateix autor els
anuncis que veiem firmats per Estudio CIM, inicials que es refereixen a
Colectiva Ibérica Maratón, el nou nom de General Motors després que els obrers
se’n fessin càrrec. Afortunadament, en un dels números de la revista trobem
reproduïts els dos cartells amb una nota que ens fa conèixer la personalitat
del seu autor: “Próximamente
serán distribuidos cinco mil ejemplares del cartel que ilustra esta página” (es tracta del
cartell que mostra un obrer picant l’enclusa i quatre soldats apuntant des de
la trinxera), original de Marcelino Herreros, identificat com a secretari de
propaganda del Consell d’Empresa, i que serà sufragat pels obrers de General
Motors col·lectivitzada. (1) En el número 7, de març del 1937, Herreros hi fa
també la coberta, amb la representació d’un bombardeig nocturn. Seria ell
l’obrer que el 1924 pledejava amb els patrons reclamant uns salaris que se li
deuen? (2) Està clar que es tracta d’un dibuixant assidu de les publicacions
anarquistes: a finals dels vint i durant els anys trenta fa cobertes per a la
Biblioteca Vértice, especialitzada en literatura àcrata, amb obres d’Anselmo
Lorenzo (Hacia la emancipación),
Sebastian Faure (Mi comunismo),
Camille Flammarion (Los
Habitantes de Marte) i potser també Piotr Kropotkin (Campos, fábricas y talleres). Els seus treballs en aquest àmbit són
irregulars, però de tant en tant ens proporciona alguns encerts gràfics
notables. Encara abans de la guerra, el 1932, Herreros és l’encarregat de fer el cartell de
la Volta Ciclista a Catalunya. També firma el cartell Beba el delicioso Orange Crush. Del naranjal a sus labios. I el
1934 trobem “Marcelí Herreros” citat com a membre de l’Associació de
Cartellistes de Barcelona. (3) Potser també li podem atribuir
una participació en els cartells firmats Châlons Herreros (algunes fonts llegeixen Chalon o Herrero), com per exemple per a
La Humanitat, diari de la nit; o bé Acumuladores Slem, del 1932.
Qui sap si es tracta de treballs
fets en col·laboració amb el dibuixant lleidatà Màrius Châlons, que el 1934
subscrivia (al costat d’Àngel López-Obrero i Julián Oliva, entre d’altres) el
manifest de l’Associació d’Escriptors i Artistes Revolucionaris contra
l’empresonament de Thaelmann i els altres acusats del procés de Leipzig. (4)
 |
| Imatge procedent de
www.voltacatalunya.cat/ca/historia/
|
Fins fa poc,
desconeixia quina havia estat la seva sort després de la publicació dels seus
cartells; per sort, gràcies a les recerques d’Aïda Lorenzo Rosa i Esther
Llorenç Rodríguez, reflectides al seu llibre Vides immolades pel franquisme, (5) podem saber com es va
desenvolupar la peripècia bèl·lica d’aquest autor, que és una de les més
curioses que ens podíem imaginar: Herreros passa al bàndol nacional, on
treballa assíduament per a la propaganda falangista, fins que uns antics
companys de la fàbrica, també fugits de l’Espanya roja, el denuncien com actiu
revolucionari i aconsegueixen la seva condemna, en part basada en els cartells
esmentats. La documentació conservada a l’Arxiu del Tribunal Militar de
Barcelona explica una història inesperada: en la seva declaració, Marcelino Herreros
Obejas (que hauria nascut cap a 1905 a la localitat d’Alfaro, a La Rioja),
afirma que havia entrat a treballar a General Motors el 1933 com a dibuixant, a
la secció de propaganda, però esgrimeix simpaties cap al falangisme (es declara admirador de José Antonio) i
proximitat a una congregació religiosa, per les quals coses l’havien expulsat
de la fàbrica en esclatar la guerra. Per poder tornar a la feina s’afilia
aleshores a la CNT i fa els treballs propagandístics que ja hem comentat, a més
d’organitzar caravanes a fi de recaptar fons per la zona republicana. En una
d’aquestes sortides, potser a principi de 1937, hauria marxat a l’estranger en
un automòbil de l’empresa, entrant a la zona nacional per Sant Joan de Luz. Un
cop a Sant Sebastià, i fins que és denunciat el 1938, treballa a la delegació
de Prensa y Propaganda a les ordres de Juan Cabanas Erauskin, fent diversos treballs
per a l’Auxilio Social i altres elements falangistes, per a qui fa divuit
cartells, entre els quals destaca el famós Tabaco
del soldado (amb la figura antropomòrfica feta amb paper de fumar, havans, paquets
de tabac Ideales i altres labors de la Compañía Arrendataria de Tabacos), que
firma amb el seu segon cognom, Obejas; segons afirma, coneix els redactors i dibuixants de la revista falangista Vértice (que no s’ha de confondre amb l’editorial àcrata de Barcelona per a qui havia dibuixat una làmina, Visión futura, que després nega haver fet tot i que porta la seva firma).
He trobat també que fa la coberta d’una de les cròniques de El Tebib Arrumi (Víctor Ruiz Albéniz), la titulada ¡Asturias por España!, amb el relat de les victòries de l’exèrcit franquista, volum editat a Còrdova per l’editorial Nueva España, potser el 1938. Com a atenuants invoca el seu passat com a autor d’art religiós (que desconec) o la realització de dos cartells anticomunistes el 1932 (potser es tracta d’algun d’aquests?). Però és jutjat a Barcelona a principi del 1939 i el veredicte, que l’esmenta com a afiliat a les Joventuts Llibertàries i considera provades les acusacions, el condemna a vint anys de presó, sense que li serveixi d’eximent la feina de propaganda duta a terme per a l’Espanya nacional. Finalment, la pena és commutada a sis anys i un dia.
He trobat també que fa la coberta d’una de les cròniques de El Tebib Arrumi (Víctor Ruiz Albéniz), la titulada ¡Asturias por España!, amb el relat de les victòries de l’exèrcit franquista, volum editat a Còrdova per l’editorial Nueva España, potser el 1938. Com a atenuants invoca el seu passat com a autor d’art religiós (que desconec) o la realització de dos cartells anticomunistes el 1932 (potser es tracta d’algun d’aquests?). Però és jutjat a Barcelona a principi del 1939 i el veredicte, que l’esmenta com a afiliat a les Joventuts Llibertàries i considera provades les acusacions, el condemna a vint anys de presó, sense que li serveixi d’eximent la feina de propaganda duta a terme per a l’Espanya nacional. Finalment, la pena és commutada a sis anys i un dia.
En tot cas, acabada
la guerra, un pres amb el seu nom efectua l’escenografia d’una representació
nadalenca, Los pastores de Judea, a
la barcelonina presó del Poble Nou (6). El 1944 ja estaria en llibertat, si és
ell el Marcelino Hererros que signa uns cartells per a fires d’Andalusia
(Còrdova, Puente Genil); més tard (1948) Marcelino Herreros Obejas, de
professió pintor dibuixant, s’embarca a Vigo en el transatlàntic Kerguelen amb
destí a l’Argentina (7), on poc temps després guanya el tercer premi en un
concurs de cartells per anunciar els Primeros Juegos Deportivos Panamericanos,
amb el projecte titulat “Espiral” (8). Segons sembla, més tard s’hauria
establert al Brasil, on se li perd la pista. No sé si totes aquestes dades
pertanyen a la mateixa persona, encara que sembla que sí.
(1)
Horizontes, 5,
15 desembre 1936, p. 16.
(2)
La Vanguardia,
5 setembre 1924, p. 9; 30 setembre 1924, p. 13.
(3)
Saló del cartell
contra la guerra, organitzat per l’Associació de Cartellistes, Cercle
Artístic, Barcelona 1934.
(4)
“Una protesta contra la política terrorista de Hitler”, L’Opinió, 27 febrer 1934, p. 11-12.
(5)
Aïda Lorenzo Rosa, Esther Llorenç Rodríguez: Vides immolades pel
franquisme: repressió franquista a Peralada, Girona, Hostalric, Sant Esteve
d’en Bas, Sant Privat d’en Bas i Barcelona, Curbet Edicions, 2012, p.
328-343. S’hi reprodueixen diverses fotografies de Marcelino Herreros en la
caravana de venda de llibres que el va dur pels fronts de guerra.
(6)
La Vanguardia
Española, 7 gener 1940, pàg. 1.
(8)
Arte Comercial
(Madrid), 28, 1950, p. s/n.
