Qualsevol aproximació a la publicitat i l’aconduïment de productes de l’empresa Myrurgia ha de fer esment en primer lloc del fundador, Esteve Monegal, escultor i empresari, que la va crear el 1916, però tot seguit, en admirar aquells treballs gràfics, mostres excel·lents de l’Art Déco català, crida l’atenció un cognom, Jener, que identifica quasi tots aquells dissenys.
A qui correspon aquesta firma, que es presenta quasi sempre en un format impersonal (simplement el cognom, en lletres de pal sec)? La resposta fàcil és un nom, Eduard Jener, més esmentat que no pas conegut, sobretot com a autor dels anuncis i envasos per a Myrurgia. Però el fet que existeixi un pare i un fill, batejats tots dos com a Eduard, i que el fill morís abans que el seu pare, pot presentar algun element de confusió que cal aclarir. També existeix un altre dibuixant que firma Juli Jener i que, en la mesura del possible, intentaré situar també en aquest context.
El personatge principal d’aquesta historia és el pare, Eduard Jener Casellas (algunes fonts l’anomenen, de manera persistent, amb la forma errònia Eduard Jener Carreras). Tot i que s’esmenten els seus orígens valencians, hauria nascut a Barcelona (més exactament a la vila de Gràcia, que encara era un municipi independent) el 1882, però la vinculació amb València devia ser prou intensa, ja que sabem que va estudiar a l’Acadèmia de Sant Carles i, com veurem més endavant, va participar a una exposició d’art valencià que es va celebrar a Barcelona. Altres fonts, però, indiquen que la seva formació artística s’hauria produït a Barcelona, a l’escola de Llotja, on hauria conegut Esteve Monegal. (1)
Sigui com sigui, desconec quines són les seves primeres activitats. Els escrits d’Enric Satué, sempre suggerents però sovint inexactes, ens assabenten que el “valencià” Jener hauria arribat a Barcelona a l’edat de vint-i-un anys (seria, per tant, cap a 1903, potser un cop acabada la formació acadèmica), “con estancias pasajeras en París, practicando primero la decoración de interiores y luego, progresivamente, la ilustración”, abans de tornar definitivament a Barcelona amb l’esclat de la Primera Guerra Mundial. (2)
Per ara, la primera referència documental d’Eduard Jener seria la participació a la VI Exposició Internacional d’Art de Barcelona del 1911, on presenta un dibuix, Paisaje decorativo. Durant tota la seva carrera, compaginarà el treball com a grafista amb la tasca pictòrica, com a paisatgista i autor d’escenes folklòriques, que van tenir gran èxit sobretot a l’estranger. En data que desconec, cap a 1900, es casa amb Felicitat González, amb qui té cinc fills (Eduard, Juli, Empar, Teresa i Josep) i que mor el 1930. (3)
A partir de 1913 la seva firma comença a aparèixer en diversos cartells. Potser és d’aquest any el cartell no datat per a la Fábrica de licores y anisados Narciso Musté, marca que apareix registrada a finals de 1912, (4) amb la figura d’una criada que porta en una safata els destil·lats de l’empresa reusenca.
També és d’aquell any el cartell per a la cèlebre representació de Parsifal al Gran Teatre del Liceu, la nit del 31 de desembre del 1913, que s’avançava en dues hores a les que es van fer en altres teatres de tot el món a partir de l’any nou, un cop acabada l’exclusiva que en tenia el teatre wagnerià de Bayreuth. Es van fer dos cartells que, gràcies a una referència apareguda al ¡Cu-cut!, (5) podem atribuir a Jener (cartell que lloen amb efusió) i a Oleguer Junyent (que consideren desencertat; segurament es tracta d’un cartell amb la imatge d’un cigne).
En tan sols cinc anys Eduard Jener fa una desena de cartells per a diversos esdeveniments de caràcter públic, que constitueixen el gruix de la seva producció en aquest gènere. Els de caràcter taurí són força convencionals, amb el seu format allargassat, que s’estampava avant-la-lettre per tal de poder-hi sobreimprimir després les dades de l’esdeveniment (en va fer com a mínim dos de diferents, amb l’encapçalament Plaza de Toros: un que presenta un torero en plena “faena” i que en l’exemplar que conec porta sobreescrites les dades d’una corrida a Toulouse, el 1914; i un altre amb una “manola” a la llotja d’una plaça, que va ser utilitzat per anunciar l’espectacle de balls regionals Álbum de España, que segons sembla es va estrenar el 1929, tot i que el cartell podria ser anterior; també tinc una referència a un cartell amb l’encapçalament Explotación de plazas de toros S.A., empresa que es va formar el 1918). També va fer dues versions del cartell per a les Carreras de Caballos Hipódromo de Barcelona (Casa Antúnez) ... 80.000 ptas en premios (1917), on una noia enfilada en una cadira segueix la cursa amb uns binocles.
Però els cartells més destacats de Jener Casellas són els que formen una sèrie per anunciar les Grandes regatas internacionales a remo que celebrava el Reial Club Marítim de Barcelona, en les edicions de 1913, 1914, 1915 i 1916 (potser també la de 1917); sobretot el del 1914, amb les embarcacions en un mar multicolor, rodejades per banderes.
En la seva obra trobem dues signatures diferents: una, de caràcter cursiu (E. Jener), que és la que fa servir en tots aquests cartells, apareix també a les cobertes que fa per als programes del Liceu de la temporada 1917-18 i l’altra, tota en majúscules (jener), és usada des dels programes de 1918-19 i serà la que farà servir a partir de llavors en la seva feina per a Myrurgia.
No em referiré amb detall a la tasca d’Eduard Jener com a grafista d’aquesta acreditada empresa de productes de perfumeria, que ja va ser objecte d’una exposició al MNAC l’any 2003 (6) i que ha estat situada en el seu context a la tesi doctoral de la comissària d’aquella exposició. (7) Diré només que els dissenys de packaging i publicitat que Jener fa per a Myrurgia revelen tot el seu talent gràfic i encarnen la línia barroquista de l’Art Déco, amb referències a l’art considerat més exòtic (el més refinat de l’Orient mitjà i extrem o aquell exotisme interior del folklore espanyol més popular) que s’exemplifiquen en les dues marques més conegudes de l’empresa d’Esteve Monegal: Maderas de Oriente i Maja. El disseny originari del primer producte mostrava el rostre d’una dona d’ulls misteriosos coberta amb el vel. Altres línies de producte portaven noms tan suggeridors com Hindustán, Flores del Mal o Tu reja, i altres de més directes, com Bésame o Orgía. L’any 1925 aquests productes van triomfar a París, a l’Exposition Internationale des Arts Décoratifs et Industriels Modernes que va donar lloc, a posteriori, al terme Art Déco amb què es coneix aquest estil.
Com a part de la seva tasca publicitària per a Myrurgia, que es va manifestar durant anys en nombrosos anuncis publicats a la premsa, es van fer també alguns cartells firmats per Jener, com els que porten per text Crême de Beauté Myrurgia; Lociones: creación Perfumeria Myrurgia; o el que anuncia les pólvores i loció Hindustan.
Desconec si va fer altres cartells, amb l’excepció del que anunciava un ball de disfresses al Gran Teatre del Liceu, durant el carnestoltes del 1922, amb una parella que balla entre flors i serpentines; i un altre per a la Costa Brava, publicat el 1932 per a l’Oficina de Turisme de Catalunya, que mostra una cala des d’una perspectiva elevada. (8)
La tasca d’Eduard Jener Casellas com a dibuixant, al marge dels treballs per a Myrurgia, es va plasmar en molts altres suports, com la coberta del llibre de Tito L. Foppa, La tragedia mexicana (1915); algunes cobertes per als elegants programes d’òpera del Liceu, ja esmentats; diverses cobertes de les revistes Color i Novedades, o de la mallorquina Brisas (juliol de 1935); una auca per a Crónica Molfort’s; i algun ex-libris, com per exemple el de Joan Estiarte Samsó. Una nota de premsa ens fa saber que el 1917 Eduard Jener Casellas havia format part del jurat d’un concurs d’aparadors convocat pels fabricants de plomes estilogràfiques Ideal Waterman. (9)
Al llarg dels anys Jener pren part com a pintor en diverses mostres, com per exemple a l’Exposició d’Art del 1918, on presenta una pintura titulada Valenciana com un dels integrants del Cercle Artístic de Sant Lluc; a l’esmentada Exposició d’art valencià, a la sala d’exposicions del Teatre Goya; (10) als grans magatzems El Siglo, el 1922 (11) i el 1923, aquest cop amb temes mallorquins; (12) o a una col·lectiva del Reial Cercle Artístic, el 1927, on presenta un paisatge del Garraf. Després de la guerra exposa també amb assiduïtat, ja el 1940, quan es diu que es tracta d’un pintor “poco conocido aquí, pues vendía, hasta la llegada de la guerra, toda su producción en el extranjero, donde se hace gran aprecio de su arte” (13) o el 1942, tots dos cops a la Sala Gaspar; (14) i també el 1943, aquesta vegada a les Galerias Augusta. (15)
Simultàniament devia continuar prestant els seus serveis a la publicitat de Myrurgia, tot i que es tracta d’una tasca que no ha deixat tants testimonis. Enric Satué afirma que Jener va ser cridat per Pere Prat Gaballí com un dels membres de l’agència publicitària que va fundar el 1939, O.E.S.T.E. (Organizaciones, Estudios y Servicios Técnicos Especializados). (16)
Eduard Jener Casellas va morir a Barcelona el 1967.
Pere Calders ens fa saber que el dibuixant txec Karel Černý havia treballat a l’estudi de Jener abans d’establir-se pel seu compte com un dels grans representants del disseny gràfic català dels anys trenta. Precisament l’escriptor i també dibuixant va treballar amb Černý i en va deixar un testimoni despietat a la columna “Uns quants dies entre ximples», publicada al diari Avui, el 20 de novembre del 1933, quan encara firmava Pere Caldés. El fet que es conservin els papers de l’escriptor a la Universitat Autònoma de Barcelona ens permet saber que, en una primera redacció, va utilitzar els noms reals dels membres del taller, que va canviar en la columna publicada i, encara un cop més, en una darrera versió: la russa Olga era en realitat Mariana, és a dir Mariana Goncharov; Karel (en una darrera versió, el polonès Wladek) i Vilibald eren inicialment els txecs Černý i Richter (aquest no identificat), i també hi surten el caricaturista Jacint (Bofarull?) i el ceramista Josep (Llorens Artigas?). Un dels personatges que hi surt de passada, com a veí del mateix immoble on s’agrupen diversos tallers d’artistes, és el vidu Eduard, que cal identificar com a Eduard Jener Casellas.
A partir d’un determinat moment el seu fill, Eduard Jener Gonzàlez, nascut cap a 1905, havia treballat amb ell per a Myrurgia. No és fàcil destriar l’aportació individual de Jener júnior, ja que mai no firma de manera individual, i es pot pensar que un i altre van fondre les seves capacitats creatives en una mena de cercle familiar, en el qual no sé si també va prendre part Juli Jener, de qui parlaré una mica més avall. En tot cas, se li atribueix un dels dissenys més destacats de l’època, la segona versió de Maderas de Oriente, del 1929, una mostra perfecta de l’Art Déco purista que triomfaria en els anys trenta i que ha esdevingut un clàssic, amb la seva simplicitat geomètrica i cromàtica, basada en el blau i el blanc. (17) Per desgràcia, el jove Jener va morir el 1934 als vint-i-nou anys; les notes necrològiques en parlen com a deixeble de Monegal i lloen el seu talent depurat. (18) L’any següent es van presentar obres seves de manera pòstuma, en una exposició col·lectiva al Dinàmic Club, en què també van participar el seu pare i els dibuixants Albert Sanmartí “Artel”, Josep Barquet, Ricard Fàbregas, Salvador Farinyes, Josep Picó, els germans Josep Molné i Ignasi Vidal...
Estic temptat d’atribuir a Eduard Jener González un cartell per al Campionat de Catalunya d’esquí de fons, celebrat el 1933 a La Molina, i que porta una firma peculiar, només el cognom Jener però acompanyat per una estrella. El caràcter sintètic de la imatge de l’esquiador, sense perfilar i destacada sobre el fons blanc del paper, és força diferent dels treballs del pare i podria ser considerada com a obra del mateix talent refinat que va concebre l’etiqueta de Maderas de Oriente. A falta d’una prova concloent, ho deixo apuntat aquí.
En canvi, a qui sí que es poden atribuir uns quants cartells i altres treballs gràfics és a Juli Jener, que els firma sempre amb el nom complet. No consta enlloc que ell sigui efectivament el fill i germà dels anteriors, però ho puc considerar una hipòtesi versemblant, atès l’estil homogeni, la manera similar de firmar i el fet que, a l’esquela d’Eduard Jener González, hi surti esmentat un Juli com un dels germans.
Desconec les seves dates de naixement i mort, però puc pensar que hauria nascut entre 1905 i 1910 (segurament el 1906 o 1907); tampoc tinc constància de quina va ser la seva formació artística, que imagino desenvolupada a l’escola de Llotja i al costat del seu pare i el germà gran. Tampoc sé si en algun moment va treballar amb ells a Myrurgia, però algunes de les primeres obres localitzades amb la firma de Juli Jener pertanyen també a l’àmbit de la perfumeria, com el display o cartell d’interior per al tint de cabells Jugo de Oro, la coberta del catàleg de l’establiment La Florida per al 1931, amb un rostre femení que tanca els ulls per olorar una flor, o l’anunci per a les “creaciones de perfumería selecta para caballero” Gentelman, que trobo publicat a la premsa el 1932. (19)
També en aquests primers anys de la dècada dels trenta es troba el nom de Juli Jener entre els participants al concurs del senyal de la Generalitat de Catalunya, l’estiu del 1931, o en la coberta del llibre de W. Pryts, ¿Hombre o mujer? (Un caso histórico de hermafroditismo), del 1932.
Juli Jener sembla mantenir una posició política activa, segons es desprèn de la seva col·laboració a la revista Nosaltres Sols!, “publicació adherida a la Unió Catalanista” (s’anuncien els seus dibuixos al número extraordinari per a l’11 de setembre del 1931); (20) i també és esmentat com a esportista: apareix inscrit al III Campionat d’Espanya de marxa (curses de fons), com a “neòfit”, és a dir no professional, en les files del F.C. Barcelona, al costat del també dibuixant Pau Cots i del gravador Marc Farell, aquest en categoria sènior; (21) i encara prenen part tots tres en una altra cursa del mes de maig. (22) D’ell és precisament el cartell del campionat de marxa, amb la figura del marxador i la gran xifra en números romans, amb disposició diagonal. També és de Juli Jener el cartell per als Campionats d’Espanya d’Atletisme, celebrats el 1933 a l’estadi de Montjuïc, amb la síntesi d’una cursa mostrada per la superposició de dos atletes.
Una altra referència a Juli Jener en l’àmbit del cartellisme és la seva participació al concurs per anunciar les Perles Zara de regalèssia, en el qual Josep Morell va guanyar el primer premi, i on Jener va merèixer un dels accèssits amb el projecte “Dinàmic”, malauradament desconegut. (23)
No he localitzat cap més dada sobre aquest dibuixant, ni en l’àmbit professional ni en el personal: desapareix totalment dels registres, de manera que desconec les seves vicissituds posteriors. Només es troba, durant la guerra, una referència a un Julio Jener esmentat com a membre d’un duet de jazz, Los demonios del Hot, “fenómenos vocales”, al costat del desconegut John Wills (24); però desconec si és ell, i en qualsevol cas, no el trobo esmentat després de la guerra, a diferència d’Eduard Jener Casellas, que va exposar habitualment com a pintor. No puc verificar si va sobreviure, es va exiliar o va continuar a Barcelona, exercint o no la seva activitat. S’esmenta una data de defunció, vers 1973, que no puc verificar. (25)
El nom més destacat de l’Art Déco, actiu durant dècades com a grafista i també amb una carrera com a pintor, i dos estels fugaços, amb unes quantes obres atribuïbles en un curt espai de temps: són els Jener, de qui espero poder trobar més informació que ens permeti posar en valor les seves obres tan interessants.
NOTES
(1) Eduard Jener i Estañol: “El anuncio de Magritte”, La Vanguardia, 26 març 2002, p. 18.
(2) Enric Satué: El diseño gráfico de perfumes y jabones, a: El arte de la belleza (cat. exp.), Biblioteca Nacional de España, Madrid, 2011, p. 24-26.
(3) La Vanguardia, 21 març 1930, p. 4.
(4) Industria e Invenciones, LVIII, 18, 2 novembre 1912, p. 192
(5) Bene: “Del art que belluga”, ¡Cu-cut! , 25 desembre 1913, p. 119.
(6) Myrurgia 1916-1936. Bellesa i glamour (cat. exp.), Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona, 2003
(7) Mariàngels Fondevila: Art Déco català (1909-1936), Memoria Artium, Barcelona, 2015.
(8) No m’atreveixo a atribuir-li un cartell per als automòbils La Hispano Suiza, que apareix reproduït a Los Deportes, 522, 15 juliol 1909, a la pàgina 4a de coberta, i que presenta una firma que sembla possible llegir com E. Jener.
(9) La Vanguardia, 19 març 1917, p. 3.
(10) La Veu de Catalunya, 25 juny 1919 (ed. del matí), p. 10.
(11) La Vanguardia, 19 desembre 1922, p. 8.
(12) La Vanguardia, 7 octubre 1923, p. 8; 19 octubre 1923, p. 9.
(13) “Eduardo Jener, en la sala Gaspar”, La Vanguardia Española, 21 gener 1940, p. 5.
(14) La Vanguardia Española, 22 febrer 1942, p. 4
(15) La Vanguardia Española, 31 gener 1943, p. 7.
(16) Enric Satué: El diseño gráfico en España, Alianza Editorial, Madrid, 1988, p. 457.
(17) La identificació de Jener González com a dissenyador d’aquesta icona del disseny correspon a Mariàngels Fondevila qui, en el llibre esmentat a la nota 7 (p. 131), reporta el testimoni de Rafael Masó (no pas l’arquitecte noucentista gironí, sinó un treballador de Myrurgia del mateix nom).
(18) La Vanguardia, 7 setembre 1934, p. 1; La Humanitat, 8 setembre 1934, p. 6; La Voz (Madrid), 11 setembre 1934, p. 4.
(19) Estampa (Madrid), 15 octubre 1932, p. 39.
(20) Nosaltres sols!, I, 22, 29 agost 1931, p. 4.
(21) El Diluvio, 23 gener 1930, p. 20; La Vanguardia, 15 febrer 1930, p. 14.
(22) La Vanguardia, 27 abril 1930, p. 21; 8 maig 1930, p. 18.
(23) La Veu de Catalunya, 11 març 1931, p. 5: els altres premiats van ser Lluís Muntané, Henry Ballesteros i Carles Kliemand, mentre que els restants accèssits van ser per a Joaquim Martra, Josep Campillo i Eusebi Mor.
(24) “En el teatro del Bosque”, La Vanguardia, 4 juny 1938, p. 2.
(25) Carles Fígols: Eduard Jener Casellas (1882-1967), al blog Pintors i dibuixants catalans, https://pintors-catalans.blogspot.com/2015/10/eduard-jener-casellas-1882-1967.html
