Els cartells de les edicions X,
XI i XII, celebrades entre 1928 i 1930, es compten entre els treballs més
interessants de la sèrie de preguerra. Tampoc no els he trobat a cap col·lecció
pública ni privada, tot i que no descarto que se’n pugui trobar algun exemplar.
(2) Es tracta de tres cartells que mostren un bon sentit del dibuix esportiu
acompanyat d’una lletrística excel·lent. Sobretot crida l’atenció el cartell
del 1930, amb el grup de ciclistes que roden junts amb les cambres dels
pneumàtics de recanvi a les espatlles; el text, a la part inferior, forma una
bonica coreografia de lletres interessants. Tots tres estan firmats per Giner,
de qui es coneix també un cartell per al tercer Gran Premi de turismes del
Moto-club de Catalunya, el 1931 [va aparèixer en una subhasta de la galeria Soler
i Llach el 2011] però que sobretot es va dedicar al retrat en caricatura
d’esportistes. Com passa tantes vegades, la personalitat d’aquest autor no és
tan coneguda com mereix. És per això que avui li dedico aquesta entrada del
blog.
Nascut a Madrid el 1874, Carlos
Giner Fuentes era fill de Bernardo Giner de los Ríos i per això, algun cop, se
l’anomena Carlos Giner de los Ríos. (3) No cal dir que no l’hem de confondre amb el pintor valencià
Carles Giner Vidal (1834-1917); el nostre cartellista era nebot dels ben
coneguts Francisco, pedagog de la Institución Libre de Enseñanza, i
Hermenegildo, polític radical. Desconec del tot la seva formació i bona part de
la seva trajectòria vital ben bé fins al 1895, quan comença a enviar cròniques
des de Berlín per a la revista El Deporte
Velocipédico (4): ja
en aquest moment es fa palesa la seva vinculació amb el ciclisme. Tot i que en
aquesta data ja apareix a la capital alemanya (potser en condició d’estudiant),
no és fins el 1904 que l’hi situa l’Enciclopedia
Universal Ilustrada Europeo-Americana, la cèlebre enciclopèdia Espasa. En
aquesta estada berlinesa sembla que es va dedicar de ple al món de l’art, si
ens hem de refiar de l’article que li dedica el 1908 el corresponsal del diari ABC, Eduardo Hahn. (5) En aquest article
Carlos Giner hi és anomenat “il·lustrador y caricaturista español, que ha
sabido hacerse aquí un nombre” i l’articulista el descriu “pincel en mano (...)
ante un enorme cartel, encargo de yo no sé qué fábrica de no recuerdo qué
manufacturas.” La fórmula prudent de l’escriptor ens impedeix saber a quina
mena de treballs es dedica Giner a Berlín, però en canvi més endavant ens deixa
entendre que també ha fet un cartell per a les actuacions a la capital alemanya
de la cupletista Consuelo Vello, més coneguda com La Fornarina; també assenyala
que a l’exposició de pintura l’únic espanyol que hi ha exposat és Giner, que hi
presenta una caricatura. Precisament aquesta dedicació a la caricatura serà la
tasca de més recorregut en la vida de Carlos Giner.
 |
| Un dels dibuixos publicats per Giner a les pàgines de La Actualidad el 1915. |
Desconec altres detalls de la seva estada alemanya, tot i que sospito que en marxa al començar la guerra mundial, com altres dibuixants (per exemple el bergadà Josep Porta Galubart, que també havia iniciat una carrera prometedora a Berlín com a cartellista). Per algun motiu que desconec, s’instal·la a Barcelona on el tenim documentat entre 1915 i 1932, pel cap baix. La revista barcelonina La Actualidad li publica unes caricatures l’estiu del 1915 (6) i aquell mateix any se l’esmenta com autor del cartell d’un music-hall barceloní, no identificat (7); els anys 1917 i 1918 tinc constància de la tasca de Carlos Giner com autor de portades de la revista Novedades (8) i el 1919 obté un dels sis accèssits al concurs de cartells per al Club Alpino Español, celebrat a Madrid. (9) Potser la tasca artística no era prou lucrativa: aviat el trobem entrant a treballar a la funció pública com a traductor d’alemany i més endavant és esmentat com a funcionari de la delegació d’Hisenda de Barcelona. (10)
 |
| Il·lustracions per a la coberta de la revista Novedades, del 1917. |
Segurament una de les activitats més divulgades de Giner són les caricatures d’esportistes que feia a
la revista Sports, que es publica a Barcelona entre octubre del 1923 i
maig del 1924, tot i que els últims números ja només tenen fotografies; també
hi va dibuixar algunes portades, tasca que va tenir més continuïtat, alternant-se
amb Josep Segrelles, Enric Cervelló, Joaquim Tarruella o Josep Mir Virgili. En
alguna ocasió també hi fa caricatures Joan “John” Gols. Sospito que Carlos
Giner també dibuixa els títols de secció, amb unes lletres que ens recorden el
cartellisme i la publicitat alemanyes de l’època. La revista Sports va ser una iniciativa breu però
intensa, en la qual col·laboraven els periodistes Josep Trabal, Spectator i
Juan Deportista, i on senyoregen les instantànies del fotògraf Josep Gaspar. La
publicitat del llançament prometia també el treball com a dibuixant d’Antonio
Asens i les col·laboracions artístiques de Planas, Capuz i Carbonell (suposo
que són Pau Planas, Pasqual Capuz i Gerard Carbonell), que no he aconseguit
localitzar. (11)
Com a Carlos Giner de los Ríos va
participar al Tercer Salón de Humoristas
de Barcelona, organitzat per l’Asociación de la Prensa Diaria i que es va
celebrar a l’hotel Ritz (1924), amb vuit dibuixos, de títols literaris i
dramàtics (Don Álvaro o la fuerza del sino; El Solitario de Yuste; El último
romántico; El Judio Errante; Papus, el ayunador; El Señor del Día y de la
Noche; Felipe el Hermoso i El Capricho de las Damas), per cadascun dels quals
demanava 300 pessetes. En aquest saló també hi participen, entre d’altres,
Ramon Baixeras, John Gols, Joan Llatas, Ramiro i Rogelio Mondragón del Río,
Francesc Nel·lo o Marcel·lí Porta, junt a Bagaria, Barradas, Bon, Castanys,
Opisso, Passarell, Shum... Carlos Giner hi va obtenir una segona medalla. (12)
Lamentablement desconec l’aspecte dels dibuixos que hi va presentar.
 |
| La firma de Carlos Giner presenta una evolució interessant, des d'un dels primers exemples coneguts, on desenvolupa el nom familiar, al model que utilitza més sovint, només amb el cognom, fins arribar a la simplificació màxima, quasi invisible, amb la inicial i el punt de la i, acabant amb el traç de la erra final. Les dues caricatures de Zamora i Alcántara són una mostra excel·lent del seu treball a la revista Sports. |
A part de la tasca de
caricaturista, que caldrà rastrejar amb més deteniment, sembla que Giner va
mantenir sempre un interès constant pel cartellisme. Si més no això és el que
es desprèn de les seves participacions en diversos concursos, com ara el dels
cartells per a l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929, que es va
dirimir el juliol del 1927 i on el seu projecte “Lucilia”, presentat
conjuntament amb Manuel Morales, va obtenir una de les dotze propostes
d’adquisició. (13) Durant l’esmentada Expo del 1929 es va celebrar una cursa ciclista,
el Gran Premio Exposición, que es va anunciar amb un cartell de Carlos Giner,
que lamento no conèixer, (14) i el 1931 el trobem firmant el cartell ja
esmentat per al tercer Gran Premi de turismes del Moto-club de Catalunya. (15)
De tota manera, els treballs
que fins ara més s’han destacat d’ell són els relacionats amb la Volta Ciclista
a Catalunya. La seva relació amb aquest esport ve de lluny, com ja hem vist. El
1927 se l’esmenta com un dels membres de la comissió organitzadora de la IX
Volta (16); el 1929 és jurat de les carreres “tras moto” celebrades al Velòdrom
de Sants i se’l defineix com a “antiguo corredor ciclista amateur y actual
miembro de la U.V.E.”, és a dir, de la Unión Velocipédica Española. (17) No ens
ha d’estranyar, per tant, que durant tres anys fos l’autor dels cartells
d’aquesta carrera.
Carlos Giner va ser també autor de la coberta d’una edició de l’estatut d’autonomia de Catalunya del 1932, amb interessants lletres supernegretes de regust art déco i la seva firma més simplificada. Malauradament, després d'aquesta data li perdo la pista com a dibuixant i cartellista: no sé quina va ser la seva actuació posterior, en especial durant la guerra, i no el torno a retrobar fins a
la tardor del 1939, que s’embarca al transatlàntic Flandre que el du a l’exili: als llistats de
passatgers (18) trobem els noms
de Carlos Giner Fuentes, de 65 anys, i la seva dona Emilia Lacueva, de
54, així com el seu fill Hermenegildo, de 21 (nascut potser a Barcelona, el
1918). Primer desembarca a Santo
Domingo (19) i, més tard, es
trasllada a Mèxic: el 1941 viatja des de Ciudad Trujillo a ciutat de Mèxic
(20) on mor el 1947.
(1) La
Vanguardia, 3 maig 1936, p. 14, informa sobre el concurs i, en un to
encomiàstic en excés, ens assabenta que “Doll” és natural d’Igualada, aficionat
al ciclisme i es dedica habitualment a “ejecuciones de propaganda
cinematogràfica”. Segurament es tracta d’Amadeu Riba Segarra, o el també
igualadí Joan Padró, que junts van decorar nombrosos cinemes amb la seva
empresa Pintura Artística Doll.
(2)
L’exemplar del 1930 aparegué reproduït a tot color al “Complemento ilustrado”
de El Noticiero Universal, 5 setembre
1930, p. 1, mencionat explícitament com a cartell.
(3)
Vegeu-ne la situació en l’arbre genealògic familiar a:
www.fundacionginer.org/giner.pdf
(4) El
Deporte Velocipédico (Madrid), I, 2, 6 març 1895, p. 11-12. Al Gabinet de Dibuixos i Gravats del MNAC es conserva un dibuix a ploma, firmat i datat a Berlín el 1896 i que representa una dida de la comarca alemanya de Spreewald, amb el vestit típic; es tracta de la mostra més antiga que conec del treball artístic de Giner.
(5)
Eduardo Hahn: “Arte español en Berlín”, ABC (Madrid), 16 maig 1908, p. 3-4.
(6) He trobat els seus acudits a tota pàgina, una caricatura de Gregorio Martínez Sierra i una capçalera de secció entre els números 467, de 17 de juliol, i 474, del 2 de setembre. Alguns textos firmats per Hipólito Regin també podrien ser seus.
(7) “Hemos recibido un cartel anunciador de un music-hall de esta ciudad,
cartel original del distinguido artista don Carlos Giner. Está harmonizado con
sobrias tintas y fácilmente resuelta la composición, acreditando el conjunto
ser obra de un excelente cartelista, bien orientado en la especialidad
artística que cultiva.” La Vanguardia, 24 desembre 1915, p.
5.
(8) He
pogut veure les seves cobertes i alguns dibuixos interiors als exemplars de
juny, juliol i agost del 1917 (la primera amb la firma “C. Giner de los Ríos”);
els anys següents també en publica, segons referències a La Vanguardia, 9 agost 1918, p. 11: “La portada de ambos números
[de juny i juliol] es original del distinguido artista don Carlos Giner y
constituyen dos notas llamativas y elegantes a la par”; i també 6 gener 1919,
p. 11.
(9) ABC (Madrid), 15 desembre 1919, p. 14.
El primer premi va ser per al desconegut Nabor Quintana; el segon per a Rafael
Penagos i els altres accèssits van recaure en Eduardo Linaje (amb Francisco
Salinas), Manuel Arnal Rojas, José Pedraza Ostos, Ramón Manchón i Eduardo
Santonja. El nostre dibuixant, identificat com a Carlos Giner de los Ríos, hi
va presentar un projecte amb el lema “Sport and Health”.
(10) La Vanguardia, 10 octubre 1916, p. 3: “Ha
empezado á actuar de intérprete jurado de alemán don Carlos Giner y Fuentes,
sobrino del diputado á Cortes por Barcelona señor Giner de los Ríos. A pesar de
que hace tiempo que el señor Giner Fuentes sufrió exámenes en el ministerio de
Estado y tenía el nombramiento visado por el Gobierno civil, sus múltiples
ocupaciones le habían impedido hasta ahora ejercer el cargo para cuyo desempeño
reúne excepcionales aptitudes, pues además del alemán posee á la perfección
otros idiomas.”; La Vanguardia, 17 febrer 1929, p. 12.
(11) La Vanguardia, 30 setembre 1923, p. 13. En
aquella època Carlos Giner apareix breument en una narració d’Armando Oliveros,
“El crimen de la calle del Conde del Asalto”, que forma part de la novel·la
coral El estoque misterioso o échale
guindas al pavo, publicada per entregues a la revista La Fiesta Brava (aquest episodi, al número I, 26, 14 octubre 1926)
on ell i l’autor es refugien de la pluja a l’Edén Concert, “planeando un viaje
a Alemania”, i després troben el també periodista Paco Madrid.
(12) La Vanguardia,
17 desembre 1924, p. 8: “El jurado del tercer salón de humoristas ha concedido
ya los premios del mencionado certamen. / La primera medalla de oro, ha sido
para Bagaría por su cuadro titulado «El pecado original». Se han concedido dos
premios extraordinarios; uno al artista vasco José Arrué, por su obra
«Atardecer» y otro al popular dibujante catalán Ricardo Opisso, por su apunte
de la plaza de Cataluña. / Las segundas medallas, de plata, las han obtenido
Valentín Castanys, Tomás Coll Farré y Carlos Giner. / Las terceras medallas se
han adjudicado a Caro, Karikato, Tito y Nitu. / Asimismo han sido premiados con
terceras medallas Ricardo Vázquez Zardain y Benito Bartolozzi.”
(13) La Vanguardia, 1 juliol 1927, p. 6. Els
tres primers premis van ser per a Josep Rojas, amb el macer que es va utilitzar
per a la propaganda de l’exposició; Josep Morell i Robert Bardrich. Els altres
cartells adquirits van ser un altre projecte de Josep Morell i els de Rafael
Martínez (?), Juan (Lluís?) Muntaner, Josep Campillo, Pasqual Capuz, Antoni
Farré, Fulgenci Martínez Surroca i dos de Francesc Fàbregas.
(14) La Vanguardia,
8 maig 1929, p. 14: “Gran Premio Exposición: El Comité organizador de esta
carrera ha procedido a la distribución del artístico cartel de propaganda de la
misma por el reputado artista don Carlos Giner, que ha tenido un verdadero
acierto en su confección. / El asunto del cartel ha sido fielmente interpretado
y ha merecido unánimes alabanzas por la exacta concepción del lema de esta
carrera.”
(15) La Vanguardia,
13 maig 1931, p. 11: “En la semana próxima será expuesto un magnífico cartel de
asunto sugestivo y espléndido colorido debido al reputado pincel de don Carlos
Giner, habiendo sido el tema de los concurrentes a la peña del Moto Club de
Cataluña que tuvieron ocasión de admirar el original el acierto que ha
presidido en la ejecución de tan magnifica obra.”
(16) La Vanguardia, 28 agost 1927, p. 12. Anys més tard, la revista Xut ironitzarà sobre la sospitosa coincidència entre el seu càrrec al comitè organitzador de la Volta i l’autoria d’uns cartells que no els agraden: Xut, 454, 23 juny 1931, p. 6.
(17) La Vanguardia, 20 agost 1929, p. 18.
(18) Si
més no això és el que es desprèn de la informació facilitada per la web http://www.exiliados.org/index.php/expediciones/flandre-7-noviembre-1939, reproduïda al blog victimasguerracivilespaniola.blogspot.com.es/2009_10_31_archive.html
(19)
El seu cosí Fernando de los Ríos, que havia estat ministre de la República, intercedeix a favor d’ell davant del representant del
govern dominicà, Julio Ortega Frier, segons Juan B. Alfonseca Giner de los
Ríos: El incidente del trasatlántico
Cuba. Una historia del exilio republicano español en la sociedad dominicana,
1938-1944, www.calameo.com/read/000345214c1422d29261b
(20) Archivo Carlos Esplá, Junta de Auxilio a los
republicanos españoles (JARE): Libros de actas III y IV (1939-42): http://www.lluisvives.com/servlet/SirveObras/ace/02472753102136274976613/libro3_4/Libro3_3.html
