 |
| Paco Ribera en una caricatura d'autor no identificat, apareguda a la revista Alrededor del mundo de Madrid, el desembre del 1928. |
L’any 1939 Paco Ribera va ser
l’autor d’un retrat de Franco, molt divulgat, i que anava acompanyat pel
“parte” oficial de l’1 d’abril d’aquell any, que certificava el final de la
Guerra Civil. Dos anys abans, ell mateix havia pintat un retrat de Durruti,
d’esperit força similar. Entre les dues obres s’estén la producció de Paco
Ribera per a la propaganda republicana, que segurament va fer sense
implicar-s’hi personalment, però amb un alt grau de professionalitat.
 |
| Un dels primers cartells de Ribera, per anunciar l'exposició dels joves pensionats de la qual formava part, apareguda a Alrededor del mundo el 22 de desembre del 1928. |
Nascut a Madrid l'any 1907, Francisco
Ribera Gómez es va formar amb el seu pare pintor i a l’acadèmia de San
Fernando. Del període madrileny en puc destacar l'etapa com a pensionat a El
Paular i Galícia (1926), sota les ordres de Francisco Esteve Botey. (1) El primer
cartell de Paco Ribera del qual conec la imatge és el que va fer per anunciar
l'exposició dels treballs que havien realitzat els joves pensionats (tot i que
no queda clar si va ser un cartell imprès o només es va quedar en original).
(2) En canvi no he trobat cap referència gràfica del cartell premiat en un
concurs per "anunciar una película" no identificada. (3) Potser un
dels primers cartells que es devia imprimir i que es conserva és el del Club
Alpino Español, que va resultar guardonat amb el primer premi al concurs
celebrat el 1929. (4) L'autor hi demostra un bon domini del dibuix, simplificat
i dinàmic, amb textures puntejades i una tipografia moderna. Un altre èxit dels
primers anys va ser el primer premi (ex aequo amb Ricardo Summers "Serny")
per anunciar el film La Bodega, cosa
que sembla revelar una especialització cinematogràfica ja des dels inicis. (5)
Però el primer gran èxit de
prestigi va ser segurament el primer premi al concurs de cartells per al ball
de carnaval del Círculo de Bellas Artes de Madrid, l'any 1931. (6) Aquest
certamen de fama quasi mítica havia estat dominat durant anys pel gran Rafael
de Penagos, i per al jove artista la victòria havia de ser un excel·lent
trampolí; però el seu projecte, presentat amb el lema "Guiño", va ser
considerat poc original per part d'altres concursants. (7) L’original es
conserva encara a la col·lecció del CBA. En el límit entre l'etapa madrilenya i
la barcelonina, Paco Ribera pren part als concursos del Patronato Nacional de
Turismo, en concret per als cartells de les Illes Canàries i del trajecte
França-Marroc a través d'Espanya, en els quals obté premis menors. (8)
Paco Ribera es trasllada a viure
a Barcelona, cap a 1932, com a director artístic de l'agència de publicitat J.
Walter Thompson, on va comptar amb la col·laboració de Gerardo Lizarraga. (9)
Desconec si a Madrid ja havia treballat amb la branca local d'aquesta important
agència, i per quins mitjans havia arribat a ser considerat ja un professional
prou qualificat per tal de dirigir-la. Tampoc no estic en condicions d'aclarir
quins treballs va fer en aquest lloc de treball. La firma de Paco Ribera
apareix durant els anys trenta, no només en diversos cartells que després
comentaré, sinó també en multitud d'impresos comercials i publicitaris. En
realitat, com explicava Carles Fontserè a les seves memòries, Ribera també era
el dibuixant insígnia dels famosos tallers litogràfics de José López. El
divertit relat de Fontserè pinta l’amo com un dandi i l’empresa com una
autèntica agència publicitària que treballava pels clients més exclusius.
Fontserè hi va coincidir el 1935 amb el ja prestigiós Ribera, de qui diu que
“tenia un gust exquisit per a dissenyar etiquetes i delicades presentacions en
perfumeria” que el jove dibuixant va aprendre a imitar. (10)
Paco Ribera, amb la companyia d'altres dibuixants com Rey Vila, també
fa dibuixos i cobertes per a la Revista Ford, plena d'escenes del món elegant amb vehicles
esplèndids, a vegades amb el contrapunt dels vehicles industrials. L'art de
Paco Ribera és especialment adequat per aquestes imatges.
Els cartells fets per aquest
autor a Barcelona abans de la guerra revelen un treballador incansable,
sol·licitat per diversos clients que el devien considerar el dibuixant preferit
per la seva solvència i bon ofici. Ja he comentat una dedicació constant al
cartell de cinema. Per exemple, el 1935 el trobo fent el cartell per a la
pel·lícula Aventura
Oriental, protagonitzada per Casimiro Ortas; (11) i
durant anys va fer diversos cartells per a automòbils (com per exemple El nuevo Radio Ford para automóvil i Forros de frenos Chevrolet) però
sobretot per a les produccions discogràfiques de La Voz de su Amo i Odeon, amb
els noms de figures populars com per exemple Raquel Meller, Conchita Piquer,
Imperio Argentina, el baríton Marcos Redondo o la soprano Maria Espinalt, entre
d'altres. (12) En aquests discos, Los más
eminentes artistas interpretan las grandes obras musicales, com deia un
cartell on els retrats dels intèrprets, dibuixats per David Santsalvador,
flanquejaven un trio musical de dones vestides
amb túniques i posats extàtics, obra de Paco Ribera.
Altres cartells són
coneguts perquè van aparèixer reproduïts al llibre Poster
progress, prologat per Tom Purvis i editat el 1939 per la revista
londinenca The Studio. Paco Ribera hi
és destacat com un dels principals cartellistes espanyols, al costat de Josep
Morell o Renau. Les imatges que hi trobem corresponen segurament a projectes no
publicats, com ara un per a l'Exposición Nacional de Bellas Artes de Madrid, de
data no especificada; per a la Segona exposició de la ràdio, celebrada a
Barcelona el 1932, amb la imatge, que sembla fotogràfica, d'una enorme orella (el
cartell editat va ser obra de Sergi Cortés) o per a la VI Fira de Barcelona,
del 1933 (va ser anunciada per un cartell de Morell). Malgrat la data del
llibre, no s'hi recull cap dels treballs que Paco Ribera fa durant la guerra
civil. Un altre dels cartells que va dissenyar en aquests anys trenta i que
segurament no es va
imprimir és el que porta el text Fiestas de la República, firmat encara com a Francisco Ribera, segurament a
Madrid, i que presenta unes figures glacials en la millor tradició de l’Art Déco. (13)
La posició de
Paco Ribera durant la guerra civil és xocant: tot i que Carles Fontserè el
defineix com un home de dretes, proper a la CEDA, i fins i tot arriba a dir que
els seus companys el consideraven un "filofeixista de bona pasta,
honest i incapaç d’una malifeta" (14), la realitat és que va
estar implicat en primera fila en les activitats de la propaganda republicana i
en va ser part activa, dins del Sindicat de Dibuixants Professionals. Durant
els primers moments la seva tasca al Sindicat no va ser tan evident, però des
dels inicis del 1937, quan un sector dels afiliats se'n va per fundar la
Cèl·lula de Dibuixants del PSUC, ell pren un cert protagonisme al si del SDP,
que passa a ser dirigit per Enrique Ballesteros “Henry”. Amb ell i Vicenç
Miralles, redacta les Bases de treball per als dibuixants d’arts gràfiques
assalariats i unes normes de preus per als dibuixants lliures o
independents, que van servir per tornar a donar al sector una aparença de més
professionalitat. (15)
Els cartells
dibuixats per Paco Ribera al llarg de la guerra civil segurament són més dels
que podria semblar a primera vista. L'únic que d'entrada apareix firmat
clarament anunciava la Diada Internacional de la Dona Antifeixista que es va
celebrar a Barcelona el 7 de març del 1937, amb el text Fill, Madrid et necessita!
Tot pel Madrid heroic, i que l'autor dedica a la
seva ciutat natal, coincidint també amb la Setmana de Madrid. Per al mateix
esdeveniment, segons ens explica Fontserè, Paco Ribera va pintar uns grans
retrats de Macià i Companys, que es van reproduir en forma de grans
pancartes exhibides en una desfilada; els retrats d'altres personalitats, en el
mateix estil, van ser fets per Lluís Perotes. (16) Algunes fotografies els
mostren, i per això podem deduir que d'alguna manera també correspon a Paco
Ribera el cartell amb l'efígie del president Companys que, amb el lema Catalans!, convocava a l'esmentada
diada. Un altre cartell, no firmat, dedicat al mateix acte del 7 de març i amb
el text Per la
llibertat de Catalunya, ajudeu Madrid, és atribuït conjuntament
a Paco Ribera i Vicenç Miralles, segons la revista Moments. (17) La imatge de la mà estesa amb un cor i la bandera
catalana està resolta amb gran simplicitat gràfica. Desconec la participació
del dibuixant en altres cartells no firmats per a la Diada de Madrid.
Al costat
d’aquests cartells per als grans esdeveniments unitaris anteriors als Fets de
Maig, es pot rastrejar l’actuació de Paco Ribera en altres treballs, com el
cartell que anuncia els himnes populars Hijos
del pueblo i A las barricadas en
discos Odeon-La Voz de su amo; i el que fa la publicitat de la premsa
llibertària: Leed Tierra y Libertad y la
revista doctrinal Tiempos Nuevos, que
apareix amb la signatura “P.R. del SDP”.
Ja he comentat
a l’inici que Paco Ribera havia estat l’autor d’un conegut retrat de
Buenaventura Durruti. Carles Fontserè va explicar que aquesta estampa en
fotocrom es va fer per tal de donar feina als treballadors de la litografia
López, que havia estat col·lectivitzada, i que se'n van fer "miles de
ejemplares" que durant la guerra estaven visibles a tots els quioscos. (18)
Durant la
guerra, publica dibuixos a nombroses publicacions, com ara Mi Revista, o també Ímpetu,
revista de la Delegació General de Carrabiners (número únic, d'octubre del 1938,
on destaquen la coberta de Paco Ribera, mostra d’un estil heroic que el
franquisme també va utilitzar; dues il·lustracions una d'aire surrealista,
l'altra èpica; i alguns anuncis firmats amb les inicials PR). També és esmentat com a director artístic de Moments, "la revista del nostre
temps", coeditada pel Sindicat de Dibuixants Professionals. En aquesta
revista (i també en altres treballs dels anys 1937-38, com l’opuscle El naixement
de la UGT, amb motiu del III congrés) Paco Ribera firma com a membre de D.A.G., que potser es pot interpretar com a "Dibuixants d’Arts
Gràfiques", tot i que desconec quin sentit pot tenir aquesta indicació,
que també trobo al costat de les firmes d’altres dibuixants de la revista, com
Henry, Frank Alpresa, Lluís Garcia Falgàs, Joaquim Granell... La seva actuació durant la guerra va donar
encara altres fruits, com la col·lecció de postals Estampas de la guerra en Euzkadi.
 |
| Tres portades dibuixades per Paco Ribera: per a les revistes Moments i Ímpetu, i per al relat El naixement de la Unió General de Treballadors: Barcelona, agost del 1888, escrit per Josep Soler i Vidal. |
Per altra banda, l'antiga
dedicació als cartells de cinema entronca amb una nova
faceta del seu treball, en aquest cas com a director: la premsa del moment
esmenta el rodatge de La propaganda fué buena, "film en el que debuta como
director Paco Ribera" (19) i més tard s'anuncia l'estrena
de La Danza, amb Joan Magriñà, per a E.A. Films (és a dir Estudios
Antifascistas, dels quals era director artístic). (20)
En contrast amb
aquestes activitats, l'entrada dels Nacionals a Barcelona va significar per a Paco
Ribera la incorporació ràpida a la propaganda de la nova Espanya. Sobretot és
recordat pel retrat de Franco que ja he esmentat (i que potser, com en el cas
simètric de Durruti, va servir per assegurar la feina als obrers del taller,
tot i que en aquesta ocasió va ser imprès per Grafos). No he localitzat cap altre cartell firmat
per ell, si bé Enric Satué (21) li atribueix l'èpic España resucita, imprès a Gràficas Ultra per al Servicio Nacional de Propaganda; i
segurament li podríem atribuir altres treballs, com el cartell Una juventud
fuerte y sana para la patria per a
les Organizaciones Juveniles de la Falange, però no deixa de ser també una
hipòtesi.
Més endavant, Paco Ribera sembla abandonar totalment l'activitat
publicitària per centrar-se en una carrera de pintor que, com és costum en
aquest blog, a penes comentaré. Especialitzat en el paisatge i el retrat, va
obtenir cert èxit amb figures de joves nues,
emmirallant-se en la tradició de la pintura espanyola amb un tractament entre
sentimental i suggerent. Com a molt, el retrobo com autor de làmines per a calendaris,
entre els quals destaquen els de la Unión Española de Explosivos, en tretze
ocasions entre 1947 i 1977, (22) o per a la Mutua General de Seguros, entre
d'altres. També va exercir des de 1945 a la càtedra de dibuix al natural a
l'escola superior de Belles Arts de Barcelona, que va dirigir entre 1964 i 1972.
(23)
Paco Ribera és un d'aquells creadors que encara cal
reivindicar per la seva tasca gràfica, i que per algun motiu (potser per la
seva biografia migpartida entre Madrid i Barcelona, i pel fet de treballar per
als dos bàndols de la guerra civil) mai no ha acabat de ser valorat ni per uns
ni per altres. Fins i tot ha estat objecte de notícies errònies: per exemple
moltes biografies el fan mort a Màlaga l'any 1990, quan tot
indica que va morir a Barcelona el 1996. (24)
(1) Hesperia: "Esteve Botey y sus huestes", Alrededor del mundo (Madrid), XXX, 1538, 8 desembre 1928, p. 9. Unes
pintures de Paco Ribera (Santiago de Compostela i En el atracadero)
són reproduïdes a la revista madrilenya La
Esfera el 1929.
(2) Hesperia: "Arte decorativo", Alrededor del mundo (Madrid), XXX, 1.540,
22 desembre 1928, p. 17.
(3) Nuevo
mundo (Madrid), XXXV, 1.789, 4 maig 1928, p. 46.
(4) El
Heraldo de Madrid, 16 febrer 1929, p. 12.
(5) "El fallo
de un concurso", El Imparcial (Madrid), 2 novembre
1929, p. 8.
(6) La
Libertad (Madrid), 4 febrer 1931, p. 6.
(7) R.M.: "El
concurso de carteles de Bellas Artes", La
Nación (Madrid), 10 febrer
1931, p. 11.
(8) Luz (Madrid), 26 juliol 1932, p. 2.
(9) Eva Cortès i Giner: Remedios Varo i Uranga: L'encontre dels seus
dibuixos amb el surrealisme francès, URV / Arola Editors, Tarragona, 2013,
p. 40.
(10) Carles
Fontserè: Memòries d'un cartellista
català (1931-1939), Pòrtic, Barcelona 1995, p.
145-147.
(11) Paco Baena
Palma: El cartel de cine en España
1910-1965, FBP, Barcelona, 1996, p. 130.
(12) Jordi
Carulla – Arnau Carulla: La Publicidad en 2.000 carteles,
Postermil, Barcelona 1998.
(13) Alain Weill: L'affiche dans le monde, Somogy,
París, 1991, p. 281.
(14) Fontserè
1995, p. 211, 224.
(15) Francesc Fontbona: Vicenç Miralles, I.G. Viladot, Barcelona
1986, p. 7.
(16) Fontserè
1995, p. 345.
(17) Moments, 3, 15 març 1937, p. 19.
(18) Carles Fontserè: El Sindicato de Dibujantes Profesionales,
a: Carteles de la
República y la Guerra Civil, Centre d'Estudis d'Història Contemporània / La
Gaya Ciencia, Barcelona 1978, p. 360. Al
llibre dels germans Salas Larrazábal, Historia general de la Guerra de España, Rialp, Barcelona
1986, p. 379, es reprodueix la seva làmina titulada Barricada,
del 1936.
(19) Mi revista, III, 44-45, 15 juliol 1938,
p. 117.
(20) Mi revista, III, 54, 1 desembre 1938, p.
26.
(21) Enric Satué:
El Diseño Gráfico en España: Historia de
una forma comunicativa nueva, Alianza Editorial, Madrid, 1997, p. 426.
(22) https://www.maxam.net/es/fundacion/coleccion_maxam/artistas/ribera_gomez_francisco
(consulta 13 febrer 2017)
(23) "Francisco Ribera o el nuevo Clasicismo", La Vanguardia Española, 4 abril 1973, p. 49.
(24) La
Vanguardia, 30 maig 1996, p. 26.
