Els tres nuclis principals del cartellisme de guerra en la zona lleial a la República (Barcelona, València i Madrid) no van ser pas compartiments estancs. Hi ha diverses fotografies que mostren cartells enganxats als carrers de Barcelona en les quals n’hi veiem molts que es van imprimir en les dues altres ciutats; i la circulació es podria documentar igualment en sentit contrari. També hi va haver diversos cartellistes, dels quals ja he parlat alguna vegada, que actuen en dues o tres de les ciutats, sobretot els que van treballar per als organismes del govern central de la República i que en van seguir les vicissituds, de Madrid a València i després a Barcelona: Josep Renau, José Bardasano i tants d’altres que han pogut anar sortint esmentats en aquest blog, com Álvaro Ponsà o Félix Alonso.
Avui us parlaré de cinc d’aquests autors forans que fan algun cartell que s’imprimeix a Barcelona. No estic segur que en tots els casos ells haguéssin estat físicament a la ciutat: potser feien el projecte a distància i l’enviaven per tal que fos imprès en algun taller barceloní o, com veurem, es tracta només d’adaptacions que es fan a partir dels seus dissenys, sense coneixement de l’autor. Però en tot cas, es tracta de treballs que s’han d’incloure en el repertori general dels cartells fets a Barcelona durant la Guerra Civil. Breument, esmentaré també els cartells publicats per aquests dibuixants en les altres ciutats on van estar actius.
***
Un bonic cartell de la guerra, editat a Barcelona i imprès en dues mides diferents, és España lucha por su independencia, por la paz y la solidaridad entre todos los pueblos. La firma, amb les inicials "g.m.", correspon a Gregori Muñoz Montoro, conegut com a Gori Muñoz, escenògraf i pintor que va treballar al costat de Josep Renau a la Subsecretaria de Propaganda (Sub Pro). Imprès per la Sociedad General de Publicaciones, mostra amb dibuix ingenu un soldat de l’exèrcit de la República, amb barba de tres dies, que oneja un mocador blanc mentre que a l’altra banda de la frontera, marcada, com als mapes, amb una línia de creuetes, li responen diversos obrers amb granota blava, cadascun dalt del seu turó, en representació dels països estrangers dels quals es reclamava solidaritat i ajuda. El text es troba emmarcat en una cartel·la a la part inferior.
L'estil del dibuix i la forma d'aquesta cartel·la permeten entreveure com a hipòtesi la participació de Gori Muñoz en algun dels set cartells d’una sèrie, editada també per la Sub Pro, i que en general s'atribueixen a Renau: es tracta d’uns cartells que mostren les conquestes de la Segona República, il·lustrades amb una combinació de grafisme, estadístiques, dibuix i fotografies que contraposen la situació d’Espanya abans i després dels canvis revolucionaris. Si més no, la manera com Gori Muñoz representa les muntanyes i els arbres recorda els petits dibuixos que acompanyen el complex cartell Es preciso hacer toda clase de sacrificios para ganar la guerra, que mostra les conquestes en matèria d’assegurances de vellesa i d’accidents, i també Ganar la guerra significa asegurar la cultura para todo el pueblo, que compara les escoles creades per la monarquia i per la República, en els quals trobem també dibuixos estadístics.
També deu tenir intervenció de Gori Muñoz la part dibuixada del cartell Por el bienestar, la felicidad y la libertad del pueblo español, lucha el Ejército popular, que consisteix en un puny tancat que sosté unes fulles d’olivera i roure, amb una estrella roja al damunt. Aquesta imatge del puny tancat es retroba en un altre cartell firmat per Gori Muñoz, 3 fechas: 5 septiembre, 31 diciembre, 15 marzo, per a la federació valenciana del PSOE, imprès el 1937 per Durà, de València, en un dels tres petits dibuixos que acompanyen un gran retrat de Largo Caballero.
Un altre cartell firmat, però sense peu d’impremta, podria ser imprès a Barcelona: es tracta del que anuncia la "primera ciudad infantil para 1.000 niños", organitzada per la Comisión de auxilio femenino i l'Office international pour l'enfance, del qual només conec un exemplar, conservat al Museum für Gestaltung de Zuric. Trobo també la firma “g.m.” en la coberta del fullet Zanjas-refugios, editat també pel SubPro, i segurament se li poden atribuir altres treballs d’aquest organisme, com ara la postal Ayuda a los huérfanos de guerra, a los heridos, a los obreros y sus hijos, a los soldados, per a l’esmentada Comisión de auxilio femenino.
La biografia de Gori Muñoz (València 1906 – Buenos Aires 1978) el mostra actiu en el camp de la il·lustració i sobretot, després del seu exili a l'Argentina, com a escenògraf, amb una obra que ha estat estudiada per Rosa Peralta.
Un cartell imprès el 1936 als tallers Atlàntida AG, Consignas del P.O.U.M. ¡Hasta el fin!, és l’unic que fa a Barcelona el dibuixant Francisco Rivero Gil, nascut a Santander el 1899 i mort a l’exili a Mèxic D.F., l’any 1972. Es tracta d’un treball a dues tintes, verda i vermella, amb una mà que planta la bandera del POUM sobre una creu gammada.
L’autor va ser actiu sobretot com a prolífic il·lustrador de novel·les i com a caricaturista a la premsa, des de la Cantàbria natal, passant per Madrid i València, fins a la breu etapa barcelonina, abans d’emprendre el camí de l’exili. A Madrid fa unes interessants cobertes per a llibres de l’editorial Espasa-Calpe, amb poques tintes i figuració geomètrica, i també fa dibuixos per al diari El Sol i per a revistes com Blanco y Negro, La Esfera, Estampa... en una línia sintètica que el fa deutor de Lluís Bagaria. Apatreix vinculat a Barcelona ja als anys vint, quan il·lustra un conte a la revista Mediterráneo (II, 33, 16 juliol 1927). En canvi, cap a 1925, el cartell Potasa de Suria, amb un segador en mig d’un camp de blat, apareix imprès pel taller Cirages Français de Santander.
Al principi de la guerra sembla actiu com a cartellista a València, amb treballs com Ingresseu a la Joventud [sic] Comunista Ibèrica, per a les joventuts del POUM, amb una figura triomfal que sosté una falç i un martell; o l’impactant ¡Atención! Las enfermedades venéreas amenazan tu salud, per a la Jefatura de Sanidad del Ejército.
A Barcelona, a més del cartell per al POUM, el trobo en l’òrbita del Comissariat de Propaganda, per al qual fa una de les seves auques, les Aleluyas de la defensa de Euzkadi. També col·labora a L’Esquella de la Torratxa, entre altres revistes. A Mèxic se’l retroba fent cartells de cinema, entre moltes altres activitats.
El dibuixant Vicent Vila Gimeno, que va firmar els cartells de la guerra amb el pseudònim Wila, té dos cartells impresos a Barcelona, als tallers de Seix & Barral. Es tracta de dos treballs per a les Milícies de la Cultura, organisme dependent del Ministeri d’Instrucció Pública encarregat d’acabar amb l’analfabetisme entre els soldats de la República: Documentos de nuestra lucha contra el analfabetismo en las trincheras, amb reproduccions de cartes d’agraïment de soldats que han après de llegir; i el delicat Aprovecha tu estancia en el hospital. Estudia, lee, de petites dimensions, apaïsat i a una sola tinta (la firma costa de veure però hi és, a l'extrem esquerre, acompanyada per una petita estrella).
Tot i que no tenen preu d’impremta, potser també són fets a Barcelona dos altres cartells de característiques similars: Camarada, presenta al Miliciano de la Cultura al compañero que no sepa leer ni escribir i Soldado: asiste a las clases de Milicias de la Cultura. Guerra al analfabetismo. Abans, a València, ja havia fet l’impactant El analfabetismo ciega el espiritu. Soldado instrúyete, on un soldat amb els ulls embenats sosté un llibre que no pot llegir; i les dues versions de Leed. Combatiendo la ignorancia derrotaréis al fascismo: un que anuncia la creació de biblioteques populars i l’altre que potencia el préstec de llibres, tots dos per al Ministeri d’Instrucció Pública.
Els altres cartells que fa a València el situen a l’òrbita del Partit Comunista en tasques de reclutament i fortificació: Ejército popular. Para liberar Aragón, servicio militar obligatorio; Ingresad en el Batallón Zapadores Minadores nº 3; Por un sindicato fuerte y poderoso de aeronáutica; i Valencia no puede caer en las garras del fascismo. ¡Hay que fortificarla!
Nascut a València el 1908 i mort a Madrid el 2009, quan ja havia complert els cent-un anys, Vila Gimeno havia estudiat a l’escola de Belles Arts de Sant Carles de la ciutat natal. A diferència d’altres cartellistes, no s’exilia, i després del conflicte bèl·lic apareix establert a Madrid, on va ser professor de dibuix i autor de cartells de cinema; s’esmenta també la seva contribució a les superproduccions cinematogràfiques que Samuel Bronston va fer a Espanya. Va mantenir, però, la vinculació amb València, i en diverses ocasions va fer els cartells de les Falles o de la Fira de Juliol.
El cartellista asturià Germán Horacio Robles Sánchez, conegut com Germán Horacio, firma La voz amiga. Leed y propagad "Mañana". Portavoz del Partido Sindicalista en Cataluña, on una silueta retallada en paper de diari parla a cau d’orella a un home amb barret. Datat el 1937, però divulgat a inici del 1938, és l’únic cartell que fa a Barcelona, on va passar els darrers mesos de la Guerra Civil.
Fill del poeta asturià Emilio Robles Muñiz (Pachín de Melás), el dibuixant neix a Xixon/Gijón el 1902. Molt actiu a Madrid, on s’estableix el 1927, després d’haver estudiat a l’Academia de San Fernando, publica dibuixos a les revistes Blanco y Negro, La Esfera o Por esos mundos, entre d’altres, i també té una carrera com a cartellista: per exemple, l’any 1930 presenta una exposició de cartells comercials al Círculo Mercantil de la capital espanyola (La Libertad (Madrid), 19 gener 1930, p. 8); i el 1932 pren part al concurs de cartells de la fàbrica de cintes de seda Benet Campabadal, on obté un dels accèssits, igual que Sergi Cortès, Josep Subirats o “Pedro A. Caldés” (el també escriptor Pere Calders), mentre que els premis van ser per a Fulgenci Martínez Surroca i Josep Alumà, tot i que els cartells no es devien arribar a imprimir (La Vanguardia, 1 juny 1932, p. 4).
Quan esclata la guerra es troba a l’Astúries natal, on va fer diversos cartells excel·lents, com l’expressiu Aprieta fuerte, compañero!!, on un milicià estrangula una bèstia que simbolitza el feixisme, amb la creu gammada al cap; Campesinos, dad vida a la tierra, amb els pagesos que saluden els avions que van al front; o Obreros, también así se combate al fascio, tots tres per al Frente Popular de Asturias; i altres com ara Contribuye pro avión postal Asturias, o ¡Milicianos! La discilpina os hace más fuertes y os conduce a la victoria. També va il·lustrar amb dibuixos el llibre La guerra en Asturias, d’Ovidio Gondi (1938). Quan les tropes franquistes hi arriben, es trasllada en vaixell a Barcelona, on fa el cartell esmentat, abans de passar a França, on és confinat als camps de concentració i finalment marxa en el vaixell Sinaia cap a Mèxic. Existeix una bona biografia en el catàleg de l’exposició Germán Horacio, artista republicano, celebrada durant la Semana negra de Xixon del 2006.
Amb certa prevenció, incloc també en aquesta relació un cartell sense firma, però que per comparació amb d’altres s’ha atribuit a Gallo, és a dir, Luis García Gallo (Zamora 1907 – Barcelona 2001). En efecte, el cartell mostra les banderes dels sindicats CNT i UGT entrellaçades, una imatge que Gallo va prodigar en un parell de cartells. El text que acompanya la imatge diu: En campos y en talleres, en la Marina y en los frentes, para ganar la guerra y ser libre para consolidar sus conquistas: el proletariado exige (s’entén que el que exigeix és la unitat dels sindicats) i l’editen la FAI i les Joventuts Llibertàries. Va ser imprès el juny del 1937 als tallers gràfics Hostench.
Desconec si Gallo té cap intervenció directa en aquest cartell, o es tracta d’una simple adaptació d’algun de la mitja dotzena de cartells que va fer en la seva etapa valenciana, datables el 1936 i impresos als tres grans tallers de la capital valenciana: Ortega, Durà i Aviñó, com ara les dues versions de Campos y fábricas, para los sindicatos!, amb el motiu de les dues banderes que retrobem al cartell barceloní; els tres que anuncien la revista Fragua Social amb els lemes ¡Propagadlo, obreros de las dos centrales!;Vehículo de la revolución expropiadora que anuncia a los trabajadores la plena posesión de campos y talleres; o La guerra y la revolución son indivisibles. També apel·la a la unitat el cartell Hacia la unidad de acción de la clase obrera, por la victoria en la guerra y en la revolución, trabajadores de España: ¡uníos! Potser el treball més destacat de Gallo és el cartell Campesinos: la revolución ha puesto la tierra en vuestras manos. ¡No os la dejéis arrebatar!, amb els pagesos inclinats sota el sol en ple treball, plasmats amb un dibuix de tintes planes sense contorns, de gran força èpica.
A l’exili francès, Gallo va treballar assíuament a la premsa on va popularitzar el pseudònim Coq, traduint el seu cognom. En algun repertori s’ha atribuït erròniament a un autor inexistent, José María Gallo, el cartell ¡Mujeres! Vuestra familia la constituyen todos los luchadores de la Libertad, que sembla més aviat que correspon a Baltasar Lobo.
***
Aquests autors, i en especial les seves obres de combat, són part de la història del nostre cartellisme de la Guerra Civil, i per això n’he volgut deixar constància en aquest blog.
