Gerard és objecte d’una llarga biografia al diccionari
Ràfols, on es recullen els noms de centenars o milers d’artistes catalans de
tots els temps. En aquest diccionari essencial no hi ha gaire entrades que superin
la llargada d’una columna, i la de Gerard Carbonell Piñol n’és una; però en
canvi avui és pràcticament desconegut.
Segurament la primera referència que el vincula al món de
l’art sigui l’aparició del seu nom al catàleg de l’exposició inaugural del nou
estatge de l’acadèmia Baixas, al carrer del Pi, fet que potser es pot situar el
desembre del 1910; hi participa amb quatre pintures. Si la data és correcta, estaríem
davant d’un talent precoç de setze anys: tot indica que els participants havien
estat estudiants de la prestigiosa acadèmia, com Torres-Garcia, Iu Pascual o
Sardà i Ladico, però també altres més joves i afins a Gerard, com Ramon
Baixeras o Josep Porta. La biografia de Ràfols ens assabenta d’una formació
artística més oficial, a l’Escola de Belles Arts i Oficis Artístics, sota el
mestratge de grans professors com Josep Triadó o Josep Pascó, entre molts
d’altres, però sense especificar-ne la cronologia.
Ja en l’àmbit del cartellisme, Gerard Carbonell va participar al concurs “Contra les mosques”, del 1915, on va
obtenir un accèssit per un projecte que no s'ha conservat (1); l’any següent, al cèlebre concurs de cartells per als
sabons Heno de Pravia, el seu nom apareix consignat i la seva obra reproduïda a
la premsa: es tracta d’una escena d’Art Déco primerenc, amb una contraposició
racial molt del gust del moment, accentuada per la presència d’un cigne negre.
(2)
El 1918 s’esmenta Gerard com a vencedor d’un concurs d’ex-libris (3) convocat pel Cercle Artístic, al qual sembla fermament vinculat. (4) Per exemple, l’any 1925, sota la presidència d’Oleguer Junyent, el seu nom apareix com un dels vocals de l’entitat artística barcelonina. (5)
No detallaré aquí la seva trajectòria com a pintor de cavallet i dibuixant, especialment retratista, o la dedicació a la pintura mural, ni els treballs decoratius per a festes i esdeveniments. Només uns quants apunts: Gerard Carbonell participà a les exposicions d’art de 1920 i 1922, a la polèmica Exposició del Nu del 1933 i (enquadrat en el Saló de Barcelona) a les edicions de l’Exposició de Primavera del 1933, 1934 i 1935. Pel que fa als treballs de decorador, se l’esmenta ja el 1924 com a coautor (amb Antoni Mataró) del muntatge de la revetlla “artística regional” celebrada al Parc de Montjuïc. També va dissenyar carrosses i cavalcades, tasca que el va ocupar en diversos moments. (6)
A
l’Exposició Internacional del 1929 la seva activitat com a pintor decoratiu va
ser abundant: des del restaurant Miramar fins a la llotja de l’estadi de
Montjuïc; també va decorar l’estand dels productors de taronges valencians al Palau
de l’Agricultura, i va continuar l’activitat com a responsable de guarnir els
jardins de Montjuïc en l’ocasió de diverses festes, segons Ràfols. Segurament
per raó dels seus càrrecs, forma part del jurat de «Miss Sans 1933»,
junt amb altres artistes. (7)
Durant la
Guerra Civil havia actuat com a delegat de la secció de recuperació del
patrimoni artístic de la Generalitat, i cap a les acaballes del conflicte
demanava la col·laboració de Frederic Marès per a la restauració de Santa Maria del Mar, segons assenyala
l’escultor a les memòries. (8) Ja a la postguerra fa les pintures del Palau
March de Palma de Mallorca però també a la casa que Lluís Plandiura tenia
a La Garriga; el diccionari Ràfols també esmenta la participació de Gerard Carbonell
en la restauració de les pintures del barceloní Palau de la Virreina. I consolida
la seva posició en els ambients artístics barcelonins com a catedràtic de belles arts: és professor de
la classe de Procediments Tècnics a l’escola de Llotja i en va arribar a ser
secretari el 1964. (9) També aquell any va exposar al III Salón de Barcelona, del qual va ser vicepresident
el 1965, i va ser membre de molts jurats de pintura.
Però sobretot en vull destacar la tasca com a dibuixant
publicitari i cartellista. De moment, el primer cartell publicat sembla que va
ser el del ball de disfresses del Cercle Artístic, celebrat al Liceu el 1918:
el seu projecte colorista i festiu, amb el lema “Dansa”, va ser elegit en
concurs per davant de la proposta de Manuel Fontanals. (10) L’any 1922 fa el
cartell per a la Venda d'obres d'art
organitzada pels artistes per a contribuir amb llur producte a la construcció
del nou estatge del Reial Círcol Artístic, que juga amb els referents classicitzants que
trobem en tants creadors d’aquells anys; i també presenta un projecte per al cartell de
l’Exposició de tècnica de l’Edificació, a Montjuïc, que no es va arribar a
celebrar; l’original (quatre manobres –un d’encofrador– enfilats en bastides
davant d’un fons puntillista) es conserva al MNAC, junt amb un altre treball de
Ramon Baixeras. Altres premis secundaris que no es devien imprimir són els del
conyac Sorel, del 1922, i de l’aigua Sterling, del 1923. (11)
Precisament l’any 1923 és el guanyador d’un concurs de cartells per al Futbol Club Barcelona, on amb dibuix realista posa en escena uns jugadors banyats per una llum daurada. (12) Als concursos de la Caixa de Pensions obté alguns premis menors, en les convocatòries dels Homenatges a la Vellesa (1926: menció per al projecte “Vida de ahorro, vejez de oro”, que no s'arribaria a imprimir), de l’Obra Maternal (1928: segon accèssit i menció) i per al cartell genèric de les obres socials (1933). Potser també és d’aquesta època el cartell per a la Caja de ahorros provincial de la Diputación de Barcelona, amb una figura femenina acompanyada per dos infants, amb el sant Jordi de la façana del Palau de la Generalitat.
Segurament un dels cartells més apreciats de l’etapa inicial de gerard sigui el de l’Exposició de l’art del vestit i Segon saló de Creacions que va tenir lloc el 1935 al recinte de Montjuïc: una dona vestida amb elegància, amb una “fourrure” o capa de pells, i altres figures similars cap a l’horitzó, al costat d’una mena de sortidor, potser en al·lusió a les fonts de Montjuïc; el cartell es va publicar en dues versions, amb els textos en català i en castellà.
Recordo haver vist, en una fira de llibre d’ocasió, un cartell amb la signatura de Carbonell per a una festa al Gran Price, organitzada pels treballadors de Modes Badia, una destacada botiga de barrets; però no en tinc cap altra referència.
El diccionari Ràfols assenyala
que en aquesta època, de 1929 a 1933, Gerard Carbonell va ser el president de
l’Associació de Cartellistes, però de moment, segons les dades disponibles,
només puc assegurar la seva activitat com a impulsor d’una primera etapa
d’aquesta entitat, iniciada l’any 1928 i que es materialitza en una exposició celebrada a la sala La Pinacoteca, junt
amb Josep Segrelles, Josep Alumà, Apa i altres. (15) L’abril del 1933, quan es refunda l’Associació, el president passa a ser Josep Alumà i Gerard n’esdevé
vocal; no va ser “exposant” al saló del cartell contra la guerra (1934) però sí
que participa a l’exposició de l’associació del 1935, celebrada al Cercle
Artístic sota el lema “anuncieu per mitjà de la imatge”.
Alguns dels impresos publicitaris per a establiments de moda fets per Gerard Carbonell entre 1920 i 1936 |
La producció de Gerard Carbonell com a dibuixant publicitari es concentra també en els establiments de moda; també el trobem il·lustrant menús, com ara els de la Maison Dorée, Restaurant Catalunya, etc. (16) La majoria d’aquests impresos eren fets a can Seix Barral, amb qui sembla mantenir una vinculació habitual. Sovint projecta elements de propaganda que havien de ser reproduïts al pochoir. Conec uns quants impresos que reflecteixen la seva evolució, des d’un primer Art Déco exòtic i bigarrat del anys vint, fins a un purisme elegant ja durant els trenta. La seva firma, igualment, evoluciona des d’un filacteri amb el nom complet, en majúscules, fins a la grafia més senzilla, sovint només amb el nom en minúscules, i algun cop en tres files superposades: ge/ra/rd. També es troba un anunci per a la sastreria Modelo al Llibre d’or del futbol català, del 1928. (17)
La firma de Gerard Carbonell, en un cartell del 1918 i un full publicitari del 1934 |
Els cartells de després de la guerra potser no tenen un atractiu gràfic tan gran: el dedicat a sant Antoni Maria Claret (Barcelona al nuevo santo), amb motiu de la seva canonització l’any 1950, el mostra vestit de bisbe amb dos angelots que li aguanten l'aurèola i dues escenes de la seva vida: agenollat davant la Mare de Déu i treballant en un teler. Reprèn la participació als concursos de la Caixa de Pensions: el 1951 seu projecte per als Homenatges a la Vellesa (Amor a la ancianidad. Para ellos las flores) mereix ser imprès (19); en canvi queda finalista al concurs de les noces d’or de l’entitat d’estalvi, celebrades el 1954. El 1957 pren part al concurs de cartells per a la Fira de mostres i només rep una menció honorífica (20). Els últims cartells que li conec són el de la V Gran Cabalgata de Barcelona, que el Reial Cercle Artístic organitzava durant la festa major barcelonina (21); i el mateix any el que commemorava el 75è aniversari de la coronació de la Mare de Déu de la Mercè, amb un text, Princesa de Barcelona, extret dels goigs que li va escriure Jacint Verdaguer. (22)
NOTES
(1) A més del cartell premiat, de Francesc d’A. Galí, i el que va ocupar la segona posició, de Robert Cartes, La Veu de Catalunya, 1 juliol 1915 (ed. matí), p. 2, detalla sis projectes que van obtenir accèssit: “Fora mosques”, de Josep Altimira; “La mort ens les envia: guerra a les mosques”, de Francesc de P. Nebot; “Higiene”, de Gerard Carbonell; “Sant Jordi mata l’aranya”, de Lluís Álvarez; “Minerva”, d’Antoni Utrillo i “Infància”, de Josep Renart. Altres fonts, com La Vanguardia, 23 juny 1915, p. 3,
esmenten amb alguna variant fins a vuit lemes de cartells mereixedors d’accèssit, però no els noms
dels artistes: “Zevs”, “Fora mosques”, “La mort ens les envia: Guerra á les
mosques”, “Higiene”, “Higieya”, “St. Jordi, mata la mosca”, “Minerva” i
“Infancia”.
(2) Mundo Gráfico (Madrid), VI, 266 (29
novembre 1916), p. 1.
(3) Remo Palmirani: Ex libris Art Nouveau, Cantini,
Florència 1991, p. 9.
(4) Maria Isabel Marín: Reial Cercle Artístic de
Barcelona (1881-2006). Primera aproximació a 125 anys d'història,
Reial Cercle Artístic de Barcelona, 2006.
(5) La Vanguardia, 13 març 1925, p. 8.
(6) La
Vanguardia, 7 setembre 1962, p. 14: “Las
tres carrozas han sido diseñadas desinteresadamente por el artista don Gerardo
Carbonell, y se realizarán bajo su dirección.”
(7) La Vanguardia, 24 gener 1933, p. 13.
(8) Federico Marès Deulovol: El mundo fascinante del coleccionismo y de las antigüedades. Memorias de la vida de un coleccionista, Gráficas Bachs, Barcelona 1977 (reedició facsímil 2000), p. 123.
(9) La Vanguardia, 13 desembre 1964, p. 36.
(10) Fulla Artística d'Alt Empordà, 1, gener 1918, p. 2; [reproduït a Catalunya Gràfica, 5,
20 febrer 1922, p. s/n].
(11) Rep un segon accèssit al concurso
de cartells per al Coñac Sorel, darrere de Francesc Fàbregas i Federico Ribas: La Vanguardia, 10 novembre 1922, p. 23; i un
segon premi, amb l’esmentat Francesc Fàbregas, al concurs Stirling,
que va ser vençut per Lluís Muntané, però sembla que no es va arribar a
inprimir: La Vanguardia, 29 desembre 1923, p. 5.
(12) La
Vanguardia, 18 abril 1923, p. 10, dóna el veredicte del concurs de cartells del F.C. Barcelona: el primer
premi, de 1.000 pessetes, va ser per al projecte “Football” de Gerard
Carbonell; seguit dels lemes “Campió”, d’Heliodoro Otero; “Eterna”, de Josep
Segrelles, i “Triomf” de Josep Alumà.
(13) Maria Isabel Marín: “Josep Alumà Sans, cartellista i pintor”, Cercle. Reial Cercle Artístic, època
III, 1-2, abril-setembre 2009, p. 12.
(14) Butlletí del Sindicato de Médicos de Cataluña [sic], 50, octubre
1924, p. 15; La Vanguardia, 29 octubre 1924, p. 15.
(15) Revista de Catalunya, VI, 53, gener-febrer 1929, p. 110.
(16) Alguns treballs de Gerard Carbonell han estat presents a les
exposicions del cicle “Un tast de l’Arxiu”, celebrades a l’Arxiu Històric de la
Ciutat de Barcelona: Figurins 1914-1935: Luxe i modernitat (2011-12)
i Menjar a Barcelona: els menús de
l’arxiu 1880-1980 (2014-15).
(17) Llibre d’or del futbol català,
1928 (abans de la p. 173).
(18) Montserrat
Castillo: Grans il·lustradors catalans
del llibre per a infants (1905-1939), Barcanova, Barcelona, 1997, p. 271.
(19) La Vanguardia, 1 novembre 1951, p. 14.
(20) La Vanguardia, 25 gener 1957, p. 15.
(21) La Vanguardia, 21 juny 1963, p. 24.
(22) La
Vanguardia, 19 abril 1963, p. 25.