Al
llarg de diversos mesos, des del setembre del 2012, aquest blog ha anat
mostrant les obres i ha narrat la vida de diversos cartellistes actius a
Barcelona, amb un èmfasi especial en els que van fer alguna obra durant la
Guerra d'Espanya, la guerra civil dels mil dies, entre juliol del 1936 i gener
del 1939, que és quan Barcelona cau en mans de l'exèrcit franquista (i fins i
tot he fet alguna incursió en els cartells que els vencedors van impulsar en
els darrers mesos del conflicte bèl·lic fins que, amb la caiguda de Madrid,
l'abril del trenta-nou, es va donar la guerra per acabada, quan faltaven menys
de dues setmanes per arribar al dia mil de l’inici de la guerra). Avui, però,
em vull enfrontar a un centenar llarg de cartells dels quals, després de vuit
anys de blog i quasi trenta de recerca en el camp de les arts gràfiques, encara
no he aconseguit esbrinar l'autoria. En alguns casos, es tracta de cartells tan
senzills (on sovint només hi ha unes lletres dibuixades, sense cap figuració)
que la identificació es fa difícil, per no dir impossible. En altres casos, en
canvi, el dibuix (o la fotografia!) és complex, algun cop fins i tot presenta
trets d'excel·lència, però no m'ha estat possible atribuir-lo a un o altre dels
autors (o alguna de les escasses autores) que sabem que treballaven a Barcelona
en aquell moment ple de densitat històrica.
M'he
pres la llicència de parlar d'aquests treballs com "cartells sense
cartellista", tot i que, com podeu comprendre, en realitat m'hi hauria de
referir com a "cartells sense cartellista... identificat". De mica en
mica, la llista s'ha anat fent més curta amb el pas dels anys, a mesura que
anava identificant obres i creadors, però ara mateix, quan completo el repàs
als autors que conformen la Cartellopèdia, n'han quedat uns quants que no vull
deixar en l'oblit, encara que es tracti d'obres que, per la voluntat d'anonimat
dels seus autors o bé per altres causes, no tenen una marca clara que permeti
atribuir-los a ningú.
Amb el
propòsit d'ordenar-los d'una manera coherent, es poden agrupar per l'entitat
emissora, o bé per la impremta, o per algun altre concepte. Aquí optaré per la
primera de les opcions, tot i que totes poden ser igual de vàlides.
***
En aquest conjunt, format per uns 140 cartells, destaquen per la quantitat i qualitat els que es poden adscriure al Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya. Aquesta entitat, per causes evidents, ha estat objecte d'una atenció continuada per part dels estudiosos del cartellisme de la Guerra Civil, des del treball pioner d'Antoni Ribas Beltran, del 1973 (1) fins a la tesi d'Ester Boquera Diego (2), que alimenta el blog https://www.comissariatdepropaganda.cat/, passant per l'obra col·lectiva dirigida per Rafael Pascuet: La revolució del bon gust. Jaume Miravitlles i el Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya (1936-1939), Viena Edicions, Barcelona 2006. En diverses ocasions ja m'he ocupat dels seus cartells firmats, en abordar les biografies d'autors tan diversos com Francesc Fàbregas, Ricard Fàbregas, Henry Ballesteros o F. Renedo, i alguns també han estat esmentats en l'entrada que vaig dedicar als cartellistes fotògrafs (aprofito per afegir-ne un altre, que forma part de la sèrie de cartells fotogràfics dedicats a l'acollida dels refugiats que procedien d'altres zones de l'Espanya republicana; es tracta de He aquí la obra del fascismo. Barcelona, bella matrona con brazos, los acoge en su seno, del qual n'hi ha un exemplar a Salamanca, i que podeu veure reproduït aquí).
Per començar, em centraré en uns trenta-cinc cartells del Comissariat que no tenen firma (o en tenen una d'il·legible). A part els fotogràfics, n'hi ha d'altres menes: amb cartografia (Gràfic del moviment facciós a Barcelona, que porta un número d'ordre, el 23; i Els estranguladors del poble espanyol. Les veritables raons de la falsa neutralitat, número 33); basats exclusivament en text, com el que porta l'encapçalament Victoria! i una llista de 21 punts a seguir; els que anunciaven les novetats dels diversos segells editorials del Comissariat, com per exemple els cançoners populars i revolucionaris i llibres de tota mena; o bé els destinats a les estrenes cinematogràfiques que promovia Laya Films, com les de les pel·lícules soviètiques La pàtria et crida, Les tres amigues o el cartell per al film Cop per cop, que només conec per una fotografia on uns homes-sandvitx el passegen pels carrers de Barcelona.
Un grup de sis cartells, que també es van emetre en format de vinyeta de propaganda (amb variants de color: groc-bru, vermell-blau...), eren destinats a l'entitat adscrita al Comissariat, "La dona a la reraguarda", i anaven encapçalats per aquesta frase, acompanyada de diversos epítets (La dona a la reraguarda és l'estímul de la victòria; és l'escut dels infants; és l'eficàcia del treball; és el coratge serè; és el consol dels sofrents; és la plasmadora del demà). És cert que porten una firma, més visible en els segells, però em sento incapaç de desxifrar-la.
A
part del Comissariat de Propaganda, la Generalitat de Catalunya apareix com a
emissora d'alguns d'aquests cartells, sola o bé en col·laboració amb
l'Ajuntament de Barcelona (cartell que anuncia el Saló de Tardor del 1938);
també trobo treballs fets en nom d'algunes de les conselleries com la
d'Economia (cartell per a la Primera
jornada de la nova economia, basada només en una composició de text i una
franja de color vermell sobre negre, que recorda els millors treballs de Giralt
Miracle; o el més convencional per a la Setmana
de l'Infant) o la de Treball (per a la Croada
de la previsió, exposició de cartells sobre accidents de treball, o l'Oficina de treball voluntari, que
combina la imatge d'un cartell de Martí Bas i la fotografia d'uns soldats sobre
un mapa de Catalunya) i organismes com la Direcció General d'Agricultura (Jornalers agrícoles... o No deixeu cap arada inactiva ni gens de
terra sense treballar, que semblen obra del mateix dibuixant no identificat), el Consell de Sanitat de
Guerra (CSG), amb uns cartells antiveneris de dibuix tosc però efectiu, amb la
indicació d'Obrador Gràfic dels Laboratoris del Nord d'Espanya, o el Consell de
l'Escola Nova Unificada, amb el cartell que mostra el creixement en el nombre
d'infants escolaritzats entre juliol de 1936 i de 1937.
Els organismes del govern de la República, un cop
establerts a Barcelona, van fer diversos cartells que ja he esmentat en parlar per
exemple de Josep Renau, Gori Muñoz i altres, força actius el 1938 al capdavant
de la Subsecretaria de Propaganda (SubPro); la majoria van ser impresos per la
Societat General de Publicacions. Entre els que no porten firma hi ha Ayer sembraste... Hoy la recolección exige
tu esfuerzo... Así en nuestras trincheras y en nuestra retaguardia no faltará
el pan (amb unes siluetes de mans que il·lustren els tres conceptes) i tres
cartells de petites dimensions que es poden agrupar per la presència d'elements
similars: dibuix a tres tintes (negra, blava i vermella), un text abundant i
uns títols cal·ligràfics: ¡Soldado!
¿Quien es tu enemigo? El terrateniente... (amb un guàrdia civil, un soldat moro
i un burgès amb copalta, al costat d'una taca de sang), Consejos para defenderse contra la aviación (un soldat es llença a
terra per esquivar la caiguda d'una bomba; uns altres fortifiquen) i No hay que tirar mucho, hay que tirar bien
(uns soldats a les trinxeres). També es coneix un conjunt de sis cartells de
diverses mides, tots amb el mateix dibuix (dos soldats, amb metralladora i
fusell amb baioneta, i una figura al·legòrica de Catalunya) però amb textos
diversos, en català, relatius a la campanya per reclutar 100.000 voluntaris en
deu dies, que va tenir lloc l'abril del 1938. Amb dubtes, atribueixo al mateix
dibuixant, i per tant també a la SubPro, uns pasquins de petit format amb
textos de Negrín, en castellà, i Companys, en català, dedicats a la resistència
(uns soldats en una trinxera davant un tanc que avança) i a la fortificació del
front (dos homes excaven, amb pic i pala); un tercer, que també es troba en
gran format, glossa la lluita de Catalunya per la llibertat, amb la figura de
Rafael Casanova i un home amb barretina i unes mans que aixequen un màuser i
una falç.
També es van
imprimir a Barcelona alguns cartells per als
ministeris d'Instrucció Pública (per a la Primera
exposición trimestral de artes
plásticas, del 1938; o l'interessant ¡Padres!
¡Ayudadnos a salvar a vuestros hijos! En las colonias del Ministerio de Instrucción
Pública tendrán seguridad, bienestar, alegría. ¡Evacuadlos!, del 1937, que
combina la imatge fotogràfica d'un nen menjant i un dibuix amb la taula parada)
(3) i Sanitat (Peligro,
per a la lluita antivenèria, amb una prostituta que es recolza en un fanal; i No abuséis del alcohol, amb un cap
de bevedor que té foc a les entranyes, aquests dos coneguts només pels
exemplars de l'arxiu de Salamanca i impresos a Seix Barral, on segurament van
ser dissenyats per algun dels dibuixants del seu equip de projectes). També es
troben cartells per a altres organismes oficials, com el Consejo Nacional de Educación
Física y Deportes, que publica un cartell amb instruccions per a fer exercicis
gimnàstics i amb la curiosa indicació "El trabajo diario deforma al individuo
pero esto se corrige..." Un cartell, per al Consejo de Defensa de Aragón,
porta per títol Aragoneses! Aragón os
pide ayuda.
Una
bona part dels cartells sense signatura van ser promoguts per partits i
sindicats. Només a tall d'exemple, n'esmentaré alguns de la CNT, com el cartell
pintoresc per a la Industria obrera colectivizada de colchonería, amb un
matalàs i els lemes "Dolor, felicidad, asistencia social, guerra"; o
de la UGT, com ara el del Primer congrés de la FOSIGC o el de la Unió d'Empleats
d'Oficines, en l'inusual format apaïsat. També es fan cartells per a diferents
òrgans de premsa d'aquest sindicat, com Las
Noticias (tres cartells: dos en català, que combinen imatge fotogràfica i
dibuix, un dels quals es pot atribuir a Evarist Mora; i un altre en castellà,
apaïsat, que combina dibuix i una portada del diari) o El magisterio español; o bé per al rellançament de La Rambla com a "Diari de la
Joventut", quan es posa en l'òrbita de la Joventut Socialista Unificada,
el setembre del 1938. El CADCI també fa alguns
cartells, com el que anuncia el Curs de
rus, que representa un full de paper amb l'alfabet ciríl·lic.
Pel
que fa als partits, destaquen treballs d'Esquerra Republicana (un cartell curiós, sense lema dominant, simula
una paret amb cinc fulls enganxats amb xinxetes, amb proclames firmades pel
partit, com per exemple Guerra als
emboscats de tota mena!; un altre cartell porta el text La victòria exigeix: Exèrcit regular.
Disciplina. Comandament únic) o el PSUC (Pla de la victòria, existent també en castellà, amb deu punts
acompanyats per petits dibuixos; o bé un altre sobre l'11 de setembre).
També
encarreguen cartells les joventuts de les diferents organitzacions, com les Joventuts
Llibertàries (l'èpic Juventudes! El mundo
que se aproxima será conforme a nuestra manera de ser y pensar, amb la gran
figura vermella sobre un fons de fàbriques) o la Joventut Socialista Unificada
(Barcelona ha estat canonejada pel
feixisme invasor, un aplec de fotografies amb la inscripció superposada, poc llegible; porta la marca de l'agit-prop de la JSU). O bé l'efímer Front de la Joventut, que va fer alguns
cartells, com el que desplega les seves reivindicacions (Volem! L'Exèrcit Popular,
Servei militar obligatori, Comandament únic. Per què? Per guanyar aviat la
guerra i aixecar una nova societat) sobreposades al símbol de
l'entitat (les lletres FJ en una estrella de tres puntes encerclada); o bé
entitats femenines, com l'Agrupació de Dones Antifeixistes, de qui destaca un
petit cartell apaïsat, amb un fotomuntatge que mostra diverses dones en ple
treball. Desconec si són impresos a
Barcelona els cartells editats per altres organismes, com la Solidaridad Internacional
Antifascista (Antifascistas! Colaborad con SIA adquiriendo sus
cupones y tarjetas).
L'Ajut Infantil de Reraguarda patrocina un cartell curiós (Nens! Adquiriu el carnet d'Ajut Infantil de Reraguarda i amb 10 cts. setmanals ajudareu a canviar la vida dels vostres companyons que ho necessiten), que combina dibuix i fotografia, com altres que ja he comentat en entrades anteriors: mostra uns infants sota els horrors de la guerra i uns altres, ja acollits, que juguen o llegeixen la revista infantil Mirbal, de la qual només van sortir dos números, el 1937. Per ara s'ha de considerar d'autoria desconeguda, tot i que algun cop s'ha atribuït a Antsolvi, a causa d'una etiqueta enganxada en un dels primers exemplars que es van publicar (es tracta de l'ex-libris del dibuixant i arxiver Antoni Soler Viñas, l'original del qual es conserva a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona). Un altre cartell destacat de temàtica infantil és Els pioners treballen per una infància culta, editat pel grup de pioners Sempre Alerta.
Alguns
d'aquests cartells "sense cartellista" anunciaven algun aspecte de
les diferents campanyes unitàries que es van portar a terme sobretot el 1937,
com l'endegada pel Comitè pro exèrcit popular regular (L'exèrcit del poble neix, cartell amb el logo del Sindicat de
Dibuixants Professionals (SDP), tot i que reprodueix diverses fotografies i un
text tipogràfic explicatiu dins d'un gran cercle) o la Comissió oficial d'ajut
a Euzkadi (Ajudeu Euzkadi, amb uns
caps de dona plorosa i infant, d'autor no identificat). L'estil d'aquest dibuix
potser permet relacionar-lo amb un altre cartell, per al Dia de la Dona, dins
de la Setmana de l'Exèrcit Popular (Setmana
de l'Exèrcit Popular. Dia de la Dona. Eduqueu-vos per a la defensa passiva),
que també porta la marca il·lustrada del SDP, acompanyada per la indicació
"Front únic de dibuixants CNT UGT", que també trobo en dos altres
cartells per a aquesta setmana: Dia de la
Joventut. "Defensem la nostra terra"! i Dia del Combatent, sense que sigui possible individualitzar-ne els
autors (altres cartells amb aquesta indicació de grup, que només trobo amb
motiu de la Setmana de l'Exèrcit Popular, apareixen firmats per Lau i Vicenç
Miralles, Josep Alumà i Lluís Garcia Falgàs, aquest amb les inicials LGF).
Finalment, es coneixen diversos cartells de cinema (a part dels ja esmentats per al Comissariat de Propaganda), per a SIE films, l'anarquista Sindicat de la Indústria de l'Espectacle, i que anunciaven les pel·lícules Aurora de Esperanza (un exemplar incomplet a l'arxiu de Salamanca) i Barrios Bajos, rodades a Barcelona; altres per als films soviètics Bajo el terror de la Ochrana, sobre la policia secreta de la Rússia tsarista, i Maternidad. El derecho a la vida, resolt amb formes abstractes; i fins i tot algun per als films de Hollywood, com per exemple Prisionero del odio, de John Ford (a l'angle porta la indicació "Studio Arte Fox", que va estar a càrrec de Gaston Ry fins a la seva marxa de Barcelona, el juliol del 1936).
(1) Antoni Ribas: Los medios de
comunicación social utilizados en una experiencia de propaganda (treball de recerca
inèdit), Escola de Periodisme de l'Església, Barcelona, 1973. Agraeixo des
d'aquí que en un temps ja llunyà em va deixar consultar i fotocopiar una part
del seu estudi.
(2) Ester Boquera Diago: La
batalla de la persuasió durant la
Guerra Civil. El cas del Comissariat
de Propaganda de
la Generalitat de Catalunya (1936-1939), (tesi doctoral), Universitat Ramon
Llull, Barcelona, 2015 - https://www.tdx.cat/bitstream/handle/10803/300589/Tesi_Ester_Boquera.pdf (consulta setembre 2020).
(3) També són editats
pel Ministeri d'Instrucció Pública dos cartells tipogràfics compostos amb gran
rigor, amb tipus Bodoni, i impresos per la Societat General de Publicacions: ¿Quieres estudiar y tienes capacidad para ello?
La República te costeará la carrera i El talento, no el dinero, abre las puertas del estudio.
