Lau i Vicenç, els germans Miralles — per Santi Barjau

Hi ha alguns casos de germans cartellistes, però no és freqüent que firmin treballs conjuntament, com passa amb Nicolau i Vicenç Miralles durant la Guerra d'Espanya, quan van posar els seus noms fins a tres cartells. En alguna ocasió ja us he parlat dels germans Miralles, però avui voldria dedicar una glossa més extensa a aquests dibuixants (que també van exercir de pintors) i als seus treballs gràfics.

Els germans Miralles Gacia (a vegades, per error, el cognom es llegeix Garcia, o s'accentua de maneres diverses) van néixer a L'Havana, on els seus pares Pere i Vicenta s'havien establert. (1) Tot i que les seves dades biogràfiques algun cop s'han esmentat amb dubitacions, sembla clar que el més gran, Nicolau, hauria nascut el 1911, i Vicenç el 1912. Aviat es desplacen a Barcelona i, tal com era costum en els aprenents, als catorze anys (1925) Nicolau entra a treballar en una impremta, potser ja a Seix i Barral, a la que estarà vinculat tota la vida, i també comença els seus estudis a l'escola de l’Escola de Llotja de Barcelona: el curs de 1929-1930 obté una medalla de plata en la categoria de dibuix artístic. (2) Pel que fa a Vicenç, també segueix els passos del seu germà a l'escola d'art i a la impremta. El 1931, tots dos prenen part al concurs per a l'escut de la Generalitat de Catalunya, que es va celebrar en dues etapes l'estiu del 1931; en la primera ronda, Vicenç va obtenir una menció que li donava dret a participar a la segona tria. (3)

Nicolau Miralles, que firmarà la seva producció gràfica com a Lau (o més exactament, "lau"), esdevindrà un nom important a l'estudi de dibuix de les Indústries Gràfiques Seix & Barral, que durant els anys trenta seran un dels focus de la modernització de la publicitat amb noms com Ricard Giralt Miracle o Jan Seix. 

Potser un dels primers cartells de Lau sigui el que anuncia els canons granífugs de la pirotècnia Espinós de Reus, que es va fer en versions catalana i castellana (Contra les pedregades); se sol datar el 1930 i això, en efecte, és congruent amb la referència al Ministeri de l'Exèrcit i l'Aviació Militar, que va existir amb aquest nom de 1928 a 1931 (i a partir del 1939). Sense datació clara, trobem el cartell Sed previsores: Un simple gancho puede salvaros, per a la Mutua General de Seguros i Jean: Reputado el mejor por los fumadores. Aquests primers cartells revelen una geometrització que en algunes ocasions remet a l’obra de Cassandre i, en tot cas, indiquen un coneixement del cartellisme més avançat del moment, amb formes depurades, sense detalls innecessaris en un cas; o bé amb una figura d'aire entre cubista i surrealista, en l'altre. 

Al llarg d'aquests anys trenta, es troba Nicolau Miralles com a participant en diversos concursos de cartells, com el que es va celebrar el 1932, per al diari L'Opinió, i en el qual rep un dels premis secundaris, tot i que el seu treball, Llegiu L'Opinió, amb una ciutat de geometria expressionista en la qual s'endinsa un fil de telègraf, també va ser imprès (no està firmat però se li pot atribuir per la referència que apareix al diari mateix quan informa del veredicte).

També pren part en altres certàmens, tots dos del 1933, però en aquests casos els seus projectes no van arribar a veure la llum: el concurs de "cartells al·legòrics" de la Caixa de Pensions, del 1933, en el qual va obtenir el segon accèssit de 500 pessetes, segurament "Amor i protecció", conegut perquè se'n va imprimir una postal, i dues mencions de 100 pessetes (el guanyador va ser Francesc Fàbregas) i el de la VI edició de la Fira de Barcelona, en el qual va obtenir el tercer premi (el guanyador va ser Josep Morell). Abans de la guerra també es troba la firma de Lau en dos altres cartells, Ja teniu una guardiola de la Caixa d'estalvis de la Generalitat de Catalunya? amb un infant que dorm plàcidament, i El as de la radio: Philco. Un instrumento musical de calidad.  

Pel que fa al seu germà Vicenç, es va dedicar també a la joieria, i amb uns amics emprèn el projecte de realitzar el 1935 una pel·lícula de dibuixos animats, Bijoux, que quedarà inèdita; però a diferència del seu germà, té una activitat més moderada en el cartellisme: se li coneix una participació en el Saló del cartell contra la guerra, celebrat el 1934, amb un projecte que reprodueix la revista Mirador amb la referència errònia "Miralles Garcia" (4), i una altra al concurs de la Fira de Barcelona del 1935, en el qual queda segon, per darrere de Josep Company. (5)

Tots dos apareixen vinculats a l'Associació de Cartellistes, i en la junta directiva del 1935, sota la presidència de Francesc Fàbregas, Nicolau en va ser vicepresident i Vicenç bibliotecari. (6) A més, els trobem fent alguns dibuixos el 1935 i 1936 per a la revista Crónica Molfort’s, òrgan publicitari d'aquesta fàbrica mataronina de mitjons. Lau també és autor de diversos calendaris, com un per a Seix Barral, del 1936, o un altre per a Danone, del 1945.

Amb l'esclat de la Guerra Civil, els trobem vinculats al Sindicat de Dibuixants Professionals, sobretot després de l'escissió provocada pels dibuixants del PSUC, quan prenen les regnes del SDP els dibuixants més "apolítics", com Henry o Paco Ribera, que amb Vicenç Miralles redacten unes Bases de treball per als dibuixants d'arts gràfiques assalariats i normes de preus per als dibuixants lliures o independents. (7)

Lau firma, en solitari, el cartell que mostra la nova divisió comarcal de Catalunya ideada per Pau Vila i impulsada per la Generalitat de Catalunya: Regions i comarques, i també se li atribueix, amb Paco Ribera, el cartell Per la llibertat de Catalunya, ajudeu Madrid, que porta la marca del SDP però l'autoria del qual s'esmenta a la premsa del moment. (8) Pel que fa als treballs que els dos germans fan en col·laboració, tots del 1937, hi trobem El CADCI de cara a la guerra, firmat "Vicenç i Lau, SDP"; La indústria de guerra ben organitzada donarà un cop decisiu per la victòria, per a la Setmana de l'exèrcit popular, amb l'esvàstica convertida en un ninot que rep un cop de martell roig, amb la firma inversa, "Lau i Vicenç", i la indicació del Front únic dibuixants CNT UGT; i finalment Catalans: Ajudeu els nostres germans bascos, per a la Setmana pro Euzkadi, del maig del 1937, poques setmanes després del bombardeig de Gernika, amb el seu cèlebre arbre i la Casa de Juntes on rau la sobirania basca, mentre pel cel passen tres avions negres (porta com a firma les dues inicials, "L-V"). Curiosament cap dels tres cartells es va imprimir a Seix i Barral, on els Miralles van fer tota la seva carrera , sinó a J. Horta & Cia, Llauger i Gràfiques Agustí Bastard, respectivament.

Després de la Guerra Civil continuaren la seva tasca a Seix Barral però també fan treballs per a altres establiments. Des del 1942 treballen com a Taller Miralles Hermanos, o bé Gráficas Miralles, fent tota mena de treballs gràfics que es publicaven a revistes internacionals, com l'alemanya Gebrauchsgraphik o la francesa Arts et Métiers Graphiques. (9) També treballen per a l'Editorial Éxito i Vicenç fa de director artístic a la impremta d'Antoni J. Rovira, fins que el 1964, per motius de salut, ho deixa i es consagra a la pintura de paisatge, que exposa assíduament.

  

Pel que fa a la producció de cartells, Lau es mostra especialment actiu, amb diversos treballs impresos majoritàriament a Seix i Barral: un cartell per als pneumàtics de bicicleta Bergougnan, que podria ser dels anys trenta o quaranta; tres cartells de turisme per a les illes Canàries, de la Dirección General de Turismo; un altre per al Campeonato Peninsular de remo. Portugal-España celebrat el juny del 1943 al port de Barcelona i que s'atribueix a Nicolau; un per a l'Exposición de teatrinos de época, de Nida de la Herrán de Grau, que es va celebrar al Reial Cercle Artístic el 1948; el de la III Bienal hispanoamericana de Arte, del 1955, que firma conjuntament amb el pintor Antoni Estradera i que és un dels pocs que es fa en una altra impremta; o el del Festival aéreo internacional Virgen de la Merced, organitzat per l'Aero-club de Sabadell a l'Aeroport del Prat, el 1956, amb la silueta de l'avió sobre unes taques de color. Lau també fa una coberta per a la revista madrilenya Arte Comercial, que l'anomena "joven artista" amb un futur brillant (tot i que ja tenia trenta-set anys) i que comenta l'obra dient que és "sobrerealista", més aviat suggestiva en detriment del poder explicatiu. (10)

L'obra de Vicenç en solitari sembla que no presenta cap nou cartell després de la guerra, però ell i Lau participen junts a diversos concursos el 1945, per al sabó Libel, on obtenen un dels tercers premis; (10 bis) el 1948, on obtenen segons premis, com el de l'Obra sindical de artesanía, Artesanía de España, que es va editar si més no com a postal, on es va suprimir el jou i les fletxes que hi havia al projecte (11), o el del II campeonato del mundo de patinaje, que segurament no es va arribar a imprimir; (12) el de la festivitat de Sant Jordi, del 1950, que va quedar desert i on van guanyar el tercer premi, "consistente en un diploma", per un cartell amb el lema "Bibliotecas Populares"; (13) el concurs de cartells per al XXXV Congrés Eucarístic, del 1952, que també va resultar desert i on obtenen el tercer premi, que no es va imprimir; o el de cartells per anunciar el parc d'atraccions del Tibidabo, del 1953, on van obtenir un accèssit. (14)

Individualment, el 1957 Nicolau participa al concurs de cartells per a la Fira de Mostres, en el qual va obtenir un accèssit (el cartell que es va imprimir era el d'Enric Huguet) (15) i, aquell mateix any, va formar part com a jurat al concurs per escollir el cartell de la revetlla de Montjuïc. (16)

Encara trobo els dos germans com a directors artístics de Mi libro encantado, al costat de Rafael Santos Torroella que n'exercia de director literari: es tractava d'una antologia de poesies de tots els temps amb il·lustracions de diversos autors, en una col·lecció de dotze volums editats a Mèxic el 1959 per Editorial Cumbre i distribuïts a Espanya per Éxito.

Als cinquanta anys, Vicenç ha de deixar la feina de grafista i es consagra a la pintura: el trobem exposant a la Sala Parés els anys 1970, 1972, 1975, 1978 o 1986; a Grifé & Escoda el 1991; i fora de Barcelona, en llocs com Madrid (Salón Cano), el 1976; Salou, el 1979, 1980 o 1982; i Sitges, el 1981. El 1987 la seva obra pictòrica, però també amb referències als treballs gràfics, va ser objecte d'un llibre amb textos de Francesc Fontbona. Nicolau també va fer alguna exposició. Els dos germans van morir el 1993, amb pocs mesos de diferència. L'any següent, Vicenç va ser objecte d'un homenatge a l'Ateneu Barcelonès.

NOTES

(1) Francesc Fontbona: Vicenç Miralles, I.G. Viladot, Barcelona 1986.

(2) La Vanguardia, 22 desembre 1932, p. 7; La Veu de Catalunya, 25 desembre 1932, edició matí, p. 9.

(3) La Vanguardia, 27 agost 1931, p. 5; Santi Barjau: “La recuperació oficial de l’escut de Catalunya al segle xx i el concurs per al senyal de la Generalitat (1931)”, Revista de Catalunya, Nova Etapa, 159, febrer 2001, p. 55-75.

(4) P. Català i Pic: "Abaix la guerra!", Mirador, 267, 15 març 1934, p. 7. Lau també hi va prendre part.

(5) "Concurso de carteles", La Vanguardia, 23 febrer 1935, p. 10, on és anomenat "V. Miralles Gaciá".

(6) La Publicitat, 17 febrer 1935, p. 10; La Veu de Catalunya, 19 febrer 1935, edició matí, p. 6.

(7) Francesc Fontbona: Vicenç Miralles, I.G. Viladot, Barcelona 1986, p. 7.

(8) Moments, 3, 15 març 1937, p. NN.

(10) "El autor de nuestra portada", Arte Comercial (Madrid), III, 15, 1948, p. 67.

(10 bis) La Vanguardia Española,  28 novembre 1945, p. 2.

(11) Arte Comercial (Madrid), III, 14, 1948, p. 28 (els peus de foto estan intercanviats).

(12) Arte Comercial (Madrid),  IV, 17, 1948, p. 42.

(13) "De la festividad de San Jorge", La Vanguardia Española, 27 abril 1950, p. 12.

(14) "Fallo del concurso de carteles «El Tibidabo»", La Vanguardia Española, 29 setembre 1953, p. 15.

(15) "Exposición de carteles para la Feria de Muestras", La Vanguardia Española, 25 gener 1957, p. 15.

(16) "Fallo de un concurso de carteles", Gaceta municipal de Barcelona, XLIV, 14, 8 abril 1957, p. 33 (van elegir el cartell amb el lema "Manubri", presentat per Martí, Clavé i Picó).