Cartellopèdia de la Guerra Civil. Epíleg — per Santi Barjau

En el conjunt de cartells editats a Barcelona al llarg de la Guerra Civil, n’hi ha un que sembla venir del passat, ja que és obra d’un autor que en aquell moment ja era mort: es tracta del cartell per a l’Ajut Infantil de Reraguarda (AIR), publicat el 1937 en versions catalana i castellana, amb un dibuix de Ramon Casas, que havia mort el 1932. En realitat, es tracta de la reutilització d'un dibuix de 1922 creat per a un cartell de suport a la lluita antituberculosa. Desconec qui va decidir, quinze anys després (i quan ja en feia cinc que l’autor havia desaparegut) que aquesta imatge de la dona amb dos infants, en un trist paisatge fabril, es podia aprofitar per a captar donatius per a l’AIR, però la idea sembla un encert. Potser es pot trobar una explicació en el fet que els dos cartells sortissin de la mateixa impremta, l’establiment Thomas (tot i que la primera versió es va reproduir amb el procediment exquisit de la fototípia i la segona és una impressió litogràfica).

La imatge relliga directament els anys de la Guerra d'Espanya amb el primer esclat del cartell modern, en els anys del Modernisme, a través de l'art de Ramon Casas, pintor i dibuixant però també un dels innovadors més destacats en l'etapa inicial del cartell, amb obres tan destacades com els que anunciaven l'Anís del Mono. En realitat, el breu moment cartellístic de 1936-39 es troba just al centre del segle del cartell a Catalunya, aquells cent anys que van aproximadament des del 1888 (però sobretot des de 1898), en què el cartell comença a ser considerat com una de les manifestacions de l'art modern en el seu vessant gràfic, fins als anys dels Jocs Olímpics, quan aquesta tipologia gràfica ja no és el mitjà publicitari preferent, com ho havia estat en temps del cartell litogràfic: al llarg de la dècada de 1980 s’ha generalitzat la publicitat televisiva i els cartells esdevenen cada cop més un producte secundari, que molt sovint ni tan sols s’enganxa a les parets (si no és en els formats de banderola de lona o als “opis” de les parades d’autobús) i s’edita en curts tiratges pensats sobretot per a col·leccionistes.

Els anys inicials del Modernisme van ser un moment dens, en què la premsa parlava sovint de la funció i l’estètica del cartell, se suscitaven teories i comentaris fonamentats, al fil de les polèmiques derivades dels gran concursos com els de l’Anís del Mono o el xampany Codorníu, mentre que els autors catalans eren esmentats per revistes internacionals, i apareixen els primers grans col·leccionistes de cartells, com Lluís Plandiura o Alexandre de Riquer. (1) D’una manera semblant, en el breu moment de la Guerra Civil, els cartells produïts a Barcelona van ser també objecte de comentari, difusió internacional i col·lecció conscient. Potser només es pot trobar un altre paral·lel en el període dels anomenats “pioners”, com Josep Artigas o Pla-Narbona, en especial als anys seixanta, amb motiu de la creació de l’agrupació de grafistes del FAD o la fundació de les primeres escoles de disseny com Elisava o Eina. Això no vol dir que, en contrast amb aquests tres moments culminants, no haguem de fixar l’atenció en els altres períodes intermedis (anys deu i vint; anys quaranta i cinquanta...) però és evident que la premsa i els interessats no en van parlar tant, ni a Catalunya ni en fòrums més internacionals. Podem pensar que, en aquestes etapes “vall”, el cartell ja es trobava en un procés de normalitat que feia innecessari insistir en la teorització i les visions crítiques, amb el que això ha comportat en la seva recepció historiogràfica, sovint menystinguda malgrat l’excel·lent qualitat de molts dels treballs executats.

***

 

Com a epíleg de la Cartellopèdia de la Guerra Civil, esbossaré una panoràmica de com han estat rebuts, estudiats i interpretats tots aquests documents gràfics, ja sigui al seu moment o bé en períodes posteriors. En efecte, al mateix moment que es produïen en els tallers litogràfics i s’enganxaven a les parets de pobles i ciutats, els cartells bèl·lics ja van començar a suscitar algunes reflexions, conscients que aquell esclat gràfic presentava unes característiques pròpies i singulars. Així, per exemple, l’any 1937 la revista francesa Arts et métiers graphiques publicava un article, “Affiches de la guerre civile en Espagne”, (2) en el qual destacava només els cartells de l’”école catalane de l’affiche de combat” o “groupe de Barcelone” que exemplifica en cartellistes professionals com Martí Bas o Jacint Bofarull, o en altres que s’hi afegeixen en esclatar la guerra; i n’esmenta les influències però també l’originalitat.

El mateix 1937, en complir-se un any de l’inici de les hostilitats, el Comissariat de Propaganda publicava un opuscle dedicat al cartell de guerra, en diversos idiomes (L'affiche de guerre; Poster Art in War; El Cartell de guerra; El Cartel de guerra) que sobretot imagino destinat a donar a conèixer internacionalment la tasca del mateix Comissariat, del qual reproduïa diversos cartells.

Uns textos importants de reflexió sobre la funció social del cartell en temps de guerra van ser els que es van creuar Josep Renau i Ramón Gaya a les pàgines de la revista Hora de España i que Renau va publicar el 1937 amb el títol Función social del cartel publicitario (n’hi ha una reedició del 1976). En realitat és més aviat una reflexió a dues mans sobre el compromís en art, amb referències a les obres de Goya, on es denuncia la guerra i la seva barbàrie.

Acabada la guerra trobo un esment als cartells republicans, des de la perspectiva del bàndol contrari, en el llibre Publicidad combativa, de Pere Prat Gaballí. (3) L’article, titulat significativament “La propaganda roja”, comença amb una afirmació curiosa: l’autor s’estranya quan sent elogiar la propaganda dels partidaris de la República, ja que segons la seva opinió de tècnic publicitari no va complir la seva funció, ja que van perdre la guerra... També en remarca la ineficàcia en la manera de plasmar els missatges, exagerant potser el pes dels consellers soviètics que, en la seva opinió, haurien influït sobretot en els cartells més tardans, sense tenir en compte els referents i la sensibilitat del públic espanyol. Prat Gaballí havia firmat un article de signe oposat a la revista Nova Iberia, sobre la propaganda en el període revolucionari, en el qual s’adaptava a la conjuntura del moment i considerava que la publicitat, adreçada a les masses, tenia encara utilitat en el nou context: “S’ha dit que la publicitat, en èpoques normals, té el valor de municions de pau per a les batalles econòmiques. En temps de revolució i de guerra té més que mai el valor de municions. Perquè, tant en l’ordre econòmic, com en el social, com en el bèl·lic, esperona la consciència del poble per tal que vibri sense defalliments en el treball i en la lluita.” (4)

Ens podem preguntar de quina manera es van formar les col·leccions de cartells de la guerra que avui s’han conservat i que en definitiva ens permeten conèixer de primera mà els treballs produïts en aquell moment. Sembla que ja eren recollits amb un cert criteri sistemàtic a mesura que eren produïts (potser a càrrec del Comissariat de Propaganda) i segurament els organismes emissors en tenien un estoc, però el final de la guerra devia significar la destrucció de bona part d’aquests cartells, per evitar que fossin utilitzats pels vencedors com a prova en l’acció repressiva, cosa que en efecte van fer a través de la Delegación del Estado para la Recuperación de Documentos que va nodrir l’arxiu de Salamanca amb una gran quantitat de papers, entre els quals es devien trobar no pocs cartells. Per la seva banda el Servicio Nacional de Propaganda, a cura de Dionisio Ridruejo, va tenir accés a les dependències del Comissariat de Propaganda de la Generalitat, on va poder admirar i fer-se seus els cartells que s’hi trobaven emmagatzemats. Naturalment, a partir d’aquell moment els cartells no es van fer públics.

Desconec si existien altres col·leccions més o menys sistemàtiques de cartells a Europa o Amèrica. Actualment en diversos centres dels Estats Units es conserven cartells que semblen aportats per brigadistes que els havien anat recopilant abans de marxar; a l’Imperial War Museum també n’hi ha una mostra interessant, i al MoMA n’hi van arribar alguns altres, de la mà de Christian Zervos. Avui dia existeixen a Amèrica algunes col·leccions que he esmentat en una altra ocasió, com per exemple la dels Abraham Lincoln Brigade Archives (ALBA). Caldria explorar quin va ser el coneixement públic dels cartells republicans espanyols en els països occidentals. Conec per exemple una Exposition d’affiches, journaux et documents de la guerre 1936-1939 (5) que es va celebrar el 1948 a París, en commemoració del dotzè aniversari de la revolució espanyola, organitzat pel Sécretariat de culture et propagande du mouvement libertaire espagnol éxilé en France. El catàleg enumera 111 cartells (que identifica pel títol o pel tema, cosa que a vegades permet identificar-los amb certa precisió), a més d’un bon nombre de diaris i revistes, fulls volanders, postals, un apartat de documents diversos (que inclou dotze dibuixos d’infants) i un altre de fotografies (que inclou també monedes i bitllets; tiquets de tramvia o cinema; segells de solidaritat, etc.) Desconec si aquesta col·lecció es va dispersar o bé va ser la base d’algun recull conservat.

A l’interior, les primeres iniciatives d’arreplega de cartells es donen tímidament els anys seixanta: una de les més destacades va ser l’operació duta a terme pel col·leccionista Josep M. Figueras, que va recollir tota mena de documentació que obria al públic com a biblioteca privada el 1967. També a començament dels anys seixanta l’Abadia de Montserrat es feia amb un lot de cartells de mans del llibreter Marca. La Fondation Internationale d’Études Historiques et Sociales sur la Guerre d’Espagne (FIEHS), amb seus a Ginebra i Perpinyà, tenia també un bon conjunt de materials que van passar el 1977 a formar part del Centre d’Estudis Històrics Internacionals (CEHI) que havia fundat anys abans Jaume Vicens Vives. Poc a poc van anar sortint a la llum tots aquests materials, com per exemple la notable col·lecció d’un centenar de cartells de la República i la Guerra conservats a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, que van ser publicats per Xavier Doltra en un número especial de Cuadernos de historia económica de Cataluña, datat el 1974, dedicat de manera monogràfica al que aleshores s’anomenava Institut Municipal d’Història. (6)

El tret de sortida en l’estudi i valoració dels cartells de la Guerra Civil arriba en els moments inicials de la Transició espanyola, en coincidir també amb el quarantè aniversari de l’inici del conflicte. La participació “no oficial” d’Espanya a la Biennale de Venezia va ser la mostra España: Vanguardia artística y realidad social (1936-1976), objecte d’un interessant catàleg i que poc després es va poder veure a la Fundació Miró (revisada recentment a l’IVAM), on entre d’altres apartats es dedicava un espai al pavelló de la República a l’Expo de París del 1937 i es feia un primer repàs dels cartells de la Guerra d’Espanya. (7)

La primera publicació que oferia una visió de conjunt sobre aquests impresos va ser el volum Carteles de la República y de la Guerra Civil, editat el 1978 pel Centre d’Estudis d’Història Contemporània i l’editorial La Gaya Ciencia, i que durant anys ha estat el treball de referència sobre aquest tema. (8) El llibre constava d’un recull de cartells, ordenats amb criteri cronològico-temàtic, procedents en la major part de la col·lecció Figueras i dels fons de la FIEHS, que acabaven d’incorporar-se al CEHI, però també hi ha altres reproduccions de cartells, aportades per dos dels coautors, Carles Fontserè i Josep Termes, i pel col·leccionista Josep Fornas. En alguns casos, aquestes imatges són l’única referència que tenim de determinats cartells dels quals, per ara, no em consta la localització a cap col·lecció publica o privada. A més d’uns primers capítols sobre el cartell social i polític espanyol, sobretot en els anys de la II República, hi eren representats els cartells impresos durant la guerra tant a Barcelona com a Madrid, València i altres focus menors del sector republicà, com Astúries; un darrer apartat era dedicat al cartell franquista. En conjunt aquest recull és una eina important, malgrat alguns errors d’atribució que he intentat esmenar en el blog. El llibre contenia textos firmats per dos protagonistes directes de la guerra: una introducció de Jaume Miravitlles, que va ser director del Comissariat de Propaganda, i un article de Carles Fontserè sobre el Sindicat de Dibuixants Professionals, del qual va ser membre; la selecció i comentaris dels cartells va anar a cura de Josep Termes. El text de Fontserè és la primera aproximació sobre l'esmentat organisme radicat a Barcelona, que va ajudar a establir la consideració de la ciutat com a nucli essencial del cartellisme de la Guerra Civil.

Entre aquest 1976 i 1979, coincidint doncs amb el quarantè aniversari de l’inici i del final de la guerra, van veure la llum altres treballs sobre aquests cartells que es començaven a valorar obertament. Destacaré en primer lloc el treball pioner d’Imma Julián, que va dedicar la seva tesi doctoral a l’estudi de El cartel republicano durante la guerra civil española con especial referencia a Catalunya. Presentada a la Universitat de Barcelona el 1978 l’autora, que ja havia participat en l’organització de l’exposició de la Biennal de Venècia, hi explorava les relacions amb el cartell polític anterior, en especial el soviètic; enumerava les organitzacions i els autors principals i, com a gran aportació, va poder entrevistar o mantenir correspondència amb alguns protagonistes principals, encara supervivents, com ara Josep Renau, l’esmentat Carles Fontserè o Lorenzo Goñi. El seu treball, malauradament, no va ser publicat fins al 1995. (9)

L’any 1979 apareixen dos treballs més: The palette and the flame. Posters of the Spanish Civil War, (10) publicat a Nova York i coordinat per John Tisa, que va ser brigadista internacional, membre de la Brigada Lincoln i autor d’una autobiografia sobre el seu pas per la Guerra d’Espanya, Recalling the Good Fight (1985); i El cartel republicano en la guerra civil, de Carmen Grimau. (11) Visions panoràmiques de la propaganda realitzada a Barcelona, Madrid i València, tots dos van ser també fites en l’estudi i valoració dels cartells de 1936-39.

Sense ànim d’exhaustivitat esmentaré, durant els anys vuitanta, altres treballs més divulgatius, com el recull publicat per Ediciones Urbión o els facsímils que apareixien a la revista Intervíu; la presència de cartells de la Segona República Espanyola a exposicions com Die Axt hat geblüht, sobre la relació entre avantguarda i conflicte a l’Europa dels anys trenta, celebrada a la Kunsthalle de Düsseldorf, el 1987 (12) i una primera mostra de cartells de la República i la Guerra Civil, organitzada per l’Arxiu Nacional de Catalunya amb els cartells que formen part dels seus fons, (13) acompanyada d’una breu publicació amb el que segurament va ser el primer d’una sèrie de catàlegs de col·leccions especifiques.

Durant els anys noranta (i sobretot en els anys entorn del seixantè aniversari de la guerra) es van anar publicant diversos d’aquests catàlegs il·lustrats, que han anat esdevenint una font bàsica per al coneixement dels cartells de l’Espanya republicana i, en menor mesura, per als cartells franquistes. El primer va ser el que presenta la col·lecció de la Biblioteca Nacional d’Espanya, aparegut encara el 1990, (14) i que per primer cop oferia una aproximació sistemàtica als autors, presentats per ordre alfabètic. La donació de tres-cents cartells i altres documents importants, que el col·leccionista Josep Fornas va fer el 1985 al Parlament de Catalunya, va ser objecte d’una publicació el 1995, renovada el 2006, accessible també en línia; (15) els que van arribar després de la guerra a la Biblioteca de la Universitat de Barcelona, van ser presentats el 1995 a la seva sala d’exposicions, de la qual en resta la publicació La Guerra Civil en cartell; (16) mentre que els dos-cents seixanta cartells conservats a la Universitat de València des del 2001 són accessibles mitjançant un catàleg publicat en format CD.

 

Una fita essencial en el coneixement dels cartells de la República i la Guerra Civil va ser la publicació, en dos volums, de la col·lecció de Jordi Carulla, apareguda el 1996 en una edició magnífica, amb 2.000 exemplars (cartells i també algunes portades de revistes i altres documents) impresos a tot color i amb un estudi introductori. (17) 

 

Amb l’arribada del nou segle, apareixen nous catàlegs. Sense ànim d’exhaustivitat, esmentaré el de l’exposició celebrada el 2006 al Museu d’Història de Catalunya, amb exemplars de la Biblioteca Figueras i el Pavelló de la República; (18) el de la col·lecció que Maria Montserrat Barenys havia donat als Museus de Reus (formada per 150 cartells), exposada el 2007, i que com a novetat presentava els exemplars en estricte ordre cronològic; (19) el dels cartells de l’Abadia de Montserrat, presentats al seu Museu el 2008; (20) o els de la Fundación Pablo Iglesias, vinculada al PSOE, que recullen sobretot els cartells editats per aquest partit i pel sindicat UGT. (21)

A banda dels catàlegs de les diverses col·leccions i la presentació de cartells en diverses exposicions, també cal destacar diferents publicacions que aborden el cartellisme de la guerra des de diverses perspectives, des de les memòries de Carles Fontserè, el primer volum de les quals, relatiu als anys de la guerra, va aparèier el 1995, amb una nova edició el 2006; (22) l’interessant aproximació de “Mutis” als dibuixants de la guerra (23) i la visió feta des de França, des del punt de vista llibertari; (24) o la monografia sobre el Comissariat de Propaganda, que ja he esmentat altres cops. (25)

Els cartells de la Guerra Civil, en arribar al seu setantè aniversari, ja havien esdevingut material patrimonial que podia ser objecte d’edicions de luxe, com ara el volum editat per Enciclopèdia Catalana en la col·lecció Grans Obres (26) o bé en altres formats més divulgatius, com la carpeta de facsímils distribuïts pel diari Ara o la revista Sàpiens. (27) També cal destacar, com una eina important per al coneixement i la divulgació d’aquests cartells, les diverses plataformes digitals, com el catàleg de la Biblioteca del Pavelló de la República, que aplega els cartells de les antigues col·leccions de Josep M. Figueras i del CEHI-FIEHS; el portal Pares, d’arxius espanyols, des d’on és accessible l’arxiu de Salamanca, amb el nom oficial de Centro Documental de la Memoria Histórica; i d’altres. La Universitat Autònoma ha fet un interessant base de dades, que permet localitzar amb facilitat a quines col·leccions es pot trobar algun exemplar dels diferents cartells de la Guerra Civil. (28) També són eines útils altres iniciatives, com La memòria dels dibuixants (29) i la infinitat de blogs personals i xarxes socials que aborden l’esclat gràfic dels anys de la república. Darrerament, una tria de cartells es pot veure en el muntatge permanent del MNAC, que també n’ha fet una guia temàtica. (30)

***

 

No voldria acabar el repàs dels cartells impresos a Barcelona durant la Guerra Civil sense fer una breu recapitulació del que ha significat per a mi aquesta aventura, començada fa més de vuit anys amb il·lusió i sense un pla preconcebut, però que va anar creixent de mica en mica, quasi sense adonar-me’n. Em sento especialment satisfet de les diferents descobertes que he anat fent al llarg d’aquest temps, especialment pel que fa a la identificació de molts autors que eren desconeguts o es trobaven poc o gens estudiats. Al plaer de la recerca s’ha unit a possibilitat de compartir-la quasi en temps real amb tots vosaltres, els diferents especialistes que m’heu aportat els vostres coneixements però també tots els que heu pogut trobar unes dades noves i espero que interessants en aquest format virtual.

Alguns d’entre vosaltres m’heu preguntat pel futur del blog. No arriba pas al final: simplement dono per acabada l’anàlisi dels cartells produïts a Barcelona durant la Guerra d’Espanya, que va ser un dels meus objectius preferents des del principi, el setembre del 2012. Ara encara queda molt camp per recórrer, en dues direccions: per una banda, continuar revisant els cartellistes més oblidats dels anys anteriors i posteriors a 1936-39, amb especial atenció als períodes més desconeguts entre el Modernisme i els anys de la República i la Guerra, però també obrint el focus cap els moments de la postguerra, que han estat massa menystinguts; per una altra banda, intentant dur a terme una tasca semblant a la que he fet fins ara però centrada en els cartells editats a Madrid i a València, sobre els quals us oferiré aviat una primera aproximació.

Des d’aquí el meu agraïment a tots els seguidors. Espero que continuem aquest camí plegats i que ens puguem retrobar en altres iniciatives!

 

 

NOTES

(1) Santi Barjau: “El col·leccionisme de cartells a Catalunya”, a: Bonaventura Bassegoda, Ignasi Domènech, eds.: Col·leccionistes, antiquaris, falsificadors i museus, Memoria Artium, 2016, p. 39-61.

(2) “Affiches de la guerre civile en Espagne”, Arts et metiers graphiques (París), 56, 1 gener 1937, p. 54-57.

(3) Pedro Prat Gaballí: Publicidad combativa, Editorial Labor, Barcelona, 1959.

(4) Pere Prat Gaballí: “L'ensenyament de la publicitat”, Nova Ibèria, 3-4, 1937.

(5) Exposition d’affiches, journaux et documents de la guerre 1936-1939 (cat. exp.), Salle Lancry, París, 1948.

(6) Javier Doltra Tapiola: “Materiales gráficos”, Cuadernos de historia económica de Cataluña, XI, 1974, p. 133-153 (en especial les pàgines 137-153, on es llisten 153 cartells datats entre 1936 i 1938).

(7) Santiago Amon: “La representación "no oficial" de España en la Bienal de Venecia”, El País (Madrid), 8 maig 1976 (versió online: https://elpais.com/diario/1976/05/08/cultura/200354405_850215.html).

(8) Jaume Miravitlles, Josep Termes i Carles Fontserè: Carteles de la República y de la Guerra Civil, Centre d’Estudis d’Història Contemporània i Editorial La Gaya Ciencia, Barcelona, 1978.

(9) Immaculada Julián González: El cartel republicano en la guerra civil española, Ministerio de Cultura, Dirección General de Bellas Artes y Archivos, Instituto de Conservación y Restauración de Bienes Culturales, Madrid, 1993.

(10) John Tisa (ed.): The palette and the flame. Posters of the Spanish Civil War, International Publishers, Nova York, 1979.

(11) Carmen Grimau: El cartel republicano en la guerra civil, Ediciones Cátedra, Madrid, 1979.

(12) Jürgen Harten, Hans Werner Schmidt, Marie Luise Spring (eds.): “Die Axt hat geblüht...”, Europäische Konflikte der 30er Jahre in Erinnerung an die frühe Avantgarde (cat. exp.), Städtischen Kunsthalle Düsseldorf, 1987.

(13) Cartells de la República i de la Guerra Civil. Col·lecció Arxiu Nacional de Catalunya, Publicacions del Departament de Cultura de la Generalitat, Barcelona, 1988.

(14) Javier Gómez López: Catálogo de carteles de la República y la Guerra Civil españolas en la Biblioteca Nacional, Madrid, Dirección General del Libro y Bibliotecas, 1990.

(15) Donació Fornas: Catàleg general de la col·lecció documental, Servei de Documentació, Biblioteca i Arxiu del Parlament de Catalunya, Barcelona, 1995; Cartells de la Col·lecció Fornas. Producció gràfica de la Segona República i la Guerra Civil, Parlament de Catalunya, Barcelona, 2006.

(16) La Guerra Civil en Cartell (cat. exp.), Universitat de Barcelona, 1995.

(17) Carulla, Jordi, i Arnau Carulla: La guerra civil en 2000 carteles., 2 vols., Barcelona: Postermil, 1996.

(18) República! Cartells i cartellistes 1931 1939 (cat. exp.), Museu d’Història de Catalunya, Barcelona, 2006.

(19) Jaume Massó, Marc Ferran: Cartells de la Segona República, 1931-1939 (cat. exp.), Institut Municipal de Museus, Reus, 2007.

(20) Josep de C. Laplana, Santi Barjau Rico: Recordar per no tornar-hi. Cartells de la Guerra Civil Espanyola de l’Abadia de Montserrat (cat. exp.), Museu de Montserrat, 2008.

(21) Carteles de la guerra 1936-1939. Colección Fundación Pablo Iglesias, Lunwerg, Barcelona, 2004; Carteles socialistas de la Guerra Civil, Fundación Pablo Iglesias, Madrid, 2007; Carteles de la guerra. Fundación Pablo Iglesias, Editorial Pablo Iglesias, Madrid, 2008.

(22) Carles Fontserè: Memòries d’un cartellista català (1931-1939), Pòrtic, Barcelona, 1995; Memòries d’un cartellista del 36 (1931-1939), Proa, Barcelona, 2006.

(23) Miguel Sarró “Mutis”: Pinturas de Guerra. Dibujantes Antifascistas en la Guerra Civil Española, Traficantes de Sueños, Madrid, 2005

(24) Espagne 36. Les affiches des combattant-e-s de la liberté, Les Éditions Libertaires, Saint-Georges d’Oléron, 2005.

(25) Rafael Pascuet (dir.): La revolució del bon gust. Jaume Miravitlles i el Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya (1936-1939), Viena Edicions, Barcelona 2006. 

(26) Cartells catalans. La República en guerra, 1936-1939, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 2008.

(27) Cartells catalans de la Guerra Civil. Una acurada selecció de 50 cartells, comentada pels millors especialistes.

(28) https://www.bib.uab.cat/comunica/cedoc/cartellsgc/cerca.php

(29) http://www.lamemoriadelsdibuixants.cat/

(30) https://www.museunacional.cat/ca/guia-tematica-art-i-guerra-cartells-de-la-guerra-civil-espanyola