Introducció a Martí Bas (i 2) — per Santi Barjau

La primera part d’aquest article ha presentat l’activitat de Martí Bas des dels inicis de la seva carrera fins a l’esclat de la Guerra Civil. Ara dedicaré l’espai restant d’aquest blog a detallar els cartells que va fer durant el conflicte bèl·lic, però també les altres activitats de propaganda a la premsa, o com a escenògraf; i finalment, faré un breu esment a l’exili francès. Per al coneixement d’aquestes etapes de la vida de Martí Bas són molt útils els volums de memòries i altres escrits de Carles Fontserè, qui el va tractar amb certa assiduïtat durant alguns períodes de la guerra i al París dels anys quaranta. (23) Amb tot, sempre serà bo ponderar el que Fontserè explica, diverses dècades després i des del prisma del seu punt de vista personal, i comparar-ho amb altres fonts.

 

Caricatura de Martí Bas, no firmada (potser és un autoretrat?), publicada en diverses ocasions per L'Esquella de la Torratxa. A sota, una altra visió de l'artista, obra de l'enigmàtic Choliol.

 

Martí Bas, conscient de la importància de la imatge impresa com a arma de propaganda en circumstàncies extremes, hauria fet uns quaranta cartells, segons un text que acompanyava el catàleg d’una exposició seva, celebrada a inici dels anys seixanta. (24) Si ens referim només als cartells de la guerra, jo en compto uns trenta, entre els que es van imprimir i els que no van passar de l’estat de projecte: 22 que es coneixen en exemplars conservats, més 8 o 9 ben bé que es documenten a través de fotografies (als quals es podrien afegir un parell de cartells que algun cop li han estat atribuïts però que em generen dubtes). Aquestes xifres, segons els meus càlculs, fan de Martí Bas l’autor més fructífer del cartell bèl·lic barceloní, frec a frec amb Enrique Ballesteros “Henry”, qui en fa uns 25; Carles Fontserè, Lorenzo Goñi i Fritz Lewy, de qui en compto una vintena; o Ricard Fàbregas, Ricard Obiols i Eugenio Vicente, autors d’uns dotze cartells cadascun. Un cas apart són els cartells fets a Barcelona pels prolífics José Bardasano i Josep Renau, uns 15 per a cada autor, que cal sumar als que ells mateixos van fer a Madrid i València (Bardasano, la xifra astronòmica de 75, i Renau, una bona dotzena).

En nombrosos textos de l'època, aquesta gran productivitat de Martí Bas s'atribueix a la seva rapidesa d'execució i a una dedicació incansable. Per exemple, en la ressenya d'una exposició de cartells antifeixistes de l'octubre del 1936, que després comentaré, es diu que “Martí Bas, si hi ha portat tres cartells ha estat gràcies al miracle de la seva gran capacitat de treball, que li permet esmerçar-hi vint-i-tres hores al dia” (25); o bé, el desembre del 1936: “la magnífica col·lecció de cartells que ha enllestit des de juliol fins ara (la majoria d’ells fets amb una premura de temps que els fa doblement remarcables), l’ha incorporat a les rengleres dels artistes que el poble coneix i estima.” (26) I encara, un any més tard: “És un recordman de velocitat en fer dibuixos.” (27) 

Si no vaig errat, abans del 19 de juliol no s'havia manifestat un posicionament polític de Martí Bas, o en tot cas no l'he sabut trobar. Fontserè li atribueix uns "pujantes y vigorosos carteles de propaganda electoral para el Frente Popular"; (28) en realitat, la campanya del Front d'Esquerres, pel febrer del 1936, va ser feta per Arteche. En canvi, amb l'esclat de la guerra civil, són nombroses les seves activitats en favor de la causa republicana, ja sigui al moment inicial, en tant que membre del Sindicat de Dibuixants Professionals, com en un període posterior, quan crea amb d'altres la Cèl·lula de Dibuixants del PSUC; finalment, quan s'incorpora al front, l'activitat decau però tampoc deixa de treballar en l'esforç de guerra.

Martí Bas ja apareix esmentat a final del mes d'agost del 1936 com a responsable d'una campanya publicitària per al Consell de Sanitat de Guerra "que hablará bien claramente al miliciano de los peligros a que se expondría si persistieran en no considerar la vacuna antitífica como una necesidad absoluta, para mantenerse integral en el frente de batalla" (29). Un dels seus projectes, La vacuna antitífica és la segona arma que portes al braç, ja estava a punt el dia 30 d'agost (30) i es devia començar a enganxar a primers de setembre, igual que un altre cartell per a la mateixa campanya: Defensa't contra l'enemic que no es veu. Vacuna't! Es tracta segurament d'alguns dels primers cartells de la guerra, i destaquen pel seu format (140 x 100 cm, resultat d'unir dos mòduls de mida estàndard). Com veurem, Martí Bas sembla especialitzar-se en cartells de grans dimensions.

Els cartells assenyalen també que l'edició corria a càrrec del Sindicat de Dibuixants Professionals (SDP). Carles Fontserè va explicar en diversos escrits les vicissituds de la creació i funcionament del Sindicat, (31) però per desgràcia —i malgrat el renom de l’organització, considerada a vegades, abusivament, com l’única productora de cartells durant la guerra a Barcelona— encara no existeix un estudi profund i documentat que ens permeti conèixer a fons el seu funcionament i actuació. També és interessant el testimoni de Josep Bartolí, recollit en diverses publicacions. (32)

El SDP, com se sap, s'havia fundat uns mesos abans de l'inici de la guerra, sense que hi consti cap participació del nostre cartellista; en tot cas, les noves circumstàncies van portar a la creació d'un comitè revolucionari, que va organitzar el Sindicat al seu nou estatge del Portal de l'Àngel, al palau del marquès de Barberà, i del qual formava part Martí Bas, junt amb Alloza, Bartolí, Bofarull, Tona, Viader i Fontserè (al seu primer text, del 1978, Fontserè substituïa Tona per Alumà).

Curiosament, quan tots els membres del comitè van decidir allistar-se a les milícies antifeixistes, Martí Bas no ho va fer al·legant que la seva arma era el llapis i no el fusell, i —sempre segons el testimoni de Fontserè— va dimitir del comitè, tot i que, en un altre lloc, afirma que era "comunista militant". (33) 

En qualsevol cas, durant la tardor i l'inici de l'hivern, Martí Bas va ser un dels elements més actius del taller del SDP, ja que sabia fer dibuix litogràfic directament sobre planxa de zenc, com Fontserè, el qual afirma: "Encàrrec que arribava al Sindicat, cartell que executava en Martí Bas." (34) 

Per tal d'encoratjar la qualitat dels dissenys, el Sindicat de Dibuixants Professionals va organitzar una exposició de projectes de cartells, que va tenir lloc el mes d'octubre del 1936. La convocatòria, apareguda el mes de setembre, feia una crida als dibuixants en nom del Comitè Central de Milícies Antifeixistes: l'exposició s'havia de celebrar a les Galeries Maragall (Sala Parés) i es preveia inicialment una dotació de 2.500 pessetes per repartir a parts iguals entre els mereixedors de premi, (35) quantitat que aviat augmentava fins a 6.000 pessetes, (36) al temps que es publicava una llista de temes suggerits per als cartells:

a) Per un poble lliure.

b) Per la victòria definitiva.

Aquests dos cartells portaran un peu amb la inscripció "Ajudeu les Milícies".

c) Ni un pam de terra per llaurar. Ni una espiga per collir. Són les municions de boca.

Quan finalment s'inaugura, en una data tan assenyalada com el 6 d'octubre, la mostra es fa a les galeries del teatre Novedades i com a organitzador només s'hi esmenta el SDP, tot i que hi va parlar Jaume Miravitlles, secretari del Comitè Central de Milícies Antifeixistes. (37) 

Com ja he avançat, Martí Bas hi pren part amb tres propostes. Una d'aquestes obres, amb l'eslògan El feixisme és la barbàrie, apareix reproduïda a l'article de L'Esquella (esmentat a la nota 25), i mostra una figura sofrent, amb el cap cot i envoltada per filferro puat. Segons les memòries de Carles Fontserè, els altres dos projectes serien els que porten per text Abaix el feixisme! i Aquesta és la seva obra! Els coneixem perquè a l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona (AFB) se'n conserven unes imatges de Pérez de Rozas, datades tres dies abans de la inauguració. Per cert, Fontserè aprofita per desmitificar la rapidesa de treball de Martí Bas adduint que es tractava dels originals que havia presentat, poques setmanes abans, a l'exposició pacifista convocada per l'Ateneu Enciclopèdic Popular (potser una reedició del Saló del cartell contra la guerra del 1934), amb els eslògans canviats i amb l'afegit d'esvàstiques a les bombes. (38) 

El text de L'Esquella de la Torratxa descriu els treballs de Martí Bas com "tres cartells irreprotxables de tècnica i reeixits d'impressió" (crec que es refereix a l'efecte visual, no vol dir que siguin impresos) i cita, entre altres participants, els noms de José Alloza, "Gonyi" (Lorenzo Goñi), Marcel·lí Porta, Antoni Clavé, Juli Rosuero, Josep Alumà, Jaume Solà i Lluís Perotes, Xirinius, un tal Ruiz no identificat, Cristóbal Arteche, Josep Morell, Heribert Vallmitjana i Josep Subirats. Si bé aquesta font esmenta la participació d'uns dos-cents artistes, en altres textos es diu que eren dues-centes obres i que cada autor en podia presentar tres. La xifra de dos-cents projectes presentats es recull per exemple en una ressenya del veredicte, emès per un jurat format per dos representants del SDP (UGT), dos del Sindicat de Professions Liberals (CNT) i dos de la Generalitat, que va seleccionar trenta cartells dels quals "fueron designados con mención honorífica y para ser editados, cuatro carteles que corresponden a los camaradas dibujantes Alloza, Alumá, Clavé y Badía Vilató" (el projecte de Clavé segurament és el que portava el text Ni un pam de terra per llaurar... que es coneix a través d'una fotografia però que, com els altres, no es devia imprimir). L'exposició es va clausurar el 24 d'octubre. (39)

Cap d'aquests projectes de Bas no es va arribar a estampar. Tampoc no van veure la llum pública el projecte Sindiqueu-vos, per a la UGT (fotografia de Pérez de Rozas a l'AFB, amb data del 22 de setembre) ni els que duien per títol Trabajadores. Leed y propagad Las Noticias; UHP diari de la nit Lleida; i FETE UGT. Als nostres caiguts, tots ells de data desconeguda (imatges conservades al fons Martí Bas de l'Arxiu Nacional de Catalunya). Un altre projecte documentat a l'ANC, amb el text Tots per un…! Un per tots…! Per la victòria! porta el peu d'impremta dels tallers Atlàntida, i per tant podria ser que s'hagués editat, però no se'n coneix cap exemplar.

Tampoc em consta que hagués arribat a existir com a cartell imprès el projecte Joves camperols, defensem la nostra terra lluitant al front de combat, que mostra dos pagesos bessons, amb una falç i amb un màuser, una foto del qual es pot consultar a l'International Institute of Social History. (40) 

Passarem ara a veure els cartells que sí que es van publicar en els primers mesos de la guerra, en l'òrbita del Sindicat de Dibuixants Professionals, i fins al febrer del 1937, quan Martí Bas, junt amb d'altres dibuixants, abandona el SDP i s'estableix a part com a Cèl·lula de Dibuixants del PSUC. Intentaré fer-ne una ordenació cronològica una mica precisa que no contempli només l'any o el vague "entre 1936 i 1939". 

Ja he esmentat els dos cartells per al Consell de Sanitat de Guerra, que als marges porten l'esment d'edició a càrrec del Sindicat de Dibuixants Professionals, mentre que la firma de l'autor està acompanyada també per les sigles SDP, com ho trobarem també a la resta de cartells fets en la seva etapa dins del sindicat (agost 1936-febrer 1937). A principi de setembre del 1936 devia estar llest un cartell de mida estàndard: Camperol! La collita és la reraguarda dels que lluiten, que ja apareix reproduït al diari Treball el dia 6 d'aquell mes. (41) Segurament cap a final de setembre sortia el cartell Les nits són fredes... Treballeu per al front (de format estàndard 100 x 70), ja que el dibuix original va ser fotografiat per Pérez de Rozas el 21 d'aquell mes (imatge a l'AFB). Durant el mes d'octubre devia sortir el cartell de mida estàndard, L'Esquella de la Torratxa. Amb la nova orientació del Sindicat de Dibuixants Professionals, ja que va ser en aquelles dates que la vella publicació havia passat a mans del SDP. 

Entre octubre i novembre apareixen tres cartells que es compten segurament entre els més cèlebres de la producció de Martí Bas i, m'atreviria a dir, de tota la Guerra Civil. El mes d'octubre va aparèixer Front Popular! Front de victòria i de llibertat!, de format doble, amb la figura heroica que aixeca el puny, davant d'un vol de banderes (catalana, estelada, republicana, comunista i anarquista). Pel novembre del 1936 es publica el celebèrrim Feu tancs... tancs... tancs...! que són els vehicles de la victòria. S'han fet molts comentaris sobre aquest cartell de format extra (quatre mòduls, amb una mida total de 200 x 140 cm) però no ens podem fer una idea exacta de l'impacte que va tenir en la població que se'l va trobar enganxat pel carrer: segurament la seva fama deriva del missatge polèmic i el format inusual, i no tant per l'encert gràfic. Fontserè diu que era "una de sus obras menos logradas" (42) i ja va ser criticat durant la guerra. (43) El trobem esmentat també per Mercè Rodoreda a La plaça del Diamant i per Joan Sales a Incerta glòria. En una línia semblant, Martí Bas va fer un altre cartell més reeixit per a potenciar l'esforç bèl·lic: Indústria de pau? De guerra!!, que potser també va aparèixer per les mateixes dates. En conec dues versions: una de format doble i una altra de quàdruple.

 

Durant el mes de desembre apareixen dos cartells diferents de mida estàndard, amb el mateix text: Allisteu-vos per al treball voluntari, patrocinats per la Conselleria de Treball, amb dues versions d'un home que fa trinxeres, amb el pic o amb la pala. (44) Encara el 1936 surt un dels cartells més recordats, sobretot pel seu eslògan: Defensar Madrid és defensar Catalunya!, que Fontserè sembla situar al febrer-març del 1937, però que ja es troba reproduït a La Vanguardia a mitjan desembre del 1936. (45) És de format doble 140 x 100 cm.

No he aconseguit trobar cap referència que em permeti datar amb exactitud el cartell, de mida estàndard: Treballadors de l'ensenyament. Per l'Escola Socialista!, més enllà de situar-lo a la tardor del 1936. L'autor també va fer un altre treball, Ajut infantil de reraguarda. Contribuiu-hi (una mare amb dos infants), també de 100 x 70 cm, que va servir per a la contracoberta d'un llibre homònim, potser editat a inicis del 1937. Havia de servir per anunciar unes vinyetes que després comentaré.

 

El cartell Homes forts, al front no està firmat, però li és atribuït per Fontserè (46) encara que, per l'estil del dibuix, més aviat es podria pensar que és de Lorenzo Goñi. 

A inicis del 1937 Bas encara firma alguna obra amb la sigla del SDP, com el cartell 7 mesos de guerra! Exposició antifeixista, amb un format menys habitual (125 x 88 cm). Potser el cartell ja estava preparat des del mes de gener, quan era prevista aquesta exposició (que s'havia de dir 6 mesos de guerra), que al final es va inaugurar el febrer i en la qual es van mostrar molts dels cartells que s'havien editat fins aquell moment. 

A més dels cartells, Martí Bas va contribuir a l'esforç de guerra amb el seu dibuix en diferents publicacions: als darrers números del Papitu, de manera testimonial (tot i que se'l va considerar mereixedor d'un retrat i un comentari, ja citat, a la secció Galeria de dibuixants, on es parla de la seva capacitat de treball i del seu caràcter volcànic, i on llegim: "Martí Bas és un dels nous valors que la revolució ha acusat amb un vigor remarcable"); a les revistes Mirador, on pot donar sortida a la seva vena més poètica en la il·lustració de relats, i Moments, entre d'altres. Són notables els seus dibuixos a L'Esquella de la Torratxa, on ja col·laborava si més no des de novembre del 1929 (algunes fonts també parlen de la col·laboració de Martí Bas a La Barcelona pintoresca, en data indeterminada, tot i que no conec cap publicació amb aquest nom).

Entre gener i febrer del 1937 va plantejar-se el conflicte que va portar a l'escissió dins del Sindicat de Dibuixants Professionals. Les motivacions i la cronologia no són del tot clares, però es poden contraposar els relats de Carles Fontserè, Pere Calders i Avel·lí Artís Gener (Tísner), (47) i confrontar-los amb les dades que ens proporcionen els cartells i altres publicacions d'aquests grups. 

Segons explica Fontserè, després d'una assemblea tumultuosa al local del CADCI, el 31 de gener del 1937, els dibuixants "estalinistes" van ser expulsats del Sindicat. Es tractava de Tona, Viader, Alloza, Bofarull i Martí Bas els quals, aprofitant la nit, s'havien emportat el material de dibuix del taller del Sindicat i s'havien instal·lat en una torreta del passatge Méndez Vigo, des d'on van continuar fent L'Esquella i altres treballs per al Partit, junt amb Tísner, Pere Calders i altres que els van seguir, per tal de no perdre la cobejada feina al setmanari. (48) En un altre text anterior, el mateix Fontserè havia explicat que Martí Bas no estava d'acord amb el sistema de taller obert amb què es treballava al SDP i es va unir a l'escissió que va donar lloc a la Cèl·lula de Dibuixants del PSUC pel seu "apasionado afán de trabajo, o quién sabe si su apetencia de ser el cartelista número uno". (49) En canvi altres veus, com per exemple Josep Bartolí, parlen obertament d'un complot estalinista per sabotejar i trencar el Sindicat, (50) tot i que, sense els dibuixants del PSUC, el SDP es va recompondre i va continuar actuant durant la guerra. El grup dissident, que ja trobo esmentat a la premsa una setmana abans de l'assemblea (51) i que encara surt citat l'agost del 1938, (52) va centrar els seus esforços en les revistes i va fer pocs cartells; a més els seus components es van anar incorporant al front de mica en mica i es van anar allunyant de l'activitat propagandística, segons l'evolució general de la guerra.

De tota manera, Martí Bas va tenir temps de fer alguns cartells, força menys coneguts, però que mostren com el seu art estava en el millor moment. Encara el febrer del 1937, però ja sense indicació de pertinença al Sindicat, apareix el petit cartell (33 x 23 cm) Segell pro-refugiats. Compreu-lo. 5 cèntims, amb unes mans que acullen una dona amb un infant. La mateixa imatge apareixia a la vinyeta engomada que servia per dotar de fons el comitè d'ajut als refugiats. Martí Bas també havia fet una altra vinyeta, quan encara era del SDP, per a la Conselleria de Treball, Ajut als mutilats de guerra (valors de 2 i 5 cèntims), tot i que aquell cop sembla que no s'havia fet un cartell de suport a la campanya. També li conec una vinyeta realitzada per a l'Ajut Infantil de Rereguarda (valor facial de 5 cèntims), amb dos capets d'infants, que es pot relacionar amb el cartell que ja he esmentat.

Aquesta segona etapa de Martí Bas com a cartellista durant la Guerra Civil va donar molts menys fruits que la primera; i és que sembla que la Cèl·lula va ser menys activa que el Sindicat com a productora de cartells, i van preferir fiar la seva activitat de propaganda en l'edició de revistes. De tota manera, Bas va firmar alguns treballs destacats, que precisament anunciaven les publicacions controlades per ells. Especialment notable és el cartell de mida estàndard que promovia la revista Companya, publicació de la secció femenina del PSUC —en la qual l'artista també va dibuixar—: El 11 de març sortirà "Companya", revista de la dona, amb les dues figures femenines d'un to més líric que altres cartells de temàtica obertament guerrera; (53) però també són interessants els dos cartells que va fer per al diari Treball, —on va publicar acudits i altres dibuixos regularment des de gener del 1937—: Llegeix i fes llegir "Treball", òrgan del Partit Socialista Unificat de C. Internacional Comunista, excel·lent bodegó de símbols comunistes (format doble); i Extraordinari de Treball. 1 de maig, amb una figura poderosa que aixeca una maça (125 x 88 cm). Un petit cartell, Defenseu-vos dels atacs aeris, datable potser l'agost del 1937, va ser editat en l'òrbita del Comissariat de Propaganda.

Segons sembla, Martí Bas va ser mobilitzat el juliol del 1937, com explicava ell mateix uns anys més tard en una entrevista a Radio París, (54) tot i que potser es va incorporar més tard: habitualment la marxa cap al front, destinat a la 31a Divisió, se situen a l'octubre de 1937, (55) segurament a partir del que es llegeix a L’Esquella de la Torratxa, quan Bofarull el caricaturitza seguit pels seus famosos tancs i acompanyat per Nyerra, Pere Calders, Subirats i Tísner. (56)

Martí Bas, que el juliol del 1936 no s'havia allistat a les Milícies, ara es veu abocat a anar al front, tot i que aconsegueix una col·locació avantatjosa com a dibuixant a l'estat major de la 31a Divisió, junt amb Antoni Clavé. (57) Tots dos realitzen diversos treballs en l'òrbita de la seva unitat militar, que en el cas de Martí Bas signifiquen pràcticament l'abandó del cartellisme en profit d'altres disciplines. 

El mes de febrer del 1938 es va inaugurar, als soterranis de la plaça de Catalunya, una exposició que mostrava les realitzacions culturals de la 31a Divisió, amb la participació activa de Martí Bas i Antoni Clavé. Entre altres treballs fets pels dos artistes i vinculats amb aquesta mostra, Fontserè esmenta el decorat per a les representacions del "Teatre de guerra" i l'edició de la carpeta 10 dibujos de guerra, amb cinc dibuixos de cadascun d'ells. (58) Potser per això s'ha atribuït a Bas el cartell 31 división B[riga]da M[ix]ta 133-134-135 que anunciava aquest esdeveniment, tot i que no està signat, i penso que podria concedir-se'n l'autoria a altres autors, com per exemple Friedfeld.

Al llarg del 1938 es va consolidar el retorn de l'artista al treball d'escenògraf. En el marc dels espectacles "de i per a la guerra", els Elencs de guerra de la Federació Catalana de Societats de Teatre Amateur van estrenar al Teatre Català de la Comèdia (Poliorama) unes peces de diversos autors, amb escenografies dels "soldats" Ricard Arenys, Bas i Clavé. En concret, el mes de febrer s'anunciaven els assaigs i la creació de decorats per a tres obres "escritas expresamente con vistas a la guerra" (59), però l'estrena es va ajornar fins al mes de maig. Les obres eren Un dia de novembre, de J. Roig i Guivernau, Nadal en temps de guerra, de Lluís Capdevila, i Comiats a trenc d'alba, de Ramon Vinyes. (60) Tot i que Fontserè atribueix a Martí Bas el decorat per a la primera de les obres, sembla clar que va ser el responsable de l'escenografia de Nadal en temps de guerra. A final d'any, s'anunciaven altres obres: Pas als herois!, d'Agustí Collado, El marsellès, de Josep Maria Francés, i Mare dolorosa, de Navarro Costabella. Martí Bas va fer els decorats per a la primera obra, i Clavé els altres dos. (61)

Al marge d'aquestes activitats teatrals, Martí Bas va continuar col·laborant a la premsa com a dibuixant. El trobo per exemple a les revistes Catalans!, Meridià i Amic. I participa al concurs de caricatures convocat per la revista Vanguardia Postal, òrgan del sindicat d'empleats de correus, on va quedar quart, per darrere de Clavé, Guasp i Francesc Fontanals; els altres premiats van ser Juli Català i Lluís Vidal Molné. (62) Per desgràcia, no conec l'aspecte de la seva proposta. També va fer altres activitats, com participar en mostres artístiques —per exemple l'Exposició del dibuix i del gravat celebrada a Barcelona el 1938—, que no comentaré aquí. 

El 1938 fa encara els dos últims cartells que li conec, que són també dues obres excel·lents: Contribuïu a l'obra del comitè d'ajut als infants, cartell de petit format (45 x 32 cm) i de datació incerta, per al CADCI; i Les JEREC que es troben a les trinxeres lluitaran fins a la fi en defensa de Catalunya, per a les Joventuts d'Esquerra Republicana i Estat Català, de mida estàndard i aparegut el setembre. Ja faltava poc perquè s'acabés la guerra.

Com tants altres dibuixants, el gener del 1939 emprèn el camí de l'exili. (63) És reclòs al camp de concentració de Sant Cebrià del Rosselló i aviat es pot traslladar a prop de París. Allà es retroba amb Antoni Clavé i Carles Fontserè i es guanyen la vida dibuixant còmics d’estil americà, a la revista Gavroche, entre d'altres, després que la guerra mundial hagués tallat el subministrament de les tires genuïnes. No m'estendré en una etapa que Fontserè va retratar prou bé i de la qual aporta informació de primera mà. 

Segons sembla, alguns d'aquests dibuixos els va fer amb el pseudònim Mat. Això ha fet que se li atribueixin alguns treballs que porten aquesta firma però que no sembla que siguin de la seva mà. És cert que en l'etapa bèl·lica de L'Esquella de la Torratxa apareixen alguns acudits amb aquesta signatura (64) però no estic segur que es tracti d'ell; més tard, es troba el nom Mat al cartell de la XX Fira de mostres de Barcelona, del 1952, i en altres elements publicitaris amb un estil de dibuix clarament aliè als treballs coneguts de Martí Bas. Caldrà aclarir qui és el dibuixant, actiu a la Barcelona de la postguerra, que s'amaga darrere d'aquell nom.

El nostre autor va col·laborar sovint en la premsa catalana de l'exili: a les parisenques El Poble Català (1939) —amb el pseudònim Romaní—; Catalunya (1944); la portada del número 1 de Presència Catalana (1952) —les altres van ser obra de Clavé i Grau Sala—; i la revista Per Catalunya!, de Niça (1945). (65) També fa alguna coberta a la revista Ressorgiment de Buenos Aires. En canvi, crec que Martí Bas ja no va fer mai més cap cartell, però sí que va participar en diverses exposicions, com a la mostra de pintors catalans, a la galeria Castelucho de París, al costat de Clavé, Grau Sala i Ferran Bosch, el maig del 1942; (66) també va exposar als Salons de Tardor i dels Independents de París, i l'estat francès li va comprar una obra d'art, el 4 juny 1942. (67)

Simultàniament, tot i que es tracta d'una faceta poc coneguda de la seva vida, sembla que a la França ocupada pels nazis hauria col·laborat amb la resistència: per exemple es documenta la seva detenció a París, en una batuda policial, el 30 de novembre del 1942. (68) 

Martí Bas treballa per a l'escriptor i editor Ferran Canyameres, promotor de l'editorial Albor, per a qui il·lustra els llibres Paisatges i Claror de nit (1945), entre d'altres. Però a França, sobretot, es va dedicar a les edicions de bibliòfil, il·lustrades amb litografies. Sense ànim d'exhaustivitat, esmentaré Barcelonines: aspects et coutumes de Catalogne, edició de deu estampes (1941) que van obtenir el premi de gravat de la Société des Beaux-Arts de París; Evocacions, de Pere Guilanyà (1943); obres diverses de Merimée (La carrosse du Saint-Sacrement), Maupassant (Bel-Ami), Flaubert (L’Education Sentimentale), o textos de Cervantes, com La Bohemienne de Madrid (traducció de La Gitanilla) o Le jaloux d'Estremadure (El celoso extremeño).

La col·laboració més sostinguda i que va donar uns fruits més interessants va ser amb l'escriptor Henri de Montherlant, per a qui va il·lustrar diversos llibres. Segons una entrevista a la revista Vogue, reportada per Fontserè, (69) Montherlant explica com Martí Bas (de qui diu que era de "carácter difícil") va il·lustrar el seu llibre, Les célibataires, sense que li n'hagués fet l'encàrrec, i va anar a mostrar les litografies a l'escriptor francès, qui en va quedar entusiasmat; tot i que al final, a causa d'un accident, es van trencar les pedres litogràfiques i no es va poder fer edició. Però sobretot la col·laboració entre els dos va donar el millor fruit en el volum de gran luxe, Le Chaos et la Nuit (1963), sobre la guerra civil, on dialoguen els textos del francès, més aviat dretà, amb les imatges del "rouge espagnol" Bas. (70) Potser es pot relacionar amb aquest llibre el recull de litografies C'était la même guerre (1936-1945), que enllaça les misèries de la guerra espanyola amb el conflicte mundial. Altres llibres on Bas i Montherlant van col·laborar són Les jeunes filles, Les lepreuses...

Segurament la tasca de Bas com a litògraf a França devia donar molts més fruits que algun dia caldrà explorar més a fons: per exemple hi ha referències al seu treball en el camp dels petits impresos commemoratius, i també en la producció d'obres eròtiques. (71)

Martí Bas en una fotografia publicada el 1960 a la revista Ressorgiment, dels exiliats catalans a l'Argentina, amb motiu de l'exposició celebrada a Barcelona.

Els últims anys, Martí Bas va dedicar-se amb intensitat a la pintura de cavallet, i va ser amb aquestes obres que es va presentar novament a Barcelona, el 1960, en una exposició formada per una trentena de pintures i celebrada a la sala Jaimes. (72) Però malauradament la mostra no va tenir èxit i no es va repetir en vida de l'autor. 

Martí Bas mor a París l'any 1966. L'any següent es va celebrar a Barcelona una nova exposició pòstuma, que va tenir millor acollida. (73) Encara uns anys més tard, les dues principals institucions museístiques i arxivístiques de Catalunya, el Museu Nacional d'Art de Catalunya i l'Arxiu Nacional de Catalunya, van rebre les generoses donacions d'obres i documents que ja he esmentat anteriorment: es tracta d'uns materials que va conservar la seva vídua amb el compromís de fer-les arribar a les institucions del país un cop hagués acabat la dictadura franquista. (74)

Com us deia al començar la primera part d'aquest article, la vida i l'obra de Martí Bas encara no estan prou reconegudes, tot i que el seu és un dels noms que apareixen inevitablement quan es tracta del cartellisme de la guerra civil: per exemple, la meritòria Sociedad Benéfica de Historiadores Aficionados y Creadores el presenta com "uno de los grandes del cartelismo republicano." (75) Espero que no hagi de passar massa temps abans que puguem veure la totalitat dels seus treballs més ben estudiats, divulgats i coneguts per tots els públics.

NOTES

(23) Carles Fontserè: El Sindicato de Dibujantes Profesionales, a: Carteles de la República y la Guerra Civil, Centre d'Estudis d'Història Contemporània / La Gaya Ciencia, Barcelona 1978, p. 354-377; "El futuro perdido de Martí Bas", La Vanguardia domingo, 14 octubre 1984, p. 48-55; Memòries d’un cartellista català (1931-1939), Editorial Pòrtic, Barcelona 1995; Un exiliat de tercera. A París durant la Segona Guerra Mundial, Proa, Barcelona 1999.

(24) O.W. Lagarde: Martí Bas (cat. exp.), s.l., 1961 ?

(25) “Exposició de cartells antifeixistes organitzada pel Sindicat de Dibuixants Professionals UGT”, L’Esquella de la Torratxa, LX, 2.985, 16 octubre 1936, p. 606.

(26) “Galeria de dibuixants: Martí Bas”, Papitu, XXVIII, 1.448, 24 desembre 1936, p. 2.

(27) Catàleg de l’Exposició del Fred, Sala Busquets (cat. exp.), novembre-desembre 1937.

(28) Fontserè 1978 (cit. nota 23), p. 361.

(29) “Servicios sanitarios. La actuación del Consejo sanitario”, La Vanguardia, 28 agost 1936, p. 1.

(30) És la data de la fotografia de Pérez de Rozas que es conserva a l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona: http://w151.bcn.cat/opac/doc?q=54968&start=0&rows=1&sort=msstored_fld81%20asc&fq=mssearch_doctype&fv=*&fq=media&fv=*

(31) Fontserè 1978 (cit. nota 23); Fontserè 1995 (cit. nota 23), p. 198-204 entre altres.

(32) Josep M. Cadena: El Sindicat de Dibuixants Professionals i la Guerra Civil Espanyola en la forja d'un artista, a: Josep Bartolí, un creador a l'exili, Diputació de Barcelona, 2002, p. 37-48 (sobretot 44-47); Jaume Cañameras: Conversa amb Bartolí, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1990, p. 50-53. Vegeu també Rhiannon McGlade: Catalan Cartoons: A Cultural and Political History, The University of Wales Press, Cardiff, 2016 (https://books.google.es/books?isbn=1783168064 - consulta 4 agost 2017)

(33) Fontserè 1995 (cit. nota 23), p. 201, 207, 211.

(34) Fontserè 1995 (cit. nota 23), p. 231, 321.

(35) "Exposición patrocinada por el Comité Central de las Milicias", La Vanguardia, 9 setembre 1936, p. 3.

(36) Treball, 29 setembre 1936, p. 4. També: "Concurso de carteles de propaganda antifascista", La Vanguardia, 27 setembre 1936, p. 8 .

(37) La Vanguardia, 6 octubre 1936, p. 5.

(38) Fontserè 1995 (cit. nota 23), p. 308. Els cartells son reproduïts a Fontserè 1984 (cit. nota 23), p. 50-53. La Setmana contra la Guerra, organitzada per l'Ateneu Enciclopèdic Popular i l'Associació Intel·lectual per a la Defensa de la Cultura, i prevista per als dies 12-19 de juliol del 1936, incloïa un concurs de cartells, entre altres actes; l'esclat de la guerra va deixar el concurs sense efecte: La Vanguardia, 3 juliol 1936, p. 9; 15 juliol 1936, p. 8; 18 setembre 1936, p. 4. 

(39) "Exposición de carteles antifascistas", La Vanguardia, 22 octubre 1936, p. 4. 

(40) https://search.socialhistory.org/Record/831478 - consulta 4 agost 2017. 

(41) Treball, 6 setembre 1936, p. 9. 

(42) Fontserè 1984 (cit. nota 23), p. 52. 

(43) "La ciudad se desempapela", La Vanguardia, 15 juny 1937, p. 1. 

(44) Un dels cartells (l'home amb la pala) ja apareix a Treball, 13 desembre 1936, p. 2, Mirador 399, 17 desembre 1936, p. 8 o La Vanguardia (notes gràfiques), 20 desembre 1936, p. 8; l'altre surt reproduït a Treball, 18 desembre 1936, p. 3.

(45) La Vanguardia (notes gràfiques), 17 desembre 1936, p. 4.

(46) Fontserè 1995 (cit. nota 23), p. 305.

(47) Fontserè 1984 (cit. nota 23), p. 52; Avel·lí Artís Gener: Viure i veure (volum 1), Editorial Pòrtic, Barcelona, 1989, p. 68-70; Pere Calders: "L’humorisme català durant la guerra", Catalunya (Buenos Aires), 144, novembre 1942, p. 10-12; 145, desembre 1942, p. 54-55 (parcialment transcrit a Francesc Foguet i Boreu: "Una història de la revolució i la contrarevolució (1936-1939). Tria de textos publicats a L'Esquella de la Torratxa", Llengua i Literatura, revista anual de la Societat Catalana de Llengua i Literatura, 16, 2005, p. 89-154).

(48) Fontserè 1995 (cit. nota 23), p. 324-327; 371-374.

(49) Fontserè 1984 (cit. nota 23), p. 52. Al primer volum de les memòries, Fontserè diu que "Martí Bas era més ambiciós i més treballador que cap de nosaltres. I també més rancorós": Fontserè 1995 (cit. nota 23), p. 278.

(50) Cañameras 1990 (cit. nota 32), p. 52-53.

(51) "A las 6'30, reunión de la fracción sindical afiliada al P.S.U., del Sindicato de Dibujantes Profesionales, en el Casal Carlos Marx", La Vanguardia, 23 gener 1937, p. 2.

(52) La Vanguardia, 27 agost 1938, p. 6.

(53) El cartell per a Companya és un dels més característics del seu dibuix, en una línia ingènua que Fontbona qualifica de "acusado lirismo de influencia francesa" i que s'emparenta amb el treball de col·legues com Clavé o Grau Sala. Francesc Fontbona: La ilustración gráfica. Las técnicas fotomecánicas, a: El grabado en España (siglos XIX-XX), Summa Artis, vol. XXXII, Espasa Calpe S.A., Madrid 2000, p. 570.

(54) Entrevista a Radio Paris, del 1963: https://web.ua.es/devuelveme-voz/visor.php?fichero=9305.mp3&idioma=es (minuts 3:41-4:05) - consulta 25 juliol 2017.

(55) Fontserè 1984 (cit. nota 23), p. 53.

(56) “L’Esquella, indústria de guerra”, L’Esquella de la Torratxa, LXI, 3.033, 8 octubre 1937, p. 610. Vegeu també “L’Esquella, cansada de fer brometa, decideix gastar una broma pesada als facciosos”, L’Esquella de la Torratxa, LXII, 3.060, 15 abril 1938, p. 230-231.

(57) Fontserè 1995 (cit. nota 23), p. 377.

(58) Fontserè 1995 (cit. nota 23), p. 451.

(59) La Vanguardia, 9 febrer 1938, p. 6.

(60) La Vanguardia, 5 maig 1938, p. 5. Vegeu també Francesc Foguet i Boreu: "El teatre amateur català en temps de guerra i revolució (1936-1939)", Els Marges, 62, 1998, p. 7-40.

(61) La Vanguardia, 22 desembre 1938, p. 4; Butlletí especial per als catalans absents de la pàtria, 52, 7 octubre 1938, p. 5-6.

(62) "Concurso de caricaturas. El segundo premio ha correspondido a nuestro compañero Ernesto Guasp", La Vanguardia, 6 octubre 1938, p. 4.

(63) Fontserè 1978 (cit. nota 23), p. 373; Fontserè 1999 (cit. nota 23), p. 20, 37, 41, entre d'altres. Vegeu també Francisco Agramunt Lacruz: Arte en las alambradas: Artistas españoles en campos de concentración, extermino y gulags, Universitat de València, 2016 (https://books.google.es/books?isbn=8491340475 - consulta 11 agost 2017), qui fa èmfasi en el seu caràcter depressiu.

(64) L'Esquella de la Torratxa, LXI, 3.021, 16 juliol 1937, p. 397, 403.

(65) Joan Torrent / Rafael Tasis: Història de la Premsa Catalana, Bruguera, Barcelona 1966, vol. I, pàg. 664-665; vol. II, p. 605, 608, 611.

(66) Luis Permanyer: "Antoni Clavé, entre el cartel y la pintura -y VII. Decisiva visita «Chez Picasso», La Vanguardia Española, 15 febrer 1972, p. 87.

(67) https://www.siv.archives-nationales.culture.gouv.fr/siv/rechercheconsultation/consultation/ir/pdfIR.action?irId=FRAN_IR_000227 - consulta 11 agost 2017.

(68) Silvia Ribelles de la Vega: Luis Montero Álvarez 'Sabugo': en los abismos de la Historia, Pentalfa, Oviedo 2011, p. 38, qui reprodueix el registre de detencions de la policia francesa. Martí Bas degué estar un temps a la presó; l'artista mateix en parla, crípticament, en una carta a Ferran Canyameres, del 25 de febrer del 1943: Ferran Canyameres: Obra completa VI: Epistolari (1939-1951), Columna, Barcelona 1996, p. 68-69. Les cartes que escriu o rep Canyameres il·lustren l'ambient de suspicàcies entre els artistes catalans a França (molt enverinat entre Bas i Fontserè), i els recels dels escriptors envers el caràcter dels artistes; en una carta a Feliu Elias (p. 222), Canyameres diu de Martí Bas: "És un bon dibuixant, sí, però també és un perfecte torrapunyetes."

(69) Fontserè 1984 (cit. nota 23), p. 54-55.

(70) Martí Bas ens parla d'aquesta edició a l'entrevista de Radio París, citada a la nota 54. També tinc una referència que no he pogut consultar: "Une interview de Montherlant par Montherlant (à propos du Chaos et la Nuit, illustré par Marti Bas)", Les Nouvelles Littéraires (París), 1.856, 28 març 1963.

(71) Com a mostra del primer àmbit, trobo la referència d'una litografia per il·lustrar el menú de la societat gastronòmica Les Compagnons de la belle table, en la seva tretzena trobada, del 6 de maig del 1949 "dans le Temple gastronomique de la Tour Eiffel": http://catalogue.bnf.fr/ark:/12148/cb40491699t; pel que fa al segon, es poden citar les sis litografies recollides a l'àlbum Le vendredi de madame.

(72) Pere Guilanyà: "Triomf de Martí Bas, pintor", Ressorgiment (Buenos Aires), XLV, 528, juliol 1960, p. 8.505.

(73) Rafael Santos Torroella: Revisiones y testimonios. Dietario artístico, Editorial Táber, Barcelona 1969, p. 247-250.

(74) Al MNAC van arribar 19 originals per a cartells: Memòria del Departament de Cultura 2004, p. 92: http://cultura.gencat.cat/web/.content/sid/documents/arxiu/publicacions_memoria.htm_-_memoria2004.pdf; pel que fa a l'ANC, un conjunt de correspondència i documents sobre la seva activitat política i a l'exili, així com 427 positius i 15 clixés que documenten la seva obra; donat per la vídua de l'artista i ingressat a través d'Ismael Balanyà i Moix: ANC, Butlletí de l’Arxiu Nacional de Catalunya, 38, juny 2014, p. 22.

(75) http://www.arte.sbhac.net/Carteles/Cartelistas/MartiBas/MartiBas.htm - consulta 14 agost 2017.