Informació sobre cartells i cartellistes catalans o actius a Barcelona

AQUÍ HI PODREU TROBAR NOTÍCIES I INFORMACIONS, IMATGES I REFERÈNCIES SOBRE CARTELLS I SOBRE ELS CARTELLISTES CATALANS O ACTIUS A BARCELONA, I MOLTES ALTRES COSES RELACIONADES AMB EL DISSENY GRÀFIC

dilluns, 20 de maig de 2019

Cartellopèdia de la Guerra Civil, 1: Els més buscats - Se busca - Most wanted — per Santi Barjau



VERSIÓ ACTUALITZADA - 28 maig 2019



Durant cinc anys, en aquest blog vaig estar donant a conèixer alguns dels cartellistes més oblidats i, en especial, vaig donar notícia de diversos autors que, tot i haver estat actius durant la Guerra Civil, eren pràcticament desconeguts: Artel, Francisco Carmona, Josep Domínguez, Ras, Julián Oliva, Antonio García, Denesco, Mariona Lluch... són alguns des cartellistes que no havien estat identificats fins aleshores, i que s'afegien a algunes recerques meves anteriors, com el descobriment de Fritz Lewy sota la firma del monograma LY, la distinció entre Ricard Fàbregas i Francesc Fàbregas, o l'estudi de Lluís Garcia Falgàs, també com a autor de cartells de la guerra del 1936-39.



Ara, quan reprenc el blog després d'uns mesos en compàs d'espera, voldria mostrar l'altra cara de la recerca i donar a conèixer aquells noms d'autors que encara no he aconseguit desxifrar. Es tracta de diversos cartellistes que continuen essent només una signatura o fins i tot unes inicials, i que molt sovint només són coneguts per un sol treball aïllat. En molts casos es tracta de treballs que denoten un dibuixant amateur, que potser arriba a fer el seu cartell d'una manera més o menys atzarosa, però n'hi ha d'altres que tenen prou qualitat perquè ens preguntem quina personalitat hi ha darrere del nom misteriós.
Potser una feina intensiva de buidatge de les fonts disponibles ens permetria de conèixer aquests cartellistes esmunyedissos: analitzar totes les revistes publicades durant la guerra (i, fins i tot, durant tots els anys de la República) potser ens ajudaria a trobar el rastre d'algun d'ells; també, atesa la vinculació dels cartells amb entitats concretes (partits, sindicats, associacions de socors i d'assistència...) seria possible que, en la documentació conservada, s'arribés a trobar el nom complet dels respectius autors; i encara hi ha la possibilitat que els familiars d'un o altre tinguin a casa seva, en una carpeta recòndita, aquell document o aquella fotografia que ens facilitaria la identificació...
Exposaré breument aquests vint-i-cinc casos difícils, i deixaré per al final un parell d'autors que presenten una casuística especial. Tant de bo que aquest toc d'atenció pugui servir per posar en comú les recerques dels especialistes i de tots els agents interessats en aquest període de la nostra història del cartell. 
Aquí teniu, per ordre alfabètic, aquests autors que no es deixen identificar, incloent-n'hi alguns que només presenten un monograma i fins i tot uns altres que firmen amb imatges! En cada cas, indicaré quines opcions hi ha per tal d'arribar a descobrir algun dia l'autoria dels seus cartells.


-AB: trobo aquest monograma en un sol cartell de l'Agrupació d'Estudiants Comunistes: Obrers estudiants, agrupeu-vos! En aquest cas es pot suposar que l'autor del dibuix (una estrella roja, amb la falç i el martell i un llibre obert) no seria un professional, sinó un membre d'aquesta entitat, i que el monograma correspondria a les seves inicials. 
-Alaber: també es tracta d'un autor a qui coneixem per un únic cartell, ¡Destrucción! ¡Barbarie!, per a l'Ateneo Enciclopédico Anarquista. Una opció fàcil seria pensar que es tractés per exemple de l'escultor Gabriel Alabert, però no hi ha res que ho pugui confirmar. El dibuix és interessant, amb una escena plena de patetisme.



-Ángel L.L. (o S.S.?): es tracta d'una firma enigmàtica, que no és fàcil de llegir, i que es troba en un únic cartell: Camarada! Trabaja y lucha por la revolución. El dibuix presenta unes figures simplificades amb certa geometrització. Caldria explorar la premsa de la CNT FAI per tal de veure si la firma apareix en un altre context, més explícit, que permeti aventurar una atribució.


-Casals: el seu únic cartell identificat, Socors Roig. Ajut de reraguarda, per aquesta entitat vinculada al POUM, és un treball destacat i força atractiu, dintre del seu caràcter simplificat i una mica primitivista, que potser revela una autoria amateur. Se'n van fer segells.



-C. Casas: aquesta firma apareix en un cartell que no s'assembla a cap altre, ja que reprodueix en gran format un timbre benèfic, amb el lema Comprant aquest segell Pro-ajut queviures Madrid defenseu les llibertats del poble. En realitat és el segell, amb els escuts de Madrid i la Generalitat, sobre la bandera de la República Espanyola, que porta la firma de C. Casas, i no el cartell. Un bon embolic!
-Castilla: es tracta de l'autor de diversos cartells, un dels quals imprès a Barcelona, amb el títol ¡Juventud! Ruta es el órgano de la juventud revolucionaria. Leed y propagad. Precisament, es troben alguns dibuixos seus a aquesta revista (Ruta, órgano de las Juventudes Libertarias de Cataluña), un dels quals amb la firma més desenvolupada de J. Castilla. La revista va aparèixer l'octubre del 1936, però el cartell porta la data del 1937, en xifres romanes. Hi ha un segon cartell, del qual no tinc localitzat cap exemplar però  que apareix, incomplet, en una fotografia dels carrers de Barcelona durant la guerra (ANC), amb el títol Las Juventudes Liberta[rias] luchan y se capac[itan] por un mundo nu[evo]. La firma no es veu gaire bé a la imatge, però sembla clar que hi posa Castilla, i no desentona al costat de la resta de treballs de l'autor. Pels cartells que té enganxats al costat, deu ser del gener del 1937. Dos altres cartells seus no porten peu d'impremta i no queda clar si es van fer també a Barcelona; podrien ser d'abans de la guerra (un dels cartells esmenta un Ateneo Libertario, dels quals en trobo notícies el 1933 -són clausurats el desembre i mesos següents- tot i que ressorgeixen el 1936). Curiosament, es tracta de dues versions diferents del mateix dibuix nudista. Sembla clar que devia ser un militant o simpatitzant de les JJLL.





-J. Cervera: aquesta firma apareix al peu d'un cartell curiós, Enrólate en los batallones de obras y fortificaciones, hoy, ahora mismo, promogut pel sindicat anarquista de la construcció. Podria ser obra d'un membre del sindicat, que no sembla que hagués fet altres treballs gràfics.


-Córdoba: amb aquesta firma s'identifica l'autor del cartell Respeta a la enfermera: por cuidarte dejó a los suyos, editat per la Inspección General de Sanidad Militar i imprès als tallers de Seix & Barral. Es tracta d'un treball que revela un professional o bé un freelance prou dotat, potser vinculat als serveis mèdics de l'exèrcit. 



-EM: amb aquestes inicials es firma el cartell Defendeos contra la garra del fascismo, per a la CNT FAI. Es tracta d'un treball senzill, a dues tintes, però efectista, amb l'urpa en forma d'esvàstica que té el feix lictori a l'avant-braç. Amb tan poques dades no és possible saber-ne l'autoria.
-Garriga: una altra firma que no es pot associar a cap autor identificat, i que trobem al cartell Mare!! Companya!! l'enemic a la reraguarda és l'emboscat. Denuncia'l!, per al sindicat fabril tèxtil (UGT). Es tracta d'un cartell incòmode, com ho són els que posen de manifest la divisió i les delacions dins d'un mateix bàndol, però de dibuix correcte. Garriga podria ser un membre del sindicat tèxtil.
-Giménez: aquesta firma identifica el cartell No pasaréis, promogut per CNT FAI i que va aparèixer reproduït a La Vanguardia el 24 d'octubre del 1936. El dibuix mostra un soldat que llença una granada, en una postura una mica forçada. Algun cop l'he identificat com Josep M. Giménez Botey, i efectivament la firma en lletres capitals és semblant a la d'aquest artista, que el 1937 ja emprèn el camí de l'exili americà, on el 1953 obtenia un premi en un concurs per a cartells turístics de Mèxic. (1) Un altre candidat podria ser Joan Giménez Giménez. No sembla que de moment es pugui mantenir una atribució segura a cap d'ells.


-Gisbert Vilella: amb aquests cognoms apareix identificat el cartell ¡Compañera!, edició conjunta de CNT i UGT, que contraposa la poca eficàcia dels "actuales talleres" de camiseria i corbateria, mal organtzats i amb perills potencials, i la nova situació si es fa una "concentración" proposada. La firma podria fer pensar en un autor individual, però en la revista Menage el desembre de 1941, he trobat en alguns anuncis el nom de Gisbert Soler, escrit amb una cal·ligrafia semblant, cosa que podria fer pensar en una autoria compartida entre Frederic Gisbert Soler i un Vilella no identificat. O potser no tenen cap relació...


-Juan y Julio: sembla el nom d'un duet de cançó melòdica, però és la firma que apareix en un cartell per a la secció catalana de la SIA, Solidaridad Internacional Antifascista. És un cartell estrany, amb diverses escenes juxtaposades. No he trobat la firma enlloc més. Com a hipòtesi, caldria buscar aquests noms entre els membres de SIA.


-[llangardaix]: hi ha un cartell, Ayudad con vuestros donativos la humanitaria obra de la Cruz Roja, que presenta una curiosa marca, una mena de llangardaix. No és fàcil identificar-ne l'autor, que fa un dibuix impersonal, amb unes ambulàncies sobre un fons esquitxat. Per analogia, també podem atribuir-li dos altres cartells, un que és una variant de l'anterior, de mida més petita, i En els llocs de perill... hi ha la Creu Roja. ¡¡Ajudeu-la... amb els vostres donatius!! Segurament són de final del 1936 o inici del 1937. I potser fins i tot, amb més dubtes, el cartell Diada-homenatge a la Creu-Roja: contribuim-hi, per a l'acte del 21 de febrer del 1937. En casos com aquest, si no hi ha una font directa que ens tregui del dubte, és pràcticament impossible desxifrar l'enigma. S'accepten suggeriments!


-[L + peix]: una altra firma amb element icònic és la que presenta una lletra L inicial i la figura d'un peix. La trobem en tres cartells: Els tanquistes de la UGT, baluard de la victòria, imprès a Barcelona per Llauger, i dues proclames de Negrín editades pel comissariat de l'Ejército de Levante, sense peu d'impremta. El dibuix és força naïf en tots tres casos, sobretot en el primer cartell, a tot color.


-Miquel (?): un cartell força conegut, No llenceu els diaris. Al front els necessiten, presenta una firma formada per barres verticals que se sol llegir com a Miquel (tot i que en algun repertori s'ha llegit com a Mupal o Mupol). És una combinació de fotografia i dibuix, i també va tenir una versió com a postal, a càrrec del Comissariat de Propaganda. És difícil d'identificar.
-RGO (?): una firma poc llegible, potser unes inicials, que també s'han llegit com a "Pago". Qui sap si es tracta d'un altre amateur lligat a l'entitat promotora, la federació catalana del tèxtil de la UGT. És un cartell estrany, L'indústria tèxtil de cara a la guerra, amb el cap de soldat amb l'ull groc com el fons, i amb la peça de tela que surt, com un camí, de la porta de la fàbrica.



-A. Pau: Una altra firma que en principi només es troba en un cartell, per anunciar la revista del Suport Roig Internacional: Suport, portantveu de la Solidaritat. Llegiu-lo. Propagueu-lo. Es tracta d'una composició formada només per lletres, que revelen una mà no professional. Caldria esbrinar si el nom correspon a algú vinculat amb el SRI.
-Parera: amb aquest cognom es firma el cartell Carabineros: ayer, hoy y siempre leales al pueblo, imprès per Seix & Barral. No és fàcil d'atribuir, ja que no hi ha cap dibuixant conegut que es digui així. Se'n va fer una postal i una vinyeta, i devia ser força divulgat.
 


Actualització 28 maig 2019 - El dissenyador gràfic Enric Huguet, a qui agraeixo cordialment el seu feedback, em posa sobre la pista de Jesús Parera, que havia treballat amb ell a l'agència Publicidad Vila, durant la postguerra, tot i que no li consten les seves activitats anteriors. Estirant el fil, arribo a localitzar algunes dades de Jesús Parera Ribas (El Vendrell 1914 - Barcelona 1984), membre actiu de l'Agrupació d'Aquarel·listes de Barcelona, i a qui trobo esmentat durant la guerra amb motiu del seu ingrés al cos de carrabiners (Gaceta de la República: Diario Oficial (València), CCLXXVI, 13, 13 gener 1937, p. 279), cosa que coincideix amb la temàtica del cartell. No em consta que hagués fet altres cartells, ni he trobat la seva firma en cap altre treball.

-Picolo (?): la lectura de la firma no és clara. El cartell La joventut defensarà Catalunya, per a la Diada de la Joventut del març de 1937, va aparèixer com a dibuix de línia a El Mundo Deportivo, 14 març 1937, p. 4.
-J. Pie: aquesta firma es troba al cartell ¡Telefónicos! Velar por vuestros intereses. A luchar, a vencer. Un cop més, es tracta d'un dibuix ingenu però efectista, amb el pop gegant (símbol de "política y capitalismo") que abraça l'edifici de la Companyia Telefònica a la plaça de Catalunya. L'autor podria ser un treballador d'aquest sector, aficionat al dibuix.
-R: és difícil fer una atribució quan un cartell està firmat només amb una lletra, encara que sigui de grans dimensions. El cartell Treballadors! Tots contra el feixisme porta les indicacions de la UGT i el PSU i la marca del Sindicat de Dibuixants Professionals. Caldria veure quins dels seus membres presentava una R al seu nom o cognom...
-Rabal: és la firma que apareix al cartell per a la Setmana de l'infant del 1 al 7 de gener, sota el patronatge de la Conselleria d'Economia de la Generalitat de Catalunya. Aquesta era la festa que, el 1937, va intentar substituir de forma laica el dia de Reis. L'autor és desconegut del tot.


-Segalà: amb aquesta firma s'identifica l'autor de la vinyeta o segell benèfic del Consell de Sanitat de Guerra, de la Generalitat de Catalunya, i el cartell que el reprodueix, amb l'afegit del text "Compreu el segell pro sanitat". És un autor desconegut (les altres sèries del segell, amb els respectius cartells, van ser obra d'Eugenio Vicente).

 

-V: un altre cas de firma amb una sola inicial: la que apareix al cartell Para atender a más niños, SIA necesita de tu ayuda: comprad sellos de SIA. L'estil de dibuix dels personatges hauria de permetre identificar-ne l'autor, però haig de reconèixer que ara mateix sóc incapaç de fer-ho... El cartell és imprès per Gràficas Vior.


-Víctor: és el nom que trobem com a firma al cartell format per text Al pueblo de Barcelona: La lucha contra el fascismo es dolorosa. Produce diariamente nuevas víctimas… emès per l'Asociación de mutilados y familiares de los muertos de la guerra y la revolución, entitat que va fer un míting l'abril del 1938 i altres activitats fins al final de la guerra. No és fàcil identificar l'autor d'aquest cartell, que també firma unes tires còmiques titulades "Aventuras del patito Mac" a la revista Pionero Rojo (I, 4, 6 maig 1937).

***
Després d'aquesta lletania de noms desconeguts, inicials no desxifrades i autors d'una sola obra, per acabar voldria fer esment d'un parell de casos ben curiosos. En primer lloc, tenim dos cartells que, sens dubte, s'han de considerar en conjunt per la similitud temàtica (els dos fan esment dels "libros anarquistas"), formal (composició diagonal, figures hieràtiques en silueta, ús d'esfumat en els contorns) i, en tots dos casos, l'absència d'una entitat emissora, si bé es diferencien en el fet que un, el que té un títol que avui potser es consideraria políticament incorrecte i heteropatriarcal, no té cap indicació editorial, i l'altre té peu d'impremta de la Sociedad General de Publicaciones de Barcelona. 


Els dos cartells estan firmats, i aquí ve el problema gros: es tracta d'unes firmes poc llegibles, que no coincideixen del tot, i que cadascú ha interpretat a la seva manera. Les lectures més habituals són Cimine en el primer cartell, i Cimbra/Cimbres en el segon, tot i que no han faltat altres interpretacions, com ara Giménez o Ambrós... Analitzem en detall les dues firmes, per si en podem treure alguna característica comuna: en tots dos casos hi ha el que sembla una sola paraula, subratllada; i realment sembla que les tres primeres lletres són "Cim", amb el punt sobre la i. El problema ve en la segona part de la paraula, agreujat pel fet que l'estil de les dues firmes és diferent: escrita amb cura una, més cursiva l'altra. Realment a la primera sembla que hi diu "cimine", amb els dos punts sobre les is, tot i que costa d'interpretar el darrer traç, que també podria ser un número set (però no crec que es refereixi a l'any 1937); en canvi a l'altra no hi ha la i amb el seu punt, i tota la comparativa es distorsiona...



Com es podria resoldre aquest embolic? No podem continuar atribuint els cartells a una parella de noms desconeguts. Potser és més honrat afirmar que es tracta d'una firma il·legible (o dues?), mal interpretada pel dibuixant litogràfic. També ajudaria si es trobés una altra versió de la firma, en alguna revista o en algun d'aquests llibres anarquistes que s'anuncien als dos cartells... De moment, ens queda el dubte de qui en pot ser l'autor (o autora!) i es manté el misteri.




L'altre cas especial té a veure amb una bona colla de cartells, publicats a València i sobretot a Barcelona. Aquí la firma és inequívoca: Siwe (si bé a la Hoover collection la llegeixen com a T.W.E., malinterpretant la llargària de la lletra inicial). Però de qui es tracta? És evident que estem davant d'un pseudònim (tot i que existeix aquest cognom a Suècia). "Siwe" també significa gris en polonès. No sembla que la cosa vagi per aquí.
Els cartells de Siwe, tots del 1936, formen un conjunt peculiar. Un està temptat a pensar que es tracta d'un amateur, per la manera tosca de dibuixar les figures, sovint copiades o inspirades en fotografies de La Vanguardia... Alguns elements més correctes, com la retolació, podien ser afegits per un professional en el procés de preparació de la planxa abans de la impressió. Amb tot, aquests cartells han tingut sempre una popularitat elevada. El gruix dels treballs de Siwe es va fer sota les sigles del POUM, encara que un petit nombre estan vinculats a la UGT, com veurem. Un altre fet destacable de la tasca de Siwe és que està repartida entre València i Barcelona.
Una hipòtesi de cronologia relativa dels diferents cartells podria ser la següent: en primer lloc situaríem els cartells promoguts pel POUM, que són els més coneguts de l'obra de Siwe, i que podem datar segurament entre setembre i octubre del 1936: Fins a vèncer o morir és reproduït a Juventud Comunista cap a mitjan octubre, mentre que Camperols, la terra és vostracreat a partir d'una fotografia apareguda a La Vanguardia el 29 d'agost— surt reproduït en la publicació de la JCI el 7 de novembre. Potser una recerca més a fons permetria confirmar la dependència d'altres fotografies publicades a la premsa. Tots aquests cartells tenen la particularitat que van ser editats en doble versió catalana i castellana: Treballadors, el POUM us espera / Trabajadores, el POUM os espera; Camperols, la terra és vostra / Campesinos, la tierra es vuestra; Fins a vèncer o morir / Hasta vencer o morir i Allisteu-vos a les milícies del POUM / Alistaos en las milicias del POUM. Els dos primers semblen més primitius, per la manera tosca de fer el dibuix, mentre que els altres dos tenen un aire més elaborat.






Pel que fa al cartell per a Juventud Comunista. Periódico de la juventud trabajadora, imprès per Ortega, de València, anuncia aquesta revista dirigida per Wilebaldo Solano, també líder de la JCI, el qual els primers mesos de la guerra es trobava a València. El cartell pot ser de mitjan setembre del 1936, quan apareix el primer número, o més tardà: apareix reproduït el novembre a la mateixa revista (I, 9, 12 novembre 1936, p. 1), al costat d'un article de Solano. (2)


Finalment, a final de desembre del 1936 es devien editar els tres cartells per al sindicat mercantil afiliat a la UGT, que són segurament els més desconeguts, i em plantegen diversos interrogants. D'entrada, només hi ha constància segura d'un d'ells, Mercantils, allisteu-vos, l'únic exemplar conegut del qual es conserva a la Hoover Institution de la Universitat de Stanford, Califòrnia. Es tracta d'un bon cartell que posa en paral·lel una figura d'Hermes, déu del comerç, i un soldat, amb casc i fusell. Hi ha un segon cartell que es coneix per la reproducció en colors al llibre de La Gaya Ciencia del 1978: Dependent, recorda que hi ha guerra, que mostra tres avions que solquen un cel vermell. Segons els crèdits del llibre, la imatge (com la del cartell anterior, que també hi apareix) havia estat subministrada per Carles Fontserè, un dels autors del llibre; podria ser que ell les hagués obtingudes totes dues als Estats Units, quan hi residia, però ara com ara no hi ha constància de quin arxiu o col·lecció procedeix. Finalment, i amb dubtes, inclouré aquí un tercer cartell que apareix, enganxat a les parets de Barcelona, en una fotografia del Comissariat de Propaganda, conservada a l'Arxiu Nacional de Catalunya, i que trobo reproduïda al llibre La revolució el bon gust. Aquest cartell, Dependents, al front passen fred!! seria un d'aquells cartells que es va imprimir realment, encara que per ara no n'hi hagi cap exemplar conegut.


 


El fet que Siwe sigui un cartellista clarament vinculat amb el POUM i que aquests tres cartells estiguin posats sota el patrocini de la UGT és una mica problemàtic, atesa la rivalitat dels poumistes amb aquest sindicat i el seu referent polític, el PSUC; però potser es pot posar en relació amb la decisió de setembre del 1936 per la qual la FOUS, Federació Obrera d'Unitat Sindical, va incorporar-se a la UGT i, en concret, amb la creació del Sindicat Mercantil ugetista, amb elements procedents del POUM, a final de desembre. (3) El cartell valencià, i els que fa per als dependents mercantils afiliats a la UGT, tenen un aire familiar, pel dibuix i pel color, i fins i tot una qualitat gràfica més elevada.

També trobo la firma de Siwe en la imatge que s'utilitzava per anunciar Radio POUM, i que per exemple apareix reproduïda a Juventud Comunista (I, 14, 17 desembre 1936, p. 2). No hi ha constància que aquest anunci (amb una silueta davant del micròfon, que aixeca el puny al centre d'una diana on es llegeix la matrícula i la potència de l'emissora de ràdio: ECP-2, 42 metres) s'arribés a editar en format de cartell: potser només va existir com a postal.




Com a hipòtesi, proposo atribuir també a Siwe el cartell El socialisme és l'alliberació [sic] / El socialismo es la liberación, que només presenta la firma del dibuixant litogràfic Lienas, però que amb la seva acumulació de rostres vociferants té un aire similar a algunes de les testes dels cartells firmats.
Crec que la firma de Siwe no apareix en les revistes com a ninotaire ni com autor de dissenys complementaris. Ara bé, qui devia ser? Convé recordar que en una entrevista amb Francesc Benages se li atribuïen aquests cartells, però no sembla una dada prou creïble i ha estat sempre ignorada. Repassant la bibliografia sobre el POUM un no pot deixar de parar esment en la figura de Wilebaldo Solano, de qui ja he parlat, i la coincidència parcial entre les seves inicials i la firma dels cartells. I si fos ell? No hi ha constància que es dediqués al dibuix, però la cronologia dels cartells valencians i barcelonins coincideix amb les etapes de la seva biografia, i els cartells sempre estan al costat de les seves actuacions. Ja sé que es una atribució especulativa, que no es recolza en cap document contrastat. En tot cas, és evident que es devia tractar d'algú proper al POUM i la seva tasca gràfica desapareix del tot a principi del 1937.
***
Aquests cartellistes desconeguts, amb les seves vides ocultes però que afloren, en un moment puntual, com a firmants de treballs escadussers de la Guerra Civil, són també uns representants d'aquell gran moment del cartell barceloní que en general reconeixem a través dels grans noms de Carles Fontserè, Lorenzo Goñi, Sim o Josep Renau. Potser algun dia, amb una mica de sort i la col·laboració de tots, podrem arribar a descobrir-ne les identitats. O potser restaran com a desconeguts, peons anònims d'aquesta gran aventura col·lectiva que van ser els mil dies de cartellisme bèl·lic del 1936-39.




NOTES
(1) J. S[oler] V[idal], "Tarragó i Giménez Botey triomfen", Pont Blau, (Mèxic), 11, setembre 1953, p. 229-230. 

(2) [Després del 18 de juliol] "Yo fuí enviado a Valencia como delegado del comité ejecutivo del POUM y para fundar un periódico." Wilebaldo Solano: El POUM en la historia, Andreu Nin y la revolucion española, Libros de la Catarata, Madrid 2000 (http://eljanoandaluz.blogspot.com/2017/10/wilebaldo-solano-la-juventud-comunista.html)

(3) "Así, a finales de diciembre, tres sindicatos mercantiles de gran tradición que habían estado a la cabeza en el FUTM y que ahora habían ingresado en la UGT -la Unión Ultramarina, el Sindicato Mercantil y la Asociación de la Dependencia Mercantil- anunciaron que se fusionarían en un sindicato mercantil unitario en el seno de la UGT." Reiner Tosstorff: "El POUM y la cuestión sindical en Catalunya (1936-1937)", Viento Sur (Madrid), 93, setembre 2007, p. 43-44.

6 comentaris:

  1. Interessantissim. Que bé que hagis tornat.Quina feinada que has fet en aquest temps.
    Un petit comentari, hi trobo a faltar algun cartell per exemple el d'AB

    ResponElimina
  2. Gràcies!
    No tenia imatges de tots els cartells, demano disculpes... A veure si algun dia les aconsegueixo i les vaig incorporant!

    ResponElimina
  3. huguet.muixi@gmail.com

    Gràcies per continuar! Vaig conèixer un Parera dibuixant que ara tindria cent-deu anys.gmail.com

    ResponElimina
  4. Me impresiona ver estos carteles porque cuando era niño mi padre me los describía con detalle y ahora verlos MOVILIZA recuerdo y tristeza també. Felicitaciones Santi, es una investigación y recopilación muy seria y merece todo el respeto documental que requiere. Muy buen trabajo

    ResponElimina
  5. Impressionant la teua erudició, amic Santi. Un plaer poder llegir els teus articles.

    ResponElimina