Informació sobre cartells i cartellistes catalans o actius a Barcelona

AQUÍ HI PODREU TROBAR NOTÍCIES I INFORMACIONS, IMATGES I REFERÈNCIES SOBRE CARTELLS I SOBRE ELS CARTELLISTES CATALANS O ACTIUS A BARCELONA, I MOLTES ALTRES COSES RELACIONADES AMB EL DISSENY GRÀFIC

dimarts, 20 de juny de 2017

Les imatges del trimestre (primavera 2017) — per Santi Barjau

Joan Fors Lázaro 
Aquest cartell, per a un congrés d'estudiants organitzat per la FNEC durant la guerra, utilitza els elements habituals en aquesta mena de treballs (emblemes de la cultura com el llibre, la paleta de pintor o la columna clàssica) però hi superposa, de manera brusca, una metralladora que situa l'esdeveniment en el seu moment històric concret. L'autor, al costat de la firma, hi explicita la seva condició d'estudiant de belles arts. Tot i que alguna vegada el nom s'ha llegit com a Ford, la firma ha de correspondre al dibuixant i gravador Joan Fors Lázaro, nascut a Barcelona el 1920, i que per tant tenia amb prou feines disset anys quan va fer aquest cartell, que segurament va ser una de les seves primeres obres. 



La seva biografia és, un cop més, la d'un treballador discret al qual només ens acostem d'una manera molt aproximada. El diccionari Ràfols esmenta el seu pas per l’escola de Llotja i l’aprenentatge del gravat amb Xavier Nogués (potser a Olot durant la guerra, però en tot cas abans de la mort d’aquest, el 1941). Desconec què va ser de Joan Fors després de la publicació del cartell, però per edat potser va ser mobilitzat amb la “Lleva del Biberó”. El retrobo poc després, ja en qualitat de professional, com a autor de sobrecobertes per als llibres de la Biblioteca Pretérito, de l'editorial Olimpo: per exemple La gracia de la locura (1943) o Elisabeth Vigée-Lebrun, pintora de reinas (1944). Però especialment el seu talent es posa al servei de llibres que il·lustra amb més extensió, entre els quals destaco Clara, entre los lobos, d'Arnaldo Frateili (editorial Tartessos, 1943) i les Historias de la Chiquillería, de Hans Fallada (Olimpo, 1944). 



Tot i que el diccionari Ràfols el retrata com actiu en el camp del cartellisme (“Se le premió en varios concursos”), fins ara només he trobat un altre treball de Joan Fors en aquesta activitat: la seva participació l'any 1946 en el concurs per a un medicament, la Salicilina de l'empresa FAES, que li va valdre un segon premi, per darrere d'Enric Cluselles i del madrileny Pablo Coronado. (1) No crec que el seu projecte (un rostre adolorit, darrere una reixa, i un comprimit de grans dimensions) arribés a ser imprès, però es coneix per la reproducció a la revista Arte Comercial (2) on, per cert, l'autor hi és designat amb el nom en català, Joan. 



La seva tasca com a gravador no és prou coneguda, però va donar fruits com ara unes xilografies en llibres publicats per l'Agrupació dels Amics del Llibre i del Gravat, establerta en el si del FAD: el recull d'obres de set poetes, 7 rosas (1951), en el qual participa al costat dels mestres Ollé Pinell, Antoni Gelabert, Jaume Pla i Pere Riu, entre altres; i la Consueta de Sant Jordi: miracle català del segle XIV (1952), on el seu gravat està acompanyat amb treballs d'E.-C. Ricart, a més de Gelabert i Ollé Pinell. Desconec si va fer més gravats per aquesta mena d'edicions. Més endavant, trobo el nom de Fors com autor del disseny d'uns anuncis de premsa per als productes Mistol, amb fotografies de Josep Compte, per a l'agència de publicitat Danis: “Una creación Cadie Publicidad Danis. Fotografía: J. Compte. 'Layout': Fors” (3). Està molt bé que en uns anuncis dels anys cinquanta hi apareguin, acreditats, l'agència publicitària però també el fotògraf i l'autor del “layout” (en aquell moment encara no existeix el terme de “dissenyador gràfic”, i tampoc el de “grafista”, però ja és evident que la feina que fa no es pot designar amb els conceptes ja superats de “dibuixant publicitari” o “artista comercial”). 

No sé si Joan Fors va treballar de manera estable per a l'agència Danis, una de les més cèlebres dels anys cinquanta i seixanta. En tot cas, en algun moment es devia establir pel seu compte com a dissenyador, ja que he trobat una referència de qui va ser el seu aprenent, el dissenyador Carles Terès (4). Joan Fors Lázaro mor el 2002, amb 81 anys. (5)


(1) La Vanguardia Española, 9 octubre 1946, p. 9; ABC (Madrid), 4 octubre 1946, p. 10.
(2) Arte Comercial (Madrid), 5, 1946, p. 27.
(3) La Vanguardia Española, 6 gener 1956, p. 2.
(4) http://esmolet.blog.cat/2015/02/05/lofici-i-el-desfici/
(5) El Periódico de Catalunya, 28 gener 2002, p. 31.




Adolfo del Rey
La promoció turística de la Setmana Santa barcelonina no sembla d'entrada un tema que hagi generat una producció cartellística gaire abundant. Però durant els anys 40, 50 i 60, la processó de Divendres Sant va ser plasmada en una sèrie de cartells interessants; entre els més tardans es troba alguna veritable troballa gràfica, com el treball d'Amand Domènech per a la processó del 1963. De tota manera, en les dècades anteriors també es van fer diversos cartells, promocionats o distribuïts pels organismes de turisme de Barcelona, com els de Josep Viza, que comento en un altre racó d'aquest blog; un de Sergi Cortès del 1953, o els dos que va fer Adolfo del Rey, el 1955 i 1956, i que avui us presento. Ara ja no ho recordem, però la processó de Divendres Sant tenia a Barcelona una personalitat acusada. El cartell de Del Rey mostra l'escena del davallament, amb un dibuix que imita encertadament un vitrall d'església. 



Adolfo del Rey Maza (o de la Maza) és un dibuixant poc conegut. Segons alguna referència no contrastada, seria d'origen aragonès, de la província de Saragossa, on hauria nascut el 1917; va morir a Barcelona l'any 2000. Desconec totalment la seva formació i inici de la carrera professional, de manera que tampoc no tinc constància de quan hauria arribat a Barcelona, si és que va néixer en un altre lloc; però el seu pare, Adolfo del Rey Dotor, ja apareix esmentat a la ciutat el 1933 com agent de vigilància, i més endavant, als anys quaranta, com a comissari de policia. Fins ara la primera dada biogràfica que he trobat sobre Adolfo del Rey se situa durant la guerra civil i el presenta, junt amb el seu germà Enrique, davant d'un tribunal per "actividades fascistas" (6). Ignoro si això li va comportar presó. Després de la guerra ja retrobo el seu nom en una Exposición concurso para pintores no profesionales, celebrada a les galeries Atenea el juny del 1943 i que, segons les bases, estava reservada a menors de vint-i-cinc anys. Apareix en algunes ocasions identificat com a "instructor del Frente de Juventudes". (7) L'any 1947 va entrar a treballar a l'Ajuntament de Barcelona, com a funcionari de l'oficina del Pla de la Ciutat, en qualitat de geòmetra (8) i més tard, el 1966, és un dels vint-i-set candidats admesos al concurs lliure per a una plaça a les Escoles de Formació Professional, potser optant a una plaça de professor de dibuix. (9) Al marge d'això, la seva activitat artística es manifesta en diversos treballs gràfics i d'escenografia. En aquest segon camp va fer, per exemple, els decorats de l'espectacle Vida del estudiante español, presentat al Teatre Romea el 1948 (10) i l'any 1950, junt amb Juan Luna Wennberg, els decorats del teatre El Corral, del Frente de Juventudes. (11)


Sobre aquestes ratlles, l'estampa d'Adolfo del Rey en record dels monjos de Montserrat assassinats durant la guerra civil. A sota, dues il·lustracions i la coberta del llibre de poesies dedicades al mateix tema (les tres primeres imatges, procedents del blog www.religionenlibertad.com)


Però com a dibuixant, la seva obra va ser més abundant que no ens pensàvem, plasmada sobretot en treballs de temàtica religiosa. Un dels primers projectes és el que va presentar al concurs barceloní de cartells turístics del 1950, que va quedar desert i on va obtenir un dels cinc accèssits. (12) L'any 1951 va participar al concurs Regina Martyrum, de poesia i dibuix, dedicat als monjos de Montserrat morts durant la Guerra Civil, en el qual es va triar la imatge per a una estampa commemorativa; el seu projecte va obtenir menció honorífica, darrere de Pau Macià i Frank Alpresa (13). Regularment pren part en altres concursos, com el de "christmas" organitzat per l'Asociación de Dibujantes Españoles i la revista Grafia Hispana, del 1955, en el qual obté un quart premi, per darrere de Roser Agell, J.J. Tharrats o Aguilar Moré (14); o els cartells de Setmana Santa que ja he esmentat, dels anys 1955 i 1956: en concret, aquest darrer va ser elegit per un jurat format per un delegat del bisbe de Barcelona, un altre representant de l'Ajuntament i el tercer per part de la congregació de la Bona Mort, organitzadora de la processó. (15)



Altres cartells de temàtica religiosa són el de les campanyes "de ayuda al necesitado" organitzades per Càritas amb motiu del Nadal (conec els de 1956 i 1964). Un cartell per al Servicio de pequeño ahorro de la Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona, dels anys cinquanta, és indicatiu de la seva relació amb aquesta entitat, que va donar altres fruits. El cartell més tardà que li conec per ara és el del campionat d'Espanya de tennis, celebrat a les instal·lacions del Club del Turó el 1969. També es troba la firma de Del Rey a diversos llibres, com per exemple La trompeta y los niños, de Juan Germán Schroder  (1953), on comparteix pàgines amb altres artistes: Alejo Vidal-Quadras, Josep Guinovart, Ramon Rogent o Pere Quetglas (Xam) i Una institución centenaria, història de la Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona, escrita pel seu director general Manuel Rocabert Bosch (1954); però especialment es dedica al llibre religiós, com Glòria nostra: Oda als màrtirs de Montserrat, de Ferran Solà Escofet (1959; versió castellana de 1962) (16) o El company de la teva Comunió, Nostre Senyor Jesucrist, de Miquel Arimany (1962, també en castellà); tot i que igualment presta el seu llapis per a il·lustrar els textos de l'antologia literària per a infants, La troje de la mies (1964). Segurament va fer moltes altres obres que desconec i que mereixen ser destacades: el treball més tardà que li conec és un dibuix d'aire escultòric que es conserva al Museo de Dibujo "Julio Gavín - Castillo de Larrés" situat al terme  de Sabiñánigo, al Pirineu aragonès, datat el 1983.


(6) La Vanguardia, 13 desembre 1936, p. 4.
(7) La Vanguardia Española, 23 juliol 1944, p. 11; Boletín Oficial del Estado (Madrid), 6 juny 1945, reproduït a Escuela Española (Madrid), V, 212, 7 juny 1945, p. 336, 340.
(8) Escalafón del Personal del Ayuntamiento de Barcelona en 31 de Diciembre de 1950 - Gaceta Municipal de Barcelona, 1951, p. 33.
(9) Boletín Oficial del Estado (Madrid), 132, 3 juny 1966, p. 7.017-7.018.
(10) Cervantes en los fondos documentales del Centro de Documentacion Teatral - http://teatro.es/contenidos/donGalan/donGalanNum5/pagina.php?vol=5&doc=1_1&pag=2 - consulta 29 març 2017.
(11) La Vanguardia Española, 1 març 1950, p. 13.
(12) La Vanguardia Española, 23 desembre 1950, p. 18.
(13) La Vanguardia Española, 25 setembre 1951, p. 11; la imatge està reproduïda a http://www.religionenlibertad.com/los-monjes-martires-de-montserrat-4-24177.htm - consulta 29 març 2017.
(14) La Vanguardia Española, 20 desembre 1955, p. 22.
(15) La Vanguardia Española, 26 febrer 1956, p. 25. 
(16) http://www.religionenlibertad.com/los-monjes-martires-de-montserrat-y-7-24298.htm - consulta 29 març 2017.




El misteriós Ferrer Matas
L'any 1907 el Cercle Artístic de Barcelona va celebrar una exposició d'autoretrats d'artistes espanyols i, per tal d'anunciar-la, es va organitzar un concurs "íntim" (és a dir, entre els socis de l'entitat), amb el qual es va triar la imatge del cartell i la coberta del catàleg. Els guardonats van ser Santiago Ferrer i Joan Vallhonrat. (17) El cartell elegit i imprès sintetitza l'objectiu de l'exposició amb una interpretació de l'autoretrat de Velázquez a Las Meninas, mentre que la imatge que es va fer servir per al catàleg mostra un pintor en mànigues de camisa, amb barret i armilla, en plena feina davant d'un mirall. Si bé Joan Vallhonrat ha estat una mica estudiat, sobretot per la tasca de copista de les pintures romàniques del Pirineu, en canvi l'autor del cartell és encara un grandíssim desconegut (agreujat pel fet que només firma el treball amb unes inicials que, segons com, també es poden llegir FS; i per l'afegitó del nom del litògraf, l'estimable dibuixant Alexandre Cardunets). 



A part d'aquesta obra, només tinc una altra referència de Ferrer com a cartellista: l'any 1908 presenta a l'Exposición Nacional de Bellas Artes de Madrid un projecte de cartell (que devia quedar sense imprimir) que el crític Rafael Domènech comenta amb admiració, tot preguntant-se alhora qui deu ser l'autor d'aquell treball; el mateix problema amb què ens trobem ara mateix. Pel seu interès, transcric tot el comentari: "D. Santiago Ferrer Matas, natural de Barcelona y residente en esta ciudad, presenta un cartel (número 1.105), que por su leyenda, por su asunto y por su técnica y estética, es completamente anglo-sajón. Dicho cartel figuró en la Exposición Internacional Barcelonesa de 1907, y ninguno de los artistas y críticos amigos míos de la Ciudad Condal, supo darme referencias del referido Sr. Ferrer. / El cartel en cuestión es simplemente maravilloso; una obra maestra, pero de una maestría consumada. Como en arte esas cosas no se improvisan, el autor del cartel «The Bishop» debe necesariamente, haber producido muchos, ser un excelente dibujante; y manejar espléndidamente la paleta. A pesar de esto, yo, repito, no he podido conseguir referencias sobre otras obras del Sr. Ferrer, ni anteriores al cartel en cuestión, ni tampoco posteriores. / Por lo mismo decía más arriba que es este cartel una obra misteriosa, y los misterios no caen en el campo de la crítica modesta, como es la mía." (18)

És poc, en efecte, el que puc explicar aquí sobre aquest artista tan misteriós. Les dates (1875-1965) que en dóna Carmina Illa al seu diccionari d'exlibristes encara fan que el cas sigui més estrany i que ens intrigui encara més el desconeixement sobre aquesta figura, després de noranta anys de vida. Durant la primera dècada del segle XX, el trobo força actiu al si del Cercle Artístic: el 1908 n'era bibliotecari, a la junta presidida per Marià Fuster (19); el 1910, amb motiu del ball de disfresses de Carnaval, s'ofereix, junt amb Ramon Casas, Francesc Torrescassana, Borràs Abella o Joan Vallhonrat, per tal de "hacer el retrato de las señoras que por su tocado obtengan la mayoría de votos de los concurrentes al baile" (20); i l'any següent, en un ball a honor dels mariners de l'esquadra ancorada al port, diversos socis del Cercle "quisieron en forma delicadísima corresponder á la atención y amabilidad de los distinguidos artistas" que hi havien actuat, "regalando á las señoras preciosas panderetas" pintades per Santiago Ferrer, Baldomer Gili, Lluís Masriera i Francisco García. (21)

El diccionari Ràfols dedica certa extensió a parlar del quefer de Ferrer Matas com a pintor i gravador, i assenyala que va participar a diverses exposicions. En efecte, el tinc documentat a l'Exposició Internacional d'Art de Barcelona del 1907 (on presenta el cartell The Bishop i un estudi al pastel) i a la del 1911; i a les mostres successives de 1918, 1919, 1920 i 1921, on exposa gravats; l'any 1922 forma part com a vocal de la Junta d'Exposicions, organitzadora de la mostra. També pren part a la Nacional de Madrid, si més no els anys 1915, 1922 i 1926. Amb motiu de l'Exposició Internacional de Barcelona del 1929, pren part a la secció d'art modern amb diversos gravats, que li van valdre un diploma honorífic. La seva aportació com a gravador és destacada, tot i que no ha estat encara prou valorada pels estudiosos del gènere. Recordo haver vist al Gabinet de Dibuixos i Gravats del MNAC un gravat potent (1915), amb tocs de color blau en el cel, que representa un cavall enmig d'unes cases mig enderrocades que podem identificar com les obres de la reforma de la Via Laietana. La dedicació al gravat va tenir una segona etapa de visibilitat durant les exposicions que l'escola de gravat de l'Institut Català de les Arts del Llibre (ICAL) presentava a la sala Busquets. La vinculació amb l'ICAL ja venia de lluny: el 1908 prenia part a una exposició d'originals per a targetes de visita, en la qual ell en presenta unes per a cardenal, arquebisbe, bisbe i abat. (22) Pel que fa a les mostres de gravat, el trobo per exemple el 1931, a la III exhibició, però no com a "alumne de les classes de gravat" sinó com a invitat; o el 1933, a la V exhibició, ara organitzada per l'Agrupació d'artistes gravadors de Catalunya, on presenta un paisatge (i un tal "Ferrer, M. Jaume", quatre obres més; el 1934, a la VI exhibició, només hi trobo aquest Jaume Ferrer, que no sé si hi té cap relació). Més tard el seu nom desapareix dels registres públics; tant de bo puguem trobar en el futur altres informacions sobre aquest artista singular.


(17) La Vanguardia, 12 novembre 1907, p. 3.
(18) Rafael Domenech: "Exposición Nacional de Bellas Artes", El Liberal (Madrid), 9 maig 1908, p. 3. 
(19) La Vanguardia, 6 gener 1908, p. 3.
(20) La Vanguardia, 2 febrer 1910, p. 4.
(21) La Vanguardia, 18 març 1911, p. 4.  
(22) Joaquim Renart: "Esposició de Projectes de Tarjetes de visita y’ls seus similars", Revista Gràfica, VIII, 10-12, octubre-desembre de 1908, p. 101-104.

diumenge, 21 de maig de 2017

Pau Cots Munné — per Santi Barjau

Avui us presento un cartellista poc conegut, tot i que va estar actiu durant una quarantena d'anys: des de finals dels anys vint, quan competeix amb Morell, fins als anys setanta, quan voreja el disseny Pop, passant per alguna obra durant la guerra i, més tard, altres treballs de caràcter religiós. Una trajectòria així, que revela una professionalitat altíssima, mereix ser recordada i això és el que farem avui.

Nascut a Piera (Anoia) en una data que desconec, cap a 1910-1915, es va formar a l'Escola Massana, on va ser deixeble de Jaume Busquets, com Enric Cluselles, Pau Macià, i altres artistes als quals va estar força lligat. El seu nom s'esmenta (1) a propòsit d'uns cartells per a S'Agaró, del 1925, cosa que faria d'ell un autor molt precoç, però a falta de confirmació, ho consideraré una dada discutible. En qualsevol cas, ja està documentat el 1929 com a participant al concurs de cartells de l'Obra Maternal de la Caixa de Pensions, on va obtenir una menció (2); el 1930 pren part al concurs de pintura Barcelona vista pels seus artistes; i l'estiu de l'any 1931 és un dels molts artistes afavorits amb una menció a la primera ronda del concurs per al senyal de la Generalitat. La vinculació amb Busquets devia ser intensa en els anys de formació, que es deuen poder situar potser des del primer any de funcionament de l'escola, el 1929 (i segurament fins a 1934, com el seu amic Enric Cluselles) i va quedar reflectida en la participació de Pau Cots en les exposicions que els alumnes de l'Escola Massana, també coneguda com a "Conservatori d'Oficis d'Art", celebraven a la casa de l'Ardiaca, per exemple la del curs 1930-31, on el jove artista decorador presenta diversos treballs, com ara unes composicions "sobre tema de circ" i "sobre tema rural", a més d'un treball "de tercer curs", anomenat Retaule de Sant Joan, amb "relleus estofats, daurats, brunyits, cisellats i pintura a l'ou". (3) A propòsit de la mostra del 1932, la tasca pedagògica de Busquets va ser glossada en diversos articles, on apareix reproduït un treball decoratiu de Cots, potser un projecte de paper pintat o estampat. (4) També el trobo per exemple en una de les exposicions de gravat que l'Institut Català de les Arts del Llibre (ICAL) i l'Agrupació d'Artistes Gravadors de Catalunya celebraven anualment a la sala Busquets: es tracta de la Setena exhibició, el juny del 1935, on presenta un aiguafort. Aquell curs Pau Cots havia estat alumne dels cursos de gravat que organitzava l'ICAL, com Cluselles, Calders o Mercè Casals, i al costat de Martí Bas, Ricard Giralt Miracle o Lluís Muntané. (5)


Un projecte de pattern decoratiu de Pau Cots, presentat el 1932 a l'exposició de treballs dels alumnes de l'Escola Massana a la Casa de l'Ardiaca, segons aparegué a la revista Mirador. A sota, coberta d'un dels llibres de la col·lecció Quaderns Literaris, il·lustrat per l'artista.
La cohesió dels joves artistes, segurament sota la protecció de Busquets, els va portar a treballar en equip fent portades i gravats al linòleum per als llibres de la col·lecció Quaderns Literaris, on Cots comparteix la tasca amb Cluselles i Pau Macià, però també amb Fermí Altimir i altres condeixebles de la Massana; des del primer número ell presta la seva col·laboració a diversos volums, com ara Les presons imaginàries [1], El meravellós desembarcament dels grecs a Empúries [9] o Emelina [13], on fa els gravats interiors; Boris Gudunov [7] o El pare Sergi de Tolstoi [11], per als quals fa la portada; o La llegenda de Don Joan, de Merimée [2], llibre que compta amb la portada i els gravats interiors de Pau Cots. En conjunt es tracta d'uns treballs interessants, primitivistes, d'aire quasi cubista. Per aquelles dates Pau Cots, junt amb Enric Cluselles i Pere Calders, va participar també a l'aventura de l'equip CCC, especialitzat en treballs gràfics editorials i publicitaris. En paraules de Jordi Castellanos: "És difícil precisar quines activitats sortiren d’aquest estudi, que potser era més formatiu que professional, com a mínim en els primers moments, quan la feina no devia abundar gaire." (6) Com veurem, Pau Cots va continuar vinculat laboralment a Cluselles també després de la guerra.

La dedicació al cartell, però, va acompanyar Cots tot al llarg de la seva vida i és ara mateix la més fàcil de ressenyar. L'any 1930 va tenir el seu primer gran èxit, quan s'imprimeix el seu projecte per anunciar el cremallera de Núria, que estava a punt d'inaugurar-se. Es tracta d'un disseny senzill, de certa geometrització, amb el ferrocarril de muntanya que arriba a la zona del santuari; les branques li donen un aire una mica japonitzant. Aquest projecte, "La vall Blava", va ser premiat en companyia del treball més conegut de Josep Morell i també d'un projecte de Lluís Muntané. (7) No és mala companyia per a un jove que segurament encara no tenia els vint anys! El mateix 1930 Pau Cots havia recollit també un premi en un altre concurs que havia de triar un cartell per als serveis agropecuaris de la Diputació de Barcelona (el primer premi es va dividir entre Joaquim Martra, Juan Miguel Sánchez i Juli Rosuero; Pau Cots va merèixer un accèssit que no es devia imprimir) (8) mentre que el 1931 el seu nom apareix al veredicte del concurs per al cartell anunciador del funicular aeri de Miramar al Port de Barcelona, per darrere del guanyador Josep Buigas però per davant de Pepita Tanganelli i Josep Morell. (9)

Un dels cartells més originals de Pau Cots és el que anunciava el IV campionat de Catalunya de marxa del 1933. A diferència de la majoria de cartells de l'època, esportius o no, que s'imprimien amb la tècnica de la cromolitografia, aquest treball sembla executat al linòleum, amb unes figures expressives i superposició de tres tintes de colors. Desconec si va fer altres cartells d'aquesta mena.

Durant la guerra només li puc atribuir el cartell per al Congrés de la Joventut Comunista Ibèrica (POUM), del 1937. En lloc de la firma habitual, "P. Cots", aquí només se l'identifica amb el cognom, però crec que se li pot concedir clarament l'autoria.

Després de la guerra civil, Pau Cots va continuar participant amb assiduïtat als concursos de cartells, i en va veure uns quants d'impresos. Però segons sembla, la seva dedicació més usual va ser per a treballs decoratius en l'equip d'Enric Cluselles. Una fotografia molt divertida, recollida per Laia Gràcia, el mostra el 1952 amb els altres membres d'aquest gabinet Cluselles: Jordi Gràcia, Mercè Romeu, Francesc Galí i Francesc Besses. (10) Un dels treballs que es pot acreditar a Cots és el disseny per als vidres de la seu de l'Editorial Éxito (1955), decorada sota la direcció de Cluselles al passeig de Gràcia. (11)
Projecte guanyador de Pau Cots al concurs del FAD per a la producció d'imatges religioses de qualitat per a ús domèstic

Per altra banda, Pau Cots obté un premi destacat en el concurs convocat pel FAD amb motiu de l'any marià del 1955, "para la realización de imágenes de la Virgen, propias para su adecuada colocación en nuestros hogares." (12) En la categoria d'imatges bidimensionals, va guanyar el primer premi amb un plafó ceràmic, per davant d'Evarist Mora. El 1956 exposa, als locals de la Caixa de Pensions de la seva vila natal, diverses pintures, aquarel·les i també "una preciosa cerámica, primer premio del concurso «La Verge de la Llar», organizado por el Fomento de las Artes Decorativas" i un repussat (executat per Valeri Corberó) per a la fàbrica igualadina de Joan Vilanova Subirana [manufacturas Cíclope?]. També s'hi va presentar el seu original de cartell (premiat amb un accèssit) per al concurs de les Bodes d'Or de la Caixa de Pensions. Segons la ressenya d'època, Pau Cots havia fet, "aparte algunos dibujos y marcas de casas igualadinas, las xilografías que habían ilustrado programas y boletines del Ateneo" d'aquesta localitat. (13) En aquesta línia de projectes d'inspiració religiosa, cal ressaltar també la seva participació el 1963 a la I Exposición de Arte cristiano actual, al Poble Espanyol. (14)

Un aspecte que no puc aprofundir aquí és el de la vinculació de Pau Cots amb la revista i l'editorial Destino. Sé que el 1958 il·lustra a la revista un conte de Marsé (15) i al llarg dels anys cinquanta i seixanta dibuixa els mapes que il·lustraven els llibres de les col·leccions Guías de España (com la cèlebre Cataluña, amb text de Josep Pla i fotografies de Català-Roca; però també les dedicades a la Costa Brava i a les Illes Balears, del mateix Pla; al País Valencià, escrita per Joan Fuster; al País Basc, amb text de Pío Baroja; Andalusia, Aragó, les dues Castelles, Astúries, Galícia...) i Guías de América (Argentina, Mèxic...).




La dedicació al cartell durant els primers anys de la postguerra no sembla que donés gaires fruits, o en tot cas no n'he trobat indicis. Només em consta que l'any 1941 es presenta al concurs per al cartell de la pel·lícula Ninotschka d'Ernst Lubitsch i obté un accèssit. (16) Fem un gran salt i ens traslladem al 1953, quan rep un accèssit, ja esmentat, per les Bodes d'Or de la Caixa de Pensions (17), i al 1957, quan se li concedeix un dels premis menors (menció honorífica) al concurs de cartells per a la Fira de Mostres, que en aquella ocasió va ser guanyat per Amand Domènech. (18) Amb els anys seixanta s'inicia la que segurament és l'etapa més fructífera: el 1961 fa el cartell per a la Setmana Santa de Girona, amb una creu amb els atributs de la Passió, en un estil parell al que desenvolupava també el seu company Pau Macià; i els anys següents, 1962 i 1963, és elegit per fer els de la Setmana Santa de Tarragona. (19) Segurament per aquelles dates guanya el concurs per a un cartell destinat a la Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona, amb la imatge d'un infant previsor que acaba de sortir literalment de l'ou, amb gorra de cop, un pa sota el braç i una guardiola de llauna a la mà.

Participa a diversos concursos en els quals només obté guardons que no comportaven que s'imprimís el projecte: Gran Cabalgata de Barcelona, del 1962 (segon premi, per darrere de Sebastián Rey Padilla) (20); cartell per al Gran Teatre del Liceu per anunciar el Festival de Festivals d'Òpera, del mateix any (guanyat per Francesc Nel·lo; Pau Cots va obtenir el cinquè premi) (21); Any Jubilar Mercedari, del 1963 (segon premi, darrere de Gerard Carbonell) (22); Gran Cabalgata del 1965 (menció honorífica) (23); o Asociación Española contra el Cáncer, amb l'eslògan "Necesitamos tu ayuda", del 1968 (menció honorífica) (24).



Al costat d'aquests projectes fallits, es troben els cartells impresos, que són uns dels treballs més interessants de Pau Cots, en una tendència original, de dibuix simplificat i tintes planes, que algun dia caldrà estudiar millor i valorar com es mereix. Per exemple el cartell per al Premi internacional Tossa de pintura rápida, del 1964, amb la imatge d'una sirena, i del 1967, dominat per la torre d'en Joanàs; o bé el timbaler que anunciava la Festa Major de Manresa. (25)



L'any 1969 se li atorga a Calella el premi al concurs per al cartell de les Festes de Primavera 1970, després de diverses participacions que li havien valgut mencions honorífiques (26); l'any següent, guanya el concurs i és "ampliamente difundido" el seu cartell per a les festes de Martorell. (27) Potser un dels treballs més divulgats va ser el cartell per a l'exposició nacional de roses de Sant Feliu de Llobregat, del 1970, amb una gran flor sintètica, de gran efecte decoratiu. (28) Desconec si va fer més cartells amb posterioritat. Pau Cots Munné va morir l'any 1996. (29)



(1) http://www.enciclopedia.cat/EC-EEC-4325.xml (consulta 17 maig 2017). Potser es tracta d'un error per 1935? En tot cas, desconec de quins cartells es tracta.

(2) La Vanguardia, 15 gener 1929, p. 7.

(3) Escola Massana. Exposició curs 1930-1931. Casa de l'Ardiaca, Barcelona, 1931.

(4) J.P.: "L'Escola Massana", Mirador, IV, 184, 11 agost 1932, p. 7; B. Llongueres: "L'Escola Massana", Flama, II, 41, 16 setembre 1932, p. 4-5.

(5) Dades procedents del fons ICAL, de la Biblioteca de Catalunya.

(6) Jordi Castellanos: "Pere Calders: la trajectòria d’un escriptor del seu segle", Els Marges, Número extraordinari Jordi Castellanos, 2013, p. 177.

(7) El Imparcial (Madrid), 7 novembre 1930, p. 3.

(8) La Vanguardia, 10 abril 1930, p. 9; 26 abril 1930, p. 7.

(9) La Vanguardia, 10 març 1931, p. 13-14.

(10) Laia Gràcia i Mont: "Records del polifacètic Enric Cluselles", diari digital Núvol, 14 març 2016 http://www.nuvol.com/noticies/records-del-polifacetic-enric-cluselles (consulta 13 abril 2017)

(11) Julià Guillamon: Enric Cluselles, ninots i llibres, Editorial Barcino, Barcelona 2015, p. 105.

(12) Manuel Cases Lamolla: "La Virgen del Hogar. Iconografía moderna mariana", Boletín del Fomento de las Artes Decorativas, I, 2, tercer trimestre 1955, p. 54-56.

(13) F. de P. Gabarró: "En Piera. Exposición Pablo Cots", Igualada, XV, 749, 5 maig 1956, p. 6.

(14) "Apertura de la Exposición de arte cristiano actual. Está instalada en el «Pueblo Español» de Montjuich", La Vanguardia Española, 11 setembre 1963, p. 23.

(15) Josep Maria Cuenca: Mientras llega la felicidad. Una biografía de Juan Marsé, Editorial Anagrama, Barcelona, 2014. 

(16) "Cinematografía. Fallo de un concurso de carteles. Ha sido fallado el concurso de carteles «Ninotschka», organizado por la Metro", La Vanguardia Española, 25 març 1941, p. 4.

(17) La Vanguardia Española, 13 novembre 1953, p. 10.

(18) "El Concurso de carteles de la Feria de Muestras. Fallo del Jurado", La Vanguardia Española, 13 novembre 1957, p. 16.

(19) Enric Baixeras i Sastre: “Cartells de la Setmana Santa de Tarragona 1928-2000” a: Cartellisme i Setmana Santa a Tarragona 1928-2000, Ajuntament de Tarragona, 2001.

(20) "La IV Gran Cabalgata de Barcelona. Fallo del concurso de carteles", La Vanguardia Española, 8 juny 1962, p. 24.

(21) “Fallo del concurso de carteles del Teatro del Liceo”, La Vanguardia Española, 20 setembre 1962, p. 31.

(22) "El Año Jubilar Mercedario. Don Gerardo Carbonell ganó el concurso de carteles", La Vanguardia Española, 19 abril 1963, p. 25.

(23) “Fallo del concurso de carteles para la VII Gran Cabalgata. Obtuvo el primer premio don Ernesto Rubio”, La Vanguardia Española, 16 juny 1965, p. 19.

(24) "Fallo del concurso de carteles de la Asociación Española contra el Cáncer", La Vanguardia Española, 9 gener 1968, p. 21.

(25) "[Manresa] El concurso de carteles de la Fiesta Mayor", La Vanguardia Española, 29 juny 1965, p. 30 (el veredicte l'anomena "Pablo Cots Muñoz")

(26) "Calella: El artista Cots Munné, cartelista de las Fiestas de Primavera 1970. Consecuente participante, había obtenido menciones honoríficas en concursos anteriores", La Vanguardia Española, 3 juliol 1969, p. 32. Referència al concurs de l'any anterior a: "Crónica de la Minerva", Estela. Portavoz de la ciudad de Calella. Suplemento de la Hoja Parroquial, (Calella), XXIII, 544, 5 octubre 1968, p. 1.

(27) Fco. de P. Massana: "Martorell: Preparativos para las Fiestas de Primavera", La Vanguardia Española, 10 abril 1970, p. 33.

(28) A. García: "[San Feliu de Llobregat] Veredicto del concurso de carteles para la exposición nacional de rosas", La Vanguardia Española, 12 març 1970, p. 34.

(29) La Vanguardia, 10 gener 1996, p. 20.

dimecres, 19 d’abril de 2017

Josep Viza, a la taula de dibuix — per Santi Barjau

En aquesta ocasió us parlaré d'un cartellista que va estar tota la seva vida lligat a una impremta, com a dibuixant "resident", sense que a penes se li coneguin altres activitats. En efecte, Josep Viza Majó (nascut el 1906, segurament a Barcelona) va ser un excel·lent professional que apareix quasi sempre vinculat a l’establiment d’arts gràfiques Seix & Barral, on va coincidir amb alguns dels dibuixants publicitaris més destacats del terç central del segle XX. Sabem molt poques coses d'ell, començant per la seva formació i primers anys d'activitat, que de moment queden a les fosques.  


Segurament els seus primers cartells van aparèixer als anys de la República, com el que anunciava l’Anís del Taup, fet en una impremta desconeguda: es tracta d'un cartell d'interior, amb les lletres gofrades, i la datació ve suggerida pel nom del destil·lador, que apareix en català, i també pel petit cactus, tan típic dels anys trenta, situat a la taula on una parella elegant espera el cambrer que arriba amb l'ampolla d'anís.  

Però les primeres mostres de plena activitat de Josep Viza tenen lloc durant la Guerra Civil, quan firma dos cartells: un per al congrés de la secció catalana del Socors Roig Internacional, que va tenir lloc el maig del 1937 (imprès per Atlántida), i sobretot el que segurament és el seu cartell més conegut —executat ja als tallers de Seix Barral—, que anunciava uns cursos per a monitors de gimnàstica organitzats per la Generalitat. La figura hieràtica del gimnasta té l’aire una mica totalitari que no es pot dissociar del tot de la pràctica esportiva. Desconec si va fer altres treballs a la premsa o a la propaganda bèl·lica.


Després de la guerra el trobem, quasi sempre a Seix Barral, com a prolífic autor de cartells. Hi ha alguna excepció: un cartell no datat, per a la pasta de dents Denticlor, és imprès als tallers Grafos i deu correspondre a l'entorn de l'any cinquanta (la marca primer s'anunciava com a Dentichlor i a partir del 1948 es troba escrita de l'altra manera, tot i que sembla que hi ha certes dubitacions). En tot cas la imatge d'aquest cartell d'interior és simple i efectiva: mostra un rostre femení amb alguns trets eliminats, per tal que en destaqui un magnífic somriure blanc aconseguit gràcies a "la crema dental moderna".


Al llarg dels anys quaranta i cinquanta Josep Viza té una dedicació especial als cartells per a festes d'origen religiós però que també tenien una important dimensió popular i turística: els que anunciaven la festa mataronina de les Santes (indicatius potser d’un lligam estret amb Mataró, o simplement com a part de la feina a can Seix?), en una tasca que alterna amb Hernán Picó i altres; i també els cartells de les processons de Divendres Sant a Barcelona. 


Sobre aquestes línies, tres dels cartells de Viza per a les Festes de les Santes de Mataró. A sota, dos cartells no signats que potser també van comptar amb la seva participació.



Els cartells mataronins l'ocupen ben bé en vuit ocasions entre 1943 i 1954. La festa major de la capital del Maresme dóna al dibuixant la possibilitat de lluir-se amb diferents composicions on no falta mai l'escut de la població i, quasi sempre, la imatge del temple de Santa Maria de Mataró. Un parell de cartells (1946 i 1948) no apareixen firmats, però també podrien comptar amb la intervenció de Josep Viza. Solien fer-se també en format de vinyeta publicitària, com el cartell de les fires de 1952. (1) 


Els cartells per al Divendres Sant barceloní ens poden sobtar per la seva iconografia i el recurs als colors violacis, però no hem d'oblidar que fins al Concili Vaticà aquesta era una celebració molt concorreguda. Precisament aquests cartells no eren editats per cap estament religiós, sinó pel Patronato de Turismo. (2) Josep Viza firma pel cap baix tres d'aquests cartells (1949, 1950 i 1957), i potser també se li'n poden atribuir d'altres, com els de 1946 i 1954.



Seguint amb els cartells turístics, Viza també en fa diversos per a l’aerolínia Iberia, on posa en joc les imatges més tòpiques d'Espanya (torero, dona amb mantellina), i també per al Fomento del Turismo de Girona, amb bones síntesis entre un mapa de la província i els seus indrets més recomanables. Un dels cartells més atractius és el que anuncia els estius a la platja de Berria a Santoña (Cantàbria).

Josep Viza va crear el cartell per al III congrés nacional d’Arts Gràfiques, celebrat a Barcelona el 1950, amb una mà feta de paper de diari que sosté un componedor amb el nom "Juan de Gutenberg" i al fons una rotativa; i per al Dia del Llibre de 1954, quan es va commemorar el IV centenari del gremi de llibreters de Barcelona. Encara per a Seix Barral, realitza les il·lustracions dels llibres d’aventures Alas sobre el ártico (1950) i Hacia el norte en el albatros (1951). 

Per ara, els cartells més tardans amb la seva firma són els del festival Wagner del 1955 i la processó de Divendres Sant a Barcelona, del 1957. (3) L’activitat de Josep Viza va ser sempre discreta i poc visible. En aquesta imatge del 1962 se'l veu a l'estudi de dibuix de Seix Barral, a l'angle dret, "sempre amb la cigarreta a la boca", segons em comunica Carles Catalan, qui hi va coincidir cap a 1960 i em proporciona la fotografia: des d'aquí el meu agraïment.

  
Josep Viza mor a Barcelona l'any 1997. (4)


(1) La Vanguardia Española, 29 març 1952, p. 18.
(2) La Vanguardia Española, 3 març 1945, p. 10.
(3) “El cartel anunciador de la procesión del Viernes Santo: Se está procediendo al reparto del cartel anunciador de la procesión del Viernes Santo en Barcelona, debido al artista don José Viza, que ha merecido unánimes elogios.” La Vanguardia Española, 6 abril 1957, p. 23.
(4) El Periódico de Catalunya, 1 setembre 1997, p. 40.