Doncs bé, Granell
sembla fer-se fonedís en la documentació de l’època: quan participa en
concursos de cartells i n’obté algun premi, tenim la mala sort de trobar-lo
esmentat només pel cognom, fins i tot quan els altres participants citats al
seu costat ho són amb el nom i els dos cognoms. Quan el juliol del 1936, a punt
de començar la guerra civil, es fa públic el veredicte del concurs de cartells
anunciadors del segell Pro-Infància, els tres primers premis recauen en els
projectes que duien els lemes «Bon cor», «Caritat» i «Empareu-los», “de los cuales
resultan ser los autores los señores Granell, Fernando Teixidor y Eduardo Badía
Vilató, respectivamente”, tal com ens diu la ressenya que apareix a La
Vanguardia (17 juliol
1936, p. 8). Quina cosa més curiosa! És clar
que ell mateix també firma sempre només amb el cognom.
 |
|
Il·lustració
firmada per Granell al llibre 19 julio
1936, publicat per CNT FAI. Potser ell també va formar part de l'agrupació Dibuixants CNT |
Potser per tot això es poden considerar justificades
algunes atribucions errònies. Algunes vegades l’hem vist citat com a Jeroni
Granell. És cert que en la història de l’art català hi ha ben bé tres o quatre
mestres d’obres, arquitectes o vitrallers que se’n diuen, però no és aquest el
cas del nostre cartellista.
L’existència d’un treball firmat per Granell als
repertoris de la gràfica guerracivilista —tot i que es tracta d’un cartell tan
poc bèl·lic com l’esmentat Pro-Infància, amb dos caparrons d’infants i la
silueta d’un cor— ha estat també la causa d’un despropòsit més gros: s’ha
vinculat aquesta obra al quefer artístic del pintor surrealista Eugenio
Fernández Granell, reconegut militant del POUM i exiliat il·lustre. És evident
que ni la modalitat del dibuix ni cap esdeveniment a la trajectòria biogràfica
d’Eugenio Granell no concorden amb el cartell que ens ocupa.
Aleshores, qui és el Granell de Barcelona? Examinant
acuradament els cartells que va fer després de la guerra veiem que treballa en
exclusiva per a l’establiment Seix Barral, i això és el que ens ha permès
d’estirar el fil. Darrerament, en el marc d’una recerca en curs, he tingut la
possibilitat d’entrevistar alguns dels dibuixants que havien treballat en
aquesta indústria gràfica, una de les més importants del segle XX, per l’estudi
de disseny de la qual van passar, entre molts d’altres, Ricard Giralt Miracle,
Pere Montanya, Josep Viza... Tots els meus interlocutors (Rosa M. Seix, Miquel
Grau, Àngel Grañena i Carles Catalan) em van parlar d’un dels dibuixants de la
casa: Joaquim Granell, especialista i virtuós de l’aerògraf, aquell aparell de
dibuix que, a manera de pistola d’aire, vaporitza la pintura i permet fer
degradats i suggerir volums. Malauradament ignorem quasi tot el que correspon a
la seva peripècia vital. No sabem quan ni on va néixer, ni on es va formar
artísticament.
Aquest és Joaquim Granell,
dibuixant de can Seix Barral, que l'any 1962 dedica aquest exemplar de la
nadala de la impremta a Carles Catalan, a qui vull agrair que m'hagi
subministrat aquest material.
Per ara, les primeres referències documentades són la
imatge de la Volta ciclista a Catalunya del 1931 i una portada per a la revista Publicidad Filatélica, del 1933, amb una firma peculiar que no
retrobarem més endavant. El seu èxit al concurs del 1936 es va veure eclipsat
per l’esclat immediat de la guerra, tot i que el cartell va ser efectivament
imprès i divulgat. Durant la guerra —i potser ja des
d’abans— apareix vinculat a
Seix i Barral: firma els dibuixos que encapçalen les seccions de l’àlbum
commemoratiu del primer aniversari del 19 de juliol del 1936, editat per CNT
FAI, però no sembla que s’hagués dedicat pròpiament al cartellisme de guerra.
El retrobem el 1943, firmant el cartell per a l’onzena edició de la fira de
mostres, primer d’una vintena de treballs (bàsicament per a curses de motos, al
llarg dels anys cinquanta; però també automobilístiques com el III trofeo
Nuvolari del 1958 i diversos cartells per a publicitat de productes d’higiene
personal: Calber, Orive, Palmera…) com a dibuixant vinculat a l’estudi de Seix
i Barral. La referència més tardana, per ara, és la nadala de 1962-63,
enriquida amb treballs dels membres de l’esmentat estudi, dirigits per Miquel
Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada