En el context del cartellisme de la Guerra Civil, que respira en general un
aire marcial, sever i revolucionari, destaquen tres cartells encantadors, de traç infantil però
fresc i prometedor. Per única signatura porten un nom femení, Mariona. Un d’ells, el que anuncia
la revista Tovaris, segurament nonata, datable el 1936, especifica més:
“Mariona, 9 anys”. ¿Qui era aquesta precoç dibuixant, una de les poques dones
(junt amb Carme Millà, Juana Francisca Rubio i poques més) de qui es publiquen
cartells durant la guerra i, certament, la més jove?
En un article de la Revista de Catalunya Montserrat
Castillo, la gran especialista en il·lustració de llibres per a infants, presenta els treballs de la dibuixant Mariona Lluch, nascuda el 1927 i que el 1942, amb a penes
quinze anys, ja publicava El libro de Puli,
amb text de Carme Karr.
Mariona, vídua del joier Aureli Bisbe, resideix encara a Barcelona i vam tenir la satisfacció de parlar amb ella fa un temps. Ens va confirmar efectivament ser l’autora dels cartells Tovaris i Homenatge a la 43 divisió (en aquest cas declarava que la cal·ligrafia no havia estat obra seva) però no recordava haver fet el de la Federació de Pioners. Ens digué també que des de molt menuda tingué facilitat pel dibuix i el 1932, amb només quatre anys, ja havia presentat la seva obra en una exposició que va ser comentada a la premsa i en la inauguració de la qual assistí el president Macià.
Mariona signa el 1941 les delicioses
il·lustracions del catàleg del Segon Saló d’Artistes Decoradors organitzat pel
FAD. Durant molts anys les dones van semblar destinades a treballar en camps molt concrets, com els figurins de moda o el dibuix infantil, i ella, encara una adolescent, es mostra especialment adequada en aquest àmbit. Aquí en tenim una mostra.
Pocs anys més tard la trobem elaborant nines retallables per a l’Editorial Roma, com ara Mari Mar en verano, del 1948, que l’especialista
Marga Lozano ens
presenta en aquesta animació, i les restants entregues de la col·lecció "Muñequitas": Juana Maria en la escuela, Carmina ama de casa i d'altres treballs similars. També va il·lustrar diversos contes, com El niño travieso, El cántaro de agua o El hermano lobo, publicats el 1960. Alguns van ser editats a l'estranger, com Pat Lad and the Sleep Pig, que va aparèixer el 1966 a Nova York.
Curiosament, la gent de la meva generació coneixíem sense saber-ho el treball de Mariona Lluch a través dels llibres de l’editorial Teide que van forjar en part la nostra educació estètica i intel·lectual, des del mític Pueblos y leyendas (edició de 1967) fins als llibres d’història d’Enric Bagués (Quan la ciutat tenia portes i muralles, o El senyor a la guerra i el pagès a la terra).
Santi, fantàstica aquesta iniciativa. Et seguiré! Rossend Casanova
ResponEliminaNo és del meu gust però en desconeixia la seva existència. Curiosísim això d'una nena fent cartells durant la Guerra Civil!
ResponEliminahola Santi, muy interesante el caso de Mariona, estoy investigando mujeres artistas y me gustaría saber de donde has sacado la información, y si hay algun libro que trate su obra. No he localizado nada. Muchas gracias
ResponElimina