Com hem anat veient en
aquest blog, hi ha diferents tipus de cartellistes: hi ha els especialistes,
que es dediquen de manera preferent al dibuix per a les arts gràfiques, de
manera reconeguda o anònima; n'hi ha d'altres que compaginen aquesta activitat
amb la pintura de cavallet o, sovint, com a muralistes, i alguns escultors, ja
sigui com a activitat principal o bé més secundària; i n'hi ha també uns quants
que només fan algun cartell esporàdic, fins i tot des del camp amateur. En
aquest article faré un breu resum de les activitats dels pintors (i també algun
escultor) o d'altres professionals de les arts gràfiques de qui només tinc
localitzat un cartell imprès a Barcelona durant la guerra civil. Alguns altres
que no esmento avui ja han anat apareixent al blog, especialment en els dos
articles anteriors de la sèrie "Cartellopèdia de la Guerra Civil"
(1), o bé ho faran més endavant, o bé van estar més actius per exemple a Madrid
o València.
Molts d'aquests cartellistes són només un nom en un angle del cartell, o n'he trobat només unes poques dades, mentre que d'altres ja han merescut treballs seriosos o han tingut la fortuna de ser objecte d'exposicions on s'analitzen els altres treballs realitzats a banda de la tasca esporàdica de fer un cartell a Barcelona entre 1936 i 1939. Alguns eren passavolants, igual que d'altres de qui ja he parlat aquí, establerts a Barcelona seguint el govern de la República des de Madrid i València. En tot cas, tots ells mereixen atenció en aquesta panoràmica general del cartell de la Guerra d'Espanya.
Molts d'aquests cartellistes són només un nom en un angle del cartell, o n'he trobat només unes poques dades, mentre que d'altres ja han merescut treballs seriosos o han tingut la fortuna de ser objecte d'exposicions on s'analitzen els altres treballs realitzats a banda de la tasca esporàdica de fer un cartell a Barcelona entre 1936 i 1939. Alguns eren passavolants, igual que d'altres de qui ja he parlat aquí, establerts a Barcelona seguint el govern de la República des de Madrid i València. En tot cas, tots ells mereixen atenció en aquesta panoràmica general del cartell de la Guerra d'Espanya.
1.
La firma A. Arregui apareix al cartell ¡Herido! Despréndete de las muletas, pueden causarte
gran daño, editat per la Inspección General de Sanidad Militar i imprès per les
indústries gràfiques Seix i Barral, potser el 1937. Només conec l'existència d'un
exemplar d'aquest cartell, conservat a l'Arxiu General de la Guerra Civil
Espanyola, a Salamanca; amb aquestes poques dades no en puc identificar l'autor.
La Inspección General de Sanidad Militar va editar la Revista de Sanidad de Guerra i uns cartells de
Francisco Carmona, del desconegut Córdoba i de Josep Morell, que hi va fer el
seu únic cartell de la guerra per al bàndol republicà, Con el ejercicio físico lucharéis sin esfuerzo.
2. Francisca Bartolozzi, més coneguda com a Francis o
Pitti Bartolozzi, filla del cartellista madrileny Salvador Bartolozzi, és una
de les poques dones del cartell republicà, al costat de Carme Millà, Juana Francisca
o la nena Mariona Lluch. La seva tasca ha estat reivindicada recentment: el
Museo ABC de Madrid, dedicat al dibuix de premsa, la fa figurar junt amb
d'altres autores a l'exposició Dibujantas,
pioneras de la ilustración, que es troba itinerant per Espanya quan escric
aquestes línies; també té obres al museu Reina Sofía (gravats i figurins) i al
Museo de Navarra, que conserva els seus dibuixos de guerra. El cartell que va
fer a Barcelona, firmat "Pitti 37", és una auca que anuncia el setmanari
infantil Sidrín, que no va arribar a
sortir. Tot i que la revista s'havia de publicar a València, el cartell va ser
imprès a Barcelona per Seix & Barral.
3. Carreño. Amb aquest nom apareix signat el cartell No envenenéis a la infancia, amb el rostre plorós d'un infant a qui una mà
ofereix diverses camises (vermella amb corretjam, blava amb corbata roja, o bé
negra, que representen segurament els comunistes, socialistes i anarquistes).
Una variant d'aquest cartell, amb diferents mides i colors, no està firmada però
porta la indicació SDP del Sindicat de Dibuixants Professionals amb el símbol,
amb un punt gran i un altre de més petit, que en altres treballs identifica el
dibuixant litogràfic Domingo Lienas, sovint acompanyat del text "Rep.
Lienas". Les dues versions són editades per les Joventuts Llibertàries, i
sembla que Carreño hauria fet el disseny original del cartell, que en una
segona versió apareix sense firmar, tot i que no és del tot clar. Una atribució
possible seria la de Francisco Carreño, nascut a Tarragona i actiu a València i més tard a Eivissa.
4. Un cartell curiós
és el que porta el títol Mañana el mundo, hoy España i que apareix firmat
pel Grupo DAS, que es refereix als Deutsche Anarko-Syndikalisten
(anarcosindicalistes alemanys) al qual també pertanyia la fotògrafa Margaret
Michaelis, vinculada al GATCPAC i al Comissariat de Propaganda, però no queda
clar que ella hi participés. Se'n coneixen dues versions de mides diferents, i
curiosament, al mapa d'Espanya que hi apareix, la província de Barcelona s'hi
identifica com a Manresa, i la de Tarragona com a Barcelona...
L'activitat política del DAS-Gruppe s'analitza a Dieter Nelles et al.: Antifascistas alemanes en Barcelona (1933-1939). El Grupo DAS: sus actividades contra la red nazi y en el frente de Aragón, Barcelona, Sintra 2010 (nova edició revisada i ampliada, Virus editorial, Barcelona 2019).
L'activitat política del DAS-Gruppe s'analitza a Dieter Nelles et al.: Antifascistas alemanes en Barcelona (1933-1939). El Grupo DAS: sus actividades contra la red nazi y en el frente de Aragón, Barcelona, Sintra 2010 (nova edició revisada i ampliada, Virus editorial, Barcelona 2019).
5. El cartell L'aliança nacional de la joventut impedirà l'invasió de la nostra pàtria presenta una firma,
"Helguera", que
amb dubtes es pot atribuir al mexicà Jesús Helguera, autor de dos cartells
impresos a Madrid entre 1936 i 1937, tot i que la firma i l'aspecte general del
dibuix és una mica diferent. Nascut a Chihuahua
el 1910, la seva família es traslladà a Espanya quan ell tenia set anys;
estudià pintura a l’Escuela de Artes y Oficios de Madrid i a San Fernando i
treballà a Madrid, Barcelona i Bilbao (havia fet dibuixos per als
llibrets de l’editorial Araluce, com les sèries “Páginas brillantes de la
Historia”, “Grandes hechos y hombres” i especialment “Los mejores cuentos de
todos los países”). L’any
1938 retorna a Mèxic, on esdevindrà cèlebre per les seves pintures de temàtica
mexicana, veritables icones de la cultura popular. Mor a Mèxic D.F. el 1971.
6. Hi ha cartells no
firmats que es poden atribuir basant-se en l'estil del dibuix. És el cas de Los refugiados lo han
perdido todo ¡acogedlos!, on la mare amb el fill
als braços revela la mà de l'escultor Baltasar Lobo. Nascut prop de Zamora, el 1910, format com autodidacte en
tallers d’imatgeria religiosa a Valladolid, va ser membre del comitè nacional
de les Joventuts Llibertàries i publicà dibuixos a les revistes Armas y Letras, Tierra y Libertad, Frente
Liberatorio... i en especial a l'òrgan informatiu de l’entitat
anarco-feminista Mujeres Libres, on militava la seva companya Mercedes
Comaposada Guillén. També per a Mujeres Libres se li poden atribuir dos
cartells impresos a Madrid: Os ha nacido
una vida que os capacitará para un trabajo digno i ¡Mujeres!
Vuestra familia la constituyen todos los luchadores de la Libertad, com també els cartells ¡Adelante luchadores de la libertad! i Campesinos, a las armas para conquistar la
tierra, per a CNT AIT FAI.
Exiliat a París el 1939, on és
acollit per Picasso, Miró i Henri Laurens, hi triomfa com a escultor i hi mor
el 1993.
7. Un cartell curiós de la Guerra d'Espanya és el que
anuncia un Curs de
rus. Organitzat pel Sindicat Únic de l'Ensenyança i Professions Liberals que presenta la imatge d'un cosac, treta segurament
d'una fotografia, davant del Krèmlin, dibuixat amb siluetes a l'aerògraf, amb
diferents tonalitats de vermell. La firma que hi apareix, "Mestres",
no és prou característica per atribuir-la a un autor determinat, però com a
hipòtesi podríem pensar en Salvador
Mestres, més conegut com a ninotaire del Pulgarcito
d'abans de la guerra i sobretot del TBO;
va ser també un dels pioners del cinema d'animació. El seu dibuix tant podia
ser caricaturesc com realista, com el cartell que comento, però no tinc
constància que formés part del SUEPL, el sindicat de professions liberals en
l'òrbita anarquista, ni del grup
de "Dibujantes CNT" que s'esmenta al cartell.
8. De tant en tant
també trobo algun autor que no es deixa identificar fàcilment. El cartell
d'ambientació fabril que anuncia el I congrés metal·lúrgic UGT per una potent indústria de
guerra a Catalunya, del 1938,
està firmat per Olivé, i encara
ara dubto a qui atribuir-lo. Hi ha diversos candidats, com els pintors Jacint
Olivé i Ceferino Olivé, tot i que cap d'ells té una firma que s'assembli
a la del cartell, amb una gran ve baixa. Potser es tracta d'un tercer autor que
algun dia podrem identificar.
9. La firma "Parriego" apareix només en un
cartell de la guerra: Camperols! El camp és un front de lluita, que mostra un soldat amb el màuser i un
pagès que llaura un camp, amb el lema "Units a la lluita". Tot indica
que el seu autor és Alexandre
Parriego Piguillem (1914-1994), que ha deixat pocs rastres: el 1932
protagonitza un acte heroic,
quan salva una noia que havia caigut a l'aigua, al port de Barcelona (La Vanguardia, 11 maig 1932, p. 6-7); probablement és ell qui actua durant la guerra com a
cartògraf de la Brigada Mixta 133, i seu nom apareix també com a il·lustrador
del llibre Canciones infantiles (Edigraf,
Barcelona, 1970), mentre que el 1984 celebra una exposició al districte
barceloní de Sant Martí. També apareix la seva firma en algun christmas.
10. La firma del pintor Planas Doria identifica
l'autor d'aquest cartell amable, publicat durant la Guerra d'Espanya per tal de
fer conèixer l'existència i l'activitat de l'Ajut Infantil de Rereguarda,
entitat que depenia de la Generalitat de Catalunya i que es dedicava a acollir
en colònies infants orfes o desplaçats. Desconec per quin motiu es va
encarregar un cartell així a aquest paisatgista que no va defugir la
representació d'entorns més industrials, i que havia format part de la junta
directiva del Reial Cercle Artístic el 1928, sota la presidència d'Alexandre
Cardunets. (La Vanguardia, 26 febrer
1928, p. 9).
11. Segons Carles Fontserè, un dels tres primers cartells
de la Guerra Civil va ser aquest, de Francesc Riba Rovira, per al diari
Treball, òrgan del PSUC. Es tracta d'un treball contundent, amb el text
imperatiu ("Llegiu", amb la falç i el martell) i la capçalera del nou
quotidià, però sembla que l'autor no va fer més cartells. Un dibuixant identificat com a Francesc Riba va prendre part, el 1931, al concurs per a l'escut de la Generalitat de Catalunya; podria ser ell. Sabem, també, que
havia participat a la primera exposició de l’Associació d’Artistes
Independents, el maig de 1936, amb una pintura (Gratacels) i un dibuix (Homes,
dones, caps). Exiliat a França, s'esmenta sovint com a part de la seva llegenda
l'acollida que li féu Getrude Stein, que va prologar el catàleg de la seva
primera exposició a París, el 1945, amb un text elogiós.
12. El dibuixant Jaume Juez, Xirinius (1906-2002), va
assolir certa fama abans de la guerra, a les pàgines d'En Patufet, en l'estela de Joan Junceda, i també a L'Esquella de la Torratxa. Des del 1939
va destacar com a historietista. Al seu únic cartell de guerra, un milicià reté
un incontrolat per tal que no abusi de la seva posició de força en aquells
moments revolucionaris, i és segurament un dels primers que es va publicar: el
dibuix ja apareix reproduït, en línia, a la premsa el mes d'agost del 1936
(Treball, 16 agost, p. 4), tot i que en format de cartell potser va aparèixer
una mica més tard.
Dotze autors interessants
que van fer un sol cartell solitari en plena Guerra Civil però que mereixen
formar part de l'inventari general del nostre cartellisme.
(1) Altres autors d'una sola obra a qui ja he dedicat
alguna entrada del blog són Alonso, Eleuterio Blasco, Mentor Blasco, Caseres,
Cots, Flos, Fors, Fresquet, Granell, Guiriguet, Gumsay (Sáinz de Morales),
Ramon Martí, Monrós, Álvaro Ponsá o Serra Molist.
Curiosamente esta tarde estaba corrigiendo un artículo sobre las revistas antifascistas infantiles de la guerrra civil, y en el mismo hablo del cartel de Carreño y del de Pitti
ResponEliminaHola, es pot consultar o trobar en alguna revista aquest article que esmentes. Promet.
EliminaSalutacions.
Pau
Estimat Santi,
ResponEliminaCom sempre, disfrutant de la teva erudició
MIreia
Gràcies Mireia!
EliminaÉs un plaer poder-vos donar, mes a mes, una revisió d'aquests cartellistes!!