Informació sobre cartells i cartellistes catalans o actius a Barcelona

AQUÍ HI PODREU TROBAR NOTÍCIES I INFORMACIONS, IMATGES I REFERÈNCIES SOBRE CARTELLS I SOBRE ELS CARTELLISTES CATALANS O ACTIUS A BARCELONA, I MOLTES ALTRES COSES RELACIONADES AMB EL DISSENY GRÀFIC

dimarts, 21 de febrer de 2017

Paco Ribera — per Santi Barjau

Quan va esclatar la Guerra Civil i l'Espanya republicana va quedar dividida en dues meitats, molts dibuixants es van trobar enquadrats en la zona amb la qual s'identificaven ideològicament i van abraçar amb entusiasme la causa corresponent, com Renau, Martí Bas o Bardasano al bàndol lleial o Cabanas Erauskin i Carlos Sáenz de Tejada al sublevat. Alguns dibuixants van passar a l'altre sector, com un parell de cartellistes que ja hem trobat en aquest blog. I finalment, uns quants es van mantenir al bàndol on eren en esclatar la guerra, encara que no en compartissin la situació. Un d'aquests dibuixants va ser Paco Ribera, que des de Barcelona va treballar amb distància professional per a la propaganda roja, tot i que ideològicament n'estava allunyat.
 
Paco Ribera en una caricatura d'autor no identificat, apareguda a la revista Alrededor del mundo de Madrid, el desembre del 1928.

L’any 1939 Paco Ribera va ser l’autor d’un retrat de Franco, molt divulgat, i que anava acompanyat pel “parte” oficial de l’1 d’abril d’aquell any, que certificava el final de la Guerra Civil. Dos anys abans, ell mateix havia pintat un retrat de Durruti, d’esperit força similar. Entre les dues obres s’estén la producció de Paco Ribera per a la propaganda republicana, que segurament va fer sense implicar-s’hi personalment, però amb un alt grau de professionalitat.
 
Un dels primers cartells de Ribera, per anunciar l'exposició dels joves pensionats de la qual formava part, apareguda a Alrededor del mundo el 22 de desembre del 1928.

Nascut a Madrid l'any 1907, Francisco Ribera Gómez es va formar amb el seu pare pintor i a l’acadèmia de San Fernando. Del període madrileny en puc destacar l'etapa com a pensionat a El Paular i Galícia (1926), sota les ordres de Francisco Esteve Botey. (1) El primer cartell de Paco Ribera del qual conec la imatge és el que va fer per anunciar l'exposició dels treballs que havien realitzat els joves pensionats (tot i que no queda clar si va ser un cartell imprès o només es va quedar en original). (2) En canvi no he trobat cap referència gràfica del cartell premiat en un concurs per "anunciar una película" no identificada. (3) Potser un dels primers cartells que es devia imprimir i que es conserva és el del Club Alpino Español, que va resultar guardonat amb el primer premi al concurs celebrat el 1929. (4) L'autor hi demostra un bon domini del dibuix, simplificat i dinàmic, amb textures puntejades i una tipografia moderna. Un altre èxit dels primers anys va ser el primer premi (ex aequo amb Ricardo Summers "Serny") per anunciar el film La Bodega, cosa que sembla revelar una especialització cinematogràfica ja des dels inicis. (5) 


Però el primer gran èxit de prestigi va ser segurament el primer premi al concurs de cartells per al ball de carnaval del Círculo de Bellas Artes de Madrid, l'any 1931. (6) Aquest certamen de fama quasi mítica havia estat dominat durant anys pel gran Rafael de Penagos, i per al jove artista la victòria havia de ser un excel·lent trampolí; però el seu projecte, presentat amb el lema "Guiño", va ser considerat poc original per part d'altres concursants. (7) L’original es conserva encara a la col·lecció del CBA. En el límit entre l'etapa madrilenya i la barcelonina, Paco Ribera pren part als concursos del Patronato Nacional de Turismo, en concret per als cartells de les Illes Canàries i del trajecte França-Marroc a través d'Espanya, en els quals obté premis menors. (8)


Paco Ribera es trasllada a viure a Barcelona, cap a 1932, com a director artístic de l'agència de publicitat J. Walter Thompson, on va comptar amb la col·laboració de Gerardo Lizarraga. (9) Desconec si a Madrid ja havia treballat amb la branca local d'aquesta important agència, i per quins mitjans havia arribat a ser considerat ja un professional prou qualificat per tal de dirigir-la. Tampoc no estic en condicions d'aclarir quins treballs va fer en aquest lloc de treball. La firma de Paco Ribera apareix durant els anys trenta, no només en diversos cartells que després comentaré, sinó també en multitud d'impresos comercials i publicitaris. En realitat, com explicava Carles Fontserè a les seves memòries, Ribera també era el dibuixant insígnia dels famosos tallers litogràfics de José López. El divertit relat de Fontserè pinta l’amo com un dandi i l’empresa com una autèntica agència publicitària que treballava pels clients més exclusius. Fontserè hi va coincidir el 1935 amb el ja prestigiós Ribera, de qui diu que “tenia un gust exquisit per a dissenyar etiquetes i delicades presentacions en perfumeria” que el jove dibuixant va aprendre a imitar. (10)


 


Paco Ribera, amb la companyia d'altres dibuixants com Rey Vila, també fa dibuixos i cobertes per a la Revista Ford, plena d'escenes del món elegant amb vehicles esplèndids, a vegades amb el contrapunt dels vehicles industrials. L'art de Paco Ribera és especialment adequat per aquestes imatges.
 

Els cartells fets per aquest autor a Barcelona abans de la guerra revelen un treballador incansable, sol·licitat per diversos clients que el devien considerar el dibuixant preferit per la seva solvència i bon ofici. Ja he comentat una dedicació constant al cartell de cinema. Per exemple, el 1935 el trobo fent el cartell per a la pel·lícula Aventura Oriental, protagonitzada per Casimiro Ortas; (11) i durant anys va fer diversos cartells per a automòbils (com per exemple El nuevo Radio Ford para automóvil i Forros de frenos Chevrolet) però sobretot per a les produccions discogràfiques de La Voz de su Amo i Odeon, amb els noms de figures populars com per exemple Raquel Meller, Conchita Piquer, Imperio Argentina, el baríton Marcos Redondo o la soprano Maria Espinalt, entre d'altres. (12) En aquests discos, Los más eminentes artistas interpretan las grandes obras musicales, com deia un cartell on els retrats dels intèrprets, dibuixats per David Santsalvador, flanquejaven un trio musical de dones vestides amb túniques i posats extàtics, obra de Paco Ribera.
 

Altres cartells són coneguts perquè van aparèixer reproduïts al llibre Poster progress, prologat per Tom Purvis i editat el 1939 per la revista londinenca The Studio. Paco Ribera hi és destacat com un dels principals cartellistes espanyols, al costat de Josep Morell o Renau. Les imatges que hi trobem corresponen segurament a projectes no publicats, com ara un per a l'Exposición Nacional de Bellas Artes de Madrid, de data no especificada; per a la Segona exposició de la ràdio, celebrada a Barcelona el 1932, amb la imatge, que sembla fotogràfica, d'una enorme orella (el cartell editat va ser obra de Sergi Cortés) o per a la VI Fira de Barcelona, del 1933 (va ser anunciada per un cartell de Morell). Malgrat la data del llibre, no s'hi recull cap dels treballs que Paco Ribera fa durant la guerra civil. Un altre dels cartells que va dissenyar en aquests anys trenta i que segurament no es va imprimir és el que porta el text Fiestas de la República, firmat encara com a Francisco Ribera, segurament a Madrid, i que presenta unes figures glacials en la millor tradició de l’Art Déco. (13)

La posició de Paco Ribera durant la guerra civil és xocant: tot i que Carles Fontserè el defineix com un home de dretes, proper a la CEDA, i fins i tot arriba a dir que els seus companys el consideraven un "filofeixista de bona pasta, honest i incapaç d’una malifeta" (14), la realitat és que va estar implicat en primera fila en les activitats de la propaganda republicana i en va ser part activa, dins del Sindicat de Dibuixants Professionals. Durant els primers moments la seva tasca al Sindicat no va ser tan evident, però des dels inicis del 1937, quan un sector dels afiliats se'n va per fundar la Cèl·lula de Dibuixants del PSUC, ell pren un cert protagonisme al si del SDP, que passa a ser dirigit per Enrique Ballesteros “Henry”. Amb ell i Vicenç Miralles, redacta les Bases de treball per als dibuixants d’arts gràfiques assalariats i unes normes de preus per als dibuixants lliures o independents, que van servir per tornar a donar al sector una aparença de més professionalitat. (15)
 

Els cartells dibuixats per Paco Ribera al llarg de la guerra civil segurament són més dels que podria semblar a primera vista. L'únic que d'entrada apareix firmat clarament anunciava la Diada Internacional de la Dona Antifeixista que es va celebrar a Barcelona el 7 de març del 1937, amb el text Fill, Madrid et necessita! Tot pel Madrid heroic, i que l'autor dedica a la seva ciutat natal, coincidint també amb la Setmana de Madrid. Per al mateix esdeveniment, segons ens explica Fontserè, Paco Ribera va pintar uns grans retrats de Macià i Companys, que es van reproduir en forma de grans pancartes exhibides en una desfilada; els retrats d'altres personalitats, en el mateix estil, van ser fets per Lluís Perotes. (16) Algunes fotografies els mostren, i per això podem deduir que d'alguna manera també correspon a Paco Ribera el cartell amb l'efígie del president Companys que, amb el lema Catalans!, convocava a l'esmentada diada. Un altre cartell, no firmat, dedicat al mateix acte del 7 de març i amb el text Per la llibertat de Catalunya, ajudeu Madrid, és atribuït conjuntament a Paco Ribera i Vicenç Miralles, segons la revista Moments. (17) La imatge de la mà estesa amb un cor i la bandera catalana està resolta amb gran simplicitat gràfica. Desconec la participació del dibuixant en altres cartells no firmats per a la Diada de Madrid.
 

Al costat d’aquests cartells per als grans esdeveniments unitaris anteriors als Fets de Maig, es pot rastrejar l’actuació de Paco Ribera en altres treballs, com el cartell que anuncia els himnes populars Hijos del pueblo i A las barricadas en discos Odeon-La Voz de su amo; i el que fa la publicitat de la premsa llibertària: Leed Tierra y Libertad y la revista doctrinal Tiempos Nuevos, que apareix amb la signatura “P.R. del SDP”. 
 
 
Ja he comentat a l’inici que Paco Ribera havia estat l’autor d’un conegut retrat de Buenaventura Durruti. Carles Fontserè va explicar que aquesta estampa en fotocrom es va fer per tal de donar feina als treballadors de la litografia López, que havia estat col·lectivitzada, i que se'n van fer "miles de ejemplares" que durant la guerra estaven visibles a tots els quioscos. (18) 
 

Durant la guerra, publica dibuixos a nombroses publicacions, com ara Mi Revista, o també Ímpetu, revista de la Delegació General de Carrabiners (número únic, d'octubre del 1938, on destaquen la coberta de Paco Ribera, mostra d’un estil heroic que el franquisme també va utilitzar; dues il·lustracions una d'aire surrealista, l'altra èpica; i alguns anuncis firmats amb les inicials PR). També és esmentat com a director artístic de Moments, "la revista del nostre temps", coeditada pel Sindicat de Dibuixants Professionals. En aquesta revista (i també en altres treballs dels anys 1937-38, com l’opuscle El naixement de la UGT, amb motiu del III congrés) Paco Ribera firma com a membre de D.A.G., que potser es pot interpretar com a "Dibuixants d’Arts Gràfiques", tot i que desconec quin sentit pot tenir aquesta indicació, que també trobo al costat de les firmes d’altres dibuixants de la revista, com Henry, Frank Alpresa, Lluís Garcia Falgàs, Joaquim Granell... La seva actuació durant la guerra va donar encara altres fruits, com la col·lecció de postals Estampas de la guerra en Euzkadi
 

Tres portades dibuixades per Paco Ribera: per a les revistes Moments i Ímpetu, i per al relat El naixement de la Unió General de Treballadors: Barcelona, agost del 1888, escrit per Josep Soler i Vidal.
Per altra banda, l'antiga dedicació als cartells de cinema entronca amb una nova faceta del seu treball, en aquest cas com a director: la premsa del moment esmenta el rodatge de La propaganda fué buena, "film en el que debuta como director Paco Ribera" (19) i més tard s'anuncia l'estrena de La Danza, amb Joan Magriñà, per a E.A. Films (és a dir Estudios Antifascistas, dels quals era director artístic). (20) 

En contrast amb aquestes activitats, l'entrada dels Nacionals a Barcelona va significar per a Paco Ribera la incorporació ràpida a la propaganda de la nova Espanya. Sobretot és recordat pel retrat de Franco que ja he esmentat (i que potser, com en el cas simètric de Durruti, va servir per assegurar la feina als obrers del taller, tot i que en aquesta ocasió va ser imprès per Grafos). No he localitzat cap altre cartell firmat per ell, si bé Enric Satué (21) li atribueix l'èpic España resucita, imprès a Gràficas Ultra per al Servicio Nacional de Propaganda; i segurament li podríem atribuir altres treballs, com el cartell Una juventud fuerte y sana para la patria per a les Organizaciones Juveniles de la Falange, però no deixa de ser també una hipòtesi.
 

Més endavant, Paco Ribera sembla abandonar totalment l'activitat publicitària per centrar-se en una carrera de pintor que, com és costum en aquest blog, a penes comentaré. Especialitzat en el paisatge i el retrat, va obtenir cert èxit amb figures de joves nues, emmirallant-se en la tradició de la pintura espanyola amb un tractament entre sentimental i suggerent. Com a molt, el retrobo com autor de làmines per a calendaris, entre els quals destaquen els de la Unión Española de Explosivos, en tretze ocasions entre 1947 i 1977, (22) o per a la Mutua General de Seguros, entre d'altres. També va exercir des de 1945 a la càtedra de dibuix al natural a l'escola superior de Belles Arts de Barcelona, que va dirigir entre 1964 i 1972. (23)

Paco Ribera és un d'aquells creadors que encara cal reivindicar per la seva tasca gràfica, i que per algun motiu (potser per la seva biografia migpartida entre Madrid i Barcelona, i pel fet de treballar per als dos bàndols de la guerra civil) mai no ha acabat de ser valorat ni per uns ni per altres. Fins i tot ha estat objecte de notícies errònies: per exemple moltes biografies el fan mort a Màlaga l'any 1990, quan tot indica que va morir a Barcelona el 1996. (24)



(1) Hesperia: "Esteve Botey y sus huestes", Alrededor del mundo (Madrid), XXX, 1538, 8 desembre 1928, p. 9. Unes pintures de Paco Ribera (Santiago de Compostela i En el atracadero) són reproduïdes a la revista madrilenya La Esfera el 1929.
(2) Hesperia: "Arte decorativo", Alrededor del mundo (Madrid), XXX, 1.540, 22 desembre 1928, p. 17.
(3) Nuevo mundo (Madrid), XXXV, 1.789, 4 maig 1928, p. 46.
(4) El Heraldo de Madrid, 16 febrer 1929, p. 12.
(5) "El fallo de un concurso", El Imparcial (Madrid), 2 novembre 1929, p. 8.
(6) La Libertad (Madrid), 4 febrer 1931, p. 6.
(7) R.M.: "El concurso de carteles de Bellas Artes", La Nación (Madrid), 10 febrer 1931, p. 11.
(8) Luz (Madrid), 26 juliol 1932, p. 2.
(9) Eva Cortès i Giner: Remedios Varo i Uranga: L'encontre dels seus dibuixos amb el surrealisme francès, URV / Arola Editors, Tarragona, 2013, p. 40.
(10) Carles Fontserè: Memòries d'un cartellista català (1931-1939), Pòrtic, Barcelona 1995, p. 145-147.
(11) Paco Baena Palma: El cartel de cine en España 1910-1965, FBP, Barcelona, 1996, p. 130.
(12) Jordi Carulla – Arnau Carulla: La Publicidad en 2.000 carteles, Postermil, Barcelona 1998.
(13) Alain Weill: L'affiche dans le monde, Somogy, París, 1991, p. 281.
(14) Fontserè 1995, p. 211, 224.
(15) Francesc Fontbona: Vicenç Miralles, I.G. Viladot, Barcelona 1986, p. 7.
(16) Fontserè 1995, p. 345.
(17) Moments, 3, 15 març 1937, p. 19.
(18) Carles Fontserè: El Sindicato de Dibujantes Profesionales, a: Carteles de la República y la Guerra Civil, Centre d'Estudis d'Història Contemporània / La Gaya Ciencia, Barcelona 1978, p. 360. Al llibre dels germans Salas Larrazábal, Historia general de la Guerra de España, Rialp, Barcelona 1986, p. 379, es reprodueix la seva làmina titulada Barricada, del 1936.
(19) Mi revista, III, 44-45, 15 juliol 1938, p. 117.
(20) Mi revista, III, 54, 1 desembre 1938, p. 26.
(21) Enric Satué: El Diseño Gráfico en España: Historia de una forma comunicativa nueva, Alianza Editorial, Madrid, 1997, p. 426.
(22) https://www.maxam.net/es/fundacion/coleccion_maxam/artistas/ribera_gomez_francisco (consulta 13 febrer 2017)
(23) "Francisco Ribera o el nuevo Clasicismo", La Vanguardia Española, 4 abril 1973, p. 49.
(24) La Vanguardia, 30 maig 1996, p. 26.

5 comentaris:

  1. Excelente trabajo el de este maravilloso blog, cada entrada es todo un hallazgo... Paco Ribera no es un dibujante desconocido del todo, pero tampoco ha sido hasta ahora --injustamente-- un autor muy ensalzado. Gracias por esta completísima biografía.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias por estas palabras amables, es todo un honor. ¡Me alegro de poder ser útil!

      Elimina
  2. Fantàsticament erudit com sempre, Santi. Enhorabona. La meva imatge de Paco Ribera, però, segueix essent la dels calendaris de ERT, que et trobaves per tot arreu (entre altres coses perquè ERT feia els cartutxos per a les escopetes dels caçadors i així arribava a tots els pobles i poblets) i que als anys setanta eren candidats ferms al Premi Nobel del Kitsch.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Josep! Seguint la línia del blog, no he volgut posar imatges d'aquests calendaris ni de la seva pintura de cavallet, que van ser tan diferents dels seus cartells i altres treballs gràfics.

      Elimina
  3. Un plaer, com sempre, llegir aquestes biografies. Potser havia vist alguna de les pintures de Paco Ribera en aquells calendaris tan kisch i tan típics dels escopetaires, però desconeixia la dimensió del personatge digne d'alguna narració de Javier Cercas. Un salut des de Xàtiva.

    ResponElimina