Germans Tusell — per Santi Barjau

En el món de les arts gràfiques sovint es troben petites dinasties en les quals la destresa i l’ofici es perpetuen de pares a fills o néts, o bé entre oncles i nebots. En aquesta ocasió us vull presentar l’obra de dos germans que es van dedicar al dibuix publicitari, entre altres activitats artístiques. Josep i Antoni Tusell Ribas firmen de manera independent uns treballs gràfics que potser no han estat gaire reconeguts però que ens fan adonar com era de gran la indústria gràfica de Barcelona, que permetia donar feina a tants i tants professionals que ens han llegat uns treballs excel·lents. 

Josep Tusell era el germà gran, i abans de la guerra va dibuixar com a ninotaire a les revistes En Patufet, Papitu i L’Esquella de la Torratxa. També es va dedicar a la publicitat, dirigint Estudio Tusell Ribas, que “Crea y dibuja todo en moda sastrería”, especialitzat en figurins però també altres dissenys com etiquetes, marques o cartells (es pot consultar una excel·lent selecció dels seus treballs al catàleg del benemèrit Museo del Traje de Madrid). Habitualment les seves firmes seran “J. Tusell”, en el cas dels ninots, o bé “Tusell Ribas” en l’abundant tasca com a dibuixant de figurins de moda.

Antoni Tusell Ribas va ser un reconegut pintor figuratiu, de llarga trajectòria. Existeix un llibre que posa en valor aquesta activitat pictòrica, però que en canvi deixa en segon pla la seva dedicació pel dibuix publicitari, tot i que segurament algun dels seus cartells es puguin comptar entre els treballs més coneguts pel gran públic, com veurem. Les escasses notícies sobre els seus inicis artístics procedeixen del llibre esmentat. (1)

Nascut a Terrassa el 1908, Tusell va tenir des de molt aviat una relació estreta amb el món de l’art. Amb només tretze anys hauria entrat a treballar al Reial Cercle Artístic de Barcelona, mentre començava a estudiar a l’Acadèmia Baixas i més tard a l’escola de Belles Arts (Llotja), tot i que segons sembla aquests ensenyaments no despertaven gaire interès al seu temperament precoç. Als setze anys (estaríem parlant doncs de l’any 1924) entrà a treballar als tallers gràfics de Seix & Barral, on aviat destacaria per les seves il·lustracions, cartells i altres elements de publicitat. 

En aquest blog, com és habitual, no m’aturaré a considerar la pintura de cavallet en l’obra de Tusell, sinó que em centraré només en els seus treballs de dibuix publicitari. La tasca d’Antoni Tusell en el camp gràfic és poc coneguda i es pot confondre alguna vegada amb els treballs del seu germà Josep, tot i que Antoni firma simplement amb el cognom, amb alguna excepció: un dels treballs més antics que conec d’Antoni Tusell és el paper assecant per al “Salón de ventas” de J.M. Portusach, potser de final dels anys vint, amb una firma inequívoca: “A. Tusell” (el seu germà Josep també té algun treball per aquest client). 

Un dels seus primers èxits públics va arribar amb la participació al concurs de cartells al·legòrics de la Caixa de Pensions, celebrat el 1933. Al marge dels quatre premis (atorgats a primeres figures com Francesc Fàbregas, Antoni Clavé, Josep Queralt i Antoni Vila Arrufat), el jove de vint-i-cinc anys va obtenir un tercer accèssit (250 pessetes), només per darrere dels consagrats Francesc Galí i Nicolau Miralles, i superant en canvi noms com Gerard Carbonell, Pascual Capuz, Fulgenci Martínez Surroca o Josep Morell. (2) Malauradament no conec l’aspecte de la seva proposta gràfica. 

La següent notícia que el vincula amb els cartells ja se situa en el període de la guerra, quan és esmentat entre els participants al concurs de cartells del Comitè industrial cotoner: els guanyadors, premiats amb 750 pessetes cadascun, van ser un cartell firmat pels germans Miralles i el projecte “Adlan”, presentat per A. Tusell, que s’esmenta com afiliat a la CNT; devia pertànyer doncs al Sindicat Unificat de Professions Liberals. Els accèssits de 75 pessetes van ser per a Antoni Clavé, Ramon Martí, Lluís Lleó, Àngel Pallarés, Josep Morell, Ricard Giralt Miracle, Joaquim Granell i Quimet Cadena. (3) El cartell no es devia imprimir o en tot cas no se’n coneix cap exemplar. 

També durant la guerra llegim que es van exposar a la Sala Gaspar un conjunt de “dibujos típicos barceloneses y retratos de intelectuales catalanes, originales de Antonio Tusell (actualment al servicio de las armas de la República)”. (4) Desconec quins devien ser aquests treballs i, en general, quina va ser la seva activitat gràfica durant la guerra civil, si bé el nom de Tusell apareix com un dels col·laboradors de la revista Sias, de la conselleria de Sanitat i Assistència Social, en una imatge que il·lustra l’article “Catalunya acull els refugiats” (Sias, 1, març 1937, p. 17).

Segons sembla, poc abans o després de la guerra Antoni firma les cobertes de partitures publicitàries: Inocente (vals) i Coñac Valdespino (pasodoble flamenco). També s’esmenta, sense data, un ex-libris per a Fernández Esteban (un exemplar a la Biblioteca de Catalunya).

L’any 1946 apareix la que, segons algunes fonts, és segurament una de les seves realitzacions més conegudes: l’envàs de Cola-Cao, amb uns treballadors nadius “de l’Àfrica Tropical”, sota un intens cel groc. Un cartell per al mateix producte, firmat per Tusell, se sol datar el 1953, tot i que sabem que va estar instal·lat a l’Argentina entre 1951 i 1954. Aquest cartell de Cola-Cao, “el alimento de la juventud”, amb un petit boxador que aguanta un pot del producte amb gest vigorós, és també una de les imatges més recordades de l’època.

Es coneixen pocs cartells d’Antoni Tusell; la majoria es poden distingir per la firma, similar a la que va utilitzar habitualment en les seves pintures de paisatges o figures. El repertori de Jordi Carulla recull uns cartells firmats únicament amb el cognom Tusell que deuen correspondre a Antoni: un que potser és anterior a la guerra, per anunciar Esparadrapo Galeno; un altre, en realitat una targeta de 20 x 15 cm, amb una firma curiosa (les lletres en majúscula, un pinzell i un matràs, aquell recipient cònic que s’utilitza als laboratoris químics i farmacèutics) anunciava el producte Amidrin; la resta de petits impresos, amb dates de 1944 i 1945, mostren ja la firma cursiva més característica d’Antoni Tusell i fan publicitat de productes farmacèutics com Pueribalsam o Lepsinal. També trobem aquesta firma al cartell del 1945 per a l’hotel Àncora de Tossa de Mar. L’interessant repertori de Carlos Velasco ofereix un cartell per a la Sociedad Anónima Cros, de cap a 1935, però no m’atreveixo a assignar-lo a un o altre dels germans. 

Aquesta firma que Antoni Tusell posava a les seves obres pictòriques és la mateixa que trobem als seus cartells i a les targetes publicitàries per a productes farmacèutics, com aquestes belles mostres procedents del fons d'Ephemera de la Biblioteca Nacional de Madrid

A més, no hem de confondre els Tusell Ribas amb un altre dibuixant, Salvador Tusell, que va il·lustrar un Quixot amb aquarel·les basades en els gravats de Doré, o també una versió reduïda per a infants, de la col·lecció Araluce; i de qui conec el treball com autor de postals amb parelles d’enamorats i també algun dibuix per a llaunes de productes alimentaris, amb la firma “S. Tusell”.

(1) Jordi J. Sánchez (edició a cura de), Antoni Tusell i Ribas, Ketres editor, Barcelona 1998.

(2) La Vanguardia, 1 juny 1933 p. 3.

(3) La Vanguardia, 10 octubre 1936, p. 4.

(4) La Vanguardia, 14 agost 1937, p. 2.