Informació sobre cartells i cartellistes catalans o actius a Barcelona

AQUÍ HI PODREU TROBAR NOTÍCIES I INFORMACIONS, IMATGES I REFERÈNCIES SOBRE CARTELLS I SOBRE ELS CARTELLISTES CATALANS O ACTIUS A BARCELONA, I MOLTES ALTRES COSES RELACIONADES AMB EL DISSENY GRÀFIC

dilluns, 21 de setembre de 2015

Les imatges del trimestre (estiu 2015) - per Santi Barjau

La Gran Festa Valenciana del Foc. La revetlla de Sant Pere de l’any 1936 va tenir a Barcelona connotacions valencianes. En efecte, tal com veiem en aquest cartell de Rafael Raga, les celebracions de la nit del 28 al 29 de juny (força populars a la capital catalana, tot i que no  tenen tanta fama com les de Sant Joan) van comptar aquell any amb la presència especial d’uns convidats de luxe: els representants de diferents entitats festives del País Valencià que hi van aportar una mostra excel·lent de la seva cultura popular. Amb aquesta iniciativa es pretenia donar a conèixer a Catalunya les festes valencianes del foc i la pólvora, tot això servit amb una excusa benèfica, ja que els guanys es destinaven a organismes d’ajuda infantil de les ciutats de València i Barcelona. La falla, titulada “A l’ombra del Micalet”, es va instal·lar entre els palaus 1 i 2 (actualment anomenats d’Alfons XIII i de Victòria Eugènia), feia 16 metres d’alçada i estava formada per 58 figures. Els ninots (procedents d’una mostra prèvia feta a Saragossa) van estar exposats prèviament a la Plaça de Catalunya (Crónica, 12 juliol 1936). A més de la falla es va anunciar una “traca de gran luxe” i un castell de focs artificials a càrrec de Vicent Picó i Manuel Martínez, àlies “Boig de l’aire”. El creador de la falla va ser l’expert Regino Mas, ajudat per altres artistes del grup “Acció d’Art Popular”, entre els quals es comptava també Rafael Raga, encarregat del cartell. Aquest treball, imprès a l’acreditada casa Ortega de València, mostra la síntesi d’aquella festa amb una vista del Palau Nacional de Montjuïc, davant del qual es va plantar la falla, que crema al primer pla en grans llengües de foc, mentre que darrere de l’edifici solquen el cel els llums dels reflectors situats darrere de la cúpula que encara ara s’encenen en dates assenyalades, i els focs artificials del castell que cloïa la Festa. L’expertesa dels tallers valencians, especialitzats en cartell de festes i especialment en la modalitat taurina, es posa de manifest en el resultat cromàtic aconseguit amb quatre o màxim cinc tintes (blava, groga, negra, vermella i taronja). Rafael Raga Montesinos (València 1910-1985), deixeble de Josep Renau i actiu en el cartell de cinema abans i després de la Guerra Civil, va fer durant els anys bèl·lics notables cartells de propaganda antifeixista que amb l’arribada del franquisme el van dur a la presó. En sortir-ne, va continuar treballant en el cartell de cinema amb una nova firma, “Ramón”, darrere la qual s’amagaven les primeres síl·labes dels seus dos cognoms.  



Karel Cerny. O millor Černý, amb diacrítics, a la C i a la y, que no tots els sistemes informàtics respecten. Aquest és el nom de l’autor del cartell que us presento aquest mes. És un nom freqüent en llengua txeca: un futbolista famós, un o dos pintors, un polític de la Txecoslovàquia comunista i l’oscaritzat director d’art del film Amadeus de Milos Forman se’n deien. L’autor d’aquest cartell és encara força desconegut i la seva vida està envoltada de molts interrogants, malgrat els repetits intents per aclarir-la. Podria haver nascut a Praga (o a Brno?) el 1904, i mort a Barcelona (o a Trieste, en accident de motocicleta?) el 1953, però fins i tot aquestes dades podrien pertànyer a alguns dels seus homònims... El que es coneix amb relativa certesa és que el nostre Karel Černý va fer bona part de la seva carrera professional a Barcelona, com a especialista en arts gràfiques, però no sé exactament quan ni perquè arriba a la ciutat. Segurament va ser a mitjans o finals dels anys vint, quan els preparatius de l’Exposició Internacional de Barcelona van atreure tants dibuixants estrangers. Sembla que primer va treballar amb Eduard Jener (però es tracta del pare, Eduard Jener Casellas, o del fill, Eduard Jener González?) i més endavant es va establir pel seu compte. La producció gràfica de Karel Černý es concreta per ara en mitja dotzena de cartells, alguns dels quals, acompanyats per altres elements publicitaris, per a l’empresa de mitjons Molfort’s, que es fabricaven a Mataró: els treballs més antics serien de l’any 1927. Altres cartells destacats són el que anunciava les “Medias Siky” que es venien en exclusiva als magatzems Santa Eulalia; o el cas polèmic del cartell per als pelleters Tapbioles y Pirretas, que plagia amb gràcia el disseny original del francès Charles Loupot per a Fourrures Canton... També se’l recorda pel personatge-mascota del paper de fumar Carlets, d’Olot. I certament, devia fer molts altres dissenys, com per exemple la coberta del llibre La defensa del conductor, que revela la seva habilitat gràfica i el mostra al dia de les novetats fins i tot en un llibre de contingut ardu i legalista. Bona part del renom de Karel Černý prové dels esments plens d’humor que en va fer el dibuixant i escriptor Pere Calders, qui hi va treballar com a aprenent a principi dels anys trenta. Sembla que també hi va estar vinculada la dibuixant russa Mariana Goncharov, establerta a Barcelona on va estar activa amb el pseudònim de “fair”.





El cartell per al XXV aniversari del Club Natació Barcelona, del 1932, mostra clarament l’habilitat gràfica de Černý, amb el cap que emergeix de l’aigua i la puresa geomètrica de les inscripcions que n’ocupen els tres quarts superiors (les lletres del quart inferior, afegides en tipografia, podien variar depenent de l’acte concret que s’anunciava). Imprès per Viladot a quatre tintes, el cartell té també una identificació del dibuixant litògraf F. Torrens, qui va materialitzar el disseny original del dibuixant txec. De la mateixa manera que no sabem ben bé d’on venia, també desconeixem quina va ser la seva fortuna durant o després de la Guerra Civil, però segur que en el futur es podran anar descobrint noves dades i es podran anar omplint les llacunes sobre la vida i l’obra de Karel Černý.


Ramon Muixí. A vegades hi ha algun cartell que planteja un petit enigma. Per exemple aquest cartell editat durant la guerra per la Generalitat de Catalunya, que fa una llista gràfica d’articles de primera necessitat que calia racionar en aquella situació de carestia, agreujada amb l’arribada de refugiats que fugien dels avanços del franquisme i que van arribar a duplicar la població de Catalunya: la presentació de les dades conforma un conjunt que atreu la vista cap a la seva lectura, comprensió i, si és el cas, compliment de la consigna decretada. És un exemplar típic del treball gràfic dels anys trenta. La firma del cartell, però, és una mica més estranya. Hi llegim els noms de Durbán i Muixí. El primer és el d’un pintor aragonès ben conegut, actiu a Barcelona entre 1927 i 1939, a qui dedico l’entrada del mes d’agost. 



Però qui era Muixí? Per una d’aquelles casualitats, mentre em plantejava la qüestió vaig rebre una consulta de Julià Guillamon a propòsit d’uns “Menús de guerra” publicats per la Conselleria de Proveïments (amb receptes a l’estil de la famosa “Truita de patates sense ou i sense patates”) amb una atractiva imatge firmada també per Muixí.



Al mateix temps descobria als fons de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona un catàleg de la pelleteria La Siberia per a la temporada 1934-35, bellament il·lustrat per R. Muixí. Amb aquestes pistes ja va ser més fàcil localitzar el dibuixant Ramon Muixí Roig, nascut a Tàrrega l’any 1911, alumne de l’escola de Belles Arts de Barcelona, on va rebre premis pel seu aprofitament dels estudis de “carpinteria y muebles” (curs 1931-32) i de dibuix lineal (curs 1932-33) (La Vanguardia, 22 abril 1934, p. 12) i de qui sé que va exposar el 1933 a l’Ateneu de Tàrrega, en una mostra d’artistes targarins, junt amb els germans Alsina Amils i amb Ramon Miret Baldé, i on va exposar pintures, dibuixos i gravats a l’àcid sobre vidre, segons explica Adam Coscoll, o sigui Joan Cortès, al diari L’Opinió, en una ressenya després reproduïda a La Ciutat de Tàrrega. 

 


El catàleg de la pelleteria és una obra molt interessant, resolta amb elegància. El cognom Muixí no és tan habitual, i em va posar sobre una altra pista: el conegut dissenyador gràfic Enric Huguet Muixí és nebot del dibuixant que avui ens ocupa. Ell em comunica el següent: “La meva mare va treballar a La Siberia, el seu germà gran (el meu oncle Joan Bta.) va fer tota la decoració de la botiga (anys 20?), la seva germana més petita hi va exercir de caixera i el més jove dels germans, en Ramon Muixí, era lògic que també hi tingués contacte.” Desconec quina va ser l’activitat de Ramon Muixí al llarg de la seva carrera, però sembla que es devia especialitzar més aviat en la decoració d’interiors. El 1945 sol·licita una patent per un “taburete limpiabotas”
(http://patentados.com/invento/taburete-limpiabotas.html) i més tard el trobo com a participant de les activitats que el Foment de les Arts Decoratives celebrava a la Cúpula del Coliseum: el 1954 pren part al concurs de projectes de mobiliari de preu reduït “Pro dignificación del hogar popular” (La Vanguardia, 29 juny 1954, p. 1), on obté un segon premi en la categoria de mobiliari en llars urbanes, i un accèssit en les de tema rural

  
Les postals "Creator" es podien personalitzar amb labor d'agulla, tal com s'il·lustra en aquest full publicitari.

Segurament Ramon Muixí va ser un dibuixant força actiu en el camp gràfic com a autor de petits impresos. Si més no, ho fan suposar aquestes mostres d’ephemera que he localitzat a lArxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (participacions de naixement, amb dates de 1945) i a la venda al mercat online (postals de la sèrie Creator, amb uns calats coberts de tela de canemàs sobre la qual les nenes podien expressar la seva creativitat brodant-hi amb fils de colors).
 

dilluns, 7 de setembre de 2015

ESPECIAL TERCER ANIVERSARI - per Santi Barjau

Texto en castellano más abajo
English Text below

Amb motiu del tercer aniversari de la creació d’aquest blog i de la primera entrada, publicada el 7 de setembre del 2012, voldria compartir amb tots vosaltres unes reflexions sobre els objectius que em vaig proposar i els resultats assolits.
Segurament de tant en tant fa falta aturar-se un moment en el camí, contemplar el trajecte recorregut i potser prendre forces, amb la satisfacció de l’esforç acomplert, els nombrosos indrets visitats, els amics nous o vells saludats aquí i allà i també, si cal, fer propòsit d’esmenar tot allò que pugui millorar-se, amb la col·laboració de tothom. Aquesta breu pausa, sens dubte, ha de servir per continuar el camí amb més força i ànims redoblats.
En aquests tres anys, mes a mes, he ofert un total de 32 entrades originals, a les quals n’he afegit 11 d’especials, a l’inici de cada estació, on recullo (i algun cop amplio) els textos més breus que han acompanyat cadascuna de les “imatges del mes”. Les dues primeres entrades, els dies 7 i 8 de setembre del 2012, explicaven per primer cop les biografies i les aportacions dels dibuixants Albert Sanmartí, que firmava “Artel”, i l’etapa barcelonina de Joe Loewenstein, àlies “Joe Loe”. En realitat la publicació d’aquests dos articles, escrits ja des de feia temps i mantinguts inèdits, va ser la causa de la creació del blog i l’esperó per continuar en aquesta línia, tot i que aviat em vaig adonar que no era possible mantenir un ritme tan fort de publicació. Així que em vaig proposar que, com a mínim, faria una entrada cada mes, inclosos els resums de les imatges del trimestre.
Potser us interessarà conèixer el rànking de les entrades més populars. El nombre de visites acumulades des de l’inici supera a dia d’avui les 20.000, de les quals 8.200 queden registrades al recompte de visualitzacions.
L’article més consultat fins ara és també un dels que més s’allunyen del format habitual, ja que no es tracta de la biografia d’un sol individu, sinó que recollia la creació i breus pinzellades dels membres d’un grup que es coneixia com a “Cartellistes CNT”. A més, per la seva llargària extra, vaig creure oportú dividir l’entrada en dues entregues, una per al relat cronològic i l’altra per a les biografies, de Frank Alpresa a Eugenio Vicente. Les dues parts han tingut, fins al dia que escric aquestes ratlles, un total de 416 + 534 consultes, essent aquesta última la meva xifra rècord. Us agradarà saber que la història dels dibuixants del Sindicat Unitari de Professions Liberals va aparèixer al cap de pocs dies, traduïda al castellà i sense menció d’autoria, a la pàgina dels camarades anarquistes de Chiclana i a la d'altres grups àcrates andalusos.
Al marge d’aquest article tan especial, l’estrella indiscutible de les biografies individuals és l’estrany cas del dibuixant Domínguez (que va compaginar els cartells per a Estat Català i el dibuix de toros), amb 433 consultes, seguit a certa distància per l’article que vaig dedicar a l’Associació de Cartellistes dels anys trenta, amb 390 visites. Altres biografies populars són les de Lluís Garcia Falgàs, Marcel·lí Porta, Julián Oliva i el ja esmentat Joe Loe, que oscil·len entre les 250 i les 300 consultes.
Tots els escrits que he compartit amb vosaltres durant aquests tres anys em són especialment estimats. Però voldria citar breument alguns dels treballs que m’han donat més satisfaccions intel·lectuals, tot i que el seu èxit públic potser no ha estat dels més grans. Per començar em vull referir al primer dels articles penjats, dedicat a Albert Sanmartí “Artel”, que abans de la meva recerca era un autèntic desconegut i que ara ja vaig veient com de mica en mica se’l reconeix i esmenta correctament a les publicacions sobre el cartellisme de la Guerra Civil.
Altres entrades que m’estimo especialment són les dedicades a Julián Oliva i Francisco Carmona, personatges oblidats que encara ara es confonen amb d’altres o bé s’ignoren, tant als seus indrets d’origen o als països americans on van acabar les seves vides, com també es mantenien silenciats a la Barcelona que els va veure treballar durant la república i la guerra. El mateix es pot dir de Marcel·lí Porta i Ferran Texidor, cadascun en el seu context (un es va exiliar a Mèxic, l’altre a Nova York). També tinc certa debilitat per l’article dedicat a Joaquim Granell, que és un altre treballador abnegat i sovint anònim, i per Gerard Carbonell, amb qui recupero l’esplendor del nostre Art Déco, tan oblidat. I entre els més recents, i que potser per això encara no han rebut gaire visites, tinc certa predilecció pels personatges de Giner de los Ríos i Antonio García, especialistes en cartell de ciclisme i automobilisme, respectivament, i la recerca sobre els quals m’ha reportat grans satisfaccions.
La qüestió del feedback amb els usuaris del blog potser també mereix una breu consideració. Actualment envio els meus avisos mensuals a una llista d’adreces a nom d’un centenar llarg de persones que m’han manifestat el seu interès a rebre aquestes notificacions; però també em consta que moltes vegades algú ha trobat la pàgina navegant a través de cercadors. En canvi, l’opció d’introduir comentaris no ha suscitat tantes adhesions com jo pretenia; però sempre s’agraeixen i sovint aporten novetats interessants, en especial quan permeten entrar en contacte amb familiars directes dels autors de cartells. En aquest sentit estic content d’haver pogut trobar per mitjà dels comentaris al blog els familiars d’Eugenio Vicente, Ramon Saladrigas, Andreu Gil Ballera... O mentre preparava els articles, he pogut conèixer familiars de Josep Company, Antoni Lienas, Carme Millà... Per altres vies, però com a conseqüència dels meus escrits, he conegut altres persones que ja puc anomenar amigues.
Estic obert als vostres suggeriments i comentaris. Moltes gràcies per la vostra atenció constant!


MIS CARTELISTAS – Especial tercer aniversario
Con motivo del tercer aniversario de la creación de este blog y de la primera entrada, publicada el 7 de septiembre de 2012, quisiera compartir con todos vosotros unas reflexiones sobre los objetivos que me propuse y los resultados alcanzados.
Seguramente de vez en cuando hace falta detenerse un momento en el camino, contemplar el trayecto recorrido y quizás tomar fuerzas, con la satisfacción del esfuerzo cumplido, los numerosos lugares visitados, los amigos nuevos o viejos saludados aquí y allá y también, si es necesario, hacer propósito de enmendar todo lo que pueda mejorarse, con la colaboración de todos. Esta breve pausa, sin duda, debe servir para continuar el camino con más fuerza y
​​ánimos redoblados.
En estos tres a
ños, mes a mes, he ofrecido un total de 32 entradas originales, a las que he añadido 11 especiales, al inicio de cada estación, donde recojo (y alguna vez amplio) los textos más breves que han acompañado cada una de las "imágenes del mes". Las dos primeras entradas, los días 7 y 8 de septiembre de 2012, explicaban por primera vez las biografías y las aportaciones de los dibujantes Albert Sanmartí, que firmaba "Artel", y la etapa barcelonesa de Joe Loewenstein, alias "Joe Loe". En realidad la publicación de estos dos artículos, escritos ya desde hacía tiempo y mantenidos inéditos, fue la causa de la creación del blog y el acicate para continuar en esta línea, aunque pronto me di cuenta que no era posible mantener un ritmo tan fuerte de publicación. Así que me propuse hacer, como mínimo, una entrada cada mes, incluidos los resúmenes de las imágenes del trimestre.
Quizás os interesará conocer el ranking de las entradas más populares. El número de visitas acumuladas desde el inicio supera a día de hoy las 20.000, de las que 8.200 quedan registradas en el recuento de visualizaciones.
El artículo más consultado hasta ahora es también uno de los que más se alejan del formato habitual, ya que no se trata de la biografía de un solo individuo, sino que recogía la creación y breves pinceladas de los miembros de un grupo que se conocía como "Cartelistas CNT". Además, por su longitud extra, creí oportuno dividir la entrada en dos entregas, una para el relato cronológico y la otra para las biografías, de Frank Alpresa a Eugenio Vicente. Las dos partes han tenido, hasta el día en que escribo estas líneas, un total de 416 + 534 consultas, siendo esta última mi cifra récord. Os gustará saber que la historia de los dibujantes del Sindicato Unitario de Profesiones Liberales apareció a los pocos días, traducida al castellano y sin mención de autoría, en la página de los camaradas anarquistas de Chiclana y otros grupos ácratas andaluces.
Al margen de este artículo tan especial, la estrella indiscutible de las biografías individuales es el extraño caso del dibujante Domínguez (que compaginó los carteles para Estat Català y el dibujo de toros), con 433 consultas, seguido a cierta distancia por el artículo que dediqué a la Asociación de Cartelistas de los años treinta, con 390 visitas. Otras biografías populares son las de Luis García Falgás, Marcel·lí Porta, Julián Oliva y el ya mencionado Joe Loe, que oscilan entre las 250 y las 300 consultas.
Todos los escritos que he compartido con vosotros durante estos tres años me son especialmente queridos. Pero quisiera citar brevemente algunos de los trabajos que me han dado más satisfacciones intelectuales, aunque su éxito público quizás no ha sido de los más grandes. Para empezar quiero referirme al primero de los artículos colgados, dedicado a Albert Sanmartí "Artel", que antes de mi investigación era un auténtico desconocido y que ahora ya voy viendo, poco a poco, cómo se le reconoce y menciona correctamente en las publicaciones sobre el cartelismo de la Guerra Civil.
Otras entradas que aprecio especialmente son las dedicadas a Julián Oliva y Francisco Carmona, personajes olvidados que aún ahora se confunden con otros o bien se ignoran, tanto en sus lugares de origen como en los países americanos donde terminaron sus vidas, pero que también se mantenían silenciados en la Barcelona que los vio trabajar durante la república y la guerra. Lo mismo se puede decir de Marcel·lí Porta y Ferran Texidor, cada uno en su contexto (uno se exilió a México, el otro a Nueva York). También tengo cierta debilidad por el artículo dedicado a Joaquim Granell, que es otro trabajador abnegado y a menudo anónimo, y por Gerard Carbonell, con quien recupero el esplendor de nuestro Art Déco, tan olvidado. Y entre los más recientes, y que quizás por eso aún no han recibido muchas visitas, tengo cierta predilección por los personajes de Giner de los Ríos y Antonio García, especialistas en cartel de ciclismo y automovilismo, respectivamente, cuya investigación me ha reportado grandes satisfacciones.
La cuestión del feedback con los usuarios del blog quizás también merece una breve consideración. Actualmente envío mis avisos mensuales a una lista de direcciones a nombre de un centenar largo de personas que me han manifestado su interés en recibir estas notificaciones; pero también me consta que muchas veces alguien ha encontrado la página navegando a través de buscadores. En cambio, la opción de introducir comentarios no ha suscitado tantas adhesiones como yo pretendía; pero siempre se agradecen y a menudo aportan novedades interesantes, en especial cuando permiten entrar en contacto con familiares directos de los autores de carteles. En este sentido estoy contento de haber podido encontrar a través de los comentarios en el blog los familiares de Eugenio Vicente, Ramon Saladrigas, Andreu Gil Ballera ... O mientras preparaba los artículos, he podido conocer familiares de Josep Company, Antoni Lienas, Carme Millà ... Por otras vías, pero como consecuencia de mis escritos, he conocido otras personas que ya puedo llamar amigas.
Estoy abierto a vuestras sugerencias y comentarios. ¡Muchas gracias por vuestra atención constante!


MY POSTER ARTISTS – Special Issue 3rd anniversary
To mark the third anniversary of this blog and the first post, published on 7 September 2012, I would like to share with you some thoughts on the goals that I proposed and achieved results.
Occasionally we need to pause for a moment on the road, contemplate the route and maybe take forces with the satisfaction of the accomplished efforts, numerous places been visited, new or old friends greeted here and there and if necessary, purpose to amend anything that could be improved with the co-operation. This brief pause has undoubtedly served to continue the journey with more strength and redoubled courage.
In those three years, every month, I have offered a total of 32 original entries, to which I've added 11 specials at the beginning of each season, where I collect (and sometime enlarge) shorter texts that have accompanied each of the "image of the month." The first two entries, 7th and 8th September 2012 explained for the first time biographies and contributions from artists Albert Sanmartí, who signed "Artel" and the stage in Barcelona of Joe Loewenstein, aka "Joe Loe." In fact, the publication of these two articles written already for a long time and kept unpublished was in the origin to the creation of the blog and the incentive to continue in this line, but I soon realized it was not possible to maintain a strong pace of such publication. So I proposed that at least would make an entry each month, including summaries of the images of the quarter.
You may want to know the ranking of the most popular entries. The cumulative number of visits from the start today exceeds 20,000, of which 8,200 are registered in the view count.
The most popular article so far is also the one most away from the usual format, since it is not the biography of a single individual, but explains the creation of a group known as the "CNT poster artists" with brief touches of its members. Because of its lenght, I thought it appropriate to divide the entry in two installments, one for chronological narrative and one for biographies from Frank Alpresa to Eugenio Vicente. The article has had until the day I write these lines a total of 416 + 534 inquiries, this being my last record. You may like to know that the history of this Union of Artists appeared in a few days, translated into Spanish and no mention of authorship, in the page of the anarchist comrades in Chiclana and other Andalusian anarchist groups.
Apart from this special item, the undisputed star of individual biographies is the strange case of the draughtsman Domínguez (which combine political posters and bullfight drawings), with 433 consultations, followed at some distance by the article which I dedicated to the Association of poster artists in the Thirties, with 390 visits. Other popular biographies are Lluís Garcia Falgàs, Marcel·lí Porta, Julián Oliva and the aforementioned Joe Loe, ranging between 250 and 300 inquiries.
All posts that I shared with you during these three years are especially dear to me. But I would like to mention briefly some of the work that gave me more intellectual satisfaction, even though they may not have the greatest public success. I want to refer to the first article posted dedicated to Albert Sanmartí "Artel", who before my research was a real unknown; now I see how little by little he is recognized and correctly mentioned in publications on the posters of the Spanish Civil War.
Other entries I love especially are devoted to Julián Oliva and Francisco Carmona, forgotten people who still are confused with others or ignored both in their places of origin or in the American countries where they ended their lives, as well as remain muted in Barcelona where they were working for the republican and war years. The same can be said of Marcel·lí Porta and Ferran Texidor, each in its context (the one went into exile in Mexico, the other in New York). I also have a certain weakness for the article about Joaquim Granell, which is another selfless worker and often anonymous, and Gerard Carbonell, who regained the splendor of our Art Deco so forgotten. Among the most recent and perhaps for this have not yet received enough visits, I have a certain fondness for characters Giner de los Ríos and Antonio García, specialists in cycling and racing posters, respectively, and research on which has reported great satisfaction to me. 
The feedback from users of the blog may also deserve a brief consideration. Today I send my monthly newsletter to a list of addresses in the name of a hundred people who've expressed interest in receiving such notifications; but I know that many times someone has found the page browsing through search engines. However, the option to enter comments has not prompted as many supporters as I wanted; but they are always appreciated and often provide interesting innovations, especially when allow me to contact relatives of the authors of posters. In this sense I'm glad I could find through the comments on the blog the relatives of Eugenio Vicente, Ramon Saladrigas, Andreu Gil Ballera... or while preparing items I have known families of Josep Company, Antoni Lienas, Carme Millà... In other ways, but as a result of my writings, I have met other people I can call beloved friends.
I am open to your suggestions and comments. Thank you for your constant attention!