Els "meus" cartellistes: Les imatges del trimestre (estiu 2014)

Serra Molist. L’autor d’aquest cartell és un dels molts dibuixants “misteriosos” que es manifesten durant la Guerra Civil amb una o dues obres però dels quals a penes en sabem res més, ni abans ni després del conflicte. D’entrada, què tenim? Un cartell de la Delegació General d’Euzkadi a Catalunya que agraeix la solidaritat dels catalans envers el poble basc, probablement un cop el govern del lehendakari Aguirre es va haver de refugiar a Barcelona. Una única firma, Serra Molist, identifica l’autor de la imatge, que mostra en silueta una multitud, personificada en una família de camperols bascos, junt amb l’ikurrin o bandera dissenyada per Sabin Arana. El text en català està acompanyat per l’expressió d’agraïment, “Eskerrik asko”, amb l’erra accentuada que encara s’utilitzava en la grafia èuscar de l’època. Malgrat les diferències de plantejament, l’empatia del catalanisme envers la ideologia jeltzale del Partit Nacionalista Basc es va posar de manifest també en un altre cartell, amb una firma il·legible, que demana: Ajudeu els herois bascos, i un altre de Francisco Carmona (Ofensiva para Euzkadi), però també en la Setmana d’Ajut pro-Euzkadi, que va comptar amb cartells de Lau i Vicenç Miralles o Fritz Lewy i la representació al Liceu de l’òpera Pedro Mari. Pel que fa a l’autor que ens ocupa, fins ara només he localitzat un altre cartell amb el nom de Serra Molist, Campanya contra l’atur forçós, publicat abans de la guerra (1934?) per la poc coneguda Unió de Treballadors Cristians de Catalunya, en l’òrbita d’Unió Democràtica; i la coberta del llibre Gases de guerra, aparegut a Barcelona el 1935. Després només trobo dues altres referències: una caricatura de l’actriu Cecilia Gubert a la coberta de la revista Espectáculo (al número 4, del 30 d’agost del 1937), que tal vegada el podria situar en els sindicats de l’entorn anarquista; i l’ex-libris per a Joan Serra i Durban, proper al CADCI, amb qui potser estava emparentat. De moment no es pot dir que hi hagi gaire informació sobre aquest cartellista, de qui ignoro fins i tot el nom de fonts o la data i lloc de naixement i mort.

Josep Buigas. Tradicionalista i molt segle XX. Una visió esquemàtica de la cultura sol relacionar les posicions més avantguardistes amb les ideologies d’esquerres, oblidant massa sovint que el constructivisme rus va sucumbir davant del Realisme Socialista o que el feixisme italià i el nazisme alemany es van expressar moltes vegades amb un llenguatge gràfic modern. Fins i tot la imatge del franquisme, quasi sempre rància i imperial, va tenir a vegades plasmacions avançades. Recordem com explica Carles Fontserè els seus cartells electorals per a la Dreta de Catalunya a les eleccions de 1932 i el fet que els dibuixos d’Helios Gómez eren coneguts i copiats per ell a la premsa carlina. És per això que convé de tant en tant donar un cop d’ull a les manifestacions visuals dels grups conservadors, per tal de situar al lloc just les seves aportacions. Aquest mes en tenim un exemple amb aquest treball de Josep Buigas, del 1935. Tot i que es tracta d’un acte convocat pels que s’anomenaven a ells mateixos “tradicionalistes”, l’aspecte gràfic del cartell respon a criteris que en aquelles dates es podien considerar progressius, com l’ús de lletres geomètriques o el dibuix simplificat, encara que el conjunt tingui en general un aire naïf. La figura del timbaler, que evoca l’heroi antinapoleònic del Bruc, se situa al peu d’una estranya silueta de la muntanya de Montserrat, enmig de la qual apareix la figura de la marededéu romànica, que es començava a mostrar sense les vestidures postisses.

La carrera artística de Josep Buigas i Sans (Barcelona 1903 – 1989) no ha estat gaire valorada, eclipsat pel renom del seu germà Carles, responsable el 1929 de les fonts de Montjuïc i d’altres projectes d’aigua i llum; i més enllà també del matrimoni amb la dibuixant Josefina Tanganelli, que firmava com “Abel”. Segurament el treball més destacat de Josep Buigas és el cartell per al funicular aeri que sobrevola el port de Barcelona, des de la zona de Miramar, a la muntanya de Montjuïc, i per al servei del qual es van constuir dues torres metàl·liques, la de Jaume I i la Sant Sebastià. El cartell, de sòbries tonalitats blaves i grises, i on apareixen també unes lletres geomètriques de regust Art Decó, va guanyar el primer premi en un concurs convocat a l’efecte, el 1931, per davant de Pau Cots, la seva esposa Pepita Tanganelli i l’ubicu Josep Morell.

Però al marge d’aquest cartell (i d’una menció al concurs de l’Obra Maternal de la Caixa de Pensions, el 1929), tots els altres cartells de l’autor estan vinculats als moviments tradicionalistes, als quals ell mateix pertanyia. En efecte, la primera notícia que en tinc ara per ara el fa sortir com a guanyador d’un altre concurs, el 1926, amb motiu d’una “Romería al Santuario de Nuestra Señora de los Angeles”, organitzat pels col·lectius tradicionalistes de Girona i Calella i pel Requeté de Barcelona. Buigas hi és esmentat com a membre del Cercle Tradicionalista de Barcelona. Desconec si es va arribar a imprimir aquest cartell. L’altra dada disponible és el cartell de la Peregrinació Tradicionalista a Roma, del 1933, amb una imatge una mica més convencional, però que manté els trets dels altres treballs, amb una visió sintètica de la cúpula de Sant Pere de Roma i una visió espectral de la figura de Jesús crucificat.

Reciclatge… – Què passa amb els projectes de cartell que no són premiats? Algunes vegades un projecte rebutjat pot tenir una segona vida en un altre format, fins i tot si les característiques del client no coincideixen ben bé amb la idea inicial. Ho veiem en aquesta imatge potent, creada per Pere Montanya Saumell per al concurs de cartells de l’Exposició Internacional d’Indústries Elèctriques, que s’havia de celebrar en primera instància el 1915 i que a la llarga es va acabar celebrant en un altre format l’any 1929. S’havia convocat un concurs a finals del 1913 i al veredicte de gener del 1914 van resultar vencedors els projectes de Joan Llimona, Dionís Baixeras i Josep Triadó (tots tres pertanyien a la generació modernista però els seus projectes tiren més aviat cap al dibuix acadèmic); també es van concedir unes mencions especials. En aquell moment l’exposició ja s’havia ajornat a 1917. Aquest projecte, que va merèixer el segon accèssit, va aparèixer reproduït a la premsa només amb el lema "Pro Barcelona", sense aclarir el nom de l’autor, però la monumentalitat de la figura i l’escenografia grandiloqüent delaten l’estil que coneixem a través d’altres cartells de Montanya (Brunsviga) i que aquest gravat confirma. Pere Montanya Saumell és poc conegut. Se sol donar l’any 1896 com a data del seu naixement, però hem de ser cautelosos: o la data és errònia, o era molt precoç, o estem parlant de dues persones diferents, ja que apareix esmentat com alumne de Llotja el 1904 i aquesta firma ja es troba en uns cartells per a la Copa Catalunya de 1910… La major part de la seva obra es va fer per a les indústries Seix Barral, de les quals va ser un dels dibuixants residents; també aquest catàleg és fet en aquesta impremta. Sigui com vulgui, en tot cas es devia trobar que era una llàstima donar per perdut aquesta mena de Hellboy obrer que aparta la cortina per mirar la ciutat, i es va reciclar com a marca d’una empresa de decoració. No queda evident el trànsit entre una exposició dedicada a l’exaltació dels progressos de l’electricitat i una empresa d’interiorisme, però el projecte de Pere Montanya era prou ambigu per consentir aquest canvi: el gest era el mateix però inicialment en lloc de martell portava una roda dentada, tenia un motor elèctric als seus peus i al fons mostrava clarament el perfil de la ciutat de Barcelona. El projecte de Joan Llimona, per la seva banda, posava en escena una fada al costat d’un salt d’aigua; el de Baixeras mostrava una al·legoria plena de figures i el de Triadó exhibia un gran cap de matrona amb uns petits personatges treballadors; en un altre lloc he esmentat la participació de Robert Cartes; l'autor del primer accèssit era el cosmopolita Carlos Verger Fioretti (1). El catàleg d’on he tret la imatge ens assabenta que Muebles & Decoración S.A. era una casa especialitzada en l’agençament de botigues, sales d’espectacle, llums de sostre, mosaics, vitralls, ornaments religiosos, llars de foc, sostres de guix, treballs en ferro i fusta… A la quadricromia de Joan Furnells el nom de l’empresa apareix escrit en un paper enganxat al damunt de la marca original: Construcciones decoración Salvá & Vilaró.