LGF (els cartells de Lluís Garcia Falgàs en temps de guerra) - per Santi Barjau

Els repertoris habituals i el discurs canònic sobre cartells no són gaire generosos amb Lluís Garcia Falgàs. És cert que el dibuixant valencià és recordat sobretot com a autor d'una imatge famosa: la nena del vestit vermell que anunciava els Tintes Iberia (imatge que per cert encara s'utilitza, mes o menys retocada). Però més enllà d'aquest cartell, la seva obra apareix confosa a ulls del públic. Segurament hi va ajudar el fet que el cartell esmentat va ser objecte d'un remake a càrrec de Josep Sala Llorens i això pot haver diluït les personalitats de l'un i l'altre. Avui no parlaré d'aquest altre cartellista (que va crear algunes imatges recordades, com la superwoman tricèfala de Raky) sinó que em centraré en l'activitat de Falgàs durant la guerra civil.

No repetiré aquí el que ja he publicat abans sobre la vida i l'obra de Lluís Garcia Falgàs (1); a més no fa gaire vam tenir aquí un dels seus cartells de Carnaval. La seva tasca com a cap de taller del Sindicat de Dibuixants Professionals, a l'esclat de la guerra, venia avalada per molts anys d'experiència laboral a Barral Hermanos, Plauber S.A, José López o Gráficas Ultra (segurament alguns dels establiments litogràfics més importants de la Barcelona del primer terç del segle XX) i és fàcil pensar que els cartellistes més joves, com ara Carles Fontserè o Lluís Perotes, devien mirar amb respecte l'aportació directiva d'aquell home de cinquanta-cinc anys. Però una mirada superficial ens pot fer pensar que Falgàs s'havia limitat a organitzar el taller sense prendre part en els dissenys concrets. Lluny d'això, la seva activitat va ser abundant.

Aquí tenim un dels seus cartells, que formava part de la campanya de suport a l'Exèrcit Popular, el febrer del 1937. L'atribució és facilitada per la firma que apareix a la part inferior dreta: el monograma LGF que també trobem als seus dibuixos apareguts a la revista Moments. 

El següent cartell és força rar, fins al punt que ara mateix només en conec un exemplar, que es conserva als museus de Reus; no està firmat, però afortunadament es coneix aquest petit esbós de 9 x 6 cm (2) on l'autor va estampar el seu nom, i al revers del qual ens informa que la seva esposa Vicenta Oliver li havia servit de model per a la figura de la infermera.

Un tercer cartell no està firmat i no tinc cap document que en certifiqui l'autoria, però la petja de Falgàs em sembla tan clara que no he dubtat mai a incloure'l en el catàleg de l'artista. Va ser publicat probablement el desembre del 1936. La comparació amb el conjunt dels seus treballs, ja siguin els ex-libris amb excel·lents aiguatintes o els treballs més publicitaris, esvaeix qualsevol prevenció.

Finalment proposo com a obres de Lluís Garcia Falgàs aquests dos cartells tan curiosos que es conserven al Centro Documental de la Memoria Histórica, a Salamanca: el dels futbolistes, que van jugar un partit benèfic el 27 de desembre del 1936 (PS-carteles,1748), i el dels obrers gastronòmics (PS-carteles,1612), que estava als carrers cap a l'abril del 1937.

(1) Després que es publiqués l'article a la revista de la Universitat Autònoma de Barcelona han aparegut més dades sobre l'activitat de Lluís Garcia Falgàs. Esmentaré només la coberta i il·lustracions del llibre d'Antonio Pedrosa, El alma de D. Quijote: Hazañas detectivescas, publicat a Barcelona per F. Granada y Cía. el 1916.

(2) Haig d'agrair un cop més l'amabilitat i la generositat de la neboda-néta de l'artista, Teresa Lloret, que em va facilitar l'estudi dels materials originals entre els quals es troba aquest esbós.