Informació sobre cartells i cartellistes catalans o actius a Barcelona

AQUÍ HI PODREU TROBAR NOTÍCIES I INFORMACIONS, IMATGES I REFERÈNCIES SOBRE CARTELLS I SOBRE ELS CARTELLISTES CATALANS O ACTIUS A BARCELONA, I MOLTES ALTRES COSES RELACIONADES AMB EL DISSENY GRÀFIC

divendres, 23 d’agost de 2013

L’última Diada abans de Franco – per Santi Barjau


Ara fa 75 anys de la Batalla de l’Ebre, que va decidir d’una manera cruenta la sort del conflicte bèl·lic. Pocs mesos després, les tropes de Franco entraven a Barcelona. En aquest context, la celebració de la Diada nacional de Catalunya va tenir un aire crepuscular que posava en paral·lel la resistència dels barcelonins al setge borbònic del 1714 i la situació que es vivia en aquells moments. És per això que el Comissariat de Propaganda va editar un cartell que unia les dues dates i, sota el lema de Macià, Catalans!, mostra la imatge monumental d’un soldat i una personificació de Catalunya que alça una corona de llorer cap a un estel blau com a ideal de llibertat. El cartell a vegades és esmentat com a anònim, però sabem que es tracta d’una obra d’Antoni Clavé.

El cartell de la Diada del 1938, editat pel Comissariat de Propaganda, posa en paral·lel els dos moments trascendentals del poble català, però manté encara encès l'estel de l'esperança  

El mateix 1938 el PSUC va publicar dos cartells més, un de Lorenzo Goñi i un altre sense signar. Tots dos combinen la imatge d’un soldat que sosté el fusell amb la baioneta posada i el monument de Rafael Casanova, símbol duna data que anomenen: “Jornada de redreçament” i “Dia d’afermament”.

El cartell de Goñi fa més explícita la retòrica comunista, però la silueta del monument a Rafael Casanova és un recordatori de la resistència dels barcelonins del 1714

Però potser els cartells més coneguts d’entre els que es van editar durant la guerra en relació amb la caiguda de Barcelona del 1714 són els dos que va dibuixar Ricard Fàbregas. El primer, per a la Diada del 1937 (1), representa el monument de Rafael Casanova amb la inscripció 11 de Setembre: Catalans, Catalunya! sobre fons groc. Dos mesos després, el mateix dibuix és reutilizat, amb un fons verd, i el lema és modificat substituint la data patriòtica per l’advertència Sempre! El segon cartell va ser emès, com llegim a L’Esquella de la Torratxa, en ocasió de l’arribada a Barcelona del govern de la República, procedent de València, i a causa d’aquesta “apropiació” que el Comissariat de Propaganda feia del símbol catalanista els redactors del setmanari lamentaven que es confongués "la cordialitat oficial i els 'incordios' oficiosos"(ET, 3039, 19 novembre 1937, p. 697)  i, més tard, denuncien: “el perill de deixar a mans de qualsevol idiota l’ús i l’abús de les essències sagrades de l’exaltació i els noms sagrats i concisos que estimulen com un talismà l’expressió automàtica de les emocions més honestes i més inexhauribles.” (ET, 3049, 28 gener 1938, p. 51)


Alguns altres cartells van utilitzar la iconografia de la caiguda de Barcelona, com aquest, amb frases de Negrín i Lluís Companys, editat potser per la Subsecretaria de Propaganda del govern central.


El missatge subjacent a aquests cartells, resistir a ultrança, com ho van fer els catalans el 1714, no va ser suficient.


(1) L’any 1936 encara no es va fer cap cartell per a l’onze de setembre: la dinàmica d’edició i propaganda es va posar en marxa tímidament entre agost i setembre i els primers cartells del Comissariat no apareixen fins a l’octubre.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada