Les imatges del trimestre: Primavera - per Santi Barjau

Un cartell al límit de l’abstracció. S’ha de mirar amb atenció per adonar-se dels dos personatges: un home i una dona; una típica parella flamenca: ella a la dreta, amb els braços “en jarras” i dos braçalets tan vermells com els seus llavis, amb un vestit de mànigues amples i al cap una “peineta” blanca; ell a l’esquerra, també en un gest ple de “chulería”, amb jaqueta curta i barret cordovès. Es tracta d’un treball d’una gran força gràfica, cromolitografiat a la perfecció pels tallers Atlàntida amb uns elements mínims: tintes vermella, grisa i negra (les lletres i la peineta aprofiten el color blanc del paper). L’espectacle “Oro y Marfil”, de Quintero & Guillén, es va estrenar al Teatre Romea de Barcelona el gener del 1935. 

L’autor del cartell és el gran Ernest Guasp, nascut a Alzira el 1901 i mort a l’exili mexicà l'any 1984. Durant els anys trenta el trobem actiu com a dibuixant i redactor a la premsa barcelonina (va ser un dels puntals de la revista satírica El Be Negre). Va pertànyer al Sindicat de Dibuixants Professionals i els seus dibuixos, amb una distorsió expressiva dels elements figuratius, van enriquir l’etapa bèl·lica del setmanari L’Esquella de la Torratxa i el diari Treball, entre d’altres. La seva producció de cartells és reduïda però interessant.

Els cartells del Saló dels Humoristes. Durant una breu etapa es van celebrar a Barcelona uns Salons d’Humoristes, organitzats per l’Associació de la Premsa Diària a imatge d’esdeveniments similars que tenien lloc a París i Madrid. Malauradament el saló de Barcelona només va tenir tres edicions, els anys 1916, 1918 i 1924. Els principals promotors van ser el dibuixant Joan Grau Miró, autor del cartell del primer any, i el periodista de La Vanguardia José María de Molina. Hi ha constància que el 1918 el cartell va ser creat per l’humorista Prat (segurament Pere Prat Ubach) mentre que per al saló del 1924 es va acudir al dibuixant Emilio Reyes, col·laborador habitual de la revista Flirt; el seu cartell amable va ocupar la finestra del nostre blog el mes de maig, coincidint amb les Jornades d'Història de l'humor gràfic a Barcelona, celebrades a l'Arxiu Històric de la Ciutat. 

Durant els anys trenta es van fer encara altres salons d’humoristes, però no consta que haguessin editat cartells: el 1932 un d’organitzat pel “Círcol” Artístic; els de 1933 i 1934, a càrrec de l’Associació d’Humoristes de Barcelona, que va editar uns catàlegs força interessants amb cobertes de Junceda i Cornet; i finalment, els anys 1935 i 1936 pren el relleu el grup NIPU (Ninotaires Independents Preus Únics), que celebra unes exposicions més selectives, que queden estroncades per l’esclat de la guerra. 

Aquest cartell és obra de Mariana Goncharov, dibuixant russa establerta a Barcelona. És l’únic cartell que li coneixem. L’any 1930 havia participat al concurs per al cartell del Club Femení i d’Esports de Barcelona i va ser guardonada amb el primer premi, però el projecte no va ser estampat i només es coneix perquè es va fer servir com a coberta pel butlletí de l’entitat. L’artista  estava vinculada al món de l’esport (el seu marit era el responsable del gimnàs Garcia-Alsina, el més antic de la ciutat; algun cop ella apareix esmentada com a Mariana Garcia) però la seva firma, “fair”, apareix sobretot en elements de publicitat de modes (per a la botiga de barrets Badia o la sastreria Santa Eulalia) i sobretot el packaging dels perfums Dana, per als quals dissenya les icòniques franges geomètriques de les pólvores i perfums Tabu –que, per cert, encara es comercialitza amb el seu disseny, més o menys modificat. Va ser la directora artística de la revista Tricornio, editada per Modes Badia.

 

El cartell per a la Residència d’oficinistes de la Generalitat de Catalunya fa servir només dues tintes, vermella i blava (el color fosc dels ulls i cabells és una combinació de tots dos) en una composició joiosa i atrevida (no li importa que l’enquadrament talli els braços de la figura).

Mariana Goncharov personifica l'elegància que reflectia en els seus dibuixos per a establiments de modes i complements. Foto cortesia de Joan Garcia-Alsina Goncharov

Sempre és un plaer contemplar els dissenys de Mariana. Aquí presento l'anunci de les novetats de primavera del 1935 de l'establiment Santa Eulalia, en el qual ella fa tant el dibuix com la cal·ligrafia (col·lecció Santa Eulalia - el meu agraïment a Lluís Sans i a Esperança Jordà).

Coberta i interior del díptic que anunciava les novetats per a la primavera del 1935 a l'establiment Santa Eulalia