Informació sobre cartells i cartellistes catalans o actius a Barcelona

AQUÍ HI PODREU TROBAR NOTÍCIES I INFORMACIONS, IMATGES I REFERÈNCIES SOBRE CARTELLS I SOBRE ELS CARTELLISTES CATALANS O ACTIUS A BARCELONA, I MOLTES ALTRES COSES RELACIONADES AMB EL DISSENY GRÀFIC

dimarts, 30 d’abril de 2013

Cristóbal Arteche, el llapis inquiet - per Santi Barjau

Entre lAstúries natal i Madrid, on va morir, passant per Cuba i lArgentina, Nova York i París... Sorprèn que hagués pogut durar set anys establert a Barcelona, on va crear el cartell cèlebre de la miliciana amb el fusell a la mà.


L’etapa barcelonina de Cristóbal Mauro Arteche de Miguel (Gijón 1900 Madrid 1964) el mostra plenament integrat en la vida política local, signant un grapat de cartells amb textos en català; tot sembla indicar que va tractar-se d’una etapa de curta durada (uns set anys a tot estirar) però intensa.


Dels seus primers anys amb prou feines podem assenyalar, encara adolescent, una possible formació militar que no sembla vocacional (1) i que ben aviat, amb disset anys, el fa marxar a Cuba on treballa com a pintor de ventalls i on s’inicia com a ninotaire per al diari La Habana. Aquesta primera etapa americana, de la qual no tinc referències directes, apareix resumida així a la web del Museo del Dibujo y de la Ilustración, de Buenos Aires:

“Dos años más tarde [1919] en Nueva York cultiva el cartel para los grandes teatros de variedades. Más tarde, en los estudios cinematográficos de California, hace retratos de las primeras figuras estelares para los periódicos de Méjico, América Central y del Sur, hasta Chile, donde en Santiago monta su primera exposición de retratos a lápiz en los salones del gran periódico El Mercurio. En el año 1925, se incorpora en Buenos Aires a la redacción de Crítica por cuenta del cual trabaja en París, hasta que en 1931 regresa a su patria. En París pinta bastante y expone sus telas con fortuna.” (2)

Cartell editat el 1935 amb motiu de l'aparició del diari Última Hora, del qual Arteche va ser col·laborador


Amb l’esclat de la República torna a Espanya, primer a Madrid (s’han esmentat treballs seus a revistes com La Esfera i Nuevo Mundo, entre altres) (3) i aviat a Barcelona on el trobem ja el 1932 com autor de dibuixos al diari La Rambla (esport i ciutadania). També treballa als diaris La Humanitat i Última Hora, per al qual farà el cartell de llançament (1935) i on publica dibuixos. Aquestes col·laboracions el mostren proper a Esquerra Republicana de Catalunya. En la mateixa línia es troben els cartells que farà per al Front d’Esquerres en les eleccions del febrer de 1936, així com tres cartells de la frustrada Olimpíada Popular de juliol del 1936. 




Algun dels deu cartells que Arteche va fer per a la campanya electoral del Front d'Esquerres a les eleccions del 1936

També es dedica al cartell teatral, en peces com Bandits de frac o La tabernera del puerto, tots dos del 1936. Potser és més ignorada la tasca (apareguda en altres mitjans no identificats) com a dibuixant dels baixos fons. En el llibre Los dibujantes de España, de Mariano Sánchez Palacios (1935), s’aprofita per a fer una lectura literària dels seus dibuixos, en la tradició galant-moralista que tenia en el Barri Xino barceloní un dels paisatges més fressats:
Arteche (...) es el impresionista de la vida y de los tipos del hampa. (...) Sus mujeres —hembras fáciles las más de las veces, vendedoras de amor en las esquinas— son, bajo las telas vaporosas que cubren su carne y marcan del contorno la euritmia, tipos provocativamente fascinantes aun en su plebeyez. Venus de un día pasado, que el opio de la vida hizo fáciles diosas del placer. Lujuriantes, sensuales, descaradas y provocativas. Mujeres de cabaret, de mancebía barata, de amores tronchados por el primer beso calenturiento sobre labios de rosa deshojada de su vida en flor. (...) Arteche ha sabido recoger con su lápiz certero, aunque un poco débil quizás, por ahora, en sus trazos, e inseguridad en su técnica, todo un mundo que forma una sociedad depravada y única.” (4)
Declarada la guerra, s’integra al Sindicat de Dibuixants Professionals i fa alguns dels seus cartells més cèlebres: és ben conegut el cartell de la miliciana, Les Milícies us necessiten, que caldria contraposar a les dones esmentades al fragment anterior. La tasca d’Arteche en temps de guerra es va limitar només a dues úniques mostres: Pare, que no veieu que ens maten? (per a ERC) i Lluita antivenèria. El 1937 fa una sèrie de reportatges a Última Hora amb text i dibuixos d’ell, “Un dibuixant al front”, on segueix Lluís Capdevila,  comissari de premsa de la columna Macià-Companys al front d’Aragó. (5) Altres treballs d’il·lustració es troben a les revistes Catalans!, Metalurgia i Meridià, on el setembre del 1938 encara il·lustra un conte d’Agustí Bartra. Aquestes dades desmenteixen les opinions dels qui diuen que “fue evacuado a Valencia en los inicios de la Guerra Civil” o bé “En 1936 volvió a Argentina”. (6)
En efecte, no és fins al 1939 que marxa, finalment, a l’Argentina, a bord del Massilia. A Buenos Aires inicia la segona etapa americana, en la qual treballa sobretot com a il·lustrador de novel·les populars i d’aventures. Darrerament les seves il·lustracions de la col·lección “Robin Hood” publicada per Editorial Acme han estat reivindicades en una exposició que es va celebrar el 2011 al museu Eduardo Sívori de la capital argentina. En data indeterminada passa a viure a Caracas i el 1962, acabat de tornar a Espanya, celebra una exposició de pintura a la seva ciutat natal. No sembla que ni a l’exili ni a la tornada reprengués cap mena de contacte amb Barcelona.

(1) Suposant que sigui ell el Cristóbal Arteche Miguel que s’examina a l’Acadèmia d’Intendència d’Àvila, esmentat per La Vanguardia (Barcelona), del 21 de juliol del 1914, p. 10, i el Cristóbal Mauro Arteche que un any més tard aprova un examen d’ingrés a l’Acadèmia d’Artilleria de Segovia: ABC (Madrid), 2 juliol 1915, p. 20.


(3) http://tematico.asturias.es/cultura/ciudadartes/art_cons/buscar/paginaArtista3.php?id=503 [consulta maig 2013]. A Madrid apareix el 1933 amb il·lustracions seves un suplement extraordinari de la revista Los 13: publicación semanal literaria, editada pel Caballero Audaz i dedicada a les figures d’Alejandro Lerroux i Manuel Azaña.

(4) Mariano Sánchez de Palacios: Los dibujantes de España, Ediciones Nuestra Raza, Madrid 1935, p. 183-184.

(5) Jordi Artigas: “Premsa en guerra” a: La memòria dels dibuixants: http://www.memoriadelsdibuixants.cat/index.php?option=com_content&view=article&id=114&catid=57&Itemid=80 [consulta maig 2013]

1 comentari:

  1. No he dit res, Santi. Ara he vist que és d'en Falgàs. Això passa per no acabar de llegir.

    ResponElimina