T, Tot, Toullot! (o: Les vides enigmàtiques d’un o dos dibuixants) — per Santi Barjau

Abans que res, voldria demanar indulgència pel títol estrafolari, però no m’he pogut resistir a l’eufonia que creaven les diferents signatures de l’artista o artistes que veurem tot seguit. En efecte, aquest article vol aclarir les identitats esquives d'uns dibuixants coetanis, dels quals no sabíem gairebé res i que semblaven entestats a continuar essent tan misteriosos com ho havien estat fins ara. Espero que aquest relat (amb tres digressions o disjuntives) permeti aclarir-ho definitivament.

 ***

L’any 1915 l’entitat Foment del Teatre Català va organitzar un Cicle històric de la comèdia catalana, compost per deu sessions celebrades entre els mesos d’abril i maig. (1) Uns mesos abans la revista El Teatre Català, estretament lligada a l’organització, havia reproduït al seu número de cap d’any tres projectes de cartell per a la funció inaugural, obres d’Antoni Fabrés, Marià Andreu i J. Toullot. (2) El número següent esmentava, sense reproduir-lo, un altre cartell, obra del pintor Minguell (Josep Minguell Gené?), que es descriu com un “desnú de fembra”. (3) Per altres fonts se sap que també van fer originals els col·laboradors artístics del setmanari, “Daniel” (Daniel Masgoumiery) i Josep Rocarol, de qui us vaig parlar breument fa anys; una darrera notícia atribueix un cartell al desconegut Haase i cita l’autor de l’altre com a Minguella. (4) No crec que s’arribés a imprimir cap d’aquests sis o set originals; com a molt es devien mostrar als teatres on es van fer les representacions o en accions preparatòries (durant una conferència de Ramon Vilaró i Guillemí, “Actuació present i futura del Foment del Teatre Català”, es van exposar a la sala d’actes del CADCI sis cartells anunciadors). (5) També van estar penjats a les parets del local del Foment del Teatre Català, al carrer dels Boters. (6)

El cartell de J. Toullot presenta també un nu femení que sorgeix enmig d’un núvol de globus davant d’un temple grec amb les màscares de la comèdia i la tragèdia; l’original presenta el text “Funció inaugural del Foment del Teatre Català”, en un elegant estil de retolació. La reproducció en blanc i negre permet veure la firma de l’autor, amb la T inicial enroscada que serà la marca d’identitat de l’autor ben bé entre 1912 i 1920.

Una versió anterior, cursiva, de la firma de Toullot (que algun cop s’ha llegit, per error, com a “Youllot”) apareix pel cap baix en dos altres cartells publicats uns anys abans: un que anunciava el Te aromático estomacal del Paraguay, treball d’aire modernista, del 1899, que de moment és la primera obra que li conec (7) i un altre dedicat a l’Almanach de La Barretina per a 1902, que segons La Vanguardia era imprès a tres colors (blau, groc i vermell, a més del negre). (8) La premsa també li atribueix un “vistoso cartel” per als balls de màscares del Casino Moderno de Gràcia, l’any 1905, del qual no conec cap exemplar. (9) Ignoro si en va fer d’altres.

 

La revista El Teatre Català anunciava l’any 1912 l’inici de la col·laboració de “en Toullot, el notable caricaturista” (10) i, en efecte, hi trobem una sèrie de ninots de tema teatral i alguna capçalera de secció (alguns sense signatura i altres firmats amb una T majúscula, recta, a vegades acompanyada d’un punt, que havia estat la seva firma durant molts anys), a partir del 31 d’agost del 1912 i, de manera irregular, fins a final d’aquell any; però la vinculació amb la revista no va tenir més continuïtat, excepte uns interessants retrats de Wagner, al número monogràfic del 10 de gener del 1914, i dels germans Jaume i Enric Borràs, el 10 de març del 1917 (desconec si també va il·lustrar alguna de les obres teatrals que la revista publicava en forma de fulletó).

 

Qui és J. Toullot? La consulta del diccionari Ràfols ens dóna un possible candidat per a aquest autor: Josep Toullot-Rodríguez (per què el guió?). En una breu entrada, el defineix com a pintor “del primer cuarto del siglo XX” que va participar a l’Exposició d’autoretrats d’artistes espanyols organitzada pel Círcol Artístic (del qual potser era membre), celebrada al Palau de Belles Arts entre 1907 i 1908, amb una obra que el catàleg no reprodueix (i és una llàstima, ja que seria la seva única efígie coneguda). El “Ràfols” també esmenta un altre artista, Baldomer Toullot Castellví. Després en parlarem.

Desconec les dades biogràfiques bàsiques de Josep Toullot Rodríguez però, atès el seu primer cognom, inusual a casa nostra, podem imaginar que era descendent de François o Francesc Toullot, “maquinista” (altres fonts l’anomenen enginyer) francès que vivia a Barcelona el 1804 (i potser abans) i que l’any 1809 tenia una premsa de vi al carrer de Sant Pere més Baix. (11) L’any 1831 Joan Toullot, que vivia a Sants i havia inventat amb el seu germà (l’esmentat Francesc?) una màquina “llamada cilindro de fuego para prensar y dar lustre á las indianas”, aprovada per la Junta de Comerç el 1787, oferia un nou giny, una premsa “para estraer aceite de las olivas y demás frutos, prensar vino y paño, y para hacer balotes ó fardos de todo género de ropas.” (12) A mitjan segle XIX s’esmenten altres membres de la família Toullot, alguns casats amb altres expatriats d’origen francès i, el 1886, Joan Baptista Toullot del Muro manté un litigi en relació amb les raons socials “Francisco y Juan Toullot hermanos” i “Francisco J. Toullot hermanos y compañía”, de les quals desconec les activitats. 

És possible que el dibuixant Toullot fos descendent d’algun d’aquests “hermanos y compañía” (de fet, als anuaris professionals, per exemple els de 1908 i 1915, apareix domiciliat al carrer de Sant Pere més Baix, on trobàvem establerts els Toullot ja un segle abans). (13) En tot cas, les primeres referències al nostre personatge el mostren més aviat interessat en l’escriptura: a l’apartat de correspondència de La Campana de Gràcia, l’abril del 1894, es comunica a J. Toullot i altres lectors que “Insertarem alguna cosa de lo que ‘ns envían” però curiosament és a L’Esquella de la Torratxa on se li publica, vint dies més tard, una breu poesia humorística. (14) Suposant que ja havia sortit de l’adolescència, podem pensar que hauria nascut cap al 1875-78.

La següent notícia, del 1896, ens fa saber que Josep Toullot i Francesc Pradell estrenaven al Teatro del Olimpo una comèdia, A las foscas, ”escrita con espontaneidad y contiene situaciones cómicas y chiste en el diálogo”. (15) És un contacte prematur amb l’art dramàtic que encara mantenia vint anys després, com a col·laborador de El Teatre Català, tot i que no em consta que hagués fet cap altra incursió en l’escriptura teatral. 

Durant els últims anys del segle XIX no torna a sortir esmentat el cognom Toullot (potser li corresponia fer el servei militar) (16) fins que el retrobem el maig del 1899, quan firma el cartell esmentat per al te del Paraguai i, sobretot, a partir del 1901, ara com a dibuixant de publicacions periòdiques (tot i que una recerca més intensiva en la premsa de l’època podria aportar algun treball anterior).

En efecte, si no apareix un exemple més antic, els primers dibuixos coneguts de Toullot a la premsa són els de la revista La Barretina, per a la qual ja hem vist que farà un cartell. Aquest setmanari, que va tenir diverses reencarnacions l'últim terç del segle XIX, té una nova etapa que s’inicia el 1900, amb el lema “deslligat de tot partit polítich” però amb un to marcadament catòlic i catalanista. Durant el primer any no sembla que hi hagués dibuixat res, o bé hi col·labora sense firmar. En canvi a partir del gener del 1901, amb un canvi de format (ara foli), trobem la seva firma cursiva en les capçaleres de seccions i, al número del 16 de febrer, un primer acudit amb un dibuix força insegur que inicia una col·laboració amb treballs a vegades una mica “bruts”, amb l’estil de caps grossos i nàpies de les caricatures del segle XIX; més tard inicia el costum de firmar de maneres molt diverses, amb un monograma circular que combina les lletres T, O, U i L o bé amb la firma Titella on reconeixem la T inicial; l’any 1902 va fer la capçalera de la revista (un vailet, amb esclops i barretina, sosté una galleda amb la que fa fugir unes figuretes i una esquella i una campana, en al·lusió a les revistes rivals de l'editor Antoni López), firmada amb el monograma circular, i diversos acudits (a vegades amb orles modernistes) o els retrats del doctor Robert i mossèn Cinto Verdaguer. 

A l’esmentat almanac per a 1902, els dibuixos de Toullot són els més abundants, amb diverses capçaleres, acudits i altres il·lustracions (que fan costat a treballs de Llaverias, Joan Llimona, Antoni Utrillo, però també J. Camins i P. Buxareu, que són més habituals als números setmanals de la publicació). La revista anunciava que l’almanac es venia a 2 rals i el cartell a 2 pessetes.

Després d’una aturada en la publicació, la revista es va refundar l’agost del 1903, en el que es qualifica de “segona tongada”, que torna al format en quart, impresa a dos colors i amb la majoria de dibuixos fets per Toullot, inclosa una mascota, la Barretinaire (i el seu xicot, el Noy Valent), que va ser objecte també d’una postal. (17) En molts d’aquests dibuixos, d’aire caricaturesc i perfilats amb traç gruixut, l’autor assaja una nova firma, amb totes les lletres del cognom enllaçades, però també el monograma JTR i altres (un cop, és una lligadura de dues T que flanquegen una O amb un ull al centre, formant el jeroglífic TO-ull-OT) i, des del 17 d’octubre del 1903, una T sola, que també serà molt habitual ben bé fins al 1912 (altres dibuixants de la revista, força desconeguts, són Lluch, Valentí Tapias, J. Ros i altres). En aquesta darrera etapa, que dura encara algunes setmanes del 1904, Toullot (només amb la firma T, o a vegades sembla que sense firmar) fa alguns experiments interessants, que el mostren ja com un dibuixant més segur dels recursos tècnics, per exemple quan juga amb l’esquitxat [II, 26, 25 febrer 1904, p. 88]. La revista, dirigida pel seu antic company de ploma, Francesc Pradell, que hi publica alguna obreta teatral en fulletó i que potser el devia reclutar com a dibuixant, hauria desaparegut cap al mes de febrer de 1904. (18)

Quasi al mateix temps que s’iniciava la col·laboració amb La Barretina, trobo unes il·lustracions de Toullot a la revista Iris, al número del 23 de març del 1901, d’aire realista anecdòtic que contrasten amb diversos treballs, més modernistes, de Verdugo Landi, Pahissa i altres; no sembla que hi publiqués res més.

El 1904, una notícia a la premsa ens fa saber que el dibuixant, que esmenta explícitament com a "Joseph Toullot", és l'autor de les invitacions a la primera missa del sacerdot Pere Roca i Alsinella, "d'istil modernista, molt originals y de bon gust", impreses per P. Badia (se'n conserva un exemplar a l'AHCB). (19)

El retrobo a l’Almanach de L’Esquella de la Torratxa per a l’any 1905, amb un dibuix, “Salabrosa”, amb la firma cursiva que havíem vist al començament i un dibuix una mica més ferm (no em consta que Toullot hagués anat a cap escola d’art, l’imagino més aviat autodidacte, aprenent a través de l’emulació d’altres dibuixants; si es confirmés que pertanyia al Círcol Artístic, potser també podia haver assistit a les classes de dibuix al natural que s’hi impartien).

També suposo que el nostre dibuixant és el Joseph Toullot que col·labora amb la quota única de deu cèntims a la “Suscripció pera sufragar la multa de 125 pessetas” imposada l’any 1905 al setmanari catalanista La Tralla. (20) Desconec els detalls de la seva vida privada, però imagino que és ell el “José Toullat” [sic] que viu al carrer de Sant Pere Mitjà i que l’any 1907 té un fill a qui la notícia de premsa anomena Josep; en parlarem més endavant. (21)

Durant els anys següents, ben bé al llarg d’una dècada, trobarem dibuixos de Toullot en diverses revistes satíriques de l’àmbit catalanista, en general de l’òrbita conservadora (si bé entre 1906 i 1909 la política de la Solidaritat Catalana va permetre un cert acostament entre els carlins, els lligaires i els republicans).

 

PRIMERA DISJUNTIVA: JOU O TOULLOT

Arribat aquest moment se’m planteja un petit dubte. Existeixen uns dibuixos, publicats als números setmanals de L’Esquella de la Torratxa (en concret, entre el 16 de novembre del 1906 i el 5 de juliol del 1907, tot i que podria haver-n’hi d’altres), amb una firma curiosa, en forma de monograma. Algun cop s’ha interpretat la signatura com a “Jou”, en referència al dibuixant Lluís Jou o al seu germà Ramon, col·laboradors tots dos del setmanari: si més no, la mateixa revista indicava Jou (segurament Lluís; Ramon només tenia tretze anys) com un dels nous dibuixants que s’hi incorporen l’any 1906. (22)

   

La meva hipòtesi (de moment!) és que els diferents traços formen la firma J. Toullot, com una derivació de la signatura que ja hem vist a La Barretina. No sé si el caràcter obscur de la firma té a veure amb el fet de dibuixar per a una publicació (republicana) ideològicament enfrontada a aquella d’on procedia (conservadora). Aquests dibuixos (alguns originals es conserven a l’AHCB) tenien a l’inici un aire una mica maldestre, potser relacionat amb la seva finalitat caricaturesca, i certament són força diferents dels dibuixos que Toullot havia fet fins llavors. 

Què en penseu? És veritat que els traços de la firma es poden llegir com l’agrupació de les lletres J, O i U, aquestes dues ficades una dins l’altra; però en algunes ocasions aquesta U també semblaria feta amb dues lletres L, i els traços verticals (el de la J sempre, i el traç dret algunes vegades) tenen un acabament superior que també es pot llegir com una T. En un dels exemples que mostro, la J sembla acompanyada per un punt, com si es tractés de l'abreviatura del nom de Josep. 

A favor de la hipòtesi Toullot hi ha el fet que l’artista ja havia fet un dibuix per a l’Almanac de l’Esquella de la Torratxa l’any anterior; que alguns dels acudits tracten sobre el teatre, que ja sabem que és un dels seus interessos; que com hem vist i veurem, a Toullot li agrada canviar sovint de firma i fer servir monogrames; i, finalment, que l’autor és força versàtil, com també anirem veient al llarg d’aquest text. En contra, l’atribució a Lluís Jou no és forassenyada (però el trobo treballant per a L’Esquella sobretot entre gener del 1912 i gener del 1916, amb dibuixos molt més elegants, en l’estela de Xavier Gosé amb qui havia coincidit a París, on segons sembla residia precisament a partir del 1906), i l’estil més expressiu de les figures no desentona amb els treballs que publica per exemple a L’Assiette au Beurre.

La qüestió resta oberta però, per ara, em decanto per considerar que aquests dibuixos són obra de Toullot. 

*** 

Una de les col·laboracions més notables de Toullot en una publicació periòdica són els dibuixos que va fer per al setmanari La Bandera Regional, considerat el successor de La Barretina i aparegut entre 1907 i 1912 (si bé des de 1909, quan es dissol l’aliança interpartidista de la Solidaritat Catalana, on els carlins havien participat, la revista va passar a ser escrita en castellà). En aquesta publicació de l’àmbit carlí, des del primer número Toullot hi fa totes les il·lustracions (típicament, la coberta, la doble pàgina central i la vuitena i última pàgina); la firma, en aquests dibuixos, és la T majúscula seguida per un punt i la trobem quasi fins al final de la publicació, el juny del 1912. (23) Alguna portada, com per exemple la del primer número de 1912, mostra un bon nivell d’habilitat en el disseny de rètols i ornaments que trobem també en altres treballs seus.

La vinculació de Toullot amb les publicacions carlines o tradicionalistes, a les quals sembla pertànyer per afinitat ideològica, també l’havia portat a col·laborar esporàdicament als inicis del mensual Vade-mecum del jaimista, l’any 1912 (24) i a l’almanac El año jaimista de 1913 i 1914; s’esmenta igualment la seva participació a la publicació Tradiciones Patrias, del 1913. 

Segurament també és ell el José Toullot que l’any 1910 col·labora com a “membre actiu” de l’oficina de treball d’Acción Social Popular, (25) entitat promotora d’un sindicalisme catòlic presidida per Narcís Pla i Deniel; per al seu portaveu, El Social, va dibuixar per exemple les capçaleres de seccions i acudits (si més no des del juny del 1909; encara hi publicava al principi de 1914), com també les cobertes de l’almanac, per exemple dels anys 1911 i 1912, amb un personatge-mascota caricaturesc, o del 1913, amb un paisatge (inusual en l’obra de Toullot). 

 

SEGONA DISJUNTIVA: BALDOMER O JOSEP

I aquí ve (espero) la part emocionant o enigmàtica que prometia al subtítol: entre 1912 i 1914 (i esporàdicament fins al 1917) es van publicar a L’Esquella de la Torratxa força dibuixos amb la firma Tot, amb la T enroscada que ja hem vist al cartell per al Foment del Teatre Català. 

Es tracta d’una sèrie de gran interès, que recull les influències del millor Picarol (tan irregular, a vegades molt deixat i descurat però quan vol fi i elegant) i també d’Apa, Cornet i Opisso... Moltes fonts actuals consideren aquests dibuixos obra de Baldomer Toullot Castellví. 

I ens tornem a preguntar: Qui era Baldomer Toullot? A les fonts d’època no n’he trobat cap referència: només hi ha ocurrències de la fórmula “J. Toullot”, o bé el cognom sol. La primera vegada que surt esmentat, que jo sàpiga, és al diccionari “Ràfols” (on s’atribueixen a Baldomer els dibuixos amb la firma “Tot” a setmanaris “satíricopolíticos y humorísticos” i a “numerosos cuadernos de literatura popular”) i altres ho hem repetit més tard.

Per sort, una referència concreta permet desencallar l’enigma. La mala notícia és que Baldomer Toullot no va existir mai... La bona, que en realitat es deia Tullot. Baldomer Tullot Castellví. Amb aquesta grafia se’l cita al catàleg de l’Exposició General de Belles Arts del 1894, on exposa un estudi a l’oli; (26) com a “B. Tullot” firma un dibuix a l’Almanach de L’Esquella de la Torratxa per a 1901 (27) i amb el nom i cognom és esmentat com un dels artistes que participava al concurs de còpies de l’Exposició d’Art Antic del 1902. (28) La seva obra no és gaire coneguda, però una referència en un catàleg de subhastes el mostra com a pintor de gerros de flors, amb una obra correcta però convencional i anecdòtica. (29) També en desconec les dades biogràfiques. 

Per a mi, la qüestió és clara: els dibuixos firmats per “Tot” pertanyen a Josep Toullot, autor de totes les obres que hem vist fins ara, i en cap cas a Baldomer Tullot. És possible que la confusió, establerta pel diccionari Ràfols, derivi per exemple de la informació que aporta L’Esquella de la Torratxa que, en arribar al número 2.000, va fer un repàs dels col·laboradors de la revista al llarg dels anys i esmentava, com a noves incorporacions del 1912, “Tullot (Tot)”. (30)

Comencem a trobar dibuixos amb la firma “Tot” al número de L'Esquella de la Torratxa del 29 de novembre del 1912: una escena taurina amb figures caricaturesques (i amb la peculiaritat que alguns personatges del fons porten filacteris o globus de text) i un dels típics acudits "entre bastidors", on dos homes amb copalta borinotegen al voltant d'una ballarina per disputar-se el seu favor (recurs molt habitual per aquelles dates a la revista: en aquell mateix número hi ha un acudit molt semblant, firmat per Lluís Jou, en qui potser s'inspira Toullot). Al número següent, del 6 de desembre, Tot hi fa un acudit de pàgina sencera, amb molts personatges, alguns dels quals també porten globus de text; el dibuix ens recorda les escenes de multituds d'Opisso, que es generalitzaran a la revista més endavant.

Els dibuixos de Tot es publiquen regularment a la revista fins al maig del 1914 (en alguna ocasió, com el 27 de febrer del 1914, firmat amb la T enroscada sola); no l'hi torno a trobar fins al període d'octubre-desembre i després, ja de manera molt esporàdica, en van sortint alguns a inicis del 1915 i uns altres entre el setembre d'aquell any i el 7 de gener del 1916. Torna a desaparèixer de l'elenc de dibuixants de L'Esquella i, de cop, el 24 de novembre, la revista publica un dibuix firmat amb el nom sencer de Toullot (amb la T inicial enroscada) que, després d'un parell de dibuixos amb la firma Tot, repeteix en un acudit que segurament sigui el darrer que publica al setmanari, el 19 de gener del 1917.

Sé que algú pot objectar que encara és possible fer una distinció entre dos autors quan es fa referència a aquests dibuixos. Les diferències, evidents, d’estil i de qualitat entre els treballs simultanis (1913-14) de “T.” a El Social (o la posterior L’Hereu) i els de “Tot” a L’Esquella podrien obeir, certament, al fet que es tracti de dos autors diferents; més aviat m’inclino a pensar que l’autor té en compte que treballa per a publicacions enfrontades ideològicament (tradicionalisme carlí i catalanisme republicà) i reparteix les signatures i l’estil de dibuix entre uns i altres.

De tota manera, l'argument dels cognoms em porta a dictaminar que aquesta segona disjuntiva es resol clarament a favor de Josep: Josep Toullot. 

***

L’Hereu també era, com La Barretina, un setmanari catalanista conservador i s’anunciava el 1913 “Amb ninots de Junceda, Opisso, Toullot i Tapias”. (31) Sobta veure amb quina naturalitat apareix l’autor dels ninots firmats amb la T al costat de dos dels noms més reconegut del dibuix català del segle XX (junt amb el poc conegut Tapias; també hi va dibuixar sovint Manuel Urda, més conegut pels treballs al TBO). La revista va tenir una durada breu, entre l’octubre del 1913 i l’agost del 1914, i comptava, com La Barretina uns anys abans, amb un personatge-mascota, L’Hereu que li dóna nom, amb barretina i nas punxegut, dissenyat aquest cop per Junceda però que trobem també “clonat” als acudits del nostre dibuixant, força abundants (a vegades firmats com a Llot, Pep, Pitus o Toullot amb la T recta). El dibuixant fa algun cop la il·lustració de coberta, que incloïa la capçalera amb el títol, i experimenta amb diferents tècniques de dibuix, amb les quals arriba a vegades a resultats molt interessants.

Ja he comentat l’etapa de Toullot a la revista El Teatre Català, centrada sobretot a final del 1912. També en relació amb el món de l’escena, Toullot porta a terme una sèrie de col·laboracions amb la llibreria Millà, especialitzada en lloguer i venda d’obres teatrals i força activa en el camp editorial, sovint amb l’impressor Fèlix Costa. En especial, al llarg dels anys, el dibuixant mantindrà una vinculació estreta amb Lluís Millà Gacio, fonamentada en l’interès comú pel teatre. 

Potser un dels primers treballs d’aquesta col·laboració siguin les cobertes dels fullets de la Biblioteca Teatro Mundial (tot i que també s’hi publicaven poesies). Per l’estil de la firma, situo els exemplars més antics cap a 1912: s’inicien amb El tren expreso de Ramón de Campoamor (de qui trobo també altres obretes, com Dulces cadenas o ¿Me caso o no me caso?, ja amb la firma posterior). Entre els treballs inicials es troben les faules d’Iriarte i de Samaniego, una Selección de epigramas o un recull de Poesía patriótica, junt amb uns primers monòlegs de Luis Esteso: El crimen de Cuenca y otras cosas i la seqüela, El nuevo crimen de Cuenca. La segona signatura situa cap a 1915-20 altres títols de Luis Esteso com Couplets o Para reirse (1916), les Nuevas rimas de Gustavo Adolfo Bécquer, i d’altres, que es resolen sempre en blanc i negre i amb una retolació interessant.

Alguns d’aquests títols van ser reeditats a la col·lecció Cuadernos populares, amb noves cobertes bicromes (vermell i blau), com Desesperación y Arrepentimiento, de José de Espronceda; també es van afegir altres títols a la col·lecció com Cañitas, de J. Enrique Dotres, per als quals Toullot crea igualment les cobertes. També va il·lustrar cap a 1921 una altra sèrie paral·lela, les Baturradas de Celipe Cerrojo, que no era altre que Lluís Millà, amb títols com Deseando casarse, Carticas de novios i altres.

La Biblioteca Teatro Mundial també constava d’una sèrie d’obres catalanes, de diversos d’autors (entre els quals el prolífic Lluís Millà) i dibuixants de les cobertes (Toullot hi crea per exemple les de Una cova de lladres o Un sabi per forsa, 1914).

L’any 1915 la llibreria Millà publicava un Catàlech d’obres teatrals catalanes, “ab escayentes capçaleres del dibuxant Toullot a cada lletra inicial” (32) —en realitat també hi va il·lustrar les cobertes frontal i posterior, amb la firma completa amb la T rodona que d’ara endavant ja trobem a quasi totes les seves creacions.

És la firma que trobem també en els darrers números del fugaç setmanari La Piula (març-setembre 1916), on comparteix espai amb altres grans dibuixants de l’època, com Junceda, Apa, Opisso, Bon, i amb un jove Castanys de només divuit anys (alguns dibuixos publicats als primers números de la revista, uns amb la firma Zut! i uns altres amb una Z dins d’un rombe, sembla que s'han d'atribuir a Joan Llaverias). Un cop més, un personatge-mascota, obra de Junceda (un noi trapella, amb la boca grossa i els cabells de punta) és compartit pels altres dibuixants d’aquesta publicació, nou avatar de les revistes anteriors ja comentades.

De fet, amb prou feines tres mesos després, apareixia una nova publicació, El Xerraire (“setmanari nacionalista amb folletó, literatura, política, espectacles, humorisme”), de durada encara més breu (de gener a juny del 1917), també il·lustrada per Junceda i uns dibuixants més (hi torna a aparèixer Castanys; Toullot hi firma amb la T enroscada). Per desgràcia, aviat tots deixen de dibuixar-hi (després de només mitja dotzena de treballs de Toullot).

La vinculació de Toullot amb la Llibreria Millà o si més no amb el seu propietari va tenir continuïtat en la segona meitat de la dècada amb moltes iniciatives que caldria investigar una mica més: una de les més destacades són una sèrie de fascicles d’aventures, escrits per Lluís Millà amb el pseudònim Eleme, en els quals el dibuixant feia les cobertes i les il·lustracions interiors. Aquests plecs de poques pàgines, importants per a la història del “pulp” o literatura de consum en castellà, posaven en escena joves herois que protagonitzaven aventures emocionants que enganxaven els lectors per tal que n’adquirissin les successives entregues setmanals. No conec amb detall la cronologia de les diferents sèries (algunes amb el peu editorial de Publicaciones Mundial, tot i que les impremtes solien variar): les més destacades són Pick Will, el pequeño detective i Fitz Roy, el pequeño cow-boy (amb les seqüeles Pick Will, el gran detective (1916) i Fitz Roy, nuevas aventuras), però també va il·lustrar les sèries Nick Grey, el pequeño comandante (1917), Trinket, aventuras de un botones (1920) i, sense que de moment en sàpiga la data, Bird, el pequeño saltimbanqui; Tim Drake, el héroe del Far-West; Aventuras reales de Antonio Moreno, el actor cinematográfico; Tim y Tom, los pequeños robinsones; Rudy Ford, un capitán de quince años; Raúl de Velasco, aventuras de un legionario... (A les mateixes Publicaciones Mundial es van publicar altres fascicles amb dibuixos no firmats d’atribució més dubtosa a Toullot, com El Vengador; o fetes per altres il·lustradors, com Máscara negra - el Vengador, amb dibuixos de Niel, el ja esmentat Daniel Masgoumiery).

La nova firma, o la T cargolada, tota sola, que és igualment molt habitual a partir d'ara (i que no s'ha de confondre amb la T d'aire neogòtic que identificava els treballs de Josep Triadó) ens permet datar també cap als anys 1915-20 diferents exemplars de la Colección de monólogos escrits per Millà. Se’n coneixen moltes edicions, dels monòlegs en castellà (escrits en vers) i també més de cinquanta en català, en vers o en prosa, dividits pel cap baix en tres "fornades" (un curiós dibuix atribuïble a Toullot mostra Millà com un forner que treu els plecs del forn, mentre una musa el corona amb una gorra): els títols ens permeten veure el caràcter popular d’aquestes peces teatrals, de les quals Toullot il·lustra les portades (amb altres dibuixants com Ortiz o Robert): En Nofre Llonsa, Solter, casat, y viudo, ¡La sogra!, Municipal de punt, Dígali pagés!, Un cómic per força...

L’any 1920 la firma Tot amb la T recta apareix encara a la portada d’un número de La Trinchera. Semanario de juventudes, també d’ideologia carlina. Potser es tracta d'un dibuix antic reaprofitat per la publicació.

Curiosament, no tinc cap referència de dibuixos firmats per Toullot entre el 1921 i el 1924; en aquesta data retrobo una signatura de traç continu, amb caràcters minúsculs arrodonits i d’aire més modern, però ja no apareix en els setmanaris humorístics sinó a “numerosos cuadernos de literatura popular” com els que esmentava el diccionari Ràfols.

TERCERA DISJUNTIVA: UN FILL O UN PARE

Al llarg de la dècada de 1920 el cognom Toullot, sovint amb la inicial J. o el nom de Josep, apareix molts cops a la premsa vinculat a activitats esportives, quasi sempre en l’equip esportiu dels empleats de la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona (CEMPB). És cert que el dibuixant que hem vist fins ara podia haver compaginat la seva tasca amb una feina estable a l’entitat financera, i practicar esports; però tot indica que aquestes referències no corresponen a Josep Toullot Rodríguez —li calculo una cinquantena d'anys─, sinó que potser es tracta del seu fill: efectivament, trobem Josep Toullot com un dels “jóvenes boxeadores” que el 1919 disputen combats d’entrenament (33) i, sobretot, com a jugador de pilota a mà amb l’equip dels empleats de la Caixa d’Estalvis, amb qui també practica tir i futbol (contra l’equip de la banca Arnús Garí), des del 1921 (amb el nom sencer és identificat com a cap de material de l’equip); també practica rem, amb un iol del Reial Club Marítim de Barcelona (1922). En endavant aquest Toullot sortirà en moltes notícies sobre pala i rem; el 1931 encara juga a pilota a pala, com a membre del Club Manista (sic). 

Precisament en un altre setmanari de curta durada, La Barrila Deportiva (1924-25), on col·labora també Junceda i, sobretot, Gripau (és a dir Jacint Bofarull), apareixen uns dibuixos amb la firma Toullot Villoro el qual, en una doble pàgina dedicada als col·laboradors del setmanari, és descrit com “Acreditat endrapador de truita de patates; fa prop d'uns quans anys que era més jove. / Dibuixa dormint i boxeja somniant; per aquest motiu fa els ninots grossos i abonyagats. Es que els desfigura a cops de puny.” (34) Són els únics dibuixos que conec amb aquesta firma.

També el 1924 participa al Tercer Saló d'Humoristes de Barcelona, amb dos dibuixos que no surten reproduïts al catàleg (on és anomenat Taulat Villoro, error repetit a la premsa diària). (35)

Segurament l’esportista i dibuixant barrilaire és l’infant que apareix fotografiat a les pàgines d’En Patufet com a guanyador d’un concurs de “composicions retallades”, junt al seu germà Rigobert Toullot Villoro. (36)

Calculo que hauria nascut entre 1900 i 1905; potser va morir durant la Guerra Civil o poc després: una esquela de 1941 recorda José María Toullot Villoro, entre altres empleats de la CEMPB morts en dates recents. (37)

Reconec que aquesta tercera disjuntiva és més difícil de resoldre. Els dibuixos datats entre 1924 i 1936, amb la firma en minúscules arrodonides, podrien ser obra de Josep Toullot pare (i el fill només seria autor dels dibuixos de La Barrila Deportiva i d'alguns altres que veurem tot seguit) però no descarto la possibilitat que l'autor que hem estat seguint des de 1899 acabés la seva carrera el 1921 (si hagués mort, per exemple) i els darrers treballs fossin tots obra del fill. 

Encara l’any 1924 el “dibujante señor Toullot” és esmentat com a autor d’un pergamí ofert a Eduard Aunós, subsecretari del ministeri de Treball, per part de les entitats d’industrials i comerciants dels barris de Sant Martí de Provençals, de Sants i Hostafrancs i de Gràcia. (38) Desconec l’aspecte d’aquest diploma i no m’atreveixo a atribuir-lo a un o altre.

La tasca d’aquest últim Toullot com a dibuixant de novel·les d’aventures en format de quiosc el va dur, per exemple, a il·lustrar uns casos de Sherlock Holmes publicats en català a la Biblioteca Popular Il·lustrada, d’Edicions i Publicacions Iberia, el 1927; però, sobretot, va treballar fent les cobertes i il·lustracions interiors d’una altra col·lecció d’aquesta editorial, la Novela de Aventuras. No en puc detallar les dates però ho situo cap a 1925-30, sempre amb aquesta última firma. Entre altres títols es compten obres de Henry Rider Haggard com Las minas del rey Salomón (1927) però també d’altres autors com La isla de la muerte, de C. Marriott (1927) o La nube púrpura, de M.P. Shiel. L’any 1929 apareixen El rey de los antropófagos de Georges Sim (és a dir, Simenon); En el país del oro, de Mayne Reid o El pastor negro, de John Buchan; i el 1930 altres obres de Geoges Sim – Simenon, com Los pigmeos de las cataratas, El tesoro de la selva o Los monstruos de la selva, com també El incendio de la gran pirámide, de Hans Dominik. Toullot compartia la tasca d’il·lustrar aquestes novel·les de quiosc amb Pere Clapera, Sáinz de Morales, Ochoa, Rafael Tona o Víctor Aguado. (39)

Una col·lecció semblant per a la qual Toullot va fer algunes cobertes, també per aquestes dates, es deia La Novela Universal: l’hi trobem il·lustrant El suplicio de María Antonieta, d’Alexandre Dumas, La dama de las camelias, de Dumas fill, El misterio de Roca Negra, d’Oscar Metenier i, segurament, Felipe Derblay, de Georges Ohnet i Por una mirada, de Charles Merouvel.

També va fer les il·lustracions de la reducció per a infants de La canción de Rolando, editada per Araluce en data desconeguda. (40)

Josep Toullot és esmentat l’any 1929 com un dels participants a l’exposició col·lectiva dels membres del Cercle Artístic, a la seva nova sala d’exposicions. (41) El cognom Toullot també apareix en relació amb la Fira del Dibuix del 1932, tot i que alguna font l’esmenta com a Josep M. Toullot i podria ser una confirmació, per tant, que es tractava del fill. (42) 

L’última dada que he trobat a la premsa, el març del 1936, és la resposta del setmanari infantil Mickey a una petició d’un lector: se li comunica que un text es publicarà aviat “ilustrado por el gran Toullot”. (43) I, en efecte, unes setmanes després trobem la seva firma en un article de la secció Curiosidades de la Historia sobre el descobriment del Pacífic per Vasco Núñez de Balboa, que incloïa el títol, dos dibuixos i un retallable per fer un monument commemoratiu. (44) Als números següents es publica una narració en dues parts amb il·lustracions seves, que són els últims dibuixos que he localitzat d’un Toullot que, si és el que jo penso, devia rondar la seixantena. (45)

A falta de dades que permetin confirmar una o altra opció, la meva hipòtesi és que aquest darrer Toullot és encara el pare, Josep Toullot Rodríguez. Entre altres arguments a favor seu, trobo que les portades de La Novela de Aventuras presenten una mestria en les lletres, que ja hem vist en treballs anteriors (tot i que només he vist un treball de Toullot Jr., els dibuixos fets a "cops de puny", i, per tant, no tinc prou elements de comparació). No he trobat cap dibuix firmat per Toullot durant la Guerra d’Espanya o la immediata postguerra.

RECAPITULACIÓ

-Aquest article tracta principalment sobre el dibuixant Josep Toullot Rodríguez (Barcelona, c. 1877 - ?, ?). Els seus dibuixos per a publicacions periòdiques s'havien atribuït per error a un inexistent Baldomer Toullot (en realitat el cognom d'aquest artista s'escrivia amb la grafia Tullot; no crec que tinguin cap relació).

-Entre 1899 i 1921 es pot traçar un fil continu de les signatures amb el cognom complet (o la variant Tot), visible en la te minúscula final, que es pot arribar a confondre amb una erra.

-Simultàniament, Toullot experimenta amb diverses firmes i monogrames, sobretot entre 1901 i 1912.

-No he trobat dibuixos de Toullot entre 1921 i 1924.

-El 1924 apareixen uns dibuixos firmats per Toullot Villoro, segurament fill de Josep.

-Entre 1924 i 1936 trobem una nova firma en cobertes i altres il·lustracions de novel·les de quiosc, que podria correspondre al pare o al fill (tot i que de moment m'inclino a considerar-ho també obra de Toullot Rodríguez).

-És curiós que, malgrat ser un dibuixant força desconegut, és tractat sovint amb respecte per la premsa, tant en un dels primers esments, del 1901 (“distinguido artista”), com en el darrer (“el gran Toullot”).

-L'obra d'aquest(s) dibuixant(s) és molt diversa i irregular, però en algunes ocasions té encerts notables i val la pena posar-la en valor. Espero que futures troballes de més dades permetin anar aclarint els dubtes que encara es mantenen i es pugui anar coneixent més bé aquest conjunt de treballs, del qual us he volgut oferir un tast.

 

 

NOTES

(1) S’hi van representar obres de Frederic Soler, Àngel Guimerà, Ignasi Iglesias, Santiago Rusiñol, Emili Vilanova i d’altres, i van tenir lloc al teatre Avditorivm (a la seu de l’Orfeó Gracienc), al Foment Andreuenc de Sant Andreu de Palomar, al Teatre Principal de Terrassa i al Teatre Euterpe de Sabadell (El Teatre Català, IV, 162, 3 abril 1915, p. 231); sembla que inicialment s’havia pensat fer-lo al Liceu: Festa (Molins de Rei), III, 35, 25 febrer 1915, p. 50.

(2) El Teatre Català, IV, 149, 2 gener 1915, p. 6, 13, 20. És curiós com, al llarg del temps, la premsa anomena el dibuixant només amb el cognom o, com a molt, amb la inicial del nom, fins i tot en contextos on la resta de personatges són esmentats amb el nom de fonts complet. Potser això explica la confusió que s'ha generat al voltant de Toullot. 

(3) El Teatre Català, IV, 150, 9 gener 1915, p. 41.

(4) El Teatre Català, IV, 155, 13 febrer 1915, p. 128.

(5) Acció del Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria, VIII, 79, març 1915, p. 7, només esmenta com a autors Daniel, Toullot, Andreu, Fabrés i Rocarol.

(6) “La casa del Foment del Teatre Català”, El Teatre Català, VI, 253, 6 gener 1917, p. 9-10: una fotografia mostra l’original de Fabrés penjat en una de les sales; podem pensar que els altres cartells ornaven altres dependències de l’entitat.

(7) L’Atlàntida, III, 86, 6 maig 1899, p. 11; 87, 13 maig 1899, p. 10: “es, baix el punt de vista artístich, d’un gust exquisit.”

(8) La Vanguardia, 12 novembre 1901, p. 2, on l’anomenen “Trullol”; al número de l’endemà, p. 2, corregeixen el nom i el qualifiquen de “distinguido artista”. El cartell apareix reproduït al catàleg de la Subasta extraordinaria Carteles de época, Auctentia / Soler y Llach, Barcelona 2003, núm. 165.

(9) El Noticiero Universal, 8 febrer 1905, p. 2 (esmentat amb la grafia Tullot).

(10) El Teatre Català, I, 28, 7 setembre 1912, p. 20. A més dels artistes esmentats a propòsit dels cartells, la revista va comptar amb unes capçaleres i culs-de-llàntia amb les inicials HV, que potser corresponen a Hubert Vallmitjana, i una coberta genèrica que es va fer servir al llarg del 1914, obra de Ramon Baixeras.

(11) Diverses referències a Diario de Barcelona, 13 setembre 1809, p. 1.056; 7 agost 1841, p. 3.156, i d’altres. Segons sembla, alguns individus cognomenats Toullot, potser els mateixos que trobem actius a Barcelona, van tenir una participació notable en la renovació de l’utillatge material i organitzatiu de diverses manufactures a València, a la darreria del segle XVIII; i “Francisco Toullot” apareix esmentat com a acadèmic de San Fernando. Josep Rafel Carreras: “Cartes del Mestre Pedrell”, Revista Musical Catalana, XX, 232-233, abril-maig 1923, p. 93, esmenta també un “fabricant de naips Sr. Toullot”.

(12) El Correo (Madrid), 409, 21 febrer 1831, p. 2.

(13) Anuario general de España (Bailly-Baillière Riera), 1915, p. 1.474, esmenta Josep Toullot Rodríguez com a “dibujante y pintor de cuadros”. A la mateixa adreça Emili Toullot Barbosa (el seu pare?) hi té una escola particular de nens, que altres vegades apareix ubicada a Sant Pere més Alt: Anuario estadístico de la ciudad de Barcelona, VIII, 1909, p. 195.

(14) “Correspondencia particular”, La Campana de Gràcia, XXV, 1298, 7 abril 1894, p. 4; J. Toullot: “¡Pobret!”, L’Esquella de la Torratxa, XVI, 798, 27 abril 1894, p. 266.

(15) Diario de Barcelona, 16 febrer 1896, p. 1.996.

(16) De fet l’abril del 1896 la secció de quintes del districte de l’Institut el va confirmar, junt amb altres mossos, com un dels “soldados sorteables” de la lleva d’aquell any: Diario de Barcelona, 22 maig 1896, p. 6.181. Si l’edat per entrar a quintes era en aquell moment de dinou anys podem pensar que havia nascut el 1877.

(17) Un exemplar al Museu d’Història de Catalunya, MHCat 4628.

(18) També va existir una Biblioteca de la Barretina, però desconec si hi va col·laborar.

(19) La Veu de Catalunya, 12 juny 1914 (ed. matí), p. 4.

(20) La Tralla, II, 80, 5 maig 1905, p. 2.

(21) Las Noticias, 27 març 1907, p. 2. Com veurem després, és possible que el diari s’equivoqués amb el nom de l’infant, atès que tot indica que Josep M. Toullot jr. havia nascut abans que el seu germà Rigobert, que el 1960 tenia cinquanta-tres anys (vegeu nota 37) i per tant devia ser la criatura que naixia el 1907.

(22) L’Esquella de la Torratxa, XXXIX, 2.000, 27 abril 1917, p. 284.

(23) En alguns números de La Bandera Regional, cap al 1908, s’hi publiquen alguns dibuixos de l’enigmàtic Henrich, segurament Édouard Henrich, especialista en uniformes que va treballar sovint per a Agustí Massana, fent-li unes sèries de figurins que es conserven a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.

(24) “La muerte del voluntario (Dibujo de Toullot)”, Vade-mecum del jaimista, I, 11, 1 novembre 1912, p. 803.

(25) El Social, semanario popular ilustrado. Publicación de la Oficina de trabajo de la Acción Social Popular, III, 118, 17 desembre 1910, p. 2.

(26) Catálogo de la segunda Exposición General de Bellas Artes, Barcelona, 1894, p. 127.

(27) “Tècnica artística (per B. Tullot)”, a Almanach de L’Esquella de la Torratxa per a 1901, p. 81.

(28) Catalunya Artística, IV, 135, 15 gener 1903, p. 52.

(29) Subhasta 295 de Lamas Bolaño:  https://es.bidspirit.com/ui/catalog/auction/lamasbolanosubastas/20599/7?lang=en [consulta 4 agost 2026]

(30) L’Esquella de la Torratxa, XXXIX, 2.000, 27 abril 1917, p. 290. Aquesta referència potser també ens obligaria a descartar Josep Toullot com a autor dels dibuixos que ja hem comentat a la Primera Digressió, firmats amb un monograma i publicats a L’Esquella entre 1906 i 1907.

(31) L’Hereu, I, 3, 13 novembre 1913, p. 39.

(32) Ilustració catalana, XIII, 617, 4 abril 1915, p. 211.

(33) El Día Gráfico, 18 setembre 1919, p. 3. El matx es disputa al local de la societat Joventut L’Avençada, de la qual aquell mateix l’any, Josep Toullot era el vicesecretari: L’Intransigent, periodic nacionalista de joventuts (adherit a la Unió Catalanista), II, 21, 6 febrer 1919, p. 4.

(34) “Els barrilaires de la redacció”, La Barrila Deportiva, I, 5, 7 octubre 1924, p. 8-9.

(35) El Diluvio, 9 desembre 1924, p. 12.

(36) En Patufet, XII, 595, 5 juny 1915, p. 411. Rigobert Toullot Villoro és esmentat com a part de la lleva del 1928 (El Noticiero Universal, 30 desembre 1927, p. 3 ; La Vanguardia, 31 desembre 1927, p. 9 ; La Veu de Catalunya, 3 gener 1928 (ed. Vespre), p. 2). El retrobo a la postguerra com a bibliotecari i vocal del Centre Català d’Asunción (Ressorgiment (Buenos Aires), XXIV, 272, març 1939, p. 4402 ; XXVII, 307, febrer 1942, p. 5.006) i, retornat a Barcelona, una notícia ens fa saber que “Don Rigoberto Toullot, de cincuenta y tres años, asiste impasible al jaleo” [es tracta d’una sessió de jazz a la plaça de la Llana]: El Noticiero Universal, 8 juny 1960, p. 14.

(37) El Noticiero Universal, 20 novembre 1941, p. 7.

(38) “Los industriales de las barriadas y el subsecretario del Trabajo”, El Diluvio, 12 novembre 1924, p. 11.

(39) Dues referències de premsa, dubtoses, vinculen el dibuixant amb altres treballs per a Ediciones y Publicaciones Iberia: la portada “debida al pincel de Toullot” de El último corsario, del comte Fèlix de Luckner - però l’exemplar que n’he vist presenta una fotografia (Hoja oficial de la provincia de Barcelona, 14 octubre 1929, p. 9) i la de Francisco el expósito, de Georges Sand, a la Colección Joya, que tampoc té cap il·lustració (Hoja oficial de la provincia de Barcelona, 9 desembre 1929, p. 4).

(40) En una altra ocasió vaig creure possible que Toullot (fos qui fos) podia ser un dels dibuixants de l’àlbum Block 1930, que recollia les novetats cinematogràfiques de la productora UFA, segons una notícia de La Vanguardia, 17 setembre 1929, p. 17 que esmentava el nom “Tut”, al costat de Pere Clapera o Ernest Santasusagna. No ho puc confirmar perquè no he trobat cap exemplar d’aquesta publicació. 

(41) “Al Círcol Artístic. Acte de ‘vernissage’ de l’exposició”, La Publicitat, 10 juliol 1929, p. 5. Segons Manuel Marinel-lo: “Notas de Arte”, Las Noticias, 18 juliol 1929, p. 6, Toullot hi presentava “una fantasia colorista (...) que tiene ciertas reminiscencias de Segrelles, y se titula ‘En acecho’" (vull agrair aquesta referència a M. Isabel Marín).

(42) La Humanitat, 7 juny 1932, p. 10; El Matí, 8 juny 1932, p. 7. Segurament també és ell J. M. Toullot Villodo que el 1928 havia obtingut un segon premi al concurs de portades de la Revista Social, dirigida per Antoni Aunós (germà d’Eduard): “El concurso de portadas de la ‘Revista Social’”, El Día Gráfico, 29 gener 1928, p. 3.

(43) Mickey, revista infantil ilustrada, II, 53, 7 març 1936, p. 7.

(44) C. González: “Descubrimiento del Pacífico”, Mickey, revista infantil ilustrada, II, 63, 16 maig 1936, p. 7.

(45) James Maclean, “La gran hazaña de Buck Dinamita”, Mickey, revista infantil ilustrada, II, 64, 23 maig 1936, p. 6; 65, 30 maig 1936, p. 6.