Cartellopèdia de la Guerra Civil. Epíleg — per Santi Barjau

En el conjunt de cartells editats a Barcelona al llarg de la Guerra Civil, n’hi ha un que sembla venir del passat, ja que és obra d’un autor que en aquell moment ja era mort: es tracta del cartell per a l’Ajut Infantil de Reraguarda (AIR), publicat el 1937 en versions catalana i castellana, amb un dibuix de Ramon Casas, que havia mort el 1932. En realitat, es tracta de la reutilització d'un dibuix de 1922 creat per a un cartell de suport a la lluita antituberculosa. Desconec qui va decidir, quinze anys després (i quan ja en feia cinc que l’autor havia desaparegut) que aquesta imatge de la dona amb dos infants, en un trist paisatge fabril, es podia aprofitar per a captar donatius per a l’AIR, però la idea sembla un encert. Potser es pot trobar una explicació en el fet que els dos cartells sortissin de la mateixa impremta, l’establiment Thomas (tot i que la primera versió es va reproduir amb el procediment exquisit de la fototípia i la segona és una impressió litogràfica).

La imatge relliga directament els anys de la Guerra d'Espanya amb el primer esclat del cartell modern, en els anys del Modernisme, a través de l'art de Ramon Casas, pintor i dibuixant però també un dels innovadors més destacats en l'etapa inicial del cartell, amb obres tan destacades com els que anunciaven l'Anís del Mono. En realitat, el breu moment cartellístic de 1936-39 es troba just al centre del segle del cartell a Catalunya, aquells cent anys que van aproximadament des del 1888 (però sobretot des de 1898), en què el cartell comença a ser considerat com una de les manifestacions de l'art modern en el seu vessant gràfic, fins als anys dels Jocs Olímpics, quan aquesta tipologia gràfica ja no és el mitjà publicitari preferent, com ho havia estat en temps del cartell litogràfic: al llarg de la dècada de 1980 s’ha generalitzat la publicitat televisiva i els cartells esdevenen cada cop més un producte secundari, que molt sovint ni tan sols s’enganxa a les parets (si no és en els formats de banderola de lona o als “opis” de les parades d’autobús) i s’edita en curts tiratges pensats sobretot per a col·leccionistes.

Els anys inicials del Modernisme van ser un moment dens, en què la premsa parlava sovint de la funció i l’estètica del cartell, se suscitaven teories i comentaris fonamentats, al fil de les polèmiques derivades dels gran concursos com els de l’Anís del Mono o el xampany Codorníu, mentre que els autors catalans eren esmentats per revistes internacionals, i apareixen els primers grans col·leccionistes de cartells, com Lluís Plandiura o Alexandre de Riquer. (1) D’una manera semblant, en el breu moment de la Guerra Civil, els cartells produïts a Barcelona van ser també objecte de comentari, difusió internacional i col·lecció conscient. Potser només es pot trobar un altre paral·lel en el període dels anomenats “pioners”, com Josep Artigas o Pla-Narbona, en especial als anys seixanta, amb motiu de la creació de l’agrupació de grafistes del FAD o la fundació de les primeres escoles de disseny com Elisava o Eina. Això no vol dir que, en contrast amb aquests tres moments culminants, no haguem de fixar l’atenció en els altres períodes intermedis (anys deu i vint; anys quaranta i cinquanta...) però és evident que la premsa i els interessats no en van parlar tant, ni a Catalunya ni en fòrums més internacionals. Podem pensar que, en aquestes etapes “vall”, el cartell ja es trobava en un procés de normalitat que feia innecessari insistir en la teorització i les visions crítiques, amb el que això ha comportat en la seva recepció historiogràfica, sovint menystinguda malgrat l’excel·lent qualitat de molts dels treballs executats.

***

 

Com a epíleg de la Cartellopèdia de la Guerra Civil, esbossaré una panoràmica de com han estat rebuts, estudiats i interpretats tots aquests documents gràfics, ja sigui al seu moment o bé en períodes posteriors. En efecte, al mateix moment que es produïen en els tallers litogràfics i s’enganxaven a les parets de pobles i ciutats, els cartells bèl·lics ja van començar a suscitar algunes reflexions, conscients que aquell esclat gràfic presentava unes característiques pròpies i singulars. Així, per exemple, l’any 1937 la revista francesa Arts et métiers graphiques publicava un article, “Affiches de la guerre civile en Espagne”, (2) en el qual destacava només els cartells de l’”école catalane de l’affiche de combat” o “groupe de Barcelone” que exemplifica en cartellistes professionals com Martí Bas o Jacint Bofarull, o en altres que s’hi afegeixen en esclatar la guerra; i n’esmenta les influències però també l’originalitat.

El mateix 1937, en complir-se un any de l’inici de les hostilitats, el Comissariat de Propaganda publicava un opuscle dedicat al cartell de guerra, en diversos idiomes (L'affiche de guerre; Poster Art in War; El Cartell de guerra; El Cartel de guerra) que sobretot imagino destinat a donar a conèixer internacionalment la tasca del mateix Comissariat, del qual reproduïa diversos cartells.

Uns textos importants de reflexió sobre la funció social del cartell en temps de guerra van ser els que es van creuar Josep Renau i Ramón Gaya a les pàgines de la revista Hora de España i que Renau va publicar el 1937 amb el títol Función social del cartel publicitario (n’hi ha una reedició del 1976). En realitat és més aviat una reflexió a dues mans sobre el compromís en art, amb referències a les obres de Goya, on es denuncia la guerra i la seva barbàrie.

Acabada la guerra trobo un esment als cartells republicans, des de la perspectiva del bàndol contrari, en el llibre Publicidad combativa, de Pere Prat Gaballí. (3) L’article, titulat significativament “La propaganda roja”, comença amb una afirmació curiosa: l’autor s’estranya quan sent elogiar la propaganda dels partidaris de la República, ja que segons la seva opinió de tècnic publicitari no va complir la seva funció, ja que van perdre la guerra... També en remarca la ineficàcia en la manera de plasmar els missatges, exagerant potser el pes dels consellers soviètics que, en la seva opinió, haurien influït sobretot en els cartells més tardans, sense tenir en compte els referents i la sensibilitat del públic espanyol. Prat Gaballí havia firmat un article de signe oposat a la revista Nova Iberia, sobre la propaganda en el període revolucionari, en el qual s’adaptava a la conjuntura del moment i considerava que la publicitat, adreçada a les masses, tenia encara utilitat en el nou context: “S’ha dit que la publicitat, en èpoques normals, té el valor de municions de pau per a les batalles econòmiques. En temps de revolució i de guerra té més que mai el valor de municions. Perquè, tant en l’ordre econòmic, com en el social, com en el bèl·lic, esperona la consciència del poble per tal que vibri sense defalliments en el treball i en la lluita.” (4)

Ens podem preguntar de quina manera es van formar les col·leccions de cartells de la guerra que avui s’han conservat i que en definitiva ens permeten conèixer de primera mà els treballs produïts en aquell moment. Sembla que ja eren recollits amb un cert criteri sistemàtic a mesura que eren produïts (potser a càrrec del Comissariat de Propaganda) i segurament els organismes emissors en tenien un estoc, però el final de la guerra devia significar la destrucció de bona part d’aquests cartells, per evitar que fossin utilitzats pels vencedors com a prova en l’acció repressiva, cosa que en efecte van fer a través de la Delegación del Estado para la Recuperación de Documentos que va nodrir l’arxiu de Salamanca amb una gran quantitat de papers, entre els quals es devien trobar no pocs cartells. Per la seva banda el Servicio Nacional de Propaganda, a cura de Dionisio Ridruejo, va tenir accés a les dependències del Comissariat de Propaganda de la Generalitat, on va poder admirar i fer-se seus els cartells que s’hi trobaven emmagatzemats. Naturalment, a partir d’aquell moment els cartells no es van fer públics.

Desconec si existien altres col·leccions més o menys sistemàtiques de cartells a Europa o Amèrica. Actualment en diversos centres dels Estats Units es conserven cartells que semblen aportats per brigadistes que els havien anat recopilant abans de marxar; a l’Imperial War Museum també n’hi ha una mostra interessant, i al MoMA n’hi van arribar alguns altres, de la mà de Christian Zervos. Avui dia existeixen a Amèrica algunes col·leccions que he esmentat en una altra ocasió, com per exemple la dels Abraham Lincoln Brigade Archives (ALBA). Caldria explorar quin va ser el coneixement públic dels cartells republicans espanyols en els països occidentals. Conec per exemple una Exposition d’affiches, journaux et documents de la guerre 1936-1939 (5) que es va celebrar el 1948 a París, en commemoració del dotzè aniversari de la revolució espanyola, organitzat pel Sécretariat de culture et propagande du mouvement libertaire espagnol éxilé en France. El catàleg enumera 111 cartells (que identifica pel títol o pel tema, cosa que a vegades permet identificar-los amb certa precisió), a més d’un bon nombre de diaris i revistes, fulls volanders, postals, un apartat de documents diversos (que inclou dotze dibuixos d’infants) i un altre de fotografies (que inclou també monedes i bitllets; tiquets de tramvia o cinema; segells de solidaritat, etc.) Desconec si aquesta col·lecció es va dispersar o bé va ser la base d’algun recull conservat.

A l’interior, les primeres iniciatives d’arreplega de cartells es donen tímidament els anys seixanta: una de les més destacades va ser l’operació duta a terme pel col·leccionista Josep M. Figueras, que va recollir tota mena de documentació que obria al públic com a biblioteca privada el 1967. També a començament dels anys seixanta l’Abadia de Montserrat es feia amb un lot de cartells de mans del llibreter Marca. La Fondation Internationale d’Études Historiques et Sociales sur la Guerre d’Espagne (FIEHS), amb seus a Ginebra i Perpinyà, tenia també un bon conjunt de materials que van passar el 1977 a formar part del Centre d’Estudis Històrics Internacionals (CEHI) que havia fundat anys abans Jaume Vicens Vives. Poc a poc van anar sortint a la llum tots aquests materials, com per exemple la notable col·lecció d’un centenar de cartells de la República i la Guerra conservats a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, que van ser publicats per Xavier Doltra en un número especial de Cuadernos de historia económica de Cataluña, datat el 1974, dedicat de manera monogràfica al que aleshores s’anomenava Institut Municipal d’Història. (6)

El tret de sortida en l’estudi i valoració dels cartells de la Guerra Civil arriba en els moments inicials de la Transició espanyola, en coincidir també amb el quarantè aniversari de l’inici del conflicte. La participació “no oficial” d’Espanya a la Biennale de Venezia va ser la mostra España: Vanguardia artística y realidad social (1936-1976), objecte d’un interessant catàleg i que poc després es va poder veure a la Fundació Miró (revisada recentment a l’IVAM), on entre d’altres apartats es dedicava un espai al pavelló de la República a l’Expo de París del 1937 i es feia un primer repàs dels cartells de la Guerra d’Espanya. (7)

La primera publicació que oferia una visió de conjunt sobre aquests impresos va ser el volum Carteles de la República y de la Guerra Civil, editat el 1978 pel Centre d’Estudis d’Història Contemporània i l’editorial La Gaya Ciencia, i que durant anys ha estat el treball de referència sobre aquest tema. (8) El llibre constava d’un recull de cartells, ordenats amb criteri cronològico-temàtic, procedents en la major part de la col·lecció Figueras i dels fons de la FIEHS, que acabaven d’incorporar-se al CEHI, però també hi ha altres reproduccions de cartells, aportades per dos dels coautors, Carles Fontserè i Josep Termes, i pel col·leccionista Josep Fornas. En alguns casos, aquestes imatges són l’única referència que tenim de determinats cartells dels quals, per ara, no em consta la localització a cap col·lecció publica o privada. A més d’uns primers capítols sobre el cartell social i polític espanyol, sobretot en els anys de la II República, hi eren representats els cartells impresos durant la guerra tant a Barcelona com a Madrid, València i altres focus menors del sector republicà, com Astúries; un darrer apartat era dedicat al cartell franquista. En conjunt aquest recull és una eina important, malgrat alguns errors d’atribució que he intentat esmenar en el blog. El llibre contenia textos firmats per dos protagonistes directes de la guerra: una introducció de Jaume Miravitlles, que va ser director del Comissariat de Propaganda, i un article de Carles Fontserè sobre el Sindicat de Dibuixants Professionals, del qual va ser membre; la selecció i comentaris dels cartells va anar a cura de Josep Termes. El text de Fontserè és la primera aproximació sobre l'esmentat organisme radicat a Barcelona, que va ajudar a establir la consideració de la ciutat com a nucli essencial del cartellisme de la Guerra Civil.

Entre aquest 1976 i 1979, coincidint doncs amb el quarantè aniversari de l’inici i del final de la guerra, van veure la llum altres treballs sobre aquests cartells que es començaven a valorar obertament. Destacaré en primer lloc el treball pioner d’Imma Julián, que va dedicar la seva tesi doctoral a l’estudi de El cartel republicano durante la guerra civil española con especial referencia a Catalunya. Presentada a la Universitat de Barcelona el 1978 l’autora, que ja havia participat en l’organització de l’exposició de la Biennal de Venècia, hi explorava les relacions amb el cartell polític anterior, en especial el soviètic; enumerava les organitzacions i els autors principals i, com a gran aportació, va poder entrevistar o mantenir correspondència amb alguns protagonistes principals, encara supervivents, com ara Josep Renau, l’esmentat Carles Fontserè o Lorenzo Goñi. El seu treball, malauradament, no va ser publicat fins al 1995. (9)

L’any 1979 apareixen dos treballs més: The palette and the flame. Posters of the Spanish Civil War, (10) publicat a Nova York i coordinat per John Tisa, que va ser brigadista internacional, membre de la Brigada Lincoln i autor d’una autobiografia sobre el seu pas per la Guerra d’Espanya, Recalling the Good Fight (1985); i El cartel republicano en la guerra civil, de Carmen Grimau. (11) Visions panoràmiques de la propaganda realitzada a Barcelona, Madrid i València, tots dos van ser també fites en l’estudi i valoració dels cartells de 1936-39.

Sense ànim d’exhaustivitat esmentaré, durant els anys vuitanta, altres treballs més divulgatius, com el recull publicat per Ediciones Urbión o els facsímils que apareixien a la revista Intervíu; la presència de cartells de la Segona República Espanyola a exposicions com Die Axt hat geblüht, sobre la relació entre avantguarda i conflicte a l’Europa dels anys trenta, celebrada a la Kunsthalle de Düsseldorf, el 1987 (12) i una primera mostra de cartells de la República i la Guerra Civil, organitzada per l’Arxiu Nacional de Catalunya amb els cartells que formen part dels seus fons, (13) acompanyada d’una breu publicació amb el que segurament va ser el primer d’una sèrie de catàlegs de col·leccions especifiques.

Durant els anys noranta (i sobretot en els anys entorn del seixantè aniversari de la guerra) es van anar publicant diversos d’aquests catàlegs il·lustrats, que han anat esdevenint una font bàsica per al coneixement dels cartells de l’Espanya republicana i, en menor mesura, per als cartells franquistes. El primer va ser el que presenta la col·lecció de la Biblioteca Nacional d’Espanya, aparegut encara el 1990, (14) i que per primer cop oferia una aproximació sistemàtica als autors, presentats per ordre alfabètic. La donació de tres-cents cartells i altres documents importants, que el col·leccionista Josep Fornas va fer el 1985 al Parlament de Catalunya, va ser objecte d’una publicació el 1995, renovada el 2006, accessible també en línia; (15) els que van arribar després de la guerra a la Biblioteca de la Universitat de Barcelona, van ser presentats el 1995 a la seva sala d’exposicions, de la qual en resta la publicació La Guerra Civil en cartell; (16) mentre que els dos-cents seixanta cartells conservats a la Universitat de València des del 2001 són accessibles mitjançant un catàleg publicat en format CD.

 

Una fita essencial en el coneixement dels cartells de la República i la Guerra Civil va ser la publicació, en dos volums, de la col·lecció de Jordi Carulla, apareguda el 1996 en una edició magnífica, amb 2.000 exemplars (cartells i també algunes portades de revistes i altres documents) impresos a tot color i amb un estudi introductori. (17) 

 

Amb l’arribada del nou segle, apareixen nous catàlegs. Sense ànim d’exhaustivitat, esmentaré el de l’exposició celebrada el 2006 al Museu d’Història de Catalunya, amb exemplars de la Biblioteca Figueras i el Pavelló de la República; (18) el de la col·lecció que Maria Montserrat Barenys havia donat als Museus de Reus (formada per 150 cartells), exposada el 2007, i que com a novetat presentava els exemplars en estricte ordre cronològic; (19) el dels cartells de l’Abadia de Montserrat, presentats al seu Museu el 2008; (20) o els de la Fundación Pablo Iglesias, vinculada al PSOE, que recullen sobretot els cartells editats per aquest partit i pel sindicat UGT. (21)

A banda dels catàlegs de les diverses col·leccions i la presentació de cartells en diverses exposicions, també cal destacar diferents publicacions que aborden el cartellisme de la guerra des de diverses perspectives, des de les memòries de Carles Fontserè, el primer volum de les quals, relatiu als anys de la guerra, va aparèier el 1995, amb una nova edició el 2006; (22) l’interessant aproximació de “Mutis” als dibuixants de la guerra (23) i la visió feta des de França, des del punt de vista llibertari; (24) o la monografia sobre el Comissariat de Propaganda, que ja he esmentat altres cops. (25)

Els cartells de la Guerra Civil, en arribar al seu setantè aniversari, ja havien esdevingut material patrimonial que podia ser objecte d’edicions de luxe, com ara el volum editat per Enciclopèdia Catalana en la col·lecció Grans Obres (26) o bé en altres formats més divulgatius, com la carpeta de facsímils distribuïts pel diari Ara o la revista Sàpiens. (27) També cal destacar, com una eina important per al coneixement i la divulgació d’aquests cartells, les diverses plataformes digitals, com el catàleg de la Biblioteca del Pavelló de la República, que aplega els cartells de les antigues col·leccions de Josep M. Figueras i del CEHI-FIEHS; el portal Pares, d’arxius espanyols, des d’on és accessible l’arxiu de Salamanca, amb el nom oficial de Centro Documental de la Memoria Histórica; i d’altres. La Universitat Autònoma ha fet un interessant base de dades, que permet localitzar amb facilitat a quines col·leccions es pot trobar algun exemplar dels diferents cartells de la Guerra Civil. (28) També són eines útils altres iniciatives, com La memòria dels dibuixants (29) i la infinitat de blogs personals i xarxes socials que aborden l’esclat gràfic dels anys de la república. Darrerament, una tria de cartells es pot veure en el muntatge permanent del MNAC, que també n’ha fet una guia temàtica. (30)

***

 

No voldria acabar el repàs dels cartells impresos a Barcelona durant la Guerra Civil sense fer una breu recapitulació del que ha significat per a mi aquesta aventura, començada fa més de vuit anys amb il·lusió i sense un pla preconcebut, però que va anar creixent de mica en mica, quasi sense adonar-me’n. Em sento especialment satisfet de les diferents descobertes que he anat fent al llarg d’aquest temps, especialment pel que fa a la identificació de molts autors que eren desconeguts o es trobaven poc o gens estudiats. Al plaer de la recerca s’ha unit a possibilitat de compartir-la quasi en temps real amb tots vosaltres, els diferents especialistes que m’heu aportat els vostres coneixements però també tots els que heu pogut trobar unes dades noves i espero que interessants en aquest format virtual.

Alguns d’entre vosaltres m’heu preguntat pel futur del blog. No arriba pas al final: simplement dono per acabada l’anàlisi dels cartells produïts a Barcelona durant la Guerra d’Espanya, que va ser un dels meus objectius preferents des del principi, el setembre del 2012. Ara encara queda molt camp per recórrer, en dues direccions: per una banda, continuar revisant els cartellistes més oblidats dels anys anteriors i posteriors a 1936-39, amb especial atenció als períodes més desconeguts entre el Modernisme i els anys de la República i la Guerra, però també obrint el focus cap els moments de la postguerra, que han estat massa menystinguts; per una altra banda, intentant dur a terme una tasca semblant a la que he fet fins ara però centrada en els cartells editats a Madrid i a València, sobre els quals us oferiré aviat una primera aproximació.

Des d’aquí el meu agraïment a tots els seguidors. Espero que continuem aquest camí plegats i que ens puguem retrobar en altres iniciatives!

 

 

NOTES

(1) Santi Barjau: “El col·leccionisme de cartells a Catalunya”, a: Bonaventura Bassegoda, Ignasi Domènech, eds.: Col·leccionistes, antiquaris, falsificadors i museus, Memoria Artium, 2016, p. 39-61.

(2) “Affiches de la guerre civile en Espagne”, Arts et metiers graphiques (París), 56, 1 gener 1937, p. 54-57.

(3) Pedro Prat Gaballí: Publicidad combativa, Editorial Labor, Barcelona, 1959.

(4) Pere Prat Gaballí: “L'ensenyament de la publicitat”, Nova Ibèria, 3-4, 1937.

(5) Exposition d’affiches, journaux et documents de la guerre 1936-1939 (cat. exp.), Salle Lancry, París, 1948.

(6) Javier Doltra Tapiola: “Materiales gráficos”, Cuadernos de historia económica de Cataluña, XI, 1974, p. 133-153 (en especial les pàgines 137-153, on es llisten 153 cartells datats entre 1936 i 1938).

(7) Santiago Amon: “La representación "no oficial" de España en la Bienal de Venecia”, El País (Madrid), 8 maig 1976 (versió online: https://elpais.com/diario/1976/05/08/cultura/200354405_850215.html).

(8) Jaume Miravitlles, Josep Termes i Carles Fontserè: Carteles de la República y de la Guerra Civil, Centre d’Estudis d’Història Contemporània i Editorial La Gaya Ciencia, Barcelona, 1978.

(9) Immaculada Julián González: El cartel republicano en la guerra civil española, Ministerio de Cultura, Dirección General de Bellas Artes y Archivos, Instituto de Conservación y Restauración de Bienes Culturales, Madrid, 1993.

(10) John Tisa (ed.): The palette and the flame. Posters of the Spanish Civil War, International Publishers, Nova York, 1979.

(11) Carmen Grimau: El cartel republicano en la guerra civil, Ediciones Cátedra, Madrid, 1979.

(12) Jürgen Harten, Hans Werner Schmidt, Marie Luise Spring (eds.): “Die Axt hat geblüht...”, Europäische Konflikte der 30er Jahre in Erinnerung an die frühe Avantgarde (cat. exp.), Städtischen Kunsthalle Düsseldorf, 1987.

(13) Cartells de la República i de la Guerra Civil. Col·lecció Arxiu Nacional de Catalunya, Publicacions del Departament de Cultura de la Generalitat, Barcelona, 1988.

(14) Javier Gómez López: Catálogo de carteles de la República y la Guerra Civil españolas en la Biblioteca Nacional, Madrid, Dirección General del Libro y Bibliotecas, 1990.

(15) Donació Fornas: Catàleg general de la col·lecció documental, Servei de Documentació, Biblioteca i Arxiu del Parlament de Catalunya, Barcelona, 1995; Cartells de la Col·lecció Fornas. Producció gràfica de la Segona República i la Guerra Civil, Parlament de Catalunya, Barcelona, 2006.

(16) La Guerra Civil en Cartell (cat. exp.), Universitat de Barcelona, 1995.

(17) Carulla, Jordi, i Arnau Carulla: La guerra civil en 2000 carteles., 2 vols., Barcelona: Postermil, 1996.

(18) República! Cartells i cartellistes 1931 1939 (cat. exp.), Museu d’Història de Catalunya, Barcelona, 2006.

(19) Jaume Massó, Marc Ferran: Cartells de la Segona República, 1931-1939 (cat. exp.), Institut Municipal de Museus, Reus, 2007.

(20) Josep de C. Laplana, Santi Barjau Rico: Recordar per no tornar-hi. Cartells de la Guerra Civil Espanyola de l’Abadia de Montserrat (cat. exp.), Museu de Montserrat, 2008.

(21) Carteles de la guerra 1936-1939. Colección Fundación Pablo Iglesias, Lunwerg, Barcelona, 2004; Carteles socialistas de la Guerra Civil, Fundación Pablo Iglesias, Madrid, 2007; Carteles de la guerra. Fundación Pablo Iglesias, Editorial Pablo Iglesias, Madrid, 2008.

(22) Carles Fontserè: Memòries d’un cartellista català (1931-1939), Pòrtic, Barcelona, 1995; Memòries d’un cartellista del 36 (1931-1939), Proa, Barcelona, 2006.

(23) Miguel Sarró “Mutis”: Pinturas de Guerra. Dibujantes Antifascistas en la Guerra Civil Española, Traficantes de Sueños, Madrid, 2005

(24) Espagne 36. Les affiches des combattant-e-s de la liberté, Les Éditions Libertaires, Saint-Georges d’Oléron, 2005.

(25) Rafael Pascuet (dir.): La revolució del bon gust. Jaume Miravitlles i el Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya (1936-1939), Viena Edicions, Barcelona 2006. 

(26) Cartells catalans. La República en guerra, 1936-1939, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 2008.

(27) Cartells catalans de la Guerra Civil. Una acurada selecció de 50 cartells, comentada pels millors especialistes.

(28) https://www.bib.uab.cat/comunica/cedoc/cartellsgc/cerca.php

(29) http://www.lamemoriadelsdibuixants.cat/

(30) https://www.museunacional.cat/ca/guia-tematica-art-i-guerra-cartells-de-la-guerra-civil-espanyola

Cartellopèdia de la Guerra Civil, i 6: Cartells sense cartellista — per Santi Barjau

Al llarg de diversos mesos, des del setembre del 2012, aquest blog ha anat mostrant les obres i ha narrat la vida de diversos cartellistes actius a Barcelona, amb un èmfasi especial en els que van fer alguna obra durant la Guerra d'Espanya, la guerra civil dels mil dies, entre juliol del 1936 i gener del 1939, que és quan Barcelona cau en mans de l'exèrcit franquista (i fins i tot he fet alguna incursió en els cartells que els vencedors van impulsar en els darrers mesos del conflicte bèl·lic fins que, amb la caiguda de Madrid, l'abril del trenta-nou, es va donar la guerra per acabada, quan faltaven menys de dues setmanes per arribar al dia mil de l’inici de la guerra). Avui, però, em vull enfrontar a un centenar llarg de cartells dels quals, després de vuit anys de blog i quasi trenta de recerca en el camp de les arts gràfiques, encara no he aconseguit esbrinar l'autoria. En alguns casos, es tracta de cartells tan senzills (on sovint només hi ha unes lletres dibuixades, sense cap figuració) que la identificació es fa difícil, per no dir impossible. En altres casos, en canvi, el dibuix (o la fotografia!) és complex, algun cop fins i tot presenta trets d'excel·lència, però no m'ha estat possible atribuir-lo a un o altre dels autors (o alguna de les escasses autores) que sabem que treballaven a Barcelona en aquell moment ple de densitat històrica.

M'he pres la llicència de parlar d'aquests treballs com "cartells sense cartellista", tot i que, com podeu comprendre, en realitat m'hi hauria de referir com a "cartells sense cartellista... identificat". De mica en mica, la llista s'ha anat fent més curta amb el pas dels anys, a mesura que anava identificant obres i creadors, però ara mateix, quan completo el repàs als autors que conformen la Cartellopèdia, n'han quedat uns quants que no vull deixar en l'oblit, encara que es tracti d'obres que, per la voluntat d'anonimat dels seus autors o bé per altres causes, no tenen una marca clara que permeti atribuir-los a ningú.

Amb el propòsit d'ordenar-los d'una manera coherent, es poden agrupar per l'entitat emissora, o bé per la impremta, o per algun altre concepte. Aquí optaré per la primera de les opcions, tot i que totes poden ser igual de vàlides.

***

 

En aquest conjunt, format per uns 140 cartells, destaquen per la quantitat i qualitat els que es poden adscriure al Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya. Aquesta entitat, per causes evidents, ha estat objecte d'una atenció continuada per part dels estudiosos del cartellisme de la Guerra Civil, des del treball pioner d'Antoni Ribas Beltran, del 1973 (1) fins a la tesi d'Ester Boquera Diego (2), que alimenta el blog https://www.comissariatdepropaganda.cat/, passant per l'obra col·lectiva dirigida per Rafael Pascuet: La revolució del bon gust. Jaume Miravitlles i el Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya (1936-1939), Viena Edicions, Barcelona 2006. En diverses ocasions ja m'he ocupat dels seus cartells firmats, en abordar les biografies d'autors tan diversos com Francesc Fàbregas, Ricard Fàbregas, Henry Ballesteros o F. Renedo, i alguns també han estat esmentats en l'entrada que vaig dedicar als cartellistes fotògrafs (aprofito per afegir-ne un altre, que forma part de la sèrie de cartells fotogràfics dedicats a l'acollida dels refugiats que procedien d'altres zones de l'Espanya republicana; es tracta de He aquí la obra del fascismo. Barcelona, bella matrona con brazos, los acoge en su seno, del qual n'hi ha un exemplar a Salamanca, i que podeu veure reproduït aquí).

Per començar, em centraré en uns trenta-cinc cartells del Comissariat que no tenen firma (o en tenen una d'il·legible). A part els fotogràfics, n'hi ha d'altres menes: amb cartografia (Gràfic del moviment facciós a Barcelona, que porta un número d'ordre, el 23; i Els estranguladors del poble espanyol. Les veritables raons de la falsa neutralitat, número 33); basats exclusivament en text, com el que porta l'encapçalament Victoria! i una llista de 21 punts a seguir; els que anunciaven les novetats dels diversos segells editorials del Comissariat, com per exemple els cançoners populars i revolucionaris i llibres de tota mena; o bé els destinats a les estrenes cinematogràfiques que promovia Laya Films, com les de les pel·lícules soviètiques La pàtria et crida, Les tres amigues o el cartell per al film Cop per cop, que només conec per una fotografia on uns homes-sandvitx el passegen pels carrers de Barcelona.  

Un grup de sis cartells, que també es van emetre en format de vinyeta de propaganda (amb variants de color: groc-bru, vermell-blau...), eren destinats a l'entitat adscrita al Comissariat, "La dona a la reraguarda", i anaven encapçalats per aquesta frase, acompanyada de diversos epítets (La dona a la reraguarda és l'estímul de la victòria; és l'escut dels infants; és l'eficàcia del treball; és el coratge serè; és el consol dels sofrents; és la plasmadora del demà). És cert que porten una firma, més visible en els segells, però em sento incapaç de desxifrar-la.

A part del Comissariat de Propaganda, la Generalitat de Catalunya apareix com a emissora d'alguns d'aquests cartells, sola o bé en col·laboració amb l'Ajuntament de Barcelona (cartell que anuncia el Saló de Tardor del 1938); també trobo treballs fets en nom d'algunes de les conselleries com la d'Economia (cartell per a la Primera jornada de la nova economia, basada només en una composició de text i una franja de color vermell sobre negre, que recorda els millors treballs de Giralt Miracle; o el més convencional per a la Setmana de l'Infant) o la de Treball (per a la Croada de la previsió, exposició de cartells sobre accidents de treball, o l'Oficina de treball voluntari, que combina la imatge d'un cartell de Martí Bas i la fotografia d'uns soldats sobre un mapa de Catalunya) i organismes com la Direcció General d'Agricultura (Jornalers agrícoles... o No deixeu cap arada inactiva ni gens de terra sense treballar, que semblen obra del mateix dibuixant no identificat), el Consell de Sanitat de Guerra (CSG), amb uns cartells antiveneris de dibuix tosc però efectiu, amb la indicació d'Obrador Gràfic dels Laboratoris del Nord d'Espanya, o el Consell de l'Escola Nova Unificada, amb el cartell que mostra el creixement en el nombre d'infants escolaritzats entre juliol de 1936 i de 1937.

Els organismes del govern de la República, un cop establerts a Barcelona, van fer diversos cartells que ja he esmentat en parlar per exemple de Josep Renau, Gori Muñoz i altres, força actius el 1938 al capdavant de la Subsecretaria de Propaganda (SubPro); la majoria van ser impresos per la Societat General de Publicacions. Entre els que no porten firma hi ha Ayer sembraste... Hoy la recolección exige tu esfuerzo... Así en nuestras trincheras y en nuestra retaguardia no faltará el pan (amb unes siluetes de mans que il·lustren els tres conceptes) i tres cartells de petites dimensions que es poden agrupar per la presència d'elements similars: dibuix a tres tintes (negra, blava i vermella), un text abundant i uns títols cal·ligràfics: ¡Soldado! ¿Quien es tu enemigo? El terrateniente... (amb un guàrdia civil, un soldat moro i un burgès amb copalta, al costat d'una taca de sang), Consejos para defenderse contra la aviación (un soldat es llença a terra per esquivar la caiguda d'una bomba; uns altres fortifiquen) i No hay que tirar mucho, hay que tirar bien (uns soldats a les trinxeres). També es coneix un conjunt de sis cartells de diverses mides, tots amb el mateix dibuix (dos soldats, amb metralladora i fusell amb baioneta, i una figura al·legòrica de Catalunya) però amb textos diversos, en català, relatius a la campanya per reclutar 100.000 voluntaris en deu dies, que va tenir lloc l'abril del 1938. Amb dubtes, atribueixo al mateix dibuixant, i per tant també a la SubPro, uns pasquins de petit format amb textos de Negrín, en castellà, i Companys, en català, dedicats a la resistència (uns soldats en una trinxera davant un tanc que avança) i a la fortificació del front (dos homes excaven, amb pic i pala); un tercer, que també es troba en gran format, glossa la lluita de Catalunya per la llibertat, amb la figura de Rafael Casanova i un home amb barretina i unes mans que aixequen un màuser i una falç.

També es van imprimir a Barcelona alguns cartells per als ministeris d'Instrucció Pública (per a la Primera exposición trimestral de artes plásticas, del 1938; o l'interessant ¡Padres! ¡Ayudadnos a salvar a vuestros hijos! En las colonias del Ministerio de Instrucción Pública tendrán seguridad, bienestar, alegría. ¡Evacuadlos!, del 1937, que combina la imatge fotogràfica d'un nen menjant i un dibuix amb la taula parada) (3) i Sanitat (Peligro, per a la lluita antivenèria, amb una prostituta que es recolza en un fanal; i No abuséis del alcohol, amb un cap de bevedor que té foc a les entranyes, aquests dos coneguts només pels exemplars de l'arxiu de Salamanca i impresos a Seix Barral, on segurament van ser dissenyats per algun dels dibuixants del seu equip de projectes). També es troben cartells per a altres organismes oficials, com el Consejo Nacional de Educación Física y Deportes, que publica un cartell amb instruccions per a fer exercicis gimnàstics i amb la curiosa indicació "El trabajo diario deforma al individuo pero esto se corrige..." Un cartell, per al Consejo de Defensa de Aragón, porta per títol Aragoneses! Aragón os pide ayuda.

Una bona part dels cartells sense signatura van ser promoguts per partits i sindicats. Només a tall d'exemple, n'esmentaré alguns de la CNT, com el cartell pintoresc per a la Industria obrera colectivizada de colchonería, amb un matalàs i els lemes "Dolor, felicidad, asistencia social, guerra"; o de la UGT, com ara el del Primer congrés de la FOSIGC o el de la Unió d'Empleats d'Oficines, en l'inusual format apaïsat. També es fan cartells per a diferents òrgans de premsa d'aquest sindicat, com Las Noticias (tres cartells: dos en català, que combinen imatge fotogràfica i dibuix, un dels quals es pot atribuir a Evarist Mora; i un altre en castellà, apaïsat, que combina dibuix i una portada del diari) o El magisterio español; o bé per al rellançament de La Rambla com a "Diari de la Joventut", quan es posa en l'òrbita de la Joventut Socialista Unificada, el setembre del 1938. El CADCI també fa alguns cartells, com el que anuncia el Curs de rus, que representa un full de paper amb l'alfabet ciríl·lic.

Pel que fa als partits, destaquen treballs d'Esquerra Republicana (un  cartell curiós, sense lema dominant, simula una paret amb cinc fulls enganxats amb xinxetes, amb proclames firmades pel partit, com per exemple Guerra als emboscats de tota mena!; un altre cartell porta el text La victòria exigeix: Exèrcit regular. Disciplina. Comandament únic) o el PSUC (Pla de la victòria, existent també en castellà, amb deu punts acompanyats per petits dibuixos; o bé un altre sobre l'11 de setembre).

També encarreguen cartells les joventuts de les diferents organitzacions, com les Joventuts Llibertàries (l'èpic Juventudes! El mundo que se aproxima será conforme a nuestra manera de ser y pensar, amb la gran figura vermella sobre un fons de fàbriques) o la Joventut Socialista Unificada (Barcelona ha estat canonejada pel feixisme invasor, un aplec de fotografies amb la inscripció superposada, poc llegible; porta la marca de l'agit-prop de la JSU). O bé l'efímer Front de la Joventut, que va fer alguns cartells, com el que desplega les seves reivindicacions (Volem! L'Exèrcit Popular, Servei militar obligatori, Comandament únic. Per què? Per guanyar aviat la guerra i aixecar una nova societat) sobreposades al símbol de l'entitat (les lletres FJ en una estrella de tres puntes encerclada); o bé entitats femenines, com l'Agrupació de Dones Antifeixistes, de qui destaca un petit cartell apaïsat, amb un fotomuntatge que mostra diverses dones en ple treball. Desconec si són impresos a Barcelona els cartells editats per altres organismes, com la Solidaridad Internacional Antifascista (Antifascistas! Colaborad con SIA adquiriendo sus cupones y tarjetas).

L'Ajut Infantil de Reraguarda patrocina un cartell curiós (Nens! Adquiriu el carnet d'Ajut Infantil de Reraguarda i amb 10 cts. setmanals ajudareu a canviar la vida dels vostres companyons que ho necessiten), que combina dibuix i fotografia, com altres que ja he comentat en entrades anteriors: mostra uns infants sota els horrors de la guerra i uns altres, ja acollits, que juguen o llegeixen la revista infantil Mirbal, de la qual només van sortir dos números, el 1937. Per ara s'ha de considerar d'autoria desconeguda, tot i que algun cop s'ha atribuït a Antsolvi, a causa d'una etiqueta enganxada en un dels primers exemplars que es van publicar (es tracta de l'ex-libris del dibuixant i arxiver Antoni Soler Viñas, l'original del qual es conserva a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona). Un altre cartell destacat de temàtica infantil és Els pioners treballen per una infància culta, editat pel grup de pioners Sempre Alerta.

Alguns d'aquests cartells "sense cartellista" anunciaven algun aspecte de les diferents campanyes unitàries que es van portar a terme sobretot el 1937, com l'endegada pel Comitè pro exèrcit popular regular (L'exèrcit del poble neix, cartell amb el logo del Sindicat de Dibuixants Professionals (SDP), tot i que reprodueix diverses fotografies i un text tipogràfic explicatiu dins d'un gran cercle) o la Comissió oficial d'ajut a Euzkadi (Ajudeu Euzkadi, amb uns caps de dona plorosa i infant, d'autor no identificat). L'estil d'aquest dibuix potser permet relacionar-lo amb un altre cartell, per al Dia de la Dona, dins de la Setmana de l'Exèrcit Popular (Setmana de l'Exèrcit Popular. Dia de la Dona. Eduqueu-vos per a la defensa passiva), que també porta la marca il·lustrada del SDP, acompanyada per la indicació "Front únic de dibuixants CNT UGT", que també trobo en dos altres cartells per a aquesta setmana: Dia de la Joventut. "Defensem la nostra terra"! i Dia del Combatent, sense que sigui possible individualitzar-ne els autors (altres cartells amb aquesta indicació de grup, que només trobo amb motiu de la Setmana de l'Exèrcit Popular, apareixen firmats per Lau i Vicenç Miralles, Josep Alumà i Lluís Garcia Falgàs, aquest amb les inicials LGF). 

Finalment, es coneixen diversos cartells de cinema (a part dels ja esmentats per al Comissariat de Propaganda), per a SIE films, l'anarquista Sindicat de la Indústria de l'Espectacle, i que anunciaven les pel·lícules Aurora de Esperanza (un exemplar incomplet a l'arxiu de Salamanca) i Barrios Bajos, rodades a Barcelona; altres per als films soviètics Bajo el terror de la Ochrana, sobre la policia secreta de la Rússia tsarista, i Maternidad. El derecho a la vida, resolt amb formes abstractes; i fins i tot algun per als films de Hollywood, com per exemple Prisionero del odio, de John Ford (a l'angle porta la indicació "Studio Arte Fox", que va estar a càrrec de Gaston Ry fins a la seva marxa de Barcelona, el juliol del 1936).

 En definitiva, tots aquests cartells que queden sense poder-se identificar, inclosos alguns que no responen al que habitualment entenem per cartell bèl·lic, sinó que són més aviat comercials (com per exemple un que anunciava el brou concentrat Caldolla, que no és cap dels que van ser premiats en concurs), ens acaben de donar una visió del cartellisme de la Guerra Civil. Amb ells dono per tancada la panoràmica de la producció barcelonina, uns set-cents treballs de tota mena, que representen un dels conjunts més destacats no només del cartellisme català, sinó que també han assolit una fama justificada a nivell internacional. 

 

(1) Antoni Ribas: Los medios de comunicación social utilizados en una experiencia de propaganda (treball de recerca inèdit), Escola de Periodisme de l'Església, Barcelona, 1973. Agraeixo des d'aquí que en un temps ja llunyà em va deixar consultar i fotocopiar una part del seu estudi.

(2) Ester Boquera Diago: La batalla de la persuasió durant la Guerra Civil. El cas del Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya (1936-1939), (tesi doctoral), Universitat Ramon Llull, Barcelona, 2015 - https://www.tdx.cat/bitstream/handle/10803/300589/Tesi_Ester_Boquera.pdf (consulta setembre 2020).

(3) També són editats pel Ministeri d'Instrucció Pública dos cartells tipogràfics compostos amb gran rigor, amb tipus Bodoni, i impresos per la Societat General de Publicacions: ¿Quieres estudiar y tienes capacidad para ello? La República te costeará la carrera i El talento, no el dinero, abre las puertas del estudio.