En altres ocasions he tractat del tema de
l’associacionisme en l’àmbit del cartell i en camps afins, com ara la
publicitat. Avui faré una breu repassada a l’Associació de Cartellistes de
Barcelona.
Després d’una primera edat
d’or corresponent als anys del Modernisme (i que es resumeix de manera típica
entre el cartell de Riquer per a la Tercera Exposició de Belles Arts i
Indústries Artístiques del 1896 i el de Penagos per a la Xocolata Amatller
del 1914) el cartellisme català viu el que podríem anomenar una edat de plata
en la dècada que va des de finals dels anys vint fins a l’acabament de la
Guerra Civil (tot i que encara caldria analitzar i valorar adequadament tota la
producció dels anys deu i vint, que no es redueix a les aportacions de Francesc
Galí o de Josep Obiols). L’eclosió d’una sèrie de creadors moderns com ara
Josep Morell, Lluís Muntané, Enric Moneny o Evarist Mora, entre molts d’altres,
perfectament assabentats del que es feia a l’estranger i molt actius en l’àmbit
professional, va culminar en la necessitat d’organitzar-se en defensa dels seus
interessos, tot i que el 1927 s’havia constituït el Publi-Club, entitat que
teòricament podia aixoplugar els especialistes en el cartell (“Entre los
asociados figuran los jefes de publicidad de las más importantes firmas de esta
ciudad, así como los tratadistas que hasta hoy se han ocupado del estudio de
esta ciencia y también dibujantes y cartelistas” - La Vanguardia,14
abril 1927, p. 9).
Durant aquests anys anteriors
a la Guerra Civil està documentada la constitució de dues associacions
successives per part dels cartellistes, abans que per la primavera del 1936 es
formés el més famós Sindicat de Dibuixants Professionals, amb una organització
més obrerista. És curiosa l'evolució que presenten: la primera associació està
vinculada a un establiment comercial (una galeria d'art) i la segona a una
organització general d'artistes (el Cercle Artístic); va acabar essent
substituïda per un un moviment sindical.
La primera associació de
cartellistes (1928) va tenir una vida efímera. Joan Sacs (Feliu Elias), l’any
1931, escriu: “Temps enrere es fundà a Barcelona una agrupació de cartellistes,
la qual organitzà una bona exposició a la sala de La Pinacoteca. No sé
si aquesta entitat encara subsisteix. Em temo que no, perquè jo n’era adherent
i mai més no n’he sabut res.” (Joan Sacs, “L'art”, Revista de Catalunya, VIII,
70, juny 1931, p. 539).
Bromes a banda, el que ara
per ara es pot dir d’aquesta primera associació és el següent: l’onze de gener
del 1928 els promotors presenten una instància al Governador Civil de la
província de Barcelona, signada per Gerard Carbonell, i a la qual acompanyen
uns estatuts de l’associació. El domicili social s’estableix al Passeig de
Gràcia, 34, baixos (és a dir, a la sala d’art La Pinacoteca) i els objectius
principals són la defensa dels interessos comuns, organitzar exposicions de
cartells, representar els associats en la vida artística i ciutadana i,
finalment, establir relacions amb els col·legues de l’estranger.
Aprovats els estatuts i
constituïda l’associació el 24 de maig del 1928, es va formar la primera junta
directiva, presidida per l’esmentat Gerard Carbonell; els restants càrrecs van
ser per Josep Alumà (vicepresident), Wenceslau Fernàndez de Soto (secretari),
Pere Montanya (tresorer), Manuel Grau (comptador), i els vocals Pasqual Capuz i
Robert Cartes (Arxiu de la Delegació el Govern a Catalunya, exp. 13672; La
Vanguardia, 30 maig 1928, p. 7-8).
Només tinc constància d’una
activitat, la ja citada exposició d’originals celebrada a La Pinacoteca el
desembre del 1928. La premsa, que curiosament es refereix a ells com a
“Asociación de Dibujantes Cartelistas”, afirma que la mostra de cartells
“Merece ser visitada, porque la mayoría de los expuestos evidencian la
existencia, entre nosotros, de insignes cultivadores de tal especialidad
artística.”(La Vanguardia, 9 desembre 1928, p. 29). No es coneix qui més
en va ser membre, a part dels noms esmentats (tots ells reconeguts
cartellistes, fins i tot Manuel Grau Mas, més conegut com a restaurador dels
frescos romànics del MNAC, que va quedar tercer al concurs de cartells per a
l’Exposició de l’Automòbil del 1927; en canvi, no hi ha constància de
l’activitat cartellística de Wenceslau Fernàndez de Soto). Tampoc no s’arriben
a veure els motius de la seva letargia, després d’haver organitzat aquella
exposició.
En ser refundada, ja en temps
de la república, l'associació va tenir una vida més activa i va arribar a
publicar una revista (1936), tot i que en van sortir pocs números. (1) No queda
clar per què no es van limitar a reviscolar l’associació que ja existia, però
el cas és que el 7 de novembre els conreadors d’aquesta especialitat van ser
convocats als locals del Cercle Artístic, amb l’objectiu de crear la nova
associació (La Vanguardia, 6 novembre 1931, p. 7). No ha transcendit el
resultat d’aquella reunió, però el 24 de març del 1932 ja es presentaven al
Govern Civil els estatuts de l’Associació de Cartellistes de Barcelona (Arxiu
de la Delegació el Govern a Catalunya, exp. 16699), amb una instància firmada
per Fulgenci Martínez Surroca. El text dels nous estatuts presentava algunes
variants: segons l'article primer podien formar part de l’associació tant els
“artistas que se dedican al cartel” com “las personas que a él tengan afición o
se dediquen a su estudio”; entre les activitats previstes no sols hi havia
exposicions, si no que també hi afegeixen els concursos; a més pretenen
“Intervenir en las bases de los concursos y orientar a las casas que los
convoquen”. Aquest punt té relació amb les queixes constants pel que fa a les
escasses remuneracions i altres irregularitats en els nombrosos concursos de
cartells. (2) El mes de juny es convocava un concurs per al disseny del seu
distintiu. Els membres de la nova associació estaran presents amb assiduïtat
als jurats dels concursos de cartells celebrats en aquells anys. Probablement
en l'assemblea constituent es va elegir una primera junta directiva de
l'entitat, la composició de la qual desconec.
Poc després l’Associació de Cartellistes
ja estava en disposició de celebrar la primera activitat important: un Saló del
cartell que va tenir lloc als locals del Cercle Artístic, el mes de novembre.
Segons la premsa, “Concurrirán las mejores firmas nacionales y una nutrida
representación extranjera, entre las que destacan las firmas de los franceses
Cassandre, Paul Colin, Loupot, Jean Carlu, los alemanes [Rudolf] Urech y [Paul]
Scheurich y el italiano Maga.” (La Vanguardia, 29
octubre 1932, p. 6) En realitat, a part dels quatre francesos, només hi va
exposar l’italià Severo Pozatti (Sepo), els quals consten esmentats al catàleg
de l'exposició com a socis d'honor de l'entitat.
La junta directiva del 1933 va estar
formada per Josep Alumà com a president, Enric Montón, vicepresident; Guillem
Rodríguez (Rod), secretari; Josep Campillo, tresorer; Miquel Farré, arxiver; i
els vocals Josep Morell, Gerard Carbonell, Cir Morales i Carles Bécquer.
El gener del 1933 Carlu els convida a
cooperar, a través de l’Office Internationale de Propaganda Graphique pour la
Paix. El resultat va ser l'organització d'una altra exposició, el Saló del
Cartell de Propaganda contra la Guerra que es va acabar celebrant el març del
1934 i va tenir una gran repercussió en els mitjans. I el mes de setembre, a la
galeria d’art Syra, els membres de l’associació van celebrar una exposició de
cartells de propaganda cinematogràfica. (La Vanguardia, 2
setembre 1934, p. 12).
Desconec la composició dels òrgans
rectors de l'any 1934; curiosament, el novembre d'aquell any la primitiva
associació es dissol formalment. El 1935 la renovació de la junta directiva de
l’Associació de Cartellistes es va saldar amb l’elecció com a president de
Francesc Fàbregas, retornat feia poc de l’Argentina, Nicolau Miralles
(vicepresident), Carmel Davalillo (secretari), Ferran Teixidor (vicesecretari),
Eusebi Mor (tresorer), Antoni Clavé (comptador) i, com a vocals, Evarist Mora,
Josep Morell i Vicenç Miralles. (Associació de
Cartellistes, núm. 1, gener 1936, p. 3). Aquell any, amb motiu de la
celebració a Barcelona del Congrés Internacional de Publicitat, l’Associació de
Cartellistes va organitzar una exposició d’originals al Cercle Artístic (La Vanguardia, 23
abril 1935, p. 11).
La
junta directiva, a partir del 1936, era formada encara per Francesc Fàbregas
(president), Hubert Vallmitjana (vicepresident), Carmel Davalillo (secretari),
Josep Alumà (vicesecretari), Eusebi Mor (tresorer), Lleonard Guardiola
(comptador) i, com a vocals, Josep Morell, Vicenç Miralles i Salvador Ortiga. La
seva tasca més important va ser l'edició d'una revista, de la qual van sortir
fins a quatre números, i un projecte d’exposició per a la tardor que ja no es
va arribar a celebrar. La revista recull convocatòries de concursos i alguns
articles teòrics, i també celebra els èxits dels socis en la premsa tècnica
internacional (com les aparicions d'Evarist Mora a l'alemanya Gebrauchsgraphik o Martí Bas a la
francesa Vendre) o un sopar celebrat
pels membres de l’associació.
 |
Retrat de grup dels
membres de l'Associació de Cartellistes que van prendre part al segon sopar,
celebrat el 1936. Segons el butlletí de l'Associació, on va aparèixer la
fotografia, els participants van ser el president, Francesc Fàbregas, els
membres de la junta directiva Josep Alumà, Carmel Davalillo, Lleonard Guardiola,
Josep Morell, Salvador Ortiga i Hubert Vallmitjana (qui n’escriu la crònica) a
més de Josep Queralt, Ramon Martí, Josep Ballús, Palazón “i altres” (potser els
dos membres de la directiva que no s’esmenten: Eusebi Mor i Vicenç Miralles?). La
imatge porta un peu molt característic de l’humor català de l’època: “Aquesta fotografia,
obtinguda després del sopar, és un bon record de tots i una afirmació
categòrica de que la taula era parada.”
|
A part dels noms esmentats fins ara (dels
membres de les juntes directives del 1933, 1935 i 1936), sabem, a través dels
catàlegs de les exposicions, que van ser membres de l’Associació de
Cartellistes: Francesc Aguilar, Josep Àlvaro, Josep Algué, Pere Amat, Joan
Anglada Villà, Vicenç Armengot, Josep Ballús, Francesc Barsó, Martí Bas, Joan
Benavent, Jacint Bofarull, Ferran Bosch, Quimet Cadena, Josep M. Casanellas,
Salvador Castellà, Roger Chomeaux, Salvador Claramunt, Josep Company, Gilberto
Corbi, Josep Coves, Manuel Delgado, Josep Domínguez, Ramon Folch, Ramon Font
Batet, Félix Gallent, Just Garcia Lázaro, Julián Garrido, Àngel Gimeno, Ricard
Giralt Miracle, Emili Grau Sala, Josep Guardiola, Rafel Guasch, Marcel·lí
Herreros, Federico H. Knoll, Joan de Luna Wennberg, Lluís Macaya (fill), Ramon
Martí, Anton Mestres, Salvador Mestres, Josep Mir Virgili, Lluís Moles, Enric
Moneny, Rafel Mora, F. Mora, Lluís Muntané, R.G. Oliaga, J. Orihuel, Francesc
Ortiz, Hernán Picó, Josep Pons Rigolfas, Josep Ponti, Josep Puigdengolas, Enric-Joan
Puigjaner, Joan Queralt, Manuel Ricart, Antoni Rivière, Rafel Rubio, Ramon
Saladrigas, Josep Sampere, J. M. Sanromà, Francesc Sanz, Joan Seix, Miquel
Soléboyls, Jaume Soler Cots, Blas Sorribas, Josep Subirats, Enric Sunyé, Ramon
Tarragó, Nicolau Torrecillas i Joan Vallvé. També dos socis de fora de
Barcelona: Josep Zaragoza, de Mataró, i J. Garcia Sarabia, de Port-Bou. També,
a través del butlletí, es coneixen noves incorporacions entre gener i abril del
1936: Amador Silvèrio, Lola Bech de Saràbia, Francesc Camps Ribera, Josep
Viltró Brunés, un tal Palazón i com a soci d’honor el president de la Unión de
Dibujantes Españoles, Federico Ribas. (3) Altres fonts esmenten Will Faber (http://mundodesconocido.wordpress.com/biografia/en-record-dandreas-faber-kaiser/)
Poc abans de començar la guerra es va
constituir el Sindicat de Dibuixants Professionals, potser com a fruit
d’algunes iniciatives aparegudes uns mesos abans, relatives a l’intent
d’agrupar tots els dibuixants de Catalunya, i on estava implicada l’associació (La Vanguardia, 27
març 1935, p. 10). El SDP va agrupar els dibuixants de totes les especialitats:
cartellistes, publicitaris, humoristes, il·lustradors, litògrafs, retocadors,
projectistes de tèxtils i estampats, projectistes de mobles, traçadors i
delineants de metal·lúrgia, construcció, aigua, gas i electricitat, topògrafs,
etc. Tots eren convocats el dia 16 de juny a un míting-assemblea (la terminologia
ja és estrictament sindical) a la sala d’actes del CADCI, on van parlar Feliu
Elias (“Apa”), Helios Gómez i l'ugetista Emili Garcia (La Vanguardia, 14
juny 1936, p. 6). Però aquesta ja és una altra història.
(1) Marc Martí en reprodueix
unes imatges a Morell
cartells, Marc Martí, Barcelona, 2001, p. 25-31.
(2) Al segon número del butlletí Associació de Cartellistes,
corresponent al febrer del 1936, expliquen "Per què ens vàrem constituir
en societat? Això nasqué d'un grapat de cartellistes, motivat per les
irregularitats que es venien succeint en tots els concursos, i a fi de veure si
tots units podríem aconseguir ço que individualment no podíem defensar."
(3) Carles Fontserè, que no
esmenta la primera associació del 1928, cita també Helios Gómez com a fundador
de la nova entitat, a Memòries d’un
cartellista català, Editorial Pòrtic, Barcelona 1995, p. 125.
