Enrique Ballesteros, "Henry": elegància i professionalitat — per Santi Barjau

En el conjunt de cartells de la Guerra Civil Espanyola trobem un contrast entre l'obra d'alguns autors que els dibuixaven com una prolongació de la seva opció ideològica, i uns altres que s'hi acosten bàsicament com a professionals. Aquest debat va quedar reflectit en uns cèlebres articles de Josep Renau i Ramón Gaya sobre la funció social del cartell, on estan d'acord que "La guerra no es una marca de automóviles" però discrepen sobre la manera de crear unes imatges adequades a la nova situació.

Entre els cartellistes que adapten la seva pràctica publicitària al nou context destaca Enrique Ballesteros Valcárcel, que firmava els treballs com a Henry, i que va crear un gran nombre de cartells excel·lents i originals. Nascut a Madrid el 1907, la seva feina encara no ha obtingut el ressò que mereix malgrat la seva vinculació al sistema publicitari de Barcelona, on va arribar amb divuit anys; (1) tot i que encara devia mantenir cert lligam amb la ciutat natal, ja que per exemple se li deu la coberta de la revista Nuevo Mundo del novembre del 1928, amb un cap de noia, que presenta la firma Henrry, amb dues erres i caràcters versals, que farà servir inicialment. A Barcelona, els treballs més antics que li conec són alguns anuncis, apareguts a la premsa, per a la botiga de modes J. Martí Martí, del passeig de Gràcia, per exemple un del desembre del 1929, a la revista barcelonina Carteles, i un altre del novembre del 1930, que es va publicar a D’Ací i d’Allà, quan estava dominada per la personalitat de Josep Sala. (2) Entre un i altre anunci, en algun moment durant el 1930, canvia el disseny de la firma i adopta la versió definitiva (que algun cop s'ha llegit per error "Hemy" o "Henn"), amb la qual firmarà la major part dels seus cartells, alhora que depura el seu estil de dibuix.

El 1930 també va obtenir un gran èxit al concurs de cartells per al ball de màscares del Círculo de Bellas Artes de Madrid, on va rebre el primer premi pel projecte "Ja-ja", que mostra un globus en forma de màscara riallera i amb barret de copa, i la silueta d'una noia amb antifaç. (3) L'original es conserva a la col·lecció del Círculo madrileny, però no en conec cap exemplar imprès. El 1931 es presenta a un altre concurs, per al cartell de les pastilles Zara contra la tos, on obté el tercer premi, que no es va imprimir, després de Josep Morell i Lluís Muntané. (4)

Amb certs dubtes, també se li podria atribuir el disseny de carrosses per a la rua de Carnaval de Barcelona, si és ell (o un germà seu?) qui firma una instància, presentada a l'Ajuntament el 6 de febrer del 1933, on sol·licita un espai per poder-les fer, com altres anys, als palaus de l'Exposició. La instància porta la capçalera de l'estudi Arte Comercial, del carrer de Margarit, 17, i està firmada per Ball Val, que correspondria als seus cognoms. (5)

Ballesteros va treballar assíduament durant els anys trenta per a nombrosos clients fent publicitat de modes, tasca en la qual es va especialitzar, i que des del 1932 atenia al seu estudi de dibuix publicitari situat a l'edifici del Banc de Biscaia, que s'havia inaugurat feia poc a la plaça de Catalunya. Carles Fontserè, que el va conèixer bé i que ens aporta bona part de les dades sobre la seva activitat, explica que Henry també col·laborava com a dibuixant extern als tallers litogràfics José López, i diu que "se comportaba, vestía y vivía como un gran burgués", ja que tenia minyona i cotxe amb xofer, a causa dels seus èxits professionals per als fabricants tèxtils de Sabadell i Terrassa. (6) Entre els diversos clients per a qui fa treballs es compten, segons em van explicar els fills de Henry, les cases Comas, Rabat, Caralt, Freixas... Li conec diversos fullets, tots dels anys trenta i impresos als millors tallers de Barcelona, com Seix Barral, Rieusset o José López, per a les sastreries Modelo o Santa Eulalia. Per a aquests dos establiments dissenya una sèrie de fullets molt atractius que es produïen amb la tècnica de l'estampació amb plantilles, o pochoir, en tallers especialitzats com Studios Raymond o Publicity Art: el dibuix cada cop més simplificat de Henry, amb figures sense contorns i poc o gens ombrejat, era especialment apte per a aquest sistema d'acoloriment amb tintes planes. Aquesta tècnica la fa servir també en altres treballs per als sastres Paco Campdesuñer i F. Prat Puig, entre d'altres.

En tot cas, la tasca de Ballesteros com a cartellista abans de la guerra va donar poc fruits: puc esmentar el que anuncia el campionat del món de billar a tres bandes, en el marc de les festes de Primavera del 1934; i el dels Tercers campionats d'Espanya universitaris d'atletisme, del 1936, editat en català i castellà, i que posa en escena un atleta que llança la javelina amb les ulleres posades, que l'identifiquen com a universitari.

Amb l'esclat de la guerra, Enrique Ballesteros s'incorpora al Sindicat de Dibuixants Professionals (SDP) tot i que, en els primers mesos de la guerra, no trobo cap cartell firmat per ell. Carles Fontserè ha explicat molt bé com convivien en el sindicat els artistes més compromesos i revolucionaris amb altres, generalment d'ideologia conservadora però que es van adaptar a la nova situació, i encara d'altres, que identifica genèricament com a catalanistes. Henry estava afiliat al PSOE, minoritari a Catalunya, i alhora gaudia de bona posició social, de manera que sembla mantenir una actitud més neutral o equidistant. Així, quan el febrer del 1937 es va produir una crisi interna al SDP, saldada amb l'escissió dels elements més afins al PSUC, ell en va ser elegit president, després que, segons Fontserè, s'hagués significat en les tumultuoses assemblees prèvies com a defensor dels drets professionals dels dibuixants. La seva gestió va estar acompanyada d'iniciatives positives per als afiliats, com ara la redacció, amb Vicenç Miralles i Paco Ribera, d'uns barems de preus per als dibuixants, tant si estaven en plantilla d’una empresa d’arts gràfiques com si exercien freelance. (7) Secundat per Fontserè, va reorganitzar el sindicat de manera que els dibuixants van poder dur a terme diverses campanyes, amb moments de gran activitat com les setmanes d'ajut a Madrid i a Euskadi.

El primer cartell que li conec en aquests anys de guerra és el que demana ajut per a la Creu Roja, editat en versions castellana i francesa i aparegut el mateix febrer del 1937. La versió castellana inclou una referència a un segell (més aviat una vinyeta) que es podia comprar per 10 cèntims, i també una curiosa referència, "Creaciones Henry", que s'afegeix a la firma amb les sigles del SDP i que no es troba a cap altre cartell seu. La vinyeta, La Cruz Roja llama al corazón del pueblo, es pot atribuir també a Henry perquè se'n va fer un cartell de petit format que porta la seva firma.

El mes de març Henry firma dos cartells, curiosament sense la referència al SDP, per a la Diada de la Joventut que va tenir lloc el dia 21: el genèric Participeu en les manifestacions de la Diada de la Joventut, amb un soldat que llença una granada des duna trinxera; i un que anuncia el Gran festival militar esportiu que va tenir lloc a l'Estadi de Montjuïc, que culminava amb un partit de futbol entre una selecció de jugadors de sindicats anglesos contra els catalans del Front de la Joventut, il·lustrat amb la figura rotunda d'un futbolista. Tampoc té cap referència al Sindicat de Dibuixants Professionals el cartell, amb una sèrie de consells d'higiene infantil en format d'auca, per al Segell Pro Infància, que mostra el seu dibuix més il·lustratiu una mica encarcarat.

El cartell de dibuix sintètic per al Comité central pro acorazado España, destinat a recaptar donatius per a construir un vaixell de guerra, es pot datar el mes de juny del 1937, poc després de l'enfonsament d'un cuirassat de l'exèrcit republicà, i torna a mostrar al costat de la firma les sigles del SDP, igual que dos dels cartells més xocants de la Guerra d'Espanya: els que, en versió masculina i femenina, posen en escena l'eslògan, Camarada!! Vesteix bé, que així fomentes la nostra indústria. S'ha comentat moltes vegades la incongruència dels cartells, que posen en paral·lel, amb el mateix gest d'alçar el puny, un soldat i una infermera i un home i una dona amb elegant vestit de carrer, imatge que l'ambient revolucionari del moment feia inviable. En realitat, aquests cartells són un reflex de l'especialització de Henry pel món de la moda, a la qual va dedicar la major part de la seva carrera, i que durant la guerra va aplicar al disseny de l'uniforme per als soldats del nou Exèrcit Popular Regular.

Desconec en quines dates concretes és responsable del Sindicat de Dibuixants, ja que sembla que accedeix al càrrec el febrer del 1937, i una caricatura de Henry, feta per Bon i publicada al diari Última Hora el 2 de juny del 1937, el presenta encara com a president del SDP. Però des de finals del 1937, els cartells de Henry porten, al costat de la firma, la indicació DAG en lloc de SDP. Algun cop he pensat que aquesta sigla, que també fan servir altres dibuixants, com Paco Ribera, Lluís Garcia Falgàs, Joaquim Granell, Frank Alpresa, Lluís Lleó o Gerardo Lizárraga, es podria referir a un grup que es digués per exemple "Dibuixants d’Arts Gràfiques", però no n'he trobat cap referència; potser no es tracta d'un grup, sinó simplement d'una indicació, "Henry, dibuixant d'arts gràfiques", pensada potser per combatre l'intrusisme per part de dibuixants no professionals i, per tant, no seria indici d'un abandó del SDP. M'ho fa pensar el fet que molts d'aquests dibuixants posen aquesta nova sigla en els dibuixos que fan per a Moments, "la revista del nostre temps", coeditada pel Sindicat de Dibuixants Professionals, tot i que no hi he trobat dibuixos de Henry.

En tot cas, la sigla DAG apareix, el novembre del 1937, en un cartell que crida els obrers d'arts gràfiques a preparar el 3r congrés de la UGT, i continua, el mes de desembre, amb una parella de cartells, Al front hi fa fred. Ajudeu a combatre'l aportant el vostre donatiu i Pensa en el combatent (que suggereix enviar regals d'any nou als soldats), tots dos emesos amb un logo de la federació local de l'UGT. De fet, com veurem, tots els cartells de Henry, fins al final de la guerra, estaran lligats estretament a aquest sindicat o al PSOE, per raó de la seva militància al partit.

Segurament el treball més notable fet per Henry durant la guerra és el cartell Voy a luchar por tu porvenir, amb la imatge del soldat rialler que aixeca enlaire el fill petit a qui adreça la frase. La figura de l'infant, dibuixada amb tintes planes sense contorns, ens recorda l'estil del cartellista anglès Tom Purvis, les obres dels qual eren ben conegudes aquí, per exemple a través dels anuaris Commercial Art o Modern Publicity, de la revista londinenca The Studio, i que potser Henry també havia pogut veure en directe en algun viatge al Regne Unit.

També és destacat un conjunt de sis cartells que posen en imatges diversos passatges del discurs del president de la República Espanyola, Juan Negrín, el primer de febrer del 1938. Les frases destacades són: Ayuda a los refugiados, Camarada! ... Trabaja más y mejor, La victoria impone... producir más, Obreros producir más [sic], Salvad la producción! i Trabajadores! … Producid más y mejor. Porten el logo de la UGT, i alguns porten també altres indicacions com FGE que correspon a la Federació Gràfica Espanyola, o FEIFTA, de la Federació Espanyola d'Indústries Fabrils, Tèxtils i Annexos. L'edició de cartells en sèries de sis és infreqüent en el nostre cartellisme, tot i que és habitual en altres contextos, com per exemple en les cartelleres del metro de Londres i sobretot en les línies dels ferrocarrils britànics.

També es coneix una sèrie de cartells per al cinquantenari de la UGT, que s'esqueia l'agost del 1938, presentats igualment en una sèrie de sis. N'hi ha tres de firmats només amb una lletra h minúscula i un gros punt, que atribueixo a Ballesteros; els altres tres no estan firmats i podrien no ser d'ell. Dos cartells presenten lemes antifeixistes genèrics (es tracta de Frente a la Unión de los Trabajadores nada podrá el Fascismo i Quien trabaja contra la unidad lucha en favor de Franco) i quatre més il·lustren la història del sindicat socialista: La U.G.T. de España en su 50 aniversario saluda a Cataluña; Con disciplina realizó la U.G.T. 50 años de trabajo constructivo; Durante estos 50 años la U.G.T. ha elevado el nivel de vida de la clase obrera i En la actualidad 1.904.569 afiliados en la zona leal. Aquest darrer cartell presenta un argument estadístic a través de petites figures, interpretant a la seva manera el sistema Isotype creat per Otto Neurath amb els dibuixos de Gerd Arntz, importats abans per Fritz Lewy per a la Conselleria d'Agricultura de la Generalitat de Catalunya. 

Finalment, amb la mateixa firma, es coneix el cartell amb la frase lapidària de Pablo Iglesias, Los socialistas no mueren, se siembran, amb motiu del tretzè aniversari de la mort del fundador del PSOE, i editat segurament el desembre del 1938. Henry ja no devia fer cap més cartell durant la guerra i, de fet, tampoc no n'hi conec cap més de posterior. Sí que hi ha una sèrie de fulls volanders, impresos a una sola tinta marró, firmats amb una H allargassada i editats pel Comissariat de Propaganda. (8)

En data que desconec, entre final de 1938 i inici del 1939, es va exiliar a París (tot i que ell tenia el somni de fer el salt a Nova York), on va treballar en agències de publicitat, fins que amb motiu de l'ocupació alemanya tornà a Barcelona. Aquí va fundar i va ser director creatiu de l’agència Gala Arte y Publicidad; es coneixen diversos fullets publicitaris amb la marca Gala, però no estic segur de si el dibuix era sempre de Ballesteros o d'algun altre membre del seu equip. En tot cas, segons em van explicar els seus fills, va treballar per als establiments Sello, Ready (que oferien tres amples per talla), Gales o Comas; també per a les motos Luba, el microcotxe Biscuter; el sabó Legrain, el perfum Cocaina... També per als establiments Modelo, Bel (del passeig de Gràcia), o el sastre Rabat, tot i que desconec si la seva tasca consistia en fer-los la publicitat o bé en creació de models i figurins. (9)

També per aquelles dates trobo una referència curiosa, que esmenta Enrique Ballesteros Valcárcel com a productor de cinema, que el 1945 sol·licita autorització per rodar una pel·lícula basada en la novel·la de Ricardo Baroja, La nao capitana, que dirigiria ell mateix i per a la qual faria també l'ambientació (se suposa que es tractaria del vestuari i/o la decoració). Finalment no la pot arribar a fer i la traspassa a una altra productora, que l'estrenarà el 1947, amb direcció de Florián Rey. (10) Desconec si se li poden atribuir altres iniciatives en aquest sentit.

L'any 1960, en morir la seva dona, recupera el seu antic propòsit d'anar a Nova York, on arriba amb més de cinquanta anys; (11) el 1974 torna, ja jubilat, a Barcelona, on mor el 1984. Desconec els seus treballs en aquesta darrera etapa d'allunyament, que potser va contribuir a esborrar entre nosaltres el record d'un dibuixant elegant i professional.

(1) Ramon Balius i Juli: "La nostra portada: Ulleres", Apunts: educació física i esports, 88, segon trimestre 2007, p. 98-101.

(2) Carteles, I, 12, 26 desembre 1929, p. [3]; D'ací i d'allà, XIX, 155, novembre 1930. p. [NN].

(3) El Imparcial, (Madrid), 21 febrer 1930, p. 2; La Época, (Madrid), 22 febrer 1930, p. 1; E. Estévez-Ortega: "Carteles, paisajes, retratos y esculturas", La Esfera, (Madrid), XVII, 844, 8 març 1930. Unes ressenyes d'aquest concurs identifiquen l'autor com a Henrry i altres com a Henry.

(4) El Diluvio, 8 març 1931, p. 31.

(5) AMCB, actes protocol·laris, 7/1933

(6) Carles Fontserè: El Sindicato de Dibujantes Profesionales, a: Carteles de la República y la Guerra Civil, Centre d'Estudis d'Història Contemporània / La Gaya Ciencia, Barcelona 1978, p. 375-376; Carles Fontserè: Memòries d'un cartellista català (1931-1939), Pòrtic, Barcelona 1995, p. 146, 211, 322, 327, 336-338, 348.

(7) Francesc Fontbona: Vicenç Miralles, I.G. Viladot, Barcelona 1986, p. 7.

(8) A causa d'un error que s'arrossega des del llibre de La Gaya Ciencia del 1978 (nota 6), el catàleg de la Fundación Pablo Iglesias li atribueix també el cartell Residencias. En una vida sana y al aire libre, crecen los pequeñuelos..., editat pel Ministeri d'Instrucció Pública, però es tracta d'un cartell amb fotomuntatge que no té res a veure amb la producció de Henry. 

(9) Vull agrair les informacions que m'han subministrat els fills de l'artista, Enric i M. Teresa Ballesteros Figueras.

(10) Antonio Checa: “La nao Capitana de Florián Rey”, a: Rafael Utrera (editor): 8 calas cinematográficas en la literatura de la Generación del 98, Padilla libros, editores y libreros, Sevilla 1999.

(http://www.lluisvives.com/servlet/SirveObras/cine/06922774399536139647857/p0000001.htm - consulta

(11) F. Gómez-Guillamon: The Republican Political Labels (1936-1939), Ronald G. Shelley, Hove, 1988, p. 238-240.