Blasco & Blasco (Eleuterio i Mentor) — per Santi Barjau

Dos exiliats. Dos artistes originals i massa poc coneguts, autors d'uns pocs cartells de la guerra civil, ben diferents l'un de l'altre tant per l'estil com per la temàtica. Malgrat compartir el cognom, no hi ha perill de confondre'ls: l'aragonès Eleuterio Blasco Ferrer firma "E. Blasco", mentre que els cartells del barceloní Mentor Blasco Martel s'identifiquen pel seu nom propi, tan poc usual: "Mentor". També pertanyen a generacions diferents: Eleuterio va néixer el 1907, a Foz de Calanda, al Baix Aragó, i va ser bàsicament escultor, tot i que també pintava; mentre que Mentor neix a Barcelona el 1919, i es dedicarà sobretot a la pintura, encara que també conrea l'escultura. Tots dos fan cartells a Barcelona durant la guerra civil (Mentor també en publica alguns a Madrid) i això em servirà aquí per donar una breu notícia sobre aquests dos artistes tan interessants.

***

La biografia d'Eleuterio Blasco ha estat força ben estudiada gràcies a la tesi de Rubén Pérez Moreno, presentada el 2014 a la Universidad de Zaragoza, i publicada el 2017. (1) A més, la seva obra té una sala dedicada al museu de Molinos, al Maestrat aragonès, on es va celebrar també una exposició dels seus dibuixos, amb un catàleg que és una bona introducció sobre l'autor. (2)

Artista "espontani", que ja plasmava de menut en el fang de la terrisseria familiar, el pas d'Eleuterio Blasco per l'Escola de Belles Arts de Barcelona, des de 1926, no l'impedeix de mantenir una acusada personalitat, que es posa de manifest a la seva primera exposició de dibuixos, el 1931, a la Sala Parés, i en d'altres a les Galeries Laietanes (1932, 1934), presentades amb textos del seu amic Josep M. de Sucre; també pren part a l'exposició Barcelona vista pels seus artistes (1930 i 1931), al Salón de Artistas aragoneses (1935) i al I Saló de l'Associació d'Artistes Independents, que se celebra el 1936.

 

El seu compromís social el porta a col·laborar a la revista anarquista Tiempos nuevos (entre 1934 i 1937) i al butlletí del Centro Obrero Aragonés (1936-37), amb uns dibuixos on mostra la seva visió surrealista de l'art, que li permet mantenir un component popular i lliure.

És aquesta la línia que segueix en el cartell per a la revista gràfica Espectáculo, editada pel Sindicat de la Indústria de l'Espectacle de la CNT i de la qual van sortir sis números, el 1937, sota la direcció artística dels Dibuixants CNT, agrupació de la qual potser Blasco formava part, tot i que no en tinc constància. A la revista es publiquen alguns dibuixos seus, que comparteixen un aire surreal amb els treballs de Quimet Cadena i Garcia Lamolla; i per anunciar-la, va fer aquest cartell d'un surrealisme ingenu i decoratiu, allunyat del patetisme bèl·lic que es podria esperar d'un treball fet durant una guerra civil. Es tracta de l'únic cartell que li conec. (3) 

La desfeta del 1939 el va dur al camp de concentració de Vernet d'Arièja. Va continuar la seva obra com a escultor en ferro forjat des de França, tot i que ja exposa a Barcelona el gener del 1955, a la sala Argos. El contacte sovintejat amb Josep M. de Sucre, que no es va interrompre, li va facilitar aquesta exposició, on mostra la seva obra escultòrica, de planxa retallada, que havia merescut l'atenció de Picasso. També va ser objecte de textos crítics per part de Sebastià Gasch, a Destino, o de Joan Cortès, a La Vanguardia. (4) Va tornar a Barcelona el 1984 i finalment es va instal·lar a Alcanyís, on va morir el 1993.

***

Mentor Blasco és un dels cartellistes més joves de la guerra civil, ja que quan esclata té encara setze anys. S'havia format a Llotja, on va començar a valorar-se la seva habilitat, i va exposar el 1936 al Saló de Montjuïc. El compromís polític el va portar a incorporar-se a les Joventuts Socialistes Unificades, per a qui farà tots els seus cartells de la guerra; també col·labora a la seva revista Juliol, on signa com "Mentor de les J.S.U."

El cartell més destacat, que mostra un talent per a la síntesi gràfica que per desgràcia no va donar més fruits, és el que porta per títol La joventut de Catalunya trobarà el camí de la victòria en la conferència de la JSU Barcelona: una mà entreoberta amb un estel de cinc puntes simbolitza l'ideal pel qual lluiten els membres de les joventuts comunistes. No està datat; no sé si és per al mateix esdeveniment el cartell Conferència de la JSU de Barcelona. 6, 7 març. Ajuntament de Barcelona, d'estil esbossat, que va aparèixer el 1937 (sembla que se'n van fer dos formats: 140 x 100 —dos mòduls— i 33 x 23). (5)

Els altres cartells que fa durant la guerra es van imprimir a Madrid, a la Unión Poligràfica, tot i que desconec si ell es trobava a la capital espanyola. Un d'ells, per a la JSU de Madrid, és Joven campesino, amb una petita imatge i un text tipogràfic (potser del juliol del 1937). Més difícil és datar ¡¡No pasarán!! gritan los nuevos reclutas. Curiosament un dels cartells madrilenys té el text en català, per a la Llar del combatent català, inaugurada el 1938, que depenia del Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya: es tracta de Els combatents catalans inauguraran properament una Exposició de guerra, que deu correspondre a l'estiu del 1938. 

Mentor dibuixa sovint a Nova Catalunya, òrgan de la Llar del Combatent Català de Madrid, que apareix entre març i setembre del 1938; i també per a la revista Catalunya!, de la delegació a València de la Llar del Combatent, a la portada de la qual Mentor fa un retrat de Francesc Macià (desembre del 1938; no en devia sortir més que el primer número). En una altra ocasió he esmentat la possible influència de José Bardasano en l'art de Mentor Blasco. Teresa Pàmies, que tenia la mateixa edat que Mentor, ens fa saber, a Quan érem capitans, que el barceloní es relaciona amb Bardasano quan La Gallofa, el grup artístic que liderava, es va instal·lar a Barcelona, a l'Hotel Colón. (6) Potser es refereix al novembre del 1937, quan se celebra el Congrés de la Dona. Caldria aprofundir més en les cronologies per tal de saber si en algun moment de la guerra el jove barceloní va estar a Madrid o a València, les seus anteriors de La Gallofa, i on deixa treballs per a la JSU o la Llar del Combatent. Tampoc està clara la seva vinculació amb el Comissariat de Propaganda de la Generalitat.

Acabada la guerra, Mentor Blasco s'exilia a França. Potser és allà que dibuixa un darrer cartell, Hombres y pueblos contra el terror franquista, que conec per referències (un exemplar de 100 x 74 cm a la col·lecció Taboureau); també se'n va editar una postal monocolor. La posterior carrera artística, desenvolupada a França, durant la qual firma com a Blasco Mentor, el consolida com a pintor figuratiu, d'escenes amables i coloristes, de gran vitalisme, tot i que també té pintures més polítiques. S'esmenten entre les obres més destacades el mural La Conquête du Bonheur, a La Courneuve, prop de París; i un altre a la ciutat de Milà, considerat el fresc més gran d'Europa. Amb l'arribada de la democràcia exposa a Barcelona uns temes de tauromàquia, a les Drassanes, el 1977; (7) o participa a una taula rodona sobre art i erotisme, al circuit català de Televisió Espanyola, amb J.M. Subirachs, Arnau Puig o Palau i Fabre, el 1985; tot i que, encara ara, continua essent un desconegut a la seva ciutat natal. La premsa barcelonina, amb tot, en parla el 1994 quan l'artista, sense hereus, té problemes amb una fundació al seu nom que havia previst dedicar-li un museu a La Seyne-sur-mer. (8) Sembla que aquest museu s'acabarà fent a la localitat de Soliers Tocàs (Solliès-Toucas), a la Provença, on havia viscut molts anys, on va habilitar i decorar una casa-taller insòlita i original i on va morir el 2003. 

No em consta que els dos homes coincidissin en cap ocasió, ni a la Barcelona de la guerra ni a la França de l'exili. En tot cas, es tracta de dos creadors que van tenir un breu paper en la gràfica de la Guerra d'Espanya i que mereixen ser tinguts en compte.

NOTES

(1) Rubén Pérez Moreno: Eleuterio Blasco Ferrer (1907-1993). Trayectoria artística de un exiliado, Monografías Turolenses 12, Instituto de Estudios Turolenses, Terol, 2017.

(2) Dibujo y compromiso en la obra de Blasco Ferrer (cat. exp.), Museo de Molinos, 2014 (https://www.academia.edu/7428342/Compromisos_pol%C3%ADticos_y_sociales_en_el_dibujo_de_Eleuterio_Blasco_Ferrer - consulta 20 març 2019).

(3) Hi ha un altre cartell que anunciava la revista, firmat per Quimet Cadena, que reprodueix la portada del número 1.

(4) Mylos (Sebastià Gasch): "Con Blasco Ferrer", Destino, XVIII, 904, 4 desembre 1954, p. 32; Juan Cortés: "El arte de Eleuterio Blasco Ferrer", La Vanguardia Española, 27 juliol 1956, p. 7.

(5) No confondre amb el cartell IIIª conferència nacional de la JSU de Catalunya. 6, 7 i 8 d'agost, que és obra de Julián Oliva.

(6) Teresa Pàmies: Quan érem capitans, Edicions Proa, Barcelona 1984, (A tot vent, 212), p. 31-32. El defineix com "l'avui famós Mentor de París". 

(7) Fernando Gutiérrez: "Arte y artistas. Mentor, en las Reales Atarazanas", La Vanguardia, 9 novembre 1977, p. 30. 

(8) Óscar Caballero: "Un fraude deja al pintor barcelonés Mentor, afincado en París, sin 400 de sus obras", La Vanguardia, 13 agost 1994, p. 21 (per error hi és anomenat "Mentor Blanco").