divendres, 19 de juny del 2020

Les imatges del trimestre (primavera 2020) — per Santi Barjau

Casos pendents: Molina

Els cartells de la Guerra d'Espanya són, des del punt de vista gràfic, molt variats, i fan ús de recursos visuals molt diversos, com el realisme més o menys simplificat, la geometrització, la caricatura, el fotomuntatge... Avui us presento uns cartells on reconeixem certes característiques dels cartells de cinema expressionista i, en general, un aire complex, amb figures en diversos plans i un ús creatiu del color.


  

Es tracta de tres cartells editats pel Socors Roig de Catalunya, secció local del Socors Roig Internacional, que també va fer vinyetes de propaganda, postals, i altres elements per tal de recaptar fons per a la seva tasca d'ajut des de la rereguarda. Dos dels cartells, el truculent ¡Crim!... (amb la imatge inquietant de l'esquelet que s'obre pas entre edificis per atacar una víctima, en referència als bombardejos feixistes sobre població civil), i Front únic de solidaritat (amb una composició complexa: unes mans roges ofereixen objectes a una família, potser els pares dels soldats que apareixen al fons, un que marxa amb pas ferm i un que cau abatut) porten una firma, Molina, en lletres majúscules, i el peu d'impremta de la Fotolitografia Barguñó. El tercer cartell, ¡Dona! Supera la teva obra, no està firmat ni té indicació d'impremta, però sembla que es pot atribuir al mateix autor, per la manera com està escrit el nom de l'entitat editora i per l'aire general del dibuix (una dona que aixeca el braç, i al fons activitats amb presència femenina: infermera, obrera, camperola...), tot i que presenta algunes diferències amb els altres dos. Tots tres cartells, però, destaquen per la manera de presentar les figures, en plans superposats i amb colors arbitraris, i es poden datar l'any 1938.
Ara bé, qui deu ser l'autor d'aquests cartells? Miguel Cabañas Bravo els atribueix, no sé amb quins arguments, al pintor Jesús Molina García de Arias. És cert que comparteixen un aire expressionista, però l'obra d'aquest artista em sembla més sòlida plàsticament, i a més la seva firma habitual, amb caixa alta i baixa, és diferent a la dels cartells; tampoc no consta que estigués a Barcelona durant la guerra, ni li conec cap vincle amb el Socors Roig, coses que em fan dubtar d'aquesta atribució. (1)



Si no fos aquesta la identitat de l’autor d'aquests cartells, podríem intentar trobar altres candidats, tot i que haig de confessar que no n'hi ha cap que m'acabi de convèncer (per això, esperant poder trobar algun dia una pista que em permetés identificar-lo, he deixat per al final l'estudi d'aquest autor i d'alguns altres que omplen la meva carpeta de casos pendents).
En primer lloc, és clar, cal buscar entre els cartellistes actius en aquella època, i per això un primer candidat seria el valencià establert a Madrid, Francisco Molina Gallent, conegut sobretot com a il·lustrador dels contes escrits per Elena Fortún protagonitzats per la nena Celia (però no els del seu seu germà Cuchifritín, dibuixats per Ricardo Summers Isern, "Serny"). Per desgràcia, l'estima generalitzada per aquests dibuixos no ha fet que es conegui millor el seu autor, de qui ignoro les dates de naixement i mort. Com a cartellista li conec alguns treballs notables, com els cartells de Falles del 1931 i 1933, representatius de l'Art Déco valencià; i un cartell per a l'obra teatral de José María Pemán, El divino impaciente, potser amb motiu de la seva estrena a Madrid el 1933; però per desgràcia, la majoria són referències de premsa que no he aconseguit localitzar, com ara el projecte "Cigarrillos", que presenta a l'Exposición Nacional de Bellas Artes de Madrid, el 1932, (2) o un altre per a una exposició Pro Asturias, el 1933. (3)




De fet, aquell any 1933 va ser especialment prolífic per a Molina Gallent, ja que va guanyar el primer premi al concurs de cartells per anunciar l'estrena de la pel·lícula King Kong; (4) també va participar a diversos certàmens de cartells en els quals "alcanzó el primer premio en el concurso del Instituto de Reforma Agraria, el primer accésit en el Instituto Nacional del Vino [el guanyador va ser Renau], los dos terceros premios en la Comisión mixta del Corcho y el primer premio en el de Cinematografía [potser es tracta del cartell per a King Kong]". Per aquests premis, els seus compatriotes valencians li van organitzar un "banquete de honor" a la Casa de Levante de Madrid. (5) Encara, abans d'acabar l'any, va tenir altres triomfs en concursos, com el del cartell per a la pel·lícula Servicio de Socorro, (6) que no es va arribar a estrenar; i a principis del 1934 es va divulgar el seu cartell per al "gran baile de las regiones", organitzat a Madrid per l'esmentada Casa de Levante, potser amb motiu del Carnaval. (7)
A la vista de tot això, em continua semblant molt estrany que el seu nom no sigui més reconegut i que no compti amb algun estudi solvent. No he trobat cap més dada sobre Molina Gallent, i desconec la seva situació durant la Guerra Civil. No crec, però, que se'l pugui identificar com l'autor dels tres cartells del Socors Roig: la seva biografia no ho avala, i el seu dibuix, sovint caricaturesc i sempre elegant, no sembla que tingui cap relació amb l'estil del Molina barceloní. Però aleshores, qui és?



Potser aniríem més ben encaminats amb un cartellista que poguéssim situar més clarament a Barcelona. Se'm fa difícil, però puc pensar per exemple en un autor com Enric Montón Molina i imaginar que, en els cartells de la guerra, adopta el segon cognom... Però tampoc sembla que es pugui anar per aquí: aquest dibuixant, potser d'origen aragonès, apareix establert a Barcelona ja els anys vint com a cartellista: el 1921 obté un premi especial al concurs de cartells per a una Exposició de ferros artístics (8) i el 1927 queda setè al concurs de cartells per a l'Exposició de l'Automòbil, per darrere de Lluís Muntané i Rafael Bilbao (9); també va rebre el segon premi al concurs per a una “pancarta-insignia” (?) per a la Cambra de l’Automòbil de Catalunya, en què el guanyador va ser Gerard Carbonell. (10) Montón Molina també és esmentat com autor, junt amb Oleguer Junyent i Lluís Alsina, de les il·luminacions de la Plaça de Catalunya, el 1930, (11) i el 1931 va prendre part al concurs per a l'escut de la Generalitat de Catalunya, on va rebre una menció. Com a cartellista, potser els seus èxits principals van ser les victòries al concurs per a les festes del Pilar de Saragossa, el 1930 i 1931. L'any 1933 el trobo a la junta directiva de l'Associació de Cartellistes com a vicepresident, en el mandat de Josep Alumà, (12) i també com a participant al concurs de cartells al·legòrics de la Caixa de Pensions, on obté una menció de 100 pessetes. (13) L'esment més tardà és, un cop més, per al cartell de les festes del Pilar, en l'edició del 1939. (14) No quadra amb un autor que hagués fet un any abans uns cartells per a Socors Roig...
Potser la solució, com en altres ocasions, seria buscar l'autor dels tres cartells que avui comento en les files de la mateixa entitat editora, algun Molina aficionat al dibuix que formés part del Socors Roig de Catalunya, però no tinc cap pista que em permeti aventurar aquesta hipòtesi. De moment, doncs, els cartells quedaran sense identificar a la carpeta de casos pendents!

(1) Miguel Cabañas Bravo: Jesús Molina y el ingrediente italiano en el arte de nuestro Siglo de Plata, a: Jesús Molina, vivir una idea (cat. exp.), Zamora, Palencia, Valladolid, León, 2006, p. 110-111 - https://digital.csic.es/bitstream/10261/22611/1/Jes%C3%BAs%20Molina%202006.pdf, consulta 15 gener 2020.
(2) Catálogo oficial de la Exposición Nacional de Bellas Artes de 1932 (cat. exp.), Madrid, 1932, p. 72)
(3) "Exposición de carteles Pro Asturias en el Salón de "Heraldo de Madrid", La Voz (Madrid), 22 maig 1933, p. 11; es tracta del cartell Pesca y conserva en Asturias citat al llibre El cartel en Asturias. Colección del Muséu del Pueblu d'Asturies (cat. exp.), Centro de Cultura Antiguo Instituto, Gijón / Xixón, 2009, p. 78.
(4) "El concurso de carteles para anunciar King Kong", La Libertad (Madrid), 28 setembre 1933, p, 9.
(5) La Voz (Madrid), 17 octubre 1933, p. 6; també a ABC (Madrid), 25 octubre 1933, edició del matí, p. 33.
(6) ABC (Sevilla), 7 desembre 1933, p. 15; La Vanguardia, 16 desembre 1933, p. 14.
(7) La Libertad (Madrid), 2 febrer 1934, p. 2.
(8) El Diluvio, 28 agost 1921, p. 11.
(9) La Veu de Catalunya, edició del vespre, 31 desembre 1926, p. 7 - edició del matí, 1 gener 1927, p. 3.
(10) El Mundo Deportivo, 8 juny 1933, p. 4.
(11) La Veu de Catalunya, edició del vespre, 27 maig 1930, p. 9.
(12) "Els Cartellistes", La Publicitat, 4 abril 1933, p. 2
(13) La Publicitat, 31 maig 1933, p. 6.
(14) "El XIX centenario de la Virgen del Pilar. Fallo del concurso de carteles”, ABC (Madrid), 1 juliol 1939, p. 8.





Casos pendents: Renedo
D'entrada, un estaria temptat de pensar que serà més difícil localitzar un cartellista si té un cognom molt habitual (com el Ruiz que he tractat fa un parell de mesos) que no un de més rar. No hi ha tanta gent que es digui Renedo, em sembla, i per tant a priori m'imagino que no em costarà trobar dades sobre un autor que firma així mitja dotzena de cartells per anunciar les publicacions del Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya. En concret, la firma és "F. Renedo", o sigui que un primer pas pot ser provar sort a tota mena de repertoris i cercadors per tal de trobar combinacions del cognom amb alguns noms que comencin per la lletra efa: Francesc, Ferran, Felip, Fermí... I que alhora es puguin relacionar amb aquests cartells, per època i per dedicació professional. Per desgràcia no trobo res, absolutament.


  

Els cartells firmats per F. Renedo anuncien alguns dels molts llibres que va editar el Comissariat de Propaganda al llarg de la guerra. En els primers temps, i bàsicament durant el 1937, porten el peu d'impremta genèric del Comissariat; deu ser en aquest moment que es publica per exemple el llibre Els escriptors anglesos es pronuncien sobre la guerra espanyola, que Renedo anuncia amb un cartell sobri, a dos colors, amb la Union Jack i un tinter amb la ploma d'ocell. Més endavant, el 1937, els serveis editorials del Comissariat es van reorganitzar amb diverses segells, el principal dels quals va ser Editorial Forja, que va publicar llibres com per exemple Jo he cregut en Franco, relat d'un governador civil que acaba desenganyat del règim de Burgos, i que Renedo il·lustra amb una figura que fa la salutació feixista i que projecta una ombra de botxí amb la destral a mà; és segurament el seu millor cartell. Altres segells del Comissariat en els quals trobem la participació publicitària de F. Renedo van ser la Biblioteca Política, que publica el volum Joan Maragall, il·lustrat en el cartell amb el retrat del poeta; la Biblioteca Militar, on apareixen títols com La batalla del Marne i Tres hechos culminantes de la guerra contra Napoleón en España (anunciats amb els que potser són els seus cartells més fluixos) o bé les Edicions Flama, per a infants (on es van publicar, entre d'altres, El més petit de tots, de Lola Anglada, L'auca del noi català, antifeixista i humà, de Josep Obiols, o Ales humanes, amb dibuixos d'Antoni Clavé, el cartell del qual s'inspira en la coberta del llibre, tot i que no estic segur que sigui també obra d'aquest autor) i per a la qual Renedo firma el cartell del llibre Les pedres parlen, edició il·lustrada per Xirinius que el Comissariat oferia en ocasió de la Setmana de l'Infant, el gener del 1938, i que Flama va reeditar amb un disseny més elegant (potser és per aquesta edició que fa el cartell, amb una vista del monestir de Ripoll).

Desconec si es pot atribuir al nostre cartellista misteriós algun cartell no firmat que anunciava algun altre dels títols editats pel Comissariat de Propaganda, com per exemple Lletra oberta als catalans, per al llibre escrit per un altre autor exiliat de la zona franquista, i que mostra una serp que s'enrosca sobre el mapa de Catalunya; l'atractiu Ha sortit el llibre España sangra, amb uns avions que solquen l'aire sobre una gran flamarada; i el monocolor La traïció dels Franco, on una mà apunyala el mapa d'Espanya, en una imatge molt semblant al cartell en esperanto Kion vi faras por eviti tion?, editat també pel Comissariat, i que potser es pot atribuir al mateix autor, sigui qui sigui.


  

Diré de passada que altres cartells de les edicions del Comissariat es deuen al seu dibuixant principal, Ricard Fàbregas: es tracta dels que anunciaven els llibres El dolor d'Euzkadi, ¡No pasarán! o La força social i revolucionària del teatre (aquest, ja amb el segell de Forja), que no vaig incloure en el meu article del 1998, dedicat en part a aquest cartellista (15) i que ara es poden contemplar per exemple al volum Cartells catalans: Art, literatura i música (1888-2018), editat per Enciclopèdia Catalana el 2019. Potser també es poden atribuir a Ricard Fàbregas els cartells per a Un llibre sensacional: En dono fe i per a Un testimoniatge, només (cartells, tots aquests, conservats a la Biblioteca de Catalunya).
Finalment, alguns cartells, fets sobretot en l'etapa de l'Editorial Forja, estan resolts amb mitjans tipogràfics i fotogràfics, i no sembla que es puguin atribuir a cap d'aquests dos dibuixants, sinó que són més aviat una tasca del que ara en diríem un dissenyador gràfic. Anunciaven els llibres La literatura catalana moderna, Els perills de la reraguarda o el poema A Europa.
En qualsevol cas, tot i el lligam que sembla evident de F. Renedo amb el Comissariat de Propaganda, no se'l troba referenciat a la taula general del seu personal que es recull al llibre La revolució del bon gust, dedicat a la tasca d’aquesta entitat. (16)
Reprenc ara la qüestió de qui pot ser aquest F. Renedo que firma els sis primers cartells. No perdo l'esperança que, gràcies a la present publicació, es pugui arribar a aclarir, perquè l'experiència de tots aquests anys en el blog em mostra que sempre hi pot haver algú (un parent, un deixeble o un antic company de feina) que aporti una notícia o una referència sobre l'autor fins ara desconegut. Si no, quedarà classificat de moment a la carpeta de casos pendents...
De moment, només he trobat dues possibles coincidències: un Felipe Renedo Pastor, que per una banda ha de comparèixer sovint davant la justícia (17) i per altra banda no sé si es tracta del guàrdia civil Felipe Renedo, destinat a Biscaia (18) i que potser es pot identificar amb el Felipe Renedo Pastor que pertany al Cuerpo de Seguridad y Asalto i que el 1939 és sancionat i donat de "baja definitiva en el escalafón de su clase", per ordre firmada pel ministre franquista Serrano Suñer. (19) O bé es tractaria de Francesc Renedo Gómez, que el 1915, com alumne de les escoles municipals de Barcelona, va de colònies a Taradell (20) i que el 1923, amb vint anys, és arrestat "per haver mogut escàndol al carrer de Salmerón"; (21) hauria nascut per tant cap a 1903.
Sigui un d'ells dos o sigui algú altre que espero poder identificar algun dia, els cartells que firma com a F. Renedo mereixen atenció en el conjunt del cartellisme barceloní de la Guerra Civil i, en especial, com un dels dibuixants més actius en les files del Comissariat de Propaganda.

(15) “Dos cartellistes i un destí: Francesc Fàbregas i Pujadas / Ricard Fàbregas i Fàbregas”, Revista de Catalunya, (Nova Etapa), 132, setembre 1998, p. 63-81.
(16) Daniel Venteo: Primera notícia general del Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya (1936-1939), a: Rafael Pascuet i Enric Pujol (dir.): La revolució del bon gust. Jaume Miravitlles i el Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya (1936-1939), Viena edicions, Barcelona, 2006, p. 56-57.
(17) El Diluvio, 26 març 1914, ed. matí, p. 19; potser és el mateix Felipe Renedo que compareix més endavant per lesions: La Vanguardia, 17 juny 1931, p. 11; 4 febrer 1932, p. 7; aquest darrer cop, sembla que a Vilafranca del Penedès: La Veu de Catalunya, ed. vespre, 3 febrer 1932, p. 2.
(18) La Correspondencia Militar, (Madrid), 16 juliol 1930, p. 2.
(19) Boletín Oficial del Estado, (Madrid), 16 abril 1939, p. 2.134-2.135.
(20) Las colonias escolares del año 1915, Ajuntament de Barcelona, 1916, p. 18.
(21) La Veu de Catalunya, ed. vespre, 17 desembre 1923, p. 1.



Casos pendents: Wo / Wolf
Un dels misteris més insolubles de la meva carpeta de casos pendents és la identitat del cartellista que firma un parell de treballs durant la Guerra d'Espanya, amb alguna d'aquestes dues fórmules: Wo o Wolf. Sembla clar que les dues firmes corresponen a la mateixa persona, però sóc incapaç d'anar més enllà. Es tracta del pseudònim d'un dibuixant local? O bé Wolf és el cognom real d'un d'aquells estrangers, anglès o alemany, potser membre de les Brigades Internacionals, que actua aquí durant els anys de la guerra? El que queda clar és que es tracta d'un autor que es mou en els cercles anarquistes.



Els treballs que fa, datats el 1937, mostren diferents solucions de disseny. La revolución y la guerra son inseparables presenta un dibuix simplificat, gràfic i geomètric, només en vermell i negre, amb la xemeneia que treu fum, coronada per la bandera de la CNT, i el canó que dispara un tret, creuats en un angle agut resseguit per les paraules "revolución" i "guerra" que destaquen sobre el blanc del paper. En canvi, El ángel de la paz... de los fascistas! Las Juventudes Libertarias lo sabrán destruir!, més plàstic i expressiu, presenta la imatge inquietant de la mort com a dona alada, segons una iconografia clàssica, però amb diversos atributs que la "posen al dia", com la màscara anti-gas, la doble salutació feixista, amb una mà en forma d'esvàstica, i els pits caiguts convertits en bombes, que llença sobre una ciutat ja en ruïnes. A part dels colors corporatius dels llibertaris, es fan servir també les tintes grisa i verda. L'expressió del títol ens remet potser al famós monument de l'Àngel de la Pau (Friedensengel) de Munic, cosa que podria suggerir un origen bavarès del dibuixant.
Hi ha un tercer cartell, Por un ejército popular revolucionario, inscribiros en la escuela de enseñanza técnico-militar, que només es coneix per una reproducció al llibre de La Gaya Ciencia del 1978, segons una imatge aportada per Carles Fontserè i que no he trobat enlloc més. Sospito que aquesta imatge (així com d'altres que inclou al volum del 1978, com les dels cartells de Siwe), Fontserè la va obtenir en la seva estada nord-americana, però no he localitzat el cartell en cap de les conegudes col·leccions d'allà (Brandeis University, Southworth Collection-University of California San Diego, Library of Congress, The Wolfsonian-Florida International University, Abraham Lincoln Brigade Archives, etc.) Aquest cartell, amb la firma Wo i fet també sota la responsabilitat de la FAI i les Joventuts Llibertàries, mostra uns soldats que marquen el pas de l'oca mentre desfilen davant d'un general, un bisbe, un burgès... L'escena està ratllada en senyal de rebuig, com indicant que el nou exèrcit popular de la República havia de ser completament diferent. L'estil del dibuix, caricaturesc, té un aire centreeuropeu que podria confirmar l'origen del nostre dibuixant d'avui.
Per ara només he localitzat la firma de Wo en un altre suport: a la revista Criticón, a la tercera pàgina del seu primer número de 22 de maig del 1937, amb una caricatura que mostra un canó amb cap de militar franquista disparat per Hitler i Mussolini...
Algun cop, s'ha confós aquest autor amb Walter Denecke o Denesco, que firmava wd i de qui vaig parlar fa temps en aquest blog. Una mala lectura de la firma de Denecke en alguns repertoris ha convertit la firma wd en Wo, tot i que la diferència és ben clara, i a més aquest autor pertanyia a l'entorn del POUM i no als anarquistes. Per exemple, a l'esmentat llibre de La Gaya Ciencia del 1978 s'atribueixen a Wo un parell de cartells que en realitat va fer Denecke, formats només per textos amb una lletra inspirada en la tipografia Neuland dissenyada el 1922 per Rudolph Koch: L'Hora reapareix pel triomf del socialisme i Cada conquesta revolucionària fa més invencible el proletariat.
Així doncs, qui pot ser Wo / Wolf? S'hauria de buscar alguna coincidència d'aquest cognom amb els llibertaris que van participar a la Guerra d'Espanya (no crec que sigui Erwin Wolf, secretari de Trotsky, detingut a Barcelona; i evidentment tampoc el nord-americà Milton Wolff, que era comunista). (22) La vinculació de tots tres cartells amb les Joventuts Llibertàries ens pot fer pensar que ell mateix devia ser jove el 1937 i per tant podem pensar que havia nascut al voltant de la Primera Guerra Mundial. En tot cas, es tracta d'un altre autor pendent d'identificar, cosa que espero poder fer algun dia.


(22) Vegeu Dieter Nelles et al.: Antifascistas alemanes en Barcelona (1933-1939). El Grupo DAS: sus actividades contra la red nazi y en el frente de Aragón, Barcelona, Sintra 2010.

2 comentaris:

  1. Bona vesprada Santi, igual ja coneixes la recerca d'aquesta d'aquesta dona, però és el Wo que busques?

    https://twitter.com/RaouxNathalie/status/1407682434162909188?t=4uIf1ft-3TAv4l6jFrectA&s=19

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola, he tingut abandonat un temps el blog i no havia vist el teu comentari. Sembla que sí, que es tracta de Wolfgfang Hamburger! Un altre nom identificat! Fantàstica la relació amb Walter Benjamin! Mil gràcies un altre cop!

      Elimina