Cartellopèdia de la Guerra Civil, 4: Cartellistes fotògrafs — per Santi Barjau

Un dels fets més destacats del cartellisme guerracivilista és l'existència d'un nombre petit però significatiu de treballs que incorporen la fotografia, d'una manera més o menys pura, combinant-la a vegades amb dibuix i quasi sempre amb textos i eslògans.

Segurament el cas extrem és el cartell de Pere Català Pic, amb l'espardenya que trepitja una esvàstica, i que només al peu porta un text amb el lema Aixafem el feixisme. Altres cartells apareixen amb formats més habituals, amb lletrística més o menys adaptada a la imatge, o bé amb textos tipogràfics.

En aquest article repassaré els cartells fotogràfics produïts a Barcelona durant els mil dies de guerra, intentant també esbrinar si els fotògrafs respectius van tenir algun paper en la seva composició i materialització o bé si van ser tercers els que confegien el cartell amb el recurs d'imatges ja existents, que sovint no s'acrediten.

Significativament, la majoria dels cartells que incorporen materials fotogràfics van ser produïts pel Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya, que tenia l'esmentat Català Pic al capdavant de la secció d'Edicions. Per tal de conèixer més a fons aquest important organisme, dirigit per Jaume Miravitlles, es poden consultar diversos treballs com el llibre de Rafael Pascuet i Enric Pujol (dir.): La revolució del bon gust. Jaume Miravitlles i el Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya (1936-1939), Viena edicions, Barcelona, 2006; o bé el blog d'Ester Boquera: https://www.comissariatdepropaganda.cat/

Antecedents

La incorporació de la fotografia al cartell té uns antecedents clars en les avantguardes centreeuropees, amb els treballs de Jan Tschichold, Gustav Klucis, El Lissitsky o Herbert Matter, que experimenten ja amb el fotomuntatge i la combinació d'imatge i tipografia. A Catalunya, però, les mostres més antigues fan un ús més instrumental de la fotografia, incorporada en conjunts de composició més convencional, com és el cas del cartell per a les festes mercedàries del 1918, amb text tipogràfic i una fotografia de la marededéu de la Mercè en el tron que li havia dissenyat Enric Sagnier; o del cartell de 1920 per a una estrena teatral d'Ignasi Iglesias, amb el retrat de l'autor en una orla dibuixada. També trobo una curiosa aliança entre escultura, fotografia i impremta en cartells com el de l'Any Sant del 1925, amb la reproducció fotogràfica d'un relleu fet potser ad hoc per l'escultor Josep M. Camps Arnau.

La publicitat de l'Exposició Internacional de Barcelona del 1929 va comptar, entre els seus nombrosos materials, amb una sèrie de cartells unificats per un marc amb el text al·lusiu de l'esdeveniment i les dates de celebració, i centrats per una fotografia diürna o nocturna de les Cascades del parc de Montjuïc, el Poble Espanyol o algun altre racó destacable de la fira mundial.

Potser els primers cartells moderns fets amb fotomuntatge siguin els que va realitzar Gabriel Casas per a les eleccions municipals de l'abril del 1931, que van tenir com a conseqüència inesperada la proclamació de la Segona República. Es tracta d'una sèrie de sis cartells per a Acció Catalana Republicana, on contraposa l'actuació dels seus regidors durant l'any anterior amb els greus dèficits de serveis i corrupció de l'Ajuntament sortint.

Els cartells fotogràfics del Comissariat

El cartell de Català Pic va ser potser el primer que va editar el Comissariat de Propaganda i ha estat sempre molt valorat, des de la seva aparició a L'Espoir d'André Malraux fins a tota la literatura existent sobre els cartells de la Guerra civil, i també continua essent utilitzat actualment com una icona antifeixista. Realment no es tracta d'un fotomuntatge, a la manera de Heartfield o Renau, però és el resultat del muntatge de dues fotografies, com es pot apreciar en una observació atenta: la línia d'unió està oculta entre les llambordes i la sola de l'espardenya, i en l'esvàstica es dissimula amb unes línies dibuixades en forma d'esquerdes.

No m'aturaré aquí a repassar la biografia de Pere Català Pic, ja que n'existeixen algunes publicacions notables, com per exemple les de Pilar Parcerisas: Pere Català i Pic. Fotografia i Publicitat, Barcelona, Lunwerg, Barcelona, 1998; o Pablo Giori: Pere Català i Pic. Fotografia, publicitat, avantguarda i literatura (1889-1971), Rafael Dalmau editor, Barcelona, 2016; i fins i tot se'n poden trobar bones reproduccions a webs com ara l'excel·lent Alabern (https://www.fotografiacatalunya.cat/ca).

Alguns dels primers treballs del Comissariat (cartells, fullets i altres impresos) anaven numerats, amb una petita referència als marges. Aquest fet, que no se sol destacar en parlar de les publicacions d'aquest organisme, ens hauria de permetre, en principi, establir una cronologia relativa entre els diferents cartells, si no fos que es va fer de manera poc sistemàtica. Així, està identificat com a model 3 un cartell, Companys parla a les milícies, que fa referència a un acte celebrat l'octubre del 1936 i editat probablement poc després. Aparentment, la imatge està composta per dues fotografies, una de l'orador amb uns quants acompanyants i una altra del públic assistent al míting, però una mirada amb detall ens permet sospitar que la massa del públic també està feta de diverses fotografies unides amb molta traça.

De manera hipotètica podem pensar que el cartell Aixafem el feixisme podria ser el model número 1 de les edicions del Comissariat, però no tinc cap element que ho confirmi. També estic temptat de pensar que el segon cartell editat seria el que firma Josep Sala, amb un bodegó fotogràfic format per un casc i un fusell, i imprès avant-la-lettre, per tal que es pogués sobreimprimir a conveniència amb eslògans o dades per a tota mena d'esdeveniments (per exemple, se'n coneix un exemplar amb el text Tómbola-sorteig pro milícies. Corts, Jardins casa Llibre, que correspon a una activitat celebrada també el mes d'octubre del 1936 a la Gran Via barcelonina). D'aquest cartell, se'n va fer un segon tiratge, amb el text L'exèrcit regular ens donarà la victòria. Tothom a les ordres del govern de la Generalitat, que ja correspon al 1937, quan es va posar en marxa l'Exèrcit Popular que substituïa les milícies (apareix per exemple en una fotografia de l'ANC del març del 1937: ANC1-42-N-34563). És curiós com la mateixa imatge va servir per il·lustrar les dues menes d'exèrcit dels partidaris de la República. Josep Sala (1) és un fotògraf i dibuixant destacat que encara no té la monografia que mereixeria, malgrat ser el responsable de la imatge moderna a la darrera etapa del magazín D'Ací i d'Allà i a la seva versió castellana, Las Cuatro Estaciones, com també a Mirador, Revista Ford, etc. (i que no s'ha de confondre amb Josep Sala Llorens, més conegut pels cartells de Norit, Raky o Sindo).

Potser també es pot comptar entre els primers cartells del Comissariat el que firma un desconegut Aulèstia (l’escultor Salvador Aulèstia?) que consisteix en una reproducció fotogràfica d'un text del cònsol de l'URSS, Antonov-Ovseenko (Jo sóc amic de tot cor del poble de Catalunya), que segurament es pot situar en el mes de novembre del 1936, quan feia poc que havia arribat a Barcelona.

Seguint amb la relació dels cartells que porten numeració del Comissariat de Propaganda, trobem el número 8, que segurament va aparèixer encara el 1936, i que porta el text Companys camperols, tots a sembrar. Ajudeu els vostres germans del front. Lliureu la batalla de la sembra. Tot i que no està firmat, podria ser també obra de Pere Català Pic. En tot cas, com a director del departament d'edicions del Comissariat, ell devia supervisar i donar el vistiplau a aquestes realitzacions, com en un altre cartell, Dones antifeixistes. La Dona a la Reraguarda us espera, que porta la identificació "Mod. Nº 28" i que anunciava aquesta secció femenina del Comissariat a través d'un autèntic fotomuntatge format per mitja dotzena de fotografies diferents, i que podem datar a final del 1936 o principi del 1937.

També deuen ser dels primers mesos del 1937 els dos cartells que anuncien l'aparició de l'escultura de Miquel Paredes, El més petit de tots, presentada com "La mascota de la revolució" i que es venia al preu de 3 pessetes. Els dos cartells (un que mostra el petit milicià tot sol i un altre amb una desfilada de diverses figuretes) porten els números de model del Comissariat 49 i 50. Les fotografies podrien ser obra de Gabriel Casas Galobardes, segons hipòtesi de la seva filla (http://www.gabrielcasas.cat/index.php/ca/obrapublicada/cartells).

Seguint l'ordre cronològic dels cartells, ens trobem amb Ciutadà: què has de fer davant la guerra aèria? (també n'hi ha un exemplar en castellà), per anunciar el llibret homònim, il·lustrat amb la fotografia d'un soldat cobert amb una màscara contra els gasos asfixiants, que esclaten al seu costat llençats per una esquadra d'avions enemics, i que porta el número 60 del catàleg general de publicacions del Comissariat de Propaganda. Desconec qui va ser l'autor de la imatge (en realitat, un muntatge de dues fotografies).

En endavant ja no trobo cap més cartell amb número de model, de manera que només els puc ordenar amb l'ajut de les dades que presenten els mateixos exemplars.

Així, per exemple, trobem un cartell per a la Diada de la Bona Voluntat, celebrada el maig del 1937, amb la fotografia, d'autor desconegut, d'un infant que parla abrandat davant d'un micròfon; o un altre, Madrileños! Cataluña os ama..., amb fotomuntatge d'instantànies del president Companys en un míting del març del 1937, obra del fotògraf Miquel Agulló (el cartell sembla que es va posar en circulació més endavant, pel mes de juny). Un cartell sense data, editat pel Comissariat de Propaganda, és el gran format (consta de quatre mòduls) amb el títol: Cataluña venció al fascismo en 24 horas. Cataluña llevó al enemigo a 150 Km. de sus límites. Cataluña es y será siempre la base de la resistencia antifascista. Cadascun d'aquests tres conceptes s'il·lustra amb una imatge: el primer, amb un muntatge de les conegudes fotografies de milicians en una barricada de cavalls, el mateix 19 de juliol del 1936, obra d'Agustí Centelles; el segon, amb la marxa dels milicians per la Diagonal cap al Front d'Aragó, vestits de manera informal, encara el 1936; i el tercer, amb una desfilada de soldats de l'Exèrcit Popular Regular, ja amb uniformes reglamentaris, cosa que ens transporta a mitjans del 1937. No sé si les darreres fotografies també són de Centelles. El cartell podria ser editat el mes de juliol, amb motiu del primer aniversari de la guerra, i podria formar part de la campanya feta en relació amb l'arribada de refugiats procedents de la resta de l'Espanya republicana, integrada per tres o quatre cartells: Así ha tratado el fascismo a estas criaturas. En Cataluña se las rehabilita moral y físicamente; En los hogares catalanes falta pan. Nunca ha faltado pan a los refugiados; Estado físico en que llegaron los refugiados de Málaga. Cómo se les atiende (i segurament un altre, Cataluña ha recogido 350.000 refugiados. Son nuestros hermanos. Serán nuestros hijos. Cómo llegan. Cómo se instalan, que es coneix només per una reproducció al llibret quatrilingüe El cartell de guerra, editat pel Comissariat a inicis del 1938). Es tracta d'uns cartells amb diferents fotografies documentals de la situació dels refugiats. De fet, suposo que tots els cartells que apareixen en l'opuscle esmentat van ser editats pel Comissariat, i per tant també haig de citar en aquesta relació No llenceu els diaris, amb una firma que se sol llegir com a Miquel, que combina una fotografia d'una mà amb el Full Oficial del Dilluns, que porta un titular favorable, i una silueta de soldats que en celebren la rebuda. Aquests diaris es recollien a l'estand que el Comissariat tenia a la plaça de Catalunya.

Els cartells fotogràfics del Comissariat que puc situar el 1938 són els dos que porten per títol Catalans, Catalunya! amb reproduccions de pàgines dels diaris ABC de Sevilla i Unidad de Sant Sebastià, on es critica els catalans passats al bàndol franquista que hi feien ús de la llengua pròpia. I també el que anunciava una activitat que no es va arribar a celebrar: Exposició Espanya en guerra, que conjuga dues fotografies de la rereguarda i del front, de les quals desconec l'origen, amb una bomba i el rostre d'un infant; tot i que no està firmat, sabem que va ser obra de Francesc Fàbregas, pel testimoniatge dels seus fills Jordi i Marçal, un dels quals li va servir de model. Fàbregas va estar vinculat al Comissariat com a cap del departament artístic.

Altres cartells

Al marge del Comissariat de Propaganda, es troben també altres cartells amb elements fotogràfics més o menys destacats. Esmentaré, per exemple, el curiós treball editat pel Comité d'Ajut Permanent a Madrid i a tots els fronts, que porta per títol Catalunya ajuda Madrid, amb un llarg text explicatiu i, al centre, un muntatge de fotografies de Centelles amb vagons de tren i un home amb un paquet a l'espatlla. El cartell esmenta com a projecte una tercera expedició d'ajuda al front de Madrid, i sabem per La Vanguardia que les dues primeres es van fer l'abril i el maig del 1937, per la qual cosa el cartell podria ser fet en aquestes dates abans del mes de juny.

Un cartellista que utilitza per sistema la fotografia com a base per a les seves produccions és l'enigmàtic Michel Adam, que alguna vegada s'ha identificat amb el pintor Joan Colom adduint que Adam era el seu pseudònim a la revista Papitu, cap a 1909-12, tot i que no em sembla que la seva manera de pintar, tant en les teles impressionistes com en els murals del Palau Nacional, tingui cap relació amb aquests cartells. Fa temps, mig de broma, em vaig preguntar si Adam no seria per casualitat una dona, en referència a Margaret Michaelis, però la seva militància anarco-sindicalista, en l'òrbita del grup DAS, no sembla compatible amb la majoria dels cartells firmats Michel Adam, patrocinats pel PSUC i la UGT; només en un d'ells, Mireu! El feixisme és això, consta la CNT com a emissora. Desconec si l'autoria de les fotografies es pot atribuir a Michel Adam, sigui qui sigui, o si només les utilitza com a base en la composició, a la manera dels dissenyadors actuals.

El mateix podríem dir d'alguns cartells que s'apleguen sota el paraigua de la Comissió d'agitació i propaganda UGT, de la que us parlaré un altre dia, i en la qual es combinen la fotografia i el dibuix. També fan un bon ús de fotografies alienes la sèrie unitària de cartells per a la Subsecretaria de Propaganda del govern central de la República, que s'atribueix a la col·laboració entre Josep Renau i Gori Muñoz, o alguns dels treballs de Mauricio Amster fets en la seva etapa barcelonina. També és un destacat treball basat en la fotografia el cartell famós de Fritz Lewy per a la Batalla de l'Ou, que va ser objecte de bromes i incomprensió, i alguns d'altres.

En conjunt, els cartells fotogràfics que van sortir de les impremtes barcelonines durant de la Guerra d'Espanya mostren diferents maneres d'acostar-se al fenomen del fotocartell: fotomuntatge, fotografia d'estudi segons els paràmetres de la Nova Objectivitat, treball de fotoperiodisme, o una combinació de diferents elements, incloent-hi el dibuix i la lletrística manual, com també la tipografia, amb la intenció d'aconseguir la millor comunicació dels missatges propagandístics. 


(1) Bona part de la bibliografia l'anomena Josep Sala Tarragó, però el MNAC, que n'ha adquirit un conjunt de fotografies, el documenta com a Josep Sala Campàs.