La impremta Oliva de Vilanova: cent anys a Barcelona – per Santi Barjau

L’octubre del 1915 es va publicar el primer llibre executat per la impremta Oliva de Vilanova als seus nous tallers de Barcelona, situats al carrer de Casanova, 169. Aquest establiment d’arts gràfiques, considerat un dels més selectes de l’època a nivell europeu, l’havia fundat el 1899 Joan Oliva Milà a Vilanova i la Geltrú i de seguida ja va mostrar un altíssim nivell de qualitat, no sols en l'estampació de llibres i revistes, sinó també en tota mena de petits impresos. El fundador va comptar des del principi amb la col·laboració dels seus fills Víctor i Demetri Oliva Sala. Pocs anys després de la mort del patriarca, que va tenir lloc el 1911, els dos germans van decidir traslladar l’establiment a Barcelona, per tal d’aprofitar millor les potencialitats de la capital catalana. En efectuar el canvi, ara fa cent anys, van voler recordar l’origen de l’establiment incorporant el nom de Vilanova al cognom dels dos propietaris.

Per commemorar aquesta efemèride, reprodueixo el capítol de la meva tesi doctoral que vaig dedicar a la producció de cartells per part de la impremta Oliva, tant en l’etapa de Vilanova com en la de Barcelona, i que vam publicar l’any 2002 amb Víctor Oliva Pascuet, en el volum Barcelona, art i aventura del llibre, editat per l’Ajuntament de Barcelona.

Els cartells de la impremta Oliva

La producció cartellística de la impremta Oliva no és excessivament abundant i, fins on sabem, va ser realitzada d’una manera molt repartida al llarg dels anys; a més es caracteritza, en l’aspecte tècnic, per l’ús de procediments poc usuals. És ben sabut que, generalment, els cartells catalans modernistes i posteriors eren impresos per mitjans litogràfics. Una de les escasses excepcions la constituí la casa Thomas, que féu per exemple alguns cartells de Ramon Casas com ara Sífilis o Auto garage central, en els quals el dibuix original era estampat fidelment amb la tècnica de la fototípia al qual s’aplicava un acoloriment tricròmic. Els Oliva no destaquen precisament com a litògrafs (tot i que, segons sembla, en algun moment van disposar de màquines d’aquesta mena) i per tant podem pensar que bona part dels cartells estampats per ells van ser obtinguts per altres mitjans, estrictament tipogràfics. De tota manera, la qüestió de quan van treballar amb alguna màquina litogràfica encara està per aclarir.

En aquest apartat pararem atenció sobretot als cartells que s’han conservat i que en general tenen unes mides mitjanes o grans i presenten alguna il·lustració o una disposició peculiar, tot i que els Oliva també devien fer-ne altres de menor interès, com per exemple alguns fulls o “pasquins” sense imatges, als quals en principi no dedicarem la nostra atenció.

Si no ens equivoquem, un dels primers cartells fets per la impremta fou el que, dibuixat per Víctor Oliva, anunciava el llibre d’Ignasi Ribera i Rovira, Poesia & prosa, publicat el 1905. Un exemplar del cartell (35 x 30 cm) es conserva a la col·lecció Oliva. La mateixa il·lustració també va ser utilitzada com a coberta del llibre i consisteix en una composició d’elements vegetals (branques de salze ploraner) en un fons violeta difuminat, obtingut amb aquella tècnica que els impressors anomenaren ‘japonesa’. A les pàgines de l’Anuari Oliva es troba encartat un fragment del cartell esmentat. 

Un cartell reproduït a dues publicacions de la impremta Oliva (Los Deportes i el Calendario del arte del anuncio del 1929), podria ser fet als seus tallers; per això incloem aquí el del vermut Aquila Rossa, dibuixat el 1909 per Junceda amb el seu reconegut humor negre: per demostrar les virtuts aperitives del producte apareix un ogre afamat a punt de menjar-se un infant que, lligat a la pota de la taula, suplica ser alliberat. 

Per al Carnestoltes de l’Agrupació Regionalista de Terrassa del 1909 es va imprimir un gran Bando (Biblioteca de Catalunya) il·lustrat amb caricatures dels organitzadors i gravats popularistes i amb un text en català medieval macarrònic, en caràcters Canibell.

El primer cartell de gran format és també un dels millors sorgits de les premses dels Oliva i un dels exemplars més destacats del cartellisme català. Dibuixat per Ismael Smith per tal d’anunciar un Concurso Nacional de Esgrima del 1910 (un exemplar a l’Arxiu Nacional de Catalunya), es tracta d’un curiós experiment d’impressió, autocelebrat pels Oliva a la revista Los Deportes. En efecte, la superfície (96 x 64 cm) no és paper blanc com sol fer-se habitualment en la impressió de cartells, sinó una cartolina de color tabac que feia més meritori el fet d’imprimir-hi a sobre amb tinta blanca i de tres colors més, dificultat brillantment vençuda pels estampadors vilanovins. Aquest cartell, encarregat per la Comissió de festes de l’Ajuntament de Barcelona, va ser tirat a 500 exemplars i els Oliva van cobrar per fer-lo un total de 600 pessetes, que comprenien els gravats, paper i impressió, mentre que l’artista havia cobrat 250 pessetes pel disseny.

Potser cal incloure en aquest apartat un curiós imprès per a Les Escoles Obreres de Vilanova y Geltrú, autoqualificat de ‘cartell-periòdic’ (Biblioteca Balaguer). És un imprès de 50 x 75 cm, estampat per les dues cares, en el qual consta una data (“1 de janer de 1911”) i una periodicitat (“any III”), però desconeixem si es conserven altres exemplars d’aquesta mena de dazibao i, en cas afirmatiu, si també havien estat impresos per la casa Oliva. A l’anvers apareixen textos que glossen l’ideal de l’“obrera perfecta” i fotografies d’alumnes aplicades (cosint, planxant, fent música o a doctrina), mentre que al revers hi ha una llista, en vermell i negre, dels socis protectors i de les alumnes.

Segons sembla, aquell any també es va fer un cartellet per tal d’anunciar l’exposició celebrada a la Sala Reig amb treballs gràfics propis de la impremta Oliva. És clar que potser no hem de pensar en un gran cartell dels que s’encolaven pels carrers, sinó en un petit cartell dels anomenats de llibreria. Segons escriví Héctor Bielsa (Josep M. Junoy) a La Publicidad, “el cartel y la invitación misma con los cuales se ha hecho la propaganda de esta exposición, (...) que no pocos coleccionistas conservaran celosamente, no tienen el menor lujo, pero en su misma sobriedad responden admirablemente a su fin.” 

Quan l’any 1912 es va celebrar a Vilanova i la Geltrú el II Congrés d’Ateneus y Societats de Cultura, Víctor Oliva en va dibuixar un cartell de 65 x 45 cm en el qual apareix l’escut de Vilanova amb uns llorers i una cartel·la amb cintes, tot sobre un dels característics fons difuminats (Biblioteca de Catalunya). La impressió només va necessitar tres tintes: verda per al fons (que passa del verd-poma pàl·lid al verd-avet), mentre que per al dibuix s’utilitzen els colors verd-oliva i vermell (aquests dos, combinats, donen el granat que predomina en la composició).

Amb motiu de les Festes de la Mercè de 1914, la impremta Oliva es va fer càrrec d’estampar el projecte que el pintor i orfebre Ramon Sunyer havia realitzat, segons cita la Revista Nova, la qual hi reconeix “un atreviment i un bon gust a que no ens tenen acostumats els treballs gràfics d’aquesta mena” i el descriu com un “hermós encuadrament barroc”. No hem tingut accés a cap exemplar d’aquest cartell, tot i que ens consta que un exemplar, de 79 x 58 cm, havia format part de les col·leccions de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. En tot cas el dibuix devia ser el mateix que es troba en els programes de la festa d’aquell any i consisteix únicament en un escut mercedari. El poeta López-Picó es referia a aquests treballs l’any 1935 quan, amb nostàlgia, recordava “la col·laboració que Carner, Clementina Arderiu, Lluís Valeri, Ramon Sunyer i Francesc Galí i jo havíem tingut els anys 14 i 15 a la catalanització dels programes de les festes mercedàries. Avui sembla tot feina perduda.”

Precisament Galí féu l’any 1915 el cartell per a les Festes de la Mercè. Es tracta d’un treball de 80 x 54 cm en el qual es reprodueix un dels seus dibuixos al carbó d’atmosfera boirosa: la imatge mariana amb el nen, un vaixell i putti, sobre el fons de la ciutat. N’hi ha exemplars a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona i a l’Arxiu Nacional de Catalunya. El mateix any aquell disseny era utilitzat en la coberta del programa, també imprès pels Oliva, amb versos de López-Picó i Clementina Arderiu.

Ignorem des de quan l’Associació de Música “da Camera” feia servir com a cartell un altre dibuix de Galí amb la imatge d’un home tocant el violoncel (o més aviat la viola de gamba), acompanyat d’una dona que canta i un esbart d’orenetes. Se’n coneix un exemplar de 54 x 36 cm, amb data d’abril-maig de 1932 i completat amb indicacions tipogràfiques, però res no impedeix que el dibuix central, datat en realitat el juny de 1914 i emprat en els programes de mà de la temporada 1915-16, ja hagués tingut des d’aquell moment aquesta mateixa utilització com a cartell.

Del mateix Galí és un altre treball de la impremta Oliva: el cartell vencedor en el concurs del Laboratori d’Higiene de la Diputació provincial, amb el text Guerra a les mosques! (1915) i que portava el lema “Per estètica”. El segon classificat (“Simbolisme”) va ser Robert Cartes, i el seu projecte (una mosca enorme travessada per una espasa) també s’arribà a estampar, si més no en format petit i en tricromia, ja que els Oliva van presentar aquest treball a l’Exposició d’Art de Barcelona de 1918. El tètric dibuix de Francesc Galí (un esquelet mig cobert per un sudari atreu les mosques que poden atacar un infant, vestit amb la típica bata escolar, mentre que un estol d’orenetes elimina els perjudicials dípters) es materialitza en un cartell de 80 x 58 cm, per a la impressió del qual es van fer servir set colors (groc, blau cobalt, blau fosc, verd poma, gris, vermell i violeta). N’hi ha un exemplar a la Biblioteca de Catalunya, on és datat erròniament cap a 1920.

Un cartell per a l’Exposició de pintures J. Olivet Legares, celebrada al Faianç Català el 1916, té un format de 50 x 33 cm i reprodueix un quadre d’aquest pintor avui oblidat (Biblioteca de Catalunya).

Pel peu d’impremta (“Oliva de Vilanova, Barcelona”) ja ha de correspondre a l’etapa 1915-1930 un cartellet anònim, de 30 x 38 cm, per a Pneu Klein. Hi ha representat un xofer rialler que canvia la roda d’un cotxe.

Presenta més interès un cartell per a una Exposición de “Les Arts i els Artistes” de Barcelona, celebrada a Bilbao el novembre de 1916. Xavier Nogués va fer un atrevit linòleum amb representació de dues dones, una de les quals sosté una ombrel·la, passejant davant d’un poblet. La mateixa il·lustració ja havia estat utilitzada a la Revista Nova del 30 de juny de 1916. Un exemplar del cartell es conserva al Gabinet de Dibuixos i Gravats del MNAC.

No és sense certa aprensió que esmentem aquí com a cartell un imprès fet pels Oliva per a una visita amb conferències a l’Exposició Bibliogràfica Lulliana, organitzada per la Universitat de Barcelona. L’acte era previst per al 6 de febrer de 1916. Aquest petit treball de 30 x 43 cm (Biblioteca de Catalunya), que consta d’un text tipogràfic a dues tintes, en caràcters gòtics, amb la reproducció facsímil de la portada d’una edició lul·liana, era de fet la invitació a l’esdeveniment.

Es coneix un cartell, amb peu d’impremta d’Oliva, per a una Fiesta florida. Batalla de Flores, del 1917 (55 x 37 cm) que ha estat atribuït a Pasqual Capuz, dibuixant valencià trasplantat a Barcelona. El cartell és centrat per una figura andrògina, que aboca les flors contingudes en un gran cistell, i certament hi podem reconèixer l’aire hedonista de molts treballs de Capuz, col·laborador habitual de revistes galants. El conjunt sembla imprès a dues tintes, bruna i vermella.

És obra segura de Capuz el polèmic cartell Barcelona Carnaval de 1917, de 100 x 70 cm (Arxiu Nacional de Catalunya). El sàtir blau que pren a coll una noia vestida de pubilla catalana, sota la mirada de cinc màscares, no va ser ben acceptat per tothom. Un cop més –com en el cartell de 1915, Guerra a les mosques– la tècnica d’aquest exemplar podria ser litogràfica, cosa que en cas de confirmar-se situaria en els primers anys barcelonins dels Oliva el breu període que haurien dedicat a aquest procediment d’impressió.

El mateix 1917, els Oliva s’encarregaren d’imprimir el cartell de Lucien Simon per a les exposicions dels salons parisencs que, a causa de la guerra mundial, se celebraren excepcionalment a Barcelona. El cartell Palau de Belles Arts (...) Salon des Artistes Français, de 153 x 101 cm en dos fulls, va ser estampat a tres colors i presenta una figura de Marianne, cofada amb gorra frígia i duent la paleta i un pinzell a les mans.

Creiem que és de Josep Ribot el cartell per al Ier Congreso Nacional del Comercio Español en Ultramar 1923 (América y Filipinas), de 96 x 68 cm. Un mapa d’Amèrica, amb un escut imperial espanyol, assenyala els límits geogràfics del congrés, mentre que les figures d’uns comerciants i bastaixos carregant una nau medieval n’evoquen la temàtica. El fons és una mostra més d’aquella tècnica de gradació cromàtica tan apreciada pels impressors. Tot i que al calendari de 1929 és reproduït amb la indicació “Dibuix Oliva de Vilanova”, la filla de Josep Ribot en té una impressió parcial, amb les figures, que ens permet assenyalar-lo com a autor. 

L’altre gran dibuixant de la impremta Oliva, J.B. Wilkinson, signa el cartell Parc de Montjuïc, Batalla de flors, del 1923 (però reutilitzat el 1925 amb afegitó d’un nou text). Fa 63 x 43 cm i té l’espai central ocupat per un gerro amb una cara d’un sàtir, ple de flors i amb una garlanda (un exemplar a l’Arxiu Nacional de Catalunya).

Ens consta que a la impremta Oliva es van imprimir també uns grossos cartells per anunciar les novetats literàries de Pere Coromines. En efecte, segons els seus Diaris i records, el polític i narrador havia escrit al seu fill Joan (el conegut filòleg i etimòleg) el 18 de desembre de 1925, i li deia: “Hem fet un gros cartell a ca l’Oliva de Vilanova per l’anunci del Tomàs de Bajalta. Fa molt de goig. D’aquí un mes en farem un altre de més gros per anunciar La vida austera i les seves traduccions. No comprenc per què no hauríem d’anunciar així els nostres llibres, sense esperar-ho tot de l’article de diari, que moltes vegades no té gaire més mèrit literari que l’anunci de l’Oliva de Vilanova.”

Els cartells que anunciaven aquests llibres són desconeguts, si bé no és impossible que en el futur se’n pugui trobar informació en els fons de la Fundació Coromines, en curs d’organització a Sant Pol de Mar.

Amb motiu d’una exposició celebrada a les Galeries Dalmau, el 1926, va aparèixer un curiós híbrid entre cartell i invitació (Biblioteca de Catalunya, Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona). Es tracta d’un full de 32 x 25 cm, fet sobre una reproducció del diari La Noche, en el qual hi havia un article dedicat al pintor i cartellista Galí. Al damunt, amb lletres vermelles, hi ha el text Francesc d’A. Galí us convida a veure els originals de cartells... que informa de les circumstàncies de l’exposició, i unes paraules de Josep Llorens i Artigas on es lloa la capacitat cartellística de l’artista.

Un cartell similar, aquest cop amb text de Junoy, anunciava l’any 1923 l’exposició d’unes quantes xilografies d’Enric-Cristòfol Ricart a les mateixes galeries (Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona). Tot i que en aquesta ocasió no hi ha peu d’impremta, l’atribució, reforçada per la utilització dels caràcters Block, ens sembla incontestable.

Per a un Recital de Piano per Hermínia Gas, celebrat a l’Ateneu el 2 de juny del 1927, es va imprimir un cartell amb el retrat de la solista, dibuixat per Ricard Opisso (Arxiu Nacional de Catalu­nya).

Una figura d’esquiador que fa un salt arriscat en ple descens domina un cartell anònim de 53 x 28 cm per al Centre Excursionista de Catalunya, Esports d’Hivern Any XVII La Molina, treball de 1927.

Quan a final dels anys vint la impremta Oliva adquirí la maquinària per imprimir heliogràficament va utilitzar com a reclam una il·lustració, d’autoria desconeguda, de la qual tampoc no sabem si es va fer expressament per a l’establiment català. En un ambient fosc i expressionista, s’hi representa la màquina impressora de gravat al buit, amb uns operaris que la fan funcionar i rodejada per enormes piles de paper que amb uns petits trets antropomòrfics –ulls i boca– sembla que s’inclinin cap a l’aparell per contemplar-ne els resultats. Aquest dibuix, que coneixem només per les seves utilitzacions com a postal i en el prospecte Helio, probablement també es va fer servir en format de cartell però no n’hem localitzat cap exemplar.

Un cartell de data desconeguda, potser de cap al 1930 (54 x 27 cm), anuncia els espectacles de Teatre de Marionetes i titelles celebrats a la barcelonina Sala Reig i presenta un dibuix de R. Capmany que reprodueix amb estil ingenu una típica escena de guinyol (col·lecció Oliva).

Coincidint amb un congrés de metges celebrat a Barcelona el 1930, i a iniciativa dels Laboratorios del Norte de España, es va imprimir un cartell de text, de 34 x 48 cm, amb El jurament hipocràtic (Biblioteca de Catalunya).

El cartell Recital Concepció Badia d’Agustí, per a un concert celebrat al Palau de la Música Catalana el 21 de març de 1931, presenta una fotografia de la concertista en un marc blau i amb els textos al·lusius; fa 47 x 29 cm (Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona).

Altres casos més dubtosos: el 5 de setembre de 1924 Víctor Oliva enviava a Wilkinson els dos cartells que l’anglès havia dibuixat per a la Compañía Renacimiento; es tracta de treballs desconeguts, però ens consta que el 1929, a l’estand Oliva de l’Exposició Internacional de Barcelona, també es presentaren cartells de Wilkinson per a la Compañía de dramas y comedias Renacimiento.

En la mateixa exposició del 1929 es va mostrar un cartell per a una Exposición Artística, amb un linòleum de Jaume Guàrdia.

També el 1929 altres treballs eren reproduïts al Calendario del Arte del Anuncio amb l’esment específic de la paraula cartell, tot i que alguns, en ser exposats a l’estand que Oliva de Vilanova tenia a l’Exposició Internacional de Barcelona rebien, segons el tríptic explicatiu, el títol més genèric de “Carteles y reclamos”; les dates de tots són desconegudes. Un cartell, de dibuixant desconegut, per als Aromas de Montserrat presenta el perfil de la muntanya i una ampolla del licor dins d’un cercle. També es van fer uns cartells per als focs artificials Devil’s que la casa Espinós de Reus comercialitzava a l’Àfrica del Sud; sembla que eren dibuixats per Wilkinson.127 Al Calendario del Arte del Anuncio també es reprodueixen dos “carteles para interior”: un per als Hilos para coser Ramón Juliá (amb un vaixell navegant a tota vela) i l’altre per a Bolinder’s: Motores de aceites pesados (amb una imatge del motor); d’aquests darrers, segons el catàleg de l’estand ja esmentat, n’hi devia haver també altres models corresponents als motors marins, agrícoles i estacionaris.

Al mateix tríptic hi ha una relació de sis dibuixos per a cartells o reclams, que qualifica d’inèdits i que malauradament no es coneixen: dos serien obra de Wilkinson (El gallo i Pyroforo), mentre que els altres quatre se citen com a “Dibujos Oliva de Vilanova” i tenen com a títols Precursores de la Aeronáutica, El elefante blanco, La hoja a la luz de la idea i El Héroe y el Dragón. El Calendario del 1929 reprodueix també un “Cartel de una exposición de trabajos gráficos” que no sabem amb quin esdeveniment relacionar. Signat per Wilkinson, representa una mena de savi o artista amb barba i túnica, assegut al peu d’un menhir coronat per una figuera de moro i sobrevolat per orenetes, mentre que uns fulls de paper penjats d’un fil sembla com si s’estiguessin assecant.

Si hem de creure Josep Navas, a la impremta Oliva també es van fer cartells cinematogràfics per a la Paramount, segurament en el període més estret de col·laboració amb aquesta productora, vers 1927-29, però encara no ha estat possible individualitzar-ne cap exemplar.

També es feren cartells per a l’Acadèmia Granados i la seva successora, l’Acadèmia Marshall: en un marc, obra de Ribot, dominat per la màscara mortuòria de Beethoven, s’inscrivien les dades del concert o qualsevol altre esdeveniment a anunciar, compostes, en els exemplars que hem vist, en caràcters Ohio de cossos força grans (col·lecció Acadèmia Marshall).

També tenim notícia d’un treball purament tipogràfic que hem de datar a la dècada dels anys trenta: es tractaria d’un cartell per anunciar l’emprèstit de la Generalitat de Catalunya. Segons sembla, l’únic element no tipogràfic del cartell era l’escut de la institució catalana de govern, però “por la disposición que supo darle Víctor Oliva mereció los elogios de entendidos y profanos, atrayendo la mirada y la atención del lector, no obstante y ser de tipo.”

Finalment, i com a exemples més tardans, només tenim un parell de referències dels anys posteriors a la guerra. Quan l’any 1944 va debutar l’Orquestra Municipal de Barcelona, sota la batuta d’Eduard Toldrà, a la impremta Oliva es van fer uns cartells que no coneixem directament, però dels quals hi ha reproduccions. El primer, de mides ignotes, contenia uns textos al centre, emmarcats per una composició decorativa de Teodoro Miciano formada per violins i tubs d’orgue (el mateix dibuix es faria servir per als programes de mà de l’orquestra, si més no en els anys 1944-46). L’altre cartell, de mides també desconegudes, anunciava les audicions “populars” de l’orquestra al Teatre Olimpia i era purament tipogràfic, amb l’excepció del símbol de la nova orquestra (potser també obra de Miciano). Per acabar, en una data tan tardana com el 1957 es fa a l’Institut Gràfic un gran cartell d’autor anònim, amb una vista de Manresa, destinat a commemorar el Día de la Provincia: 5 mayo 1957 (70 x 50 cm).