Les imatges del trimestre (estiu 2015) - per Santi Barjau

La Gran Festa Valenciana del Foc. La revetlla de Sant Pere de l’any 1936 va tenir a Barcelona connotacions valencianes. En efecte, tal com veiem en aquest cartell de Rafael Raga, les celebracions de la nit del 28 al 29 de juny (força populars a la capital catalana, tot i que no  tenen tanta fama com les de Sant Joan) van comptar aquell any amb la presència especial d’uns convidats de luxe: els representants de diferents entitats festives del País Valencià que hi van aportar una mostra excel·lent de la seva cultura popular. Amb aquesta iniciativa es pretenia donar a conèixer a Catalunya les festes valencianes del foc i la pólvora, tot això servit amb una excusa benèfica, ja que els guanys es destinaven a organismes d’ajuda infantil de les ciutats de València i Barcelona. La falla, titulada “A l’ombra del Micalet”, es va instal·lar entre els palaus 1 i 2 (actualment anomenats d’Alfons XIII i de Victòria Eugènia), feia 16 metres d’alçada i estava formada per 58 figures. Els ninots (procedents d’una mostra prèvia feta a Saragossa) van estar exposats prèviament a la Plaça de Catalunya (Crónica, 12 juliol 1936). A més de la falla es va anunciar una “traca de gran luxe” i un castell de focs artificials a càrrec de Vicent Picó i Manuel Martínez, àlies “Boig de l’aire”. El creador de la falla va ser l’expert Regino Mas, ajudat per altres artistes del grup “Acció d’Art Popular”, entre els quals es comptava també Rafael Raga, encarregat del cartell. Aquest treball, imprès a l’acreditada casa Ortega de València, mostra la síntesi d’aquella festa amb una vista del Palau Nacional de Montjuïc, davant del qual es va plantar la falla, que crema al primer pla en grans llengües de foc, mentre que darrere de l’edifici solquen el cel els llums dels reflectors situats darrere de la cúpula que encara ara s’encenen en dates assenyalades, i els focs artificials del castell que cloïa la Festa. L’expertesa dels tallers valencians, especialitzats en cartell de festes i especialment en la modalitat taurina, es posa de manifest en el resultat cromàtic aconseguit amb quatre o màxim cinc tintes (blava, groga, negra, vermella i taronja). Rafael Raga Montesinos (València 1910-1985), deixeble de Josep Renau i actiu en el cartell de cinema abans i després de la Guerra Civil, va fer durant els anys bèl·lics notables cartells de propaganda antifeixista que amb l’arribada del franquisme el van dur a la presó. En sortir-ne, va continuar treballant en el cartell de cinema amb una nova firma, “Ramón”, darrere la qual s’amagaven les primeres síl·labes dels seus dos cognoms.  

Karel Cerny. O millor Černý, amb diacrítics, a la C i a la y, que no tots els sistemes informàtics respecten. Aquest és el nom de l’autor del cartell que us presento aquest mes. És un nom freqüent en llengua txeca: un futbolista famós, un o dos pintors, un polític de la Txecoslovàquia comunista i l’oscaritzat director d’art del film Amadeus de Milos Forman se’n deien. L’autor d’aquest cartell és encara força desconegut i la seva vida està envoltada de molts interrogants, malgrat els repetits intents per aclarir-la. Podria haver nascut a Praga (o a Brno?) el 1904, i mort a Barcelona (o a Trieste, en accident de motocicleta?) el 1953, però fins i tot aquestes dades podrien pertànyer a alguns dels seus homònims... El que es coneix amb relativa certesa és que el nostre Karel Černý va fer bona part de la seva carrera professional a Barcelona, com a especialista en arts gràfiques, però no sé exactament quan ni perquè arriba a la ciutat. Segurament va ser a mitjans o finals dels anys vint, quan els preparatius de l’Exposició Internacional de Barcelona van atreure tants dibuixants estrangers. Sembla que primer va treballar amb Eduard Jener (però es tracta del pare, Eduard Jener Casellas, o del fill, Eduard Jener González?) i més endavant es va establir pel seu compte. La producció gràfica de Karel Černý es concreta per ara en mitja dotzena de cartells, alguns dels quals, acompanyats per altres elements publicitaris, per a l’empresa de mitjons Molfort’s, que es fabricaven a Mataró: els treballs més antics serien de l’any 1927. Altres cartells destacats són el que anunciava les “Medias Siky” que es venien en exclusiva als magatzems Santa Eulalia; o el cas polèmic del cartell per als pelleters Tapbioles y Pirretas, que plagia amb gràcia el disseny original del francès Charles Loupot per a Fourrures Canton... També se’l recorda pel personatge-mascota del paper de fumar Carlets, d’Olot. I certament, devia fer molts altres dissenys, com per exemple la coberta del llibre La defensa del conductor, que revela la seva habilitat gràfica i el mostra al dia de les novetats fins i tot en un llibre de contingut ardu i legalista. Bona part del renom de Karel Černý prové dels esments plens d’humor que en va fer el dibuixant i escriptor Pere Calders, qui hi va treballar com a aprenent a principi dels anys trenta. Sembla que també hi va estar vinculada la dibuixant russa Mariana Goncharov, establerta a Barcelona on va estar activa amb el pseudònim de “fair”.

El cartell per al XXV aniversari del Club Natació Barcelona, del 1932, mostra clarament l’habilitat gràfica de Černý, amb el cap que emergeix de l’aigua i la puresa geomètrica de les inscripcions que n’ocupen els tres quarts superiors (les lletres del quart inferior, afegides en tipografia, podien variar depenent de l’acte concret que s’anunciava). Imprès per Viladot a quatre tintes, el cartell té també una identificació del dibuixant litògraf F. Torrens, qui va materialitzar el disseny original del dibuixant txec. De la mateixa manera que no sabem ben bé d’on venia, també desconeixem quina va ser la seva fortuna durant o després de la Guerra Civil, però segur que en el futur es podran anar descobrint noves dades i es podran anar omplint les llacunes sobre la vida i l’obra de Karel Černý.

Ramon Muixí. A vegades hi ha algun cartell que planteja un petit enigma. Per exemple aquest cartell editat durant la guerra per la Generalitat de Catalunya, que fa una llista gràfica d’articles de primera necessitat que calia racionar en aquella situació de carestia, agreujada amb l’arribada de refugiats que fugien dels avanços del franquisme i que van arribar a duplicar la població de Catalunya: la presentació de les dades conforma un conjunt que atreu la vista cap a la seva lectura, comprensió i, si és el cas, compliment de la consigna decretada. És un exemplar típic del treball gràfic dels anys trenta. La firma del cartell, però, és una mica més estranya. Hi llegim els noms de Durbán i Muixí. El primer és el d’un pintor aragonès ben conegut, actiu a Barcelona entre 1927 i 1939, a qui dedico l’entrada del mes d’agost. 

Però qui era Muixí? Per una d’aquelles casualitats, mentre em plantejava la qüestió vaig rebre una consulta de Julià Guillamon a propòsit d’uns “Menús de guerra” publicats per la Conselleria de Proveïments (amb receptes a l’estil de la famosa “Truita de patates sense ou i sense patates”) amb una atractiva imatge firmada també per Muixí.

Al mateix temps descobria als fons de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona un catàleg de la pelleteria La Siberia per a la temporada 1934-35, bellament il·lustrat per R. Muixí. Amb aquestes pistes ja va ser més fàcil localitzar el dibuixant Ramon Muixí Roig, nascut a Tàrrega l’any 1911, alumne de l’escola de Belles Arts de Barcelona, on va rebre premis pel seu aprofitament dels estudis de “carpinteria y muebles” (curs 1931-32) i de dibuix lineal (curs 1932-33) (La Vanguardia, 22 abril 1934, p. 12) i de qui sé que va exposar el 1933 a l’Ateneu de Tàrrega, en una mostra d’artistes targarins, junt amb els germans Alsina Amils i amb Ramon Miret Baldé, i on va exposar pintures, dibuixos i gravats a l’àcid sobre vidre, segons explica Adam Coscoll, o sigui Joan Cortès, al diari L’Opinió, en una ressenya després reproduïda a La Ciutat de Tàrrega. 

 

El catàleg de la pelleteria és una obra molt interessant, resolta amb elegància. El cognom Muixí no és tan habitual, i em va posar sobre una altra pista: el conegut dissenyador gràfic Enric Huguet Muixí és nebot del dibuixant que avui ens ocupa. Ell em comunica el següent: “La meva mare va treballar a La Siberia, el seu germà gran (el meu oncle Joan Bta.) va fer tota la decoració de la botiga (anys 20?), la seva germana més petita hi va exercir de caixera i el més jove dels germans, en Ramon Muixí, era lògic que també hi tingués contacte.” Desconec quina va ser l’activitat de Ramon Muixí al llarg de la seva carrera, però sembla que es devia especialitzar més aviat en la decoració d’interiors. El 1945 sol·licita una patent per un “taburete limpiabotas”
(http://patentados.com/invento/taburete-limpiabotas.html) i més tard el trobo com a participant de les activitats que el Foment de les Arts Decoratives celebrava a la Cúpula del Coliseum: el 1954 pren part al concurs de projectes de mobiliari de preu reduït “Pro dignificación del hogar popular” (La Vanguardia, 29 juny 1954, p. 1), on obté un segon premi en la categoria de mobiliari en llars urbanes, i un accèssit en les de tema rural. 

  

Les postals "Creator" es podien personalitzar amb labor d'agulla, tal com s'il·lustra en aquest full publicitari.

Segurament Ramon Muixí va ser un dibuixant força actiu en el camp gràfic com a autor de petits impresos. Si més no, ho fan suposar aquestes mostres d’ephemera que he localitzat a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (participacions de naixement, amb dates de 1945) i a la venda al mercat online (postals de la sèrie Creator, amb uns calats coberts de tela de canemàs sobre la qual les nenes podien expressar la seva creativitat brodant-hi amb fils de colors).