Ramon Rigol, decorador — per Santi Barjau

Quan repassem la producció cartellística catalana sovint trobem firmes, plasmades generalment en uns pocs treballs, que ens fan fixar l'atenció en uns creadors a qui, altrament, no tindríem gaire presents. És el cas, per exemple, de Ramon Rigol i Font (Barcelona 1892-1977, tot i que les referències més antigues el situaven entre els anys 1891-1976). Dibuixant, decorador, i també cartellista ocasional, Ramon Rigol és un altre dels artistes catalans que, malgrat ser molt actius en el seu temps (entre 1910 i la Guerra Civil, especialment), i fer una obra notable, a cavall entre el Modernisme tardà, el Noucentisme, l'Art Déco i certs flirtejos "moderns", avui és quasi totalment ignorat. Per fortuna, un fons important dels seus projectes de decoració, arribat de mans d'un deixeble, s'ha incorporat al Museu del Disseny de Barcelona, on està a disposició dels estudiosos. 

Avui em vull referir especialment als cartells de Ramon Rigol, que s'identifiquen per una firma peculiar, acompanyada per un asterisc, i que també podia adoptar forma del monograma RR. Només de passada em referiré a la resta del seu treball, tot i que a la seva època va ser conegut bàsicament com a decorador interiorista, una especialitat que va aprendre amb Josep Pascó, de qui va ser deixeble a l'escola de Llotja. 

 

Una de les primeres notícies que trobo sobre Ramon Rigol és l'esment a la cerimònia de repartiment de premis d'aquesta Escola d'Arts Industrials i Belles Arts, el 1909, on rep un diploma en la categoria de "Composición decorativa (Pintura)" junt amb altres condeixebles com Joan Miró, Cèsar Bulbena Masferrer o Joaquim Folch i Torres. (1) Pocs anys després, aquest darrer, convertit ja en crític d'art, fa una ressenya elogiosa d'una de les primeres grans obres de Rigol, les pintures murals per al vestíbul de la casa de l'arquitecte Granell, a Sarrià. (2)

Una obra destacada va ser el disseny i execució de la carrossa Farsa italiana, encarregada per l'ajuntament barceloní per al carnaval del 1916. (3) El projecte, premiat en concurs, es conserva a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona i és una mostra excel·lent del talent de Rigol per al dibuix i per a la concepció d'escenes de fantasia.

L'obra de Ramon Rigol com a decorador és molt extensa i al llarg dels anys vint passa d'un noucentisme acadèmic a una versió personal de l'Art Déco, fins arribar als anys trenta a una mena de racionalisme. El 1927, en un article-entrevista extens, a la revista Mediterráneo, Rigol ("uno de los pocos que desde sus comienzos se propuso ser decorador") demostra que la seva formació va ser força completa i rememora les abundants influències assimilades a través dels viatges per Europa: s'hi esmenten les ciutats de Londres, París, Munic, Dresden i sobretot Viena; s'hi parla dels Werkstätten (tallers) alemanys i de l'exemple de Walter Crane, però en especial del francès Jacques Ruhlmann, l'austríac Dagobert Peche i l'alemany Bruno Paul. (4)

No és aquí el lloc per tractar extensament de l'obra de Rigol com a decorador. Segurament el seu primer treball important va ser la decoració de la sala que mostrava obres dels alumnes de l'escola de belles arts a la VI Exposició Internacional d'Art del 1911. (5) En aquella exposició va fer eclosió el talent del jove, d'uns vint anys, que hi va presentar dos dibuixos, Els amors de Pierrot i Mascarada, que van ser premiats i que manifesten el seu interès precoç pels temes de festa i elegància; i també va rebre un guardó per una coberta de llibre, que després comentaré. En anys posteriors, també pren part amb algun dibuix a l'Exposició d'Art del 1918, 1920 i 1921.

Pel que fa als treballs d'interiorisme, va rebre l'encàrrec, previ concurs, de decorar el local del Cercle Artístic, situat a la Rambla (1918), entitat a la que va estar força lligat (el 1921 li concedia una borsa de viatge per anar a Viena; i és esmentat com un dels promotors de l'exposició Barcelona vista pels seus artistes, del 1930, organitzada per l'entitat). Durant força anys va formar part de la seva junta directiva com a conservador, i en va arribar a ser vicepresident, en l'època d'Eusebi Güell Jover, cap a 1960-64. Encara, el 1964 agença la sala d'exposicions del Reial Cercle Artístic, situat ja al carrer dels Arcs. (6)

El 1925 s'acumulen alguns dels seus treballs més destacats: un menjador a l'estand que el Foment de les Arts Decoratives (FAD) presenta a París, a la galeria Dominique (en el marc de l’Exposition Internationale des Arts Décoratifs et Industriels Modernes que, amb els anys, hem convingut a assenyalar com l'inici de l'esclat de l'Art Déco), executat per la casa Vda. de J. Ribas; la botiga de llums i bronzes artístics de Corberó i fills, a la Rambla de Catalunya, en la qual la crítica comenta que amb aquest treball l'autor ja "ha depurat extraordinàriament el seu estil", i per a la qual segurament també va dissenyar el logo; (7) i també la que sembla la primera de diverses col·laboracions amb l'arquitecte Adolf Florensa: el despatx i biblioteca particulars de Francesc Cambó (on Sert hi afegiria unes pintures el 1927). També treballa amb Florensa a l'edifici de Capitania General, el  1929 (8) i al Govern Civil. Aquell any també va decorar unes sales del Palau Nacional de Montjuïc, durant l'Exposició Internacional. 

L'article de Mediterráneo esmenta també la decoració del seu estudi, situat a la confluència entre el Passeig de Gràcia i la Diagonal; també va fer treballs per a les famílies Salvat, Godó, Rivière i Massó, entre d’altres; diverses joieries, la botiga Santa Eulàlia i els establiments tipogràfics de Seix & Barral i Salvat. No sembla que es conservin gaires d'aquests treballs d'interiorisme. En dates indeterminades, va projectar cartrons per algun dels tapissos que fabricava Tomàs Aymat. 

L'any 1930 Rigol visita l'Exposició d'Estocolm, en un complex firal de caire racionalista projectat per l'arquitecte E.G. Asplund, i en lloa les instal·lacions en un article publicat a D'ací i d'allà. (9) El seu interès per les novetats es plasma tot seguit en una modernització del seu estil. En concret, les seves obres de decorador durant els anys trenta, tal com queden reflectides a les fotografies que acompanyen un article de la revista Art, (10) tenen aquell aire de modernitat que trobem també a les obres de Santiago Marco i que es poden assimilar a un gust modern, si no ortodoxament racionalista. (11)

 

Entre altres treballs d'interiorisme d'aquests anys, podem esmentar el de la casa per al polític Josep M. Casabó, a la urbanització Terramar de Sitges, (12) i, especialment, la seva aportació al I Saló d'artistes decoradors del FAD, a la cúpula del Coliseum, on presenta una "Sala d'estar en una casa de fora la ciutat". (13)

Durant la guerra civil no trobem gaire rastre seu: només surt citat el curs 1936-37 com un dels alumnes de gravat artístic als ensenyaments organitzats per l'Institut Català de les Arts del Llibre. A partir del 1939 el trobem com a professor i responsable dels ensenyaments artístics de l'Escola del Treball, de la Diputació provincial, on va formar molts deixebles. 

***

Els treballs gràfics més antics de Ramon Rigol aparegueren a la publicació valenciana El Cuento del Dumenche, quan té disset o divuit anys i encara estudia a Llotja. En concret il·lustra La Carretera, "noveleta catalana" de Joan Oller Rabassa, que apareix com a número 8 de la publicació, el 27 de Setembre de 1908. 

Ja he comentat les diverses intervencions en la VI Exposició Internacional d'Art del 1911. En el marc de la mostra es va celebrar un concurs de projectes d'arquitectura, pintura, escultura i arts decoratives, en el qual es va fer mereixedor d'un dels premis extraordinaris de 250 pessetes, proposats pel jurat, per la seva obra que consistia en una tapa de llibre, per a la tragèdia de Shakespeare, El Rei Lear. (14) El projecte, pintat sobre pergamí, presenta una figura de gran decorativisme en un fons nu, i es conserva al Gabinet de Dibuixos i Gravats del MNAC. Aquell mateix any, Rigol també pren part als concursos convocats per l'Associació Escolar Artística, on obté el premi concedit per la Diputació de Barcelona per la seva obra, presentada sota el lema "Gòtic", tot i que desconec de quina mena d'obra es tractava. (15)

Francesc Fontbona es refereix a Rigol anomenant-lo "Un mal conocido dibujante", (16) i li atribueix una academització de les formes noucentistes que es traslluiria per exemple en la portada del llibre de Josep Carner, La paraula en el vent (1914). Segurament un dels seus treballs més recordat va ser l'ex-libris per a la biblioteca del FAD, que va ser elegit en un concurs convocat el 1916; el segon premi va ser per a Josep Triadó. (17) En aquesta obra Ramon Rigol demostra la seva qualitat com a dissenyador d'elements gràfics, que malauradament no va prodigar: podem esmentar per exemple un anunci per al Fayans Català, aparegut aquell mateix any, que revela el seu coneixement de la gràfica anglesa i centreeuropea del moment, plasmada amb originalitat; (18) o l'anunci per al xampany Canals i Nubiola, que he vist en una publicació del 1927. (19) No consta tampoc que es dediqués gaire al dibuix editorial; s'esmenten uns dibuixos a La Malehida, edició poliglota, il·lustrada amb fotografies, del cant IV del poema Canigó de Verdaguer (1917). 

Amb el temps, per la seva vinculació amb el Cercle Artístic, va formar part de diversos jurats de concursos, com el que havia d'elegir el segell de l'Associació Obrera de Concerts (20) i, sobretot, en concursos de cartells com el del Futbol Club Barcelona, del 1923, on va sortir elegit el projecte de Gerard Carbonell; (21) el de les mitges JMM, del 1926; (22) o el de la setmana cotonera, del 1931. (23)

Pel que fa a l'activitat de Rigol com a cartellista, va donar com a fruit una mitja dotzena de treballs i algun projecte que no he arribat a veure mai, de manera que la seva producció és certament breu, però interessant, i la majoria es concentra entre 1912 i 1917, quan ell té entre vint i vint-i-cinc anys. El seu primer cartell documentat és el que va fer el 1912 per al ball del Cercle Artístic, que va resultar vencedor al concurs convocat per l'entitat. L'any següent queda segon al certamen convocat per a la Festa Major de Sabadell; el seu projecte no es va divulgar com a cartell sinó que es va fer servir com a portada dels programes de la festa. (24) Torna a guanyar el concurs per al cartell del ball del Cercle Artístic el 1916. El 1917 és segurament l'any més prolífic pel que fa a la seva producció de cartells. Hi trobem els dos treballs més reconeguts de Rigol, per a les proves esportives que organitzava el CADCI: el Campionat de Catalunya de Rem, el 7 de gener, posat sota el patrocini del president de la Mancomunitat de Catalunya; i el Campionat de Catalunya de Pedestrisme 10 kilòmetres, cursa atlètica celebrada el 22 d'abril, copa a nom de l'alcalde de Barcelona. El cartell de les proves de rem, que també va ser força divulgat com a vinyeta, mostra un dibuix ferm i colorista, on destaca per contrast la vestimenta blanca del regatista; mentre que per anunciar les curses de "pedestrisme" es fa servir una combinació més senzilla, amb només dues tintes. En tots dos casos els cartells es van fer per encàrrec directe. (25)

El 1917 Rigol també participa al concurs de la revista madrilenya Blanco y Negro i la seva obra, tot i no obtenir el premi principal, apareix reproduïda com a portada de la publicació el 25 de novembre d'aquell any, amb el que devia ser el seu lema: "Lectoras impacientes". 

Desconec si un dibuix d'una noia amb la càmera fotogràfica va aparèixer com a cartell, o bé només com a anunci i coberta dels fullets de propaganda per a Cuyàs S. en C., botiga de material fotogràfic situada al Portal de l'Àngel, 11-13, inaugurada cap a 1915-16 i per a la qual sembla que Rigol també va fer la decoració interior. (26)

Rigol va ser l'autor del dibuix a la portada del fullet d'informació general de l'Exposició Internacional de Barcelona del 1929 (editat segurament un o dos anys abans): una vista frontal del recinte, des de la plaça d'Espanya, amb un desplegament de banderes de benvinguda, un disseny descartat de les torres d'entrada, els diferents palaus a banda i banda de la font i les cascades (n'hi ha dues versions, amb o sense les quatre columnes de Puig i Cadafalch) i, al final, el Palau Nacional. Aquesta imatge, a colors i ampliada lateralment, va ser editada com a làmina o cartell, segurament el mateix 1929, perquè ja hi consten les dues torres venecianes de maó.

 

El darrer cartell de què tinc notícia és un retorn als seus primers treballs de vint anys abans: es tracta de Ball de disfresses del Círcol Artístic a la Bohemia, del 1933. (27)

Desconec si Ramon Rigol va fer altres cartells. És segur que una recerca atenta ens podrà fer descobrir altres obres d'aquest decorador i cartellista ocasional.

NOTES

(1) "Escuela Superior de Artes Industriales y Bellas Artes", La Vanguardia, 29 març 1909, p. 3-4.

(2) Flama [Joaquim Folch i Torres]: "La Renaixença de la pintura Mural. A propòsit d'unes pintures den Ramón Rigol", La Veu de Catalunya, 20 agost 1914, p. 6 (Pàgina Artística de La Veu, 244).

(3) "Carnaval de 1916", La Vanguardia, 4 març 1916, p. 4: "Está terminándose la magnífica carroza «Farça italiana», á la que se adjudicó el premio del concurso celebrado y que se construye bajo la dirección del autor del proyecto don Ramón Rigol, en los talleres del Gran Teatro Español."

(4) Erasmo de las Navas: "Ramón Rigol, decorador", Mediterráneo, II, 42, 17 setembre 1927.

(5) Al contrari del que diu De las Navas, el diccionari Ràfols sembla insinuar que va decorar una sala "de la Asociación de Alumnos" de l'escola.  

(6) La Vanguardia Española, 20 desembre 1964, p. 51.

(7) Baiarola: "La nova botiga Corberó", La Ciutat & la Casa, 4, setembre 1925, p. 30; vegeu també La Vanguardia, 13 desembre 1925, p. 15. 

(8) La Vanguardia, 9 agost 1929, p. 5.

(9) Ramon Rigol: "Una exposició d'arts decoratives", D'ací i d'allà, XIX, 155, novembre 1930, p. 292-233.

(10) Jaume Duran: "Ramon Rigol, decorador", Art, I, 3, desembre 1933, p. 88-92.

(11) Josep Mainar: El moble català, Edicions Destino, Barcelona, 1976, p. 400, 402.

(12) Baluard de Sitges, [XXX], 1411, 21 juliol 1935, p. 6.

(13) Butlletí dels museus d'art de Barcelona, VI, 64, setembre 1936, p. 21.

(14) La Vanguardia, 4 juliol 1911, p. 2-3; La Veu de Catalunya, 6 juliol 1911, p. 6 (Pàgina Artística de La Veu, 81).

(15) "Fallo de un concurso", La Vanguardia, 5 octubre 1911, p. 10.

(16) Francesc Fontbona: La ilustración gráfica. Las técnicas fotomecánicas, a: El grabado en España (siglos XIX-XX), Summa Artis, vol. XXXII, Espasa Calpe S.A., Madrid, 2000, p. 515.

(17) La Vanguardia, 21 maig 1916, p. 4; també Vell i Nou, II, 26, 31 maig 1916, p. 52; els ex-libris premiats són reproduïts al núm. 28, 30 juny 1916, p. 95.

(18) Vell i Nou, II, 28, 30 juny 1916, p. 104 (encara es fa servir, per exemple, a Vell i Nou, V, 88, 1 abril 1919, p. 140).

(19) Granja Royal. Salón Doré, Programa de los grandes conciertos del Quinteto Toldrá, imp. Quintanilla y Cardona, 1927. 

(20) La Veu de Catalunya, 11 gener 1921, p. 13.

(21) "Concurso de carteles del Fútbol Club Barcelona", La Vanguardia, 18 abril 1923, p. 10.

(22) Ernest Ortoll Martín i Montse Torras Virgil: Oleguer Junyent i Frederic Marès. Dos artistes i dues col·leccions, a: Oleguer Junyent, col·leccionista i fotògraf. Roda el món i torna al Born (cat. exp.), Museu Frederic Marès, 2017-18, p. 47.

(23) La Vanguardia, 27 març 1931, p. 9-10.

(24) La Veu de Catalunya, 5 juny 1913, p. 6 (Pàgina Artística de La Veu, 181). 

(25) La Vanguardia, 22 octubre 1916, p. 7; 12 novembre 1916, p. 7 (s'hi indica que el cartell del rem "creemos ha de llamar poderosamente la atención, no sólo de los sportsman sino también de los artistas"); El Mundo Deportivo, 30 gener 1917, p. 4; Stadium, VII, 195, 17 febrer 1917, p. 114. Els anys següents els cartells del campionat de rem (o, si més no, les portades dels programes) seran dibuixats per Ricard Canals (1918), Josep Altimira (1919) o Pere Montanya (1920); el 1921 s'esmenta un altre cop Ricard Canals i el 1922, l'autor va ser Antoni Utrillo. En canvi, no consta que més enllà del 1917 es continués fent el campionat atlètic.

(26) http://cartotecadigital.icc.cat/cdm/singleitem/collection/cuyas/id/11577/rec/2

(27) En relació amb aquest cartell per al Cercle Artístic i els de 1912 i 1916, vegeu l'entrada del blog d'abril del 2015: https://cartellistes.blogspot.com/2015/04/els-balls-de-carnaval-del-cercle.html