Solà, enigmàtic — per Santi Barjau

Hi ha dos cartells de l'inici de la Guerra Civil a Barcelona que sempre han cridat l'atenció: són els que porten la firma Solà (amb una lletra O de grans dimensions) i apareixen reproduïts amb honors de preferència a tots els repertoris de cartells Republicans de 1936-39. És més: un dels cartells figura a les col·leccions del MoMA de Nova York, al costat d'obres de Lorenzo Goñi, Subirats o Català Pic, com una representació d'aquell moment tan brillant. Ara bé, què se sap del seu autor?

Si només ens haguéssim de refiar de la firma ho tindríem difícil: el cognom Solà és relativament comú a Catalunya. Per sort, Carles Fontserè en parla a les seves memòries, com un dibuixant amb qui va compartir algunes vivències en els primers mesos de guerra i revolució. Segons el relat de Fontserè, (1) Jaume Solà va ser l'autor d'un dels tres primers cartells que es van editar sota els auspicis del Sindicat de Dibuixants Professionals (SDP): els altres dos serien del misteriós Francesc Riba-Rovira, que al París de 1945 va ser protegit per Gertrude Stein (2) i del mateix Fontserè. Aquests cartells potser no són realment els tres primers que es van publicar a Barcelona, tal com afirma Fontserè, ja que per la premsa sabem que a mitjan agost ja estava a punt el cartell d'Arteche amb la imatge de la miliciana (3) i a finals d'aquell mes segurament sortia el de Xirinius (El pillatge deshonora el triomf. Eviteu-lo!) contra els abusos en aquells moments de desconcert. (4) 

El cartell de Solà, Unió és força, que mostra dos braços robustos, amb els punys alçats i sengles braçals dels sindicats CNT i UGT, visualitza el clima de col·laboració que es reclamava a les dues centrals obreres en aquell moment i que pocs mesos després ja no va ser possible. L'altre cartell, aparegut segurament per les mateixes dates, comparteix eslògan amb una altra creació de Lorenzo Goñi, però en aquest cas la columna de soldats que apunta els fusells cap a una creu gammada sintetitza la necessitat de multiplicar l'esforç de guerra. Es tracta de dos cartells d'execució senzilla (a tres i dues tintes) i revelen un dibuixant amb talent i visió publicitària. I en canvi, la seva tasca de propaganda sembla que s'acaba aquí: per ara només puc dir que alguns dibuixos de Solà van aparèixer a Treball i a Moments. (5) 

Una derivada interessant del cas Solà és el fet que els seus dos cartells van aparèixer reeditats a Santander, segurament el 1937, amb textos en castellà i amb alguns canvis significatius: al cartell dels punys alçats, en lloc d'exalçar la unitat entre els sindicats, les sigles del partit socialista suplanten les de la CNT; i a l'altre es modifica el text que passa a ser Contra el fascismo, i també s'afegeixen les sigles del partit. Desconec si aquesta apropiació o reutilització es va fer amb el coneixement del dibuixant, però el més probable és que no. Que jo sàpiga, es tracta de l’únic cop que un fet així es dóna en la zona republicana.

El mes d'octubre del 1936 Jaume Solà havia pres part en una exposició de projectes de cartells organitzada pel SDP, en la qual és citat com si fes equip amb el també dibuixant Lluís Perotes. (6) En realitat, Fontserè el cita quasi sempre al costat de Perotes, com per exemple quan un grup de dibuixants del SDP es va dedicar a pintar, amb consignes revolucionàries, uns quants vagons de tren destinats al front de l'Aragó. La colla d'artistes que es va concentrar als tallers ferroviaris de Sant Andreu l'agost i setembre de 1936 era formada entre d'altres per Solà, Perotes, Francesc Nel·lo i Josep Viza, a més de Fontserè. (7) Segons el seu relat, en unes fotografies publicades a Mirador hi apareix Jacint Bofarull fent veure que també hi participa, però en realitat l'obra que hi surt reproduïda és de Jaume Solà. (8) A l'Arxiu Nacional de Catalunya es conserven unes fotografies de Brangulí, amb el grup de dibuixants davant dels trens, on podem apreciar que un dels vagons es va pintar amb la imatge dels punys alçats procedent del cartell de Solà. (9)

En aquesta fotografia de Brangulí es veuen els membres del Sindicat de Dibuixants Professionals que es van encarregar de pintar diversos vagons amb consignes revolucionàries. A sota, els trens destinats al front d'Aragó, en un dels quals es va adaptar el cèlebre cartell de Solà. (Fotografies procedents de l'Arxiu Nacional de Catalunya, fons Brangulí).

 

Una altra mostra de la bona relació entre Solà i Perotes és la  participació de tots dos a la revista La Trinchera, destinada als soldats que lluitaven al front d'Osca; potser ells formaven part de la 27a Divisió, que tenia aquesta publicació com a portaveu; però desconec quina va ser la intervenció dels dos amics al llarg de la guerra. En tot cas, Fontserè explica que junts van entrar a França de manera accidental, potser el 1938 o a inicis del 1939 (i pel camí Solà va perdre una cartera amb dibuixos del front que havia fet del natural) i que, veient la guerra ja perduda, van decidir lliurar-se als facciosos, que els van internar al camp de La Merced, a Pamplona. (10) Carles Fontserè havia explicat també que el seu Jaume Solà "había empezado de aprendiz con un dibujante comercial" que no identifica, "y, con el tiempo, se había formado una clientela de grabadores que le permitió independizarse. Diseñaba para ellos, principalmente, marcas y sellos." També indica que "Actualmente [1978] (...) disfruta de buena reputación entre las agencias de viaje de Barcelona diseñando y ejecutando montajes turísticos para los escaparates. Actividad que alterna con la pintura de caballete con la esperanza de dedicarse íntegramente a ella tan pronto gane la inminente "tierra prometida" de la jubilación." (10 bis) Aquests treballs encara no han estat localitzats.

Una il·lustració de Solà, apareguda a la revista Moments, núm. 10, del 1938. A sota, la seva portada per al número de juliol del 1938 de la revista La Trinchera, òrgan de la 27a divisió; a l'interior hi ha retrats dels oficials fets per Solà i per Lluís Perotes.

 

Aquest cartellista que firmava Solà, i que Carles Fontserè ens indica que s'anomenava Jaume Solà, ha estat identificat sovint amb l'artista Jaume Solà Terrades, nascut a Santa Perpètua de la Moguda el 1919. El diccionari Ràfols esmenta la seva tasca com a pintor que va exposar en diverses galeries i diu també que Solà va obtenir un accèssit en el segon concurs de cartells dels Homenatges a la Vellesa que organitzava la Caixa de Pensions. En efecte, al veredicte d'aquest concurs, celebrat el 1951, apareix citat un artista Jaime Solá (11), tot i que no es coneix el seu projecte. En canvi, un cartell amb la firma "Solá" va ser seleccionat i imprès per la Caixa de Pensions amb motiu de les seves bodes d'or, l'any 1954, i representa els escuts de Catalunya i Balears, amb unes corones de llorer que dibuixen la xifra 50 (tot i que la firma no s'assembla gens a la que vèiem en els treballs de la guerra). El veredicte publicat a la premsa del moment només detalla els lemes dels projectes premiats, però no en diu els noms dels autors; només explica que el primer premi es va declarar desert i el seu import es va dividir en dos premis de 5.000 pessetes, més cinc accèssits de 2.000 pessetes. (12) La Caixa de Pensions, al seu Boletín conmemorativo de las Bodas de Oro (13), reprodueix els projectes dels dos-cents participants i detalla que els guardonats van ser Josep Pla Narbona i Jaume Solà Valls. 

Es tracta del nostre artista? El cartellista de la Guerra Civil, amic de Fontserè, és el mateix que als anys cinquanta fa aquests treballs per a la Caixa de Pensions? Malauradament no conec cap dada biogràfica d'aquest "altre" autor. Albert Rovira em fa arribar una informació de l'arxiu de l'escola de Llotja, segons la qual Jaume Solà Valls, en el curs de 1929-1930, apareix matriculat a les classes de dibuix artístic que s'impartien a la Tercera escola, al costat de Riba Rovira; això ens pot fer suposar que hauria nascut cap a 1915. La hipòtesi inicial plantejava alguns dubtes: si realment Solà va néixer el 1919, hauria fet els seus famosos cartells amb només disset anys, cosa que revelaria un talent precoç. A més Fontserè, a l'inici de les seves memòries, quan agraeix la col·laboració de Jaume Solà, l'esmenta el 1995 com ja traspassat, (14) però en canvi he localitzat una esquela del 2014 de Jaume Solà Terrades, mort als 94 anys, cosa que és compatible amb el naixement l'any 1919. (15) També caldria discernir a quin dels dos es refereixen altres dades localitzades: com a participant a una exposició d'artistes martinencs celebrada al Centre d'Unió Gremial de Sant Martí de Provençals, durant la festa major del 1935; o bé el Jaume Solà que viu a carrer de la Cera i que pren part amb dues obres a l'Exposició del Dibuix i del Gravat, que va tenir lloc al Casal de la Cultura el 1938. L'aparició de noves dades ens hauria de permetre saber quina identificació és la correcta (Jaume Solà Terrades o, com sembla més probable, Jaume Solà Valls) i fer així plena justícia a aquest cartellista amagat.

(1) Carles Fontserè: Memòries d'un cartellista català (1931-1939), Pòrtic, Barcelona 1995, p. 205.

(2) Fontserè 1995, p. 206, afirma que el disseny de Riba-Rovira no incloïa la capçalera del diari Treball, cosa que ens sembla estranya i que fa dubtar de la seva versió dels fets.

(3) La Vanguardia, 19 agost 1936, Notas gráficas, p. 3.

(4) Com a dibuix de línia ja apareix a Treball, 16 agost, p. 4.

(5) Moments, 10, 1938, p. 23 (i se'l cita al número 3 com un dels membres del SDP que hi ha col·laborat, tot i que el seu treball no s'hi reconeix).

(6) L'Esquella de la Torratxa, 2985, 16 octubre 1936, p. 606.

(7) Fontserè 1995, p. 247-248.

(8) Fontserè 1995, p. 306. L'article de V.B.: "Els dibuixants antifeixistes", Mirador, VIII, 393, 29 octubre 1936, p. 6, aclareix que els ninots que pinta Bofarull deriven d'un esbós de Marcel·lí Porta. 

(9) També hi ha unes fotos semblants de Centelles publicades a La Vanguardia, 25 agost 1936, Notas gráficas, p. 4.

(10) Fontserè 1995, p. 480-481.
(10 bis) Carles Fontserè: El Sindicato de Dibujantes Profesionales, a: Carteles de la República y la Guerra Civil, Centre d'Estudis d'Història Contemporània / La Gaya Ciencia, Barcelona 1978, p. 366, 368.

(11) La Vanguardia Española, 28 octubre 1951, p. 13 i 1 novembre 1951, p. 14.

(12) La Vanguardia Española, 13 novembre 1953, p. 10. Els accèssits van recaure en Àngel Pallarès, Antoni Cedó, Pau Cots i els poc coneguts M. López Gállego i Miquel Torres. En format de cartell i de postal es van acabar imprimint els dos projectes premiats, però també els accèssits de Pallarès, Cedó i un d'autoria no identificada, junt amb els treballs finalistes d'Amador Garrell i Josep Sala Llorens i finalment també un cartell de Francesc Galí, potser fruit d'un encàrrec directe.

(13) Caja de Pensiones para la Vejez y de Ahorros. Boletín conmemorativo de las Bodas de Oro, 1, març 1954, p. 15.

(14) Fontserè 1995, p. 13.

(15) El Periódico, 21 juny 2014, p. 45.