Francesc Graus, en peu de guerra — per Santi Barjau

Hem dit moltes vegades en aquest blog que no és encertat fer atribucions automàtiques a partir d’una coincidència de cognoms. Quan s’ha volgut fer això, molt sovint s’ha caigut en errors que després es van repetint i que costen molt de corregir. Per aquest motiu, cal estar força segurs a l’hora de fer pública la veritable identitat d’un autor del qual només es coneix la firma en un parell de cartells. De tota manera, en alguns casos es pot trobar una sèrie de pistes que, preses una a una, potser no serien concloents, però que agafades en conjunt ens permeten acabar de perfilar la personalitat d’un cartellista que, fins ara, s’anava perpetuant en la trista condició de l’autor quasi desconegut.

En la ingent producció de cartells de la Guerra Civil Espanyola produïts a Barcelona, en trobem dos del 1938 que criden els homes en edat militar a incorporar-se a les files dels carrabiners: La patria en peligro llama a sus hijos! i Atrás el invasor! Malgrat els lemes grandiloqüents, els cartells tenen una força èpica i sobretot destaquen per l’atreviment en l’ús del color i un dibuix simplificat. Impresos tots dos als tallers de Seix Barral, presenten una firma, Graus, que també trobem en els treballs d’un ninotaire actiu a les pàgines de L’Esquella de la Torratxa durant la guerra. Aquest dibuixant apareix en una ocasió caricaturitzat a la revista, quan se’l presenta com un dels membres de la redacció que ha anat al front, al costat d’Alloza, Friedfeld, Calders, Nyerra, Martí Bas, Subirats i Tísner, ben identificat al peu de la imatge, tot i que al llarg del text hi és anomenat Grau (1). Podem imaginar que la seva incorporació al front es va produir, a més, en el marc de les companyies de carrabiners, com Pere Calders i Enric Cluselles “Nyerra”.

 

La caricatura també apareix al catàleg de l’Exposició del Fred (novembre-desembre 1937), que havia de recaptar fons per tal de pal·liar els efectes de l’hivern en el front, i en la qual ell pren part juntament amb els dibuixants ja esmentats (als quals cal afegir els noms de Bofarull, Guasp, Tona o Goñi, i potser també el de Viader). El text que acompanya la caricatura ens fa saber, en to jocós, que Graus és el més jove dels col·laboradors de L’Esquella. Malgrat això, el nom complet i la identitat del dibuixant es mantenien en dubte, fins i tot quan, en dates recents, s’ha publicat una monografia completa sobre la revista satírica. 

Crec que aquest Graus jove que es compromet en la premsa i la propaganda de la República es pot identificar clarament amb el dibuixant publicitari Francesc Graus Roca (Lleida 1918 – Barcelona 2005), alumne de Mongrell a la barcelonina escola de Llotja i de qui consta que, abans o després de la guerra, hauria treballat a l’estudi de Ricard Fàbregas. En tot cas això seria abans del 1947, data de la mort prematura d’aquest dibuixant de qui tots els testimonis, com per exemple Pla Narbona, elogien la capacitat pedagògica. Això concorda amb la informació segons la qual Graus s’estableix pel seu compte a mitjans anys quaranta, tot i que abans caldria situar una estada més o menys llarga a Madrid, de característiques indeterminades, però en qualsevol cas després de la guerra.  

L’aprenentatge al costat de Ricard Fàbregas va ser fructífer i sembla que va adreçar Graus cap al dibuix publicitari en l’àmbit farmacèutic, en el qual es va mostrar molt actiu. Recentment s’ha pogut veure a Barcelona una exposició amb aquesta mena de materials, procedents de la col·lecció dels laboratoris Uriach. En aquests treballs (especialment targetes, petits cartells i displays) Francesc Graus, com Pla Narbona i altres, passa al llarg dels anys d’un dibuix minuciós i realista, sovint amb imatges explícites d’òrgans anatòmics, a uns treballs més publicitaris, de disseny més sintètic, amb metàfores i continguts simbòlics o humorístics, per als quals estaria ben preparat pel seu passat com a ninotaire.

Retrat de Francesc Graus Roca, procedent de la web Fundació Uriach 1838: http://www.fu1838.org/descubre-archivo-publicidad-autores.php?id=3

També he trobat esmentada l’activitat de Francesc Graus en la creació de portades i il·lustracions de llibres i revistes, cartells turístics, etc., tot i que es tracta d’uns materials que encara cal revisitar i recuperar. 

Imatges procedents de la web Fundació Uriach 1838: http://www.fu1838.org/descubre-archivo-publicidad-autores.php?id=3

L’any 1964 va obtenir un dels premis que la direcció general de Belles Arts va concedir per a una edició monumental i il·lustrada del Quixot, executada l’any següent per l’editorial Códex amb motiu del 450 aniversari de la segona part del llibre de Cervantes. En concret es va fer mereixedor d’un dels tercers premis, de 5.000 pessetes; en aquesta mateixa categoria també va ser premiat Aleix Hinsberger (2). Els originals de Graus es conserven a la Biblioteca Nacional d’Espanya, a Madrid. Francesc Graus es va dedicar igualment a la pintura; també s’esmenta una activitat docent en el camp de la publicitat, a l’escola Massana, entre 1963 i 1967. Va ser un dels fundadors de Grafistes FAD.

 

 

(1) “L’Esquella, cansada de fer brometa, decideix gastar una broma pesada als facciosos”, L’Esquella de la Torratxa, LXII, 3.060, 15 abril 1938, p. 230-231.

(2) “Entrega de premios a ilustradores del ‘Quijote’”, ABC (Madrid), 2 juliol 1964, p. 54.