Les imatges del trimestre (primavera 2015) – per Santi Barjau

Josep Ribot. En diverses ocasions he presentat cartells de temàtica automobilística, com per exemple en les entrades dedicades a Joaquim Granell, Ramon Baixeras i, recentment, a Antonio García. Aquí tenim un altre cartell de curses de velocitat que algun cop s’ha presentat com una obra d’autor anònim, quan el cert és que el nom del seu creador és ben conegut. L’escut visible al marge esquerre, al costat de la roda, amb la J i la R enllaçades, ens fa avinent que es tracta d’una obra de Josep Ribot i Calpe (1888-1974). Dibuixant especialitzat en temes d’excursionisme i folklore, Ribot va treballar d’una manera assídua per a la impremta Oliva de Vilanova, amb qui va destacar en els dibuixos de l’àlbum monumental “Costums de Catalunya” (1931). També és ell l’autor de les guies ben conegudes del Centre Excursionista de Catalunya, del qual va ser membre. L’especialització de Josep Ribot pel dibuix naturalista es va posar de manifest sobretot en les seves guies il·lustrades per al reconeixement de plantes i en els dibuixos de bolets. 

Només li conec dos cartells, i és una llàstima que no s’hi dediqués més sovint, ja que el seu concepte decoratiu del paisatge hauria pogut donat excel·lents resultats en la publicitat turística. Aquest cartell del 1917 per a una carrera amb sortida i arribada a Barcelona, amb etapes per Aragó i el País Basc, situa el bòlid en un paisatge de muntanya, passant frec a frec d’una creu de terme, i ens permet captar el contrast entre la serena bellesa de les vessants cobertes de boscos i l’arriscada convivència amb la màquina llençada a tota velocitat i que deixa al seu darrere una llarga cua de pols.

Gausachs. Aquest cartell anunciava l’aparició de la revista Arlequí, el mes de març del 1914. Es tractava, com diu el mateix text, d’un “setmanari satíric irreverent”, en la línia del Papitu i tantes altres publicacions eròtico-festives, del gènere anomenat “psicalíptic”. Malgrat la campanya de promoció i els col·laboradors escollits, la revista només va tenir un parell d’aparicions. De tota manera, en queda aquest cartell amb el personatge característic que li dóna nom. El dibuix té una firma, Hola, que oculta la veritable personalitat de l’autor: el pintor Josep Gausachs, que havia fet alguns treballs com a ninotaire abans de desplegar la seva carrera al costat dels artistes més avançats de l’escola de París i, encara més tard, exiliar-se a la República Dominicana on va exercir un mestratge indiscutit fins a la seva mort el 1959. Nascut a Sarrià (quan encara no formava part de Barcelona) el 1889, la formació acadèmica de Gausachs amb Fèlix Mestres no l’impedí assimilar les avantguardes parisenques al costat dels seus màxims protagonistes, de Picasso a Braque i Modigliani. Al mateix temps, el trobem fent treballs com a dibuixant a diverses revistes, totes elles de vida brevíssima, com l’esmentada Arlequí però també Bohemia (1915, on també treballa Ramon Roqueta); publica igualment un dels seus ninots a l’últim número de El Escándalo (1925) i, sobretot, a L’Esquella de la Torratxa. La revista per a la qual fa el cartell que comento, Arlequí, va ser dirigida per Emili Pascual Monturiol, que firmava els treballs de dibuixant com a Pal o Miliu; també hi van sortir dibuixos de Jaume Passarell. El cartell que ens ofereix Hola és un cas típic en la carrera de molts artistes pintors, que conreen el cartellisme d’una manera totalment esporàdica i sense continuïtat. 

Guillermo. El cartellisme que es fa a partir de 1939 a Barcelona és força diferent dels moments anteriors, i no només de l’etapa immediata de la Guerra Civil: en general la dècada dels trenta és recordada com un període de qualitat i innovació gràfica però també és un reflex de la vida social i política dels anys republicans, convulsos i sovint mitificats. El cartell sota el franquisme encara espera un estudi detallat i sense prejudicis, que faci aflorar els seus valors reals des del punt de vista del disseny, sense oblidar tampoc la interpretació dels significats i les connotacions de les seves imatges a través del contingut ideològic dels missatges. Un dels noms recurrents durant una colla d’anys serà el que firmava simplement com a Guillermo: l’aragonès Guillermo Pérez Bailo (o Baylo), (Saragossa 1911-Tarragona 2000), actiu a Barcelona però sense perdre el contacte amb la seva ciutat natal. La producció de Guillermo ens revela algunes especialitzacions, com ara el cartell de fires (integrat a l’agència Crisol, va ser el responsable dels cartells de la Fira de Barcelona de 1945 i 1946), religiós (durant una colla d’anys va ser l’autor del cartell del Dia del Seminari) i festiu (és autor del cartell de la festa major de Barcelona, la Mercè, de l’any 1954). L’estil gràfic de Guillermo en general no és molt atrevit però sí eficaç publicitàriament, servit amb un dibuix figuratiu acurat. 

Però alguna vegada era capaç de sorpreses com la del cartell que us presento avui, del 1962. Es tracta del primer dels que al llarg dels anys van anunciar la Fira de maquinària tèxtil, que se celebrava cada dos anys al recinte firal de Barcelona. El cartell simplement mostra el logo de l’esdeveniment, en perspectiva; en les successives edicions (ben bé fins al 1974) es va repetir el mateix disseny, només amb el canvi de colors. Desconec si el logo va ser dissenyat per ell, però es pot suposar que sí; en tot cas el resultat dóna una sèrie coherent al llarg dels anys. De Guillermo conec encara un cartell tardà del 1980, per a la quarantena edició de la fira de Saragossa, que utilitza un recurs similar (la marca de la fira en perspectiva omplint tot l’espai del cartell).