Carmona - per Santi Barjau

La Guerra Civil Espanyola no va arribar a durar 1.000 dies. Només a Barcelona es van imprimir durant aquest període uns 700 cartells litogràfics —sense comptar-hi els fets en tipografia— i per ara hi ha identificats 145 autors actius a Catalunya. Es tracta d’una quantitat considerable de professionals, alguns més coneguts que altres, que mereixen atenció per part dels historiadors. Durant les últimes quatre dècades, el coneixement del cartell guerracivilista ha progressat, sobretot, a partir de la publicació de catàlegs de col·leccions públiques o privades que, de mica en mica, han anat conformant un sòlid repertori de dades i imatges.

En tots aquests treballs, però, l’organització dels materials ha estat sempre temàtica i no s’ha abordat mai la catalogació a partir dels creadors: dibuixants, fotògrafs, cartellistes en suma. I si bé les atribucions han estat quasi sempre presents, afavorides per la presència abundant de firmes en una part molt considerable dels cartells de l’època, no sempre s’han efectuat amb encert. Massa sovint la lectura d’un cognom s’ha associat mecànicament a un artista ja conegut, encara que ni l’estil gràfic ni la biografia del personatge aconsellessin fer aquest paral·lelisme arriscat.

Vegem si no aquest cas. Mitja dotzena de cartells amb la firma “Carmona” (algun cop algú hi llegeix “Camona”) es vinculen sovint al pintor surrealista Darío Carmona de la Puente (Santander, 1911 – Quito, Equador, 1976), membre del grup Litoral a la Màlaga de la generació del 27, tot i que aquest firmava “darío” i no sembla que durant la guerra passés per Barcelona, on estan impresos els cartells esmentats, tan diferents del seu estil de dibuix. Es tractava potser del seu germà Manuel (Barcelona, 1916 – Saragossa, 2001)? Tampoc no sembla que sigui aquest el camí. A Esbozo de una enciclopedia histórica del anarquismo español del 2001 es dóna a conèixer un José Carmona, dibuixant i xilògraf que després d’exiliar-se visqué a la regió francesa de Charente. (1) Podria ser el personatge que busquem.

De tota manera encara hi ha una altre candidat més ben posicionat: Francisco Carmona Martín. Algun cop ha estat esmentat com a sevillà, però la documentació oficial amb motiu de la seva arribada a l’exili mexicà el fa nascut a Madrid, el 1909, i li atribueix els oficis de pintor, dibuixant i litògraf. No sabem res de la seva formació i no el podem situar a Barcelona abans de la guerra, però sí durant el conflicte bèl·lic, amb motiu de la seva participció al concurs de cartells de previsió d’accidents de treball, on obtingué el cinquè premi. Desconeixem per quin motiu es va dedicar activament a la gràfica de guerra, sempre associat a les activitats dels cercles anarquistes, però el cert és que la firma de Carmona apareix en diversos cartells: el més conegut alerta els soldats contra les malalties venèries, però també fa publicitat de revistes com Hoy i ¡Campo!, on col·labora. També és autor de molts altres treballs a la premsa, com a La Voz del Soldado, on fa historietes; allà coincideix amb Albert Sanmartí, "Artel". Aquestes dades el situen a la Brigada 133: se sap que allà Carmona, Artel i el periodista Ricard Mestre eren els responsables del periòdic mural de les Joventuts Llibertàries. (2) 

Les fitxes d'entrada i sortida de Francisco Carmona de territori mexicà, el 1939 i 1949, conservades a l'Archivo General de la Nación de México (imatge del portal Pares del Ministeri de Cultura espanyol) el mostren als 30 i 39 anys i ens assabenten que en marxar de Mèxic (cap a Guatemala) tenia previst tornar en un termini de dos anys. No consta si ho va fer.

El 1939 viatja a bord del Sinaia fins a Veracruz, junt amb altres cartellistes (vegeu l’entrada dedicada a Julián Oliva) i, com ells, participa en una exposició artística que se celebra durant el viatge. A Mèxic, a la revista Siempre, il·lustra els set capítols de Éxodo, diario de una refugiada española, de Silvia Mistral (text que narra els dies de guerra a Barcelona i posterior exili d’aquesta escriptora nascuda a Cuba però amb arrels catalanes i gallegues i que en realitat s’anomenava Hortensia Blanch Pita), i també en farà la coberta quan s’editarà en format de llibre, prologat per León Felipe, a l'editorial mexicana de l'esmentat Ricard Mestre, parella de l'autora. Segons va afirmar en una entrevista amb Enriqueta Tuñón, el 1988, Sílvia Mistral ja coneixia Carmona dels anys de la guerra, a Barcelona, on haurien coincidit en una tertúlia que es reunia a la cafeteria Turia -una tertúlia que no té res a veure amb la que hi van fer els anys cinquanta els Goytisolo, Matute, Carandell i altres-. (3) L'any 1942 Francisco Carmona il·lustra el llibre de Carlos Martínez-Baena, Apóstrofes a Caín, editat a Ciutat de Mèxic per Ediciones Cicerón. Exposa, amb altres exiliats, a les galeries Arte y Decoración de la capital asteca, els anys 1941 i 1942 (olis i gravats) i Casa del Arte, el 1945, i al Círculo de Bellas Artes el 1948. (4) Poca cosa més sabem sobre la seva activitat americana; només que el 1949 es troba a Guatemala, on planeja establir-se. Però aquí se’n perd la pista. Continuarem investigant...  

(1) L’estimable Miguel Sarró, «Mutis», a l’article “Gráfica revolucionaria. Los dibujantes anarquistas en la Guerra Civil española”, publicat al número especial “100 años de anarcosindicalismo” de la revista Solidaridad Obrera, 2010, indica (p. 47) que era un “dibujante militante de la CNT, colaborador con sus dibujos en la anarquista Tierra y Libertad, en 1936. Durante su exilio en Francia se destacó como xilógrafo (grabados de madera tallada de fácil impresión) y dibujante. Residía en Charente.”

(2) http://anarcoefemerides.balearweb.net/archives/20120213

(3) Citat per Helena López a Exilio e identidad en el mundo hispánico: Reflexiones y representaciones, Biblioteca Virtual Cervantes, 2012, p. 330.

(4) Miguel Cabañas Bravo, Rodríguez Luna, el pintor del exilio republicano español, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Madrid, 2005, p.  195, 209, 215.