L’any que ve es commemora el 125è aniversari del naixement i el 75è de la mort de Josep Morell (1899-1949). Serà una bona ocasió per revisar l’obra d’aquest gegant del cartellisme, que reapareix cíclicament en el nostre món cultural però sembla que no arribi mai a ser prou reconegut pel públic; en general tampoc és tingut gaire en compte en els relats predominants de l’art del segle XX i només juga algun paper en les històries del grafisme, el disseny o la comunicació. I això malgrat que Morell va ser un dels creadors més destacats de la Catalunya dels anys trenta, pel nombre d’obres realitzades, prestigi i influència en els camps del cartell comercial, polític, cinematogràfic...; i la tasca que va fer en la postguerra, fins a la mort prematura el 1949, també va donar fruits notables, sobretot en el cartell de turisme.
Afortunadament, Josep Morell compta amb una monografia de referència, publicada per un dels seus avaladors més entusiastes, l’empresari Marc Martí (líder en el sector de la producció i difusió d’imatge per a la comunicació), que té una de les col·leccions de cartells i material publicitari més completes i interessants del país. El llibre Morell cartells, publicat en edició catalana l'any 2001 (poc després en va sortir l'edició en castellà, amb algunes dades noves), presenta una visió completa de la vida i l'activitat d'aquest cartellista i el situa en context, en el moment que el grafisme modern va començar a despuntar a tot Europa. El llibre es basa en els exemplars de la pròpia col·lecció Martí, on els cartells de Morell ocupen una posició destacadíssima, més alguns que es conserven als museus i arxius públics, i es complementa amb una aportació molt interessant d’imatges d’època i diversa documentació que ens permet conèixer i valorar l’obra i l’activitat professional d’aquest creador. Per tal de fer aquest volum, l’autor va comptar amb la col·laboració de la filla de l'artista, sra. Maria Teresa Morell (amb qui vaig tenir l’oportunitat de parlar un cop a la seva casa de l’avinguda de Gaudí), que en signa les notes biogràfiques; i també amb l’aportació del dissenyador Amand Domènech, que analitza els elements tipogràfics dels cartells.
Bellament editat en un format quadrat, ben adequat per a un llibre d'aquestes característiques, eminentment visual, és la millor introducció al treball de Morell gràcies a la reproducció, a tot color, d’un gran nombre dels seus cartells conservats (que Marc Martí reconeix com “l'objecte principal del llibre”), però també per les interessants aportacions, en molts casos inèdites, sobre el context de l’època, com ara els capítols dedicats a les influències i paral·lelismes amb altres cartellistes coetanis (els francesos Cassandre, Carlu, Loupot i Colin, coneguts com els “Quatre Mosqueters” del cartell modern, l’italofrancès Leonetto Capiello o els destacats Antoni Clavé i Karel Černý, actius a la Barcelona dels anys trenta); una interessant introducció sobre l’Associació de Cartellistes de Barcelona, de la qual Morell va ser un membre actiu, amb reproduccions dels articles que va publicar al seu butlletí; un cop d’ull als concursos de cartells, amb una llista de la cinquantena d’ocasions on obté algun premi; un repàs a les seves participacions a les Fires de Mostres, amb fotografies dels estands i reproducció dels fullets amb què s’anunciava, en un tret publicitari modern; una anàlisi de com evoluciona la firma de Morell, que constitueix un element de marca personal i comercial; i un estudi de la seva tècnica de dibuix, amb ús destacat de l’aerògraf, atrevides composicions en diagonal i una sòlida construcció tipogràfica dels textos.
En l’edició catalana s’hi reprodueixen 125 cartells: 83 de la col·lecció Marc Martí, 15 conservats per la família Morell, 10 del col·lecccionista Jordi Carulla, 9 de Centre d’Estudis Històrics Internacionals (CEHI, avui al Pavelló de la República) i la resta d'altres orígens, més una cinquantena de cartells no localitzats (en tractar-se de projectes que no van arribar a ser impresos o bé són rars de trobar), documentats a través de fotografies aparegudes a la premsa de l’època, on Morell va trobar sempre un bon ressò. En la versió castellana del llibre s’hi afegeixen quatre cartells més: 2 de la col·lecció Martí, 1 de Carulla i 1 del CEHI, i també apareix la transcripció d'un quadern manuscrit inèdit on Morell explica com s’ha de dissenyar un cartell. Un tret destacat de l’aparell gràfic del llibre són alguns esbossos per a cartells, molt interessants ja que ens permeten conèixer el procés creatiu de l’autor, i també 11 originals per a cartells, que podem comparar amb els impresos definitius. També s’hi reprodueixen 12 d’aquells petits cartells de sobretaula que s’anomenen displays i que, en el seu cas, estaven destinats a les oficines de turisme.
Josep Morell Macias neix a la localitat garrotxina de Sant Esteve d’en Bas, el 1899 i es trasllada aviat, amb la seva família, a Sevilla, on cursa estudis artístics, a l'Acadèmia de Santa Isabel, i on fa el primer cartell, per a les festes de Setmana Santa del 1921. De tota manera, l'especialització com a cartellista té lloc sobretot des del 1927, amb l'anunci de les fires i festes de Reus, i a partir d'aquí no atura l'activitat com a creador de cartells turístics, amb treballs tan destacats com el dels Banys de Salou i altres per al primer organisme oficial, el Patronato Nacional de Turismo, així com alguns premis en concursos durant els anys trenta; també està actiu fent cartells de cinema, com a dissenyador de la Fox, i per a tota mena de productes comercials.
Segurament no ens podem imaginar l'impacte que els cartells de Morell van tenir en els seus contemporanis, gràcies a la varietat de recursos utilitzats (dinamisme, purisme, caricatura, ús expressiu del color...), com ho mostra també la influència en altres autors (una ressenya al setmanari Mirador es lamentava el 1933 que "avui gairebé tothom (...) fa morells"). Una tipologia on és pioner són els cartells electorals per a la Lliga (i el 1936, per al Front Català d’Ordre) en els diferents comicis de la Segona República, que es van enfrontar als treballs, també destacats, de Josep Alumà per a Esquerra Republicana (i el 1936, els d’Arteche per al Front d’Esquerres). Durant la Guerra Civil només fa un cartell, Con el ejercicio físico lucharéis sin esfuerzo, per a l'exèrcit republicà, al qual s'ha d'afegir, el 1939, el colorista Ha llegado España. Durant els anys quaranta fa una sèrie de cartells turístics per a la Dirección General de Turismo, que alterna amb una gran activitat com a pintor de cavallet i autor de murals en diverses esglésies reconstruïdes, fins que mor a Barcelona el 1949.
La presentació del llibre Morell cartells va coincidir, el maig del 2001, amb una exposició monogràfica que presentava un bon nombre de cartells de l'autor, en una de les recordades edicions de la Primavera del Disseny, a la sala que el BBVA tenia al carrer de Bergara i durant la qual es va celebrar una taula rodona, a la qual vaig tenir l'honor de ser convidat. Més endavant, alguns cartells de la col·lecció de Marc Martí han estat presentats també en petites mostres, en indrets com Sant Celoni i Camprodon, lligats a la biografia de Morell. Esperem que aviat, amb motiu dels aniversaris del cartellista, les seves estampacions magnífiques es puguin tornar a veure a Barcelona i a molts més llocs, per tal que aquesta obra ingent pugui ser més ben coneguda i valorada.